Contacte: redaccio@portaenrere.cat

agost, 2016
Archive

Ciutat

/

29 d'agost de 2016

Comentaris (0) /

Una delegació de l’Ajuntament de Tarragona va visitar Santagadea mesos abans de la presentació del projecte d’aquesta empresa sobre l’Anella Mediterrània

Un grup de tècnics i càrrecs polítics de l’Ajuntament de Tarragona va visitar les instal.lacions que Santagadea Gestión S.L. gestiona a San Sebastián de los Reyes (Madrid) mesos abans que aquesta empresa presentés un projecte de viabilitat per a l’Anella Mediterrània i que es va aprovar en el ple del 22 de juliol. Segons el regidor d’esports de San Sebastián de los Reyes, Javier Heras, una delegació tarragonina va visitar les instal.lacions Dehesa Boyal, que gestiona l’empresa Santagadea de fa anys. «Em van comunicar que hi havia un grup de gent de l’Ajuntament de Tarragona que volien veure les instal.lacions i em van preguntar si hi havia algun problema a fer-ho. Jo els hi vaig dir que no, que evidentment podien veure el nostre complex, que hi ha molta gent que s’interessa per les instal.lacions que tenim aquí i de les que ens sentim molt orgullosos. No et podria dir exactament qui eren, perquè jo no els vaig fer la visita, sinó que va ser la mateixa empresa, Santagadea, qui es va encarregar de fer-ho. Sé que eren de l’Ajuntament, que hi havia tècnics i crec que algun càrrec polític també. D’això farà uns quants mesos, no podria precisar quants, potser sis o vuit», diu Heras.

El Coordinador General dels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor, va admetre a aquest mitjà que havia visitat les instal.lacions que gestiona Santagadea tot i que inicialment es va limitar a afirmar que l’únic contacte amb l’empresa havia estat telefònic i, posteriorment, a través de l’entrada del projecte al registre. Villamayor, però, va voler deixar clar que això no tenia res a veure amb la proposta que aquesta empresa va presentar al consistori tarragoní a través de l’OMAC fa un mes i mig. «La presentació de l’oferta es va fer a través del registre de l’OMAC i és aleshores quan la prenem seriosament perquè pot passar que hi hagi gent que et faci propostes però que al final quedin en no res. No hi ha cap mena de negociació o reunions per a una proposta que no saps si entrarà al registre. Amb tot, jo no he dit que no hagin hagut contactes amb Santagadea. Vaig visitar les instal.lacions de San Sebastián de los Reyes fa un temps, no recordo quan. Visito moltes instal.lacions, de fet ara vaig a Sabadell per veure com gestionen les piscines, i en cap cas això té res a veure amb què Santagadea presenti aquest projecte», va dir mentre assegurava que el fet que ell visités els equipaments esportius que gestiona Santagadea no hauria de malinterpretar-se en el sentit que mesos després de la seva visita fos aquesta empresa i no cap altra qui decidís presentar un projecte de gestió dels equipaments dels Jocs, i més si es té en compte que, tal com afirma el mateix Villamayor, hi ha hagut tres empreses que ja s’han interessat a presentar-se en un hipotètic concurs de gestió de les instal.lacions i que, en canvi, no van presentar cap tipus d’estudi com el de Santagadea: «No va sortir en cap moment el tema de fer cap projecte a Tarragona, simplement vaig visitar unes instal.lacions. De cap manera es pot malpensar sobre aquella visita que vaig fer, només volia recopilar informació sobre un model que, en aquell cas, és molt específic. Les últimes setmanes hi ha hagut tres empreses del món de la gestió esportiva que m’han trucat directament interessant-se pel concurs de gestió si finalment s’acaba licitant».

Santagadea va presentar un estudi de viabilitat que va passar pel ple de l’Ajuntament i es va aprovar, tot i que des de l’equip de govern s’assegura que és una simple tramitació d’exposició pública. Si finalment les al.legacions d’Esquerra Republicana no tiren endavant, i l’estudi s’acaba refrendant, aleshores es convocarà un concurs públic en què es pot presentar qualsevol empresa per gestionar els equipaments de l’Anella Mediterrània.

08-23_reunió_tarragona2017

La visita de Villamayor demostra que almenys hi va haver un contacte directe entre l’Ajuntament de Tarragona i Santagadea abans que aquesta empresa presentés l’estudi de viabilitat per a la gestió de l’Anella Mediterrània després dels Jocs. Des del consistori tarragoní sempre s’ha afirmat que aquest projecte no es tractava de cap encàrrec i que era una iniciativa de l’empresa exclusivament, obviant la visita del Coordinador General dels Jocs a San Sebastián de los Reyes, que mai s’havia fet pública.

El gerent del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (PMET), Ramon Cuadrat, va assegurar inicialment que no coneixia l’estudi tot i que en la seva primera versió hi constaven dades facilitades pel mateix PMET, tal com el mateix document registrava. Posteriorment, Cuadrat va assegurar que membres de Santagadea van visitar les instal.lacions tarragonines i que van demanar informació, tot i que des del Patronat se’ls va «remetre majoritàriament a la web». Aquest va ser, segons el gerent del PMET, l’únic contacte previ amb l’empresa madrilenya abans que aquesta presentés el seu projecte. De fet, en l’estudi, valorat en 179.542 euros, hi ha un apartat denominat Estudio de Mercado del sector deportivo de Tarragona que té un cost de 19.583 euros. Aquest apartat, modificat i reduït ostensiblement en la segona versió —però amb el mateix cost—, és bàsicament informació del Patronat.

Els informes del Patronat d’Esports i Secretaria

L’afirmació de Cuadrat sobta encara més si es té en compte que hi ha un document de 7 de juliol de 2016 signat per ell mateix on es fa una valoració del projecte de Santagadea —que en la primera versió té data de 10 de juny—. En el document s’assegura que, a banda de la pèrdua d’abonats per la cessió d’instal·lacions a Santagadea, el Patronat hauria de fer-se càrrec de les despeses del personal que té en nòmina i que haurien de ser reubicats en altres instal·lacions. En el text s’expressa la preocupació per perdre abonats que majoritàriament ho són de la piscina i activitats aquàtiques —el 80,6% d’abonats de Campclar ho són— i que en el total del Patronat suposen uns ingressos de 307.935,64 euros. Els càlculs del Patronat asseguren que calen 1.503.091,47 euros d’aportació municipal per a la gestió de les sis instal·lacions esportives, Campclar inclosa, aquest 2016.

El projecte de Santagadea es va presentar dues vegades. La primera versió, de 10 de juny de 2016, va ser objecte de sol.licitud de modificacions per part de la secretària general dels Serveis Centrals, Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona que va qualificar de «pseudo-estudi» el projecte «amb poc grau de maduresa i desenvolupament» al mateix temps que afegia que «el sistema de finançament proposat no conté cap tipus de justificació». Aleshores, aquell estudi, plantejava una inversió de 15,6 milions d’euros (5,4 per a la piscina i la reforma del complex esportiu de Campclar, 6,3 milions per a la residència d’esportistes i 3,8 milions pels camps de futbol) que s’havia de recuperar mitjançant la gestió dels equipaments i un cànon de 40 anys per part de l’Ajuntament a raó de 2,7 milions a l’any per gestionar «el llegat dels Jocs», una expressió que apareixia sovint i que era la que ha utilitzat el Comitè Organitzador constantment.

estadi enderroc 01

Els números de Santagadea

La segona versió, la definitiva i que es va aprovar a tràmit al ple de l’ajuntament el 22 de juliol, té data de 18 de juliol de 2016 i porta el nom de Reformulación del Estudio de Viabilidad para la Concesión de Obra Pública de la Anella Mediterrània de los Juegos del Mediterráneo Tarragona 2017, anomenant a tot el complex Tarragona International Sports City. Segons Javier Villamayor, el model de San Sebastián de los Reyes i el de Tarragona són molt diferents, tot i que, a l’hora de la veritat, tenen moltes semblances, sobretot pel que fa a la Ciutat del Futbol i la residència d’esportistes, que en aquell cas utilitza l’Atlético de Madrid (projecte Wanda, que consta com a exemple al projecte tarragoní). «El model que hi ha en aquella ciutat és molt específic i el que té Tarragona és oposat. Nosaltres estem en una situació molt diferent perquè molts equipaments ja els tenim assegurats, hi ha inversions que no necessitem i, per tant, si haguéssim parlat amb ells abans, no haurien fet la proposta que han fet», diu. L’empresa madrilenya, en la proposta definitiva, contempla tres escenaris possibles:

a) La construcció del complex esportiu de Campclar més una piscina olímpica, una zona de fitness i una de pàdel (és a dir, la remodelació de l’actual piscina coberta de 25 metres).

b) La Construcció del complex esportiu del Campclar i la Ciutat del Futbol (1 camp de gespa natural, dos de gespa artificial i dos més de futbol 7 de gespa artificial; en el projecte inicial dels Jocs Mediterranis hi havia d’haver el nou estadi del Nàstic i la ciutat esportiva del club grana que comptava amb dos camps de gespa artificial, dos de gespa natural i 2 de futbol 7. La ciutat esportiva, estadi a banda, tenia un pressupost de 6 milions d’euros).

c) La construcció del complex esportiu de Campclar, la Ciutat del Futbol i una residència d’esportistes (51 habitacions per a 102 residents).

Aquestes tres opcions suposarien unes inversions per part de l’empresa de 5.459.342 euros, 9.283.258 euros i 15.661.185 euros, en els casos a), b) i c) sempre que no hi hagués aportació pública, de l’Estat, per fer la piscina, una quantitat estimada en 3 milions d’euros. Si aquests diners de Madrid arribessin, la inversió seria de tres milions menys en cada cas.

L’Ajuntament, per la seva part, cediria una concessió a 40 anys per un import d’1.570.000, 1.959.000 i 2.550.000 a l’any més un increment anual del 2%. En el cas que arribessin els 3 milions de l’Estat, el cànon del consistori seria d’1.355.000, 1.724.000 i 2.315.000 cada any. Això va provocar que el grup d’ERC al consistori titllés la proposta d’autèntic «pelotazo» assegurant que al cap d’aquestes quatre dècades Tarragona hauria pagat més de 150 milions d’euros per rebre una inversió màxima inicial de 15 milions. El grup republicà, encapçalat per Pau Ricomà, va presentar la setmana passada al.legacions al projecte argumentant que la durada de la concessió no estava justificada per la inversió a fer. ERC denuncia que l’empresa concessionària no assumirà cap risc en l’operació, en percebre un cànon anual molt elevat i gestionar les instal.lacions, amb els ingressos pertinents, i fa referència a la directiva europea 2014/23/UE de 26 de febrer de 2014. Els republicans argumenten també que aquesta operació endeutaria encara més el consistori que, segons les seves dades, ja enregistra un endeutament del 134%, molt per sobre del 110% que marca com a llindar màxim la Directiva 2011/85/UE del Consell.

ERC també alerta sobre la falta d’informes tècnics municipals abans de passar la segona versió pel ple mentre argumenta que els que es van fer de la primera versió, eren negatius: «L’Ajuntament de Tarragona, en qualitat d’Administració que concedeix l’obra, no ha actuat correctament atès que no es pot passar un tema al Ple municipal sense uns mínims de garantia de legalitat, per la qual cosa, la Llei estableix mecanismes de control mitjançant la sol·licitud d’informes de tècnics en matèria de secretaria, intervenció, tresoreria i serveis Tècnics d’obres, infraestructures i urbanisme. En aquest cas concret no hi ha cap informe, i els informes previs que hi ha són negatius. Si s’haguessin fet els informes legalment exigibles ja no s´hauria iniciat el procediment atès que com ja s’ha demostrat aquest projecte no respon a les necessitats de la ciutadania ni està dins els marges legals de finançament de l’Ajuntament». Aquest punt, en cas de tenir-se en compte, aturaria el projecte, que es podria reiniciar de nou amb els informes tècnics preceptius.

Els republicans avisen sobre el possible perjudici al Patronat Municipal d’Esports també. En aquest sentit, tal com s’ha explicat anteriorment, el cost per a l’Ajuntament és d’1,5 milions a l’any, incloent-hi totes les instal.lacions. En el cas de Santagadea, en l’opció més econòmica, el cànon mínim que hauria de pagar l’Ajuntament seria d’1,3 milions només per a Campclar. I això tenint en compte que el Palau d’Esports que està construint la Generalitat no entra dins aquest projecte en aquests moments. De fet, fonts properes al projecte de l’empresa asseguren que ja contemplen que el Palau d’Esports passarà a mans de l’Ajuntament de Tarragona i que, per tant, s’haurà d’incloure posteriorment en la concessió, modificant el cànon a l’alça. Aquest possible increment del cànon per fer-se càrrec d’aquest equipament es produiria, segons aquestes fonts, perquè el pavelló serà deficitari, en ser la seu de clubs esportius de la ciutat, com el CBT, per exemple.

poliesportiu

Santagadea considera que les instal.lacions que poden aportar beneficis són les piscines, especialment la de 25 metres coberta —la de 50 metres serà descoberta i només serà operativa durant els mesos d’estiu— i la zona de fitness i pàdel. Santagadea ja disposa d’alguns centres de fitness arreu d’Espanya dins la seva marca Bnfit. Així, la pista d’atletisme i el velòdrom es consideren deficitaris. Aquest últim equipament no es tocarà i romandrà tal com està, percebent una tarifa per part de la Federació Catalana de Ciclisme. La companyia es planteja construir un camp de rugbi si guanya l’hipotètic concurs, que es construiria al costat de la piscina —cal recordar que en el projecte inicial de l’Anella Mediterrània, estava previst fer una pista d’atletisme provisional més enllà d’on hi ha la piscina de Campclar actualment que, en acabar els Jocs, es convertiria en un camp de rugbi i les pistes d’atletisme de sempre s’actualitzarien— com a extra.

Les presses per tramitar l’estudi

La inversió de Santagadea podria ser finalment mínima perquè la setmana passada l’Ajuntament va començar el procés de licitació per a la reforma dels vestidors de la piscina i la zona de serveis del poliesportiu de Campclar, valorada en 1,3 milions d’euros (IVA inclòs) —tot i que això ja estava previst de fa mesos i, per tant, Santagadea ja ho sabia—. Segons l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, els diners per a la piscina olímpica ja estarien compromesos per l’Estat (3 milions) i, per tant, no seria necessari que s’inclogués en el projecte que ha presentat Santagadea. Amb tot, aquesta empresa opta per incloure la piscina en les seves opcions com a alternativa per si finalment els diners de Madrid no arriben —cal recordar que de moment no hi ha govern—. De fet, el diari El País publicava en la seva edició del passat 14 de juliol, que el govern central tancava els pressupostos el mes de juliol, és a dir, «implica que l’Administració central deixarà d’abonar molts pagaments no aprovats i deixarà de posar en marxa nombroses operacions i licitacions», per tal de complir amb les exigències de Brussel.les. Fonts pròximes al projecte de l’empresa privada asseguren que l’Ajuntament no pot convocar un concurs de licitació si no té els diners per a fer-ho, un aval pressupostari. És aquí on entraria Santagadea, que s’erigiria com una alternativa per si el finançament públic de la piscina fracassés i és aquí on entrarien les presses per intentar aprovar el projecte ara: si l’Estat finalment no aporta els diners que l’Ajuntament creu que ha d’aportar, la piscina es quedaria sense finançament i, amb el poc temps que queda no hi hauria marge de maniobra per fer-la. Amb tot, en el projecte de Santagadea s’explicita que «les obres no es podran iniciar abans de gener de 2017, amb excepció de la Ciutat del Futbol, que no es podrà fer abans del 15 de juliol de 2017». «El temps que es disposa per fer una piscina com aquesta és molt poc, estaríem parlant que és un període de temps ajustat al màxim dels màxims, sense marge de maniobra si tot va bé», asseguren des del projecte.

El Nàstic no en sabia res i no ho veu clar

En tot cas, el principal potencial usuari de la Ciutat del Futbol i la Residència, el Nàstic de Tarragona, no ho veu clar. El seu president, Josep Maria Andreu, assegura que ningú li ha consultat si el club estaria interessat a fer servir aquests camps de futbol o bé tenir a la seva disposició una residència. «Només sé el que ha sortit a la premsa. Tinc una reunió pendent amb l’alcalde». El pal de paller de la Ciutat del Futbol i la Residència és la presència d’un client principal, en aquest cas el Nàstic, que fes servir les instal.lacions que no són, en cap cas, gratuïtes. No deixa de ser sorprenent que el club grana no tingués coneixement de cap manera d’un projecte on es compta amb ell per fer rendible la proposta. Així, el club grana hauria de pagar 537.000 euros a l’any per l’ocupació de 25 de les 51 habitacions de la residència més 163.748,98 euros en concepte d’utilització dels camps de futbol. «La ciutat del futbol ens pot arribar a interessar però no teníem previst disposar d’una residència de jugadors a curt termini. De totes maneres, el Nàstic de Tarragona no farà res que no beneficiï al club i a la ciutat. I això ha de quedar clar, si la proposta és bona pel Nàstic però no per a la ciutat, no l’acceptarem. Pel que he vist a la premsa, crec que aquest projecte està fora de lloc», diu Andreu.

Si finalment no hi ha acord amb el Nàstic, que hauria de ser l’usuari principal —aquesta és la denominació original al document—, Santagadea no faria la ciutat del futbol ni la residència, posant-se en marxa només l’opció a). Cal recordar que en el projecte de candidatura de Tarragona 2017 ja es contemplava una ciutat esportiva a Campclar i el nou camp del Nàstic, que Ballesteros va prometre en el seu moment en campanya electoral i que després no va poder complir per problemes de finançament. A San Sebastián de los Reyes existeix un model similar, el projecte Wanda, en què l’Atlético de Madrid disposa d’una residència per als seus joves valors.

180.000 euros assegurats

L’admissió a tràmit de l’estudi al ple del 22 de juliol pot comportar unes despeses per l’Ajuntament. La redacció del projecte, fet per l’empresa Invall, té un cost de 179.542 euros. Invall, una enginyeria reusenca, va ser contractada per Santagadea i ja ha cobrat la seva feina. A Invall hi treballa des de començaments d’any Sebastià Cabré, amic personal de Josep Fèlix Ballesteros i el regidor d’Hisenda, Pau Pérez. En l’estudi s’explicita clarament i de la mateixa manera ho fa l’informe de la secretària general dels Serveis Centrals, Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona, que si finalment això deriva en un concurs per triar una empresa que es faci càrrec de la gestió mitjançant una concessió, Santagadea tindrà dret a cobrar el preu estipulat del cost de l’estudi més un 5% si no resulta ser l’empresa seleccionada. Aquest import el pagaria l’empresa guanyadora. Per tant, les empreses que es presentin a aquest hipotètic concurs, hauran de destinar una partida en els seus pressupostos de gairebé 190.000 euros per cobrir el preu de l’estudi de Santagadea, un fet que els hi pot restar competitivitat. «Bé no crec que els resti competitivitat en el cas que es faci el concurs. Suposo que aquestes empreses faran els seus càlculs i presentaran la millor oferta possible». A més, alguns advocats i especialistes en dret consultats, asseguren que, si finalment el concurs no es realitza, Santagadea podria tenir motius per reclamar aquests diners a l’Ajuntament perquè l’estudi hauria estat aprovat en sessió plenària, tot i que l’alcalde Ballesteros sempre ha defensat que no es tracta d’una aprovació sinó d’una tramitació. En aquesta línia, Villamayor assegura rotundament que si finalment no es convoca el concurs per a la gestió de l’Anella Mediterrània, és a dir, es desestima la proposta de Santagadea, el consistori no haurà de pagar res a l’empresa tot i que el projecte ja ha passat pel ple: «De cap manera, no hem aprovat res, és un tràmit d’exposició pública, d’informació perquè tothom hi pugui dir la seva, presentar les al.legacions que vulguin si s’escau».

Un estudi de viabilitat anterior

A començaments d’any, la Fundació Tarragona 2017 va encarregar a l’empresa barcelonina Itik un estudi de viabilitat de l’Anella Mediterrània. Segons el gerent del Patronat Municipal d’Esports, Ramon Cuadrat, es tracta d’una acció preceptiva i habitual abans d’obrir qualsevol equipament i el contingut de l’esmentat pla no té res a veure amb el que ha fet Santagadea. «Es tractava de veure quins costos tindrien les instal.lacions un cop acabades, el seu manteniment, neteja, etc, així com els possibles ingressos. En cap cas es tracta de res semblant al que ha presentat Santagadea perquè això es va fer perquè des del Patronat sabéssim què costaria, no perquè la gestió fos externa. De fet, la Generalitat de Catalunya també ens ha demanat un pla de viabilitat del Palau d’Esports», diu. Segons Cuadrat, no es va fer cap concurs públic per triar aquesta empresa perquè la quantitat de l’estudi era molt inferior als 18.000 euros. «Ens van venir a buscar a nosaltres, desconec si van demanar més pressupostos —Cuadrat diu que dos més— però finalment ens ho van adjudicar a nosaltres», diu Jordi Viñas, soci i director d’Itik, que afegeix: «No té res a veure amb el que han presentat ara a Tarragona, nosaltres no ens dediquem a la gestió d’instal.lacions esportives ni a l’arquitectura, som una consultora que calcula els costos des del punt de vista de l’explotació, en cap cas entrem a valorar si això ho ha de gestionar el Patronat o una empresa externa».

Si les al.legacions d’ERC no prosperen, en el pròxim ple de setembre, es podria iniciar la tramitació del concurs de licitació. Des de fonts properes al projecte s’insisteix que es tracta d’una proposta «per l’endemà dels Jocs» i que això, aquest concurs, es podria haver convocat a la primavera de 2017, perquè no és necessari per a la competició olímpica. De fet, només la possibilitat que l’Estat no aporti els diners per fer la piscina fa que aquest concurs corri pressa perquè seria la garantia de la construcció de la instal·lació.

En tot cas, durant la celebració dels Jocs les obres estarien en marxa perquè l’estudi preveu que les les feines de remodelació de l’actual poliesportiu de Campclar i la piscina de 25 metres «haurien d’acabar abans del 15 de setembre de 2017» i la residència d’esportistes, abans del gener de 2018, igual que la Ciutat del Futbol. La concessió entraria en vigor l’1 de gener de 2017.

vial PP10

El vial, entre la zona esportiva i els blocs d’edificis de la part superior de la imatge

Sense vial d’IKEA pels Jocs

Els atletes i el públic que vulguin accedir a l’Anella Mediterrània ho hauran de fer per la porta actual, al barri de Campclar, just al costat del velòdrom i per una altra que s’habilitarà al Camí de la Coma, aquell tram de carretera estreta que uneix la rotonda de les Gavarres amb Bonavista i que dóna accés a la piscina d’aquest barri. Aquests seran els únics accessos perquè el vial dels Jocs que es preveia fer des de l’autovia no es farà o no estarà enllestit a temps. Aquest vial formava part del procés d’urbanització de la zona d’IKEA, l’anomenat Pla Parcial 10 (PP10). Des del consistori s’afirma ara que el vial no és imprescindible per a la cita olímpica i que amb els dos accessos previstos és suficient. Cal recordar que el 18 de març de 2015 es va aprobar el primer tràmit d’aquest PP10. L’aleshores regidor d’urbanisme Carles Castillo assegurava al Diari de Tarragona: «Aquest tràmit és encara més important perquè reforça els Jocs Mediterranis, garantint-ne l’accés». El 29 d’octubre de 2015, l’alcade Josep Fèlix Ballesteros, després d’aprovar el text refòs del PP10, admetia que el temps perquè aquesta urbanització i el vial estiguessin a punt pels Jocs Mediterranis «estaven al límit del que era raonable». De fet, el projecte executiu de la urbanització de la zona d’IKEA, per on ha de transitar el vial, havia d’estar enllestit el mes de març passat, i això no va ser així. El pressupost de la urbanització de la zona és de 9,2 milions d’euros. La primera setmana de gener d’enguany, Ballesteros va afirmar en declaracions al Diari de Tarragona que «esperava que IKEA pugués obrir les seves portes a temps per a la celebració dels Jocs de 2017».

El cas de San Sebastián de los Reyes

La concessió d’aquest municipi madrileny és per a 15 anys i només en falten 3 per a què venci. El contracte amb les empreses concessionàries es va fer amb un tripartit d’esquerres al govern, amb PSOE, Izquierda Independiente i Ganemos Sanse. Actualment, i després d’una legislatura del PP, l’equip de govern de San Sebastián de los Reyes el formen el PSOE, amb l’alcalde Narciso Romero al capdavant, Izquierda Independiente i Ganemos Sanse. Els tres sumen 12 regidors dels 25 que hi ha en total, per tant, governen en minoria. «Jo sóc el portaveu de Ganemos i militant d’Izquierda Unida», diu Heras. El regidor explica que quan va començar la concessió, l’empresa adjudicatària va ser Altamarca, que posteriorment va vendre la concessió a Santagadea. Segons explicava El Confidencial el 26 d’abril de 2016, Altamarca era sòcia de la concessionària original, Técnicas Reunidas, amb qui va formar una Unió Temporal d’Empreses (UTE) i el 2012 va entrar en concurs de creditors. El Confidencial assegura que el president d’Altamarca era Fernando Martín Perdiguero, el mateix de Santagadea, una empresa que es va constituir el 2010 amb un capital de 3.000 euros i que tenia el mateix domicili que Altamarca —actualment la seu és al carrer Serrano 240 de Madrid—. El Confidencial afirma que s’ha iniciat un procediment perquè es modifiqui el termini de la concessió i Santagadea rebi 81 milions d’euros i tot això, segons aquest mitjà, sense que aquesta empresa hagi guanyat un sol concurs. «Estem contents amb la feina de Santagadea, són molt propers a nosaltres i sempre s’adapten a allò que els hi demanem. A San Sebastián de los Reyes tenim dos grans complexos esportius, La Viña, que gestiona Técnicas Reunidas, una empresa molt gran, i Dehesa Boyal, que gestiona Santagadea. És en aquestes dues instal·lacions on la majoria de ciutadans van a fer esport. Aquests equipaments donen beneficis, però dins el contracte també s’inclouen altres pavellons i instal.lacions, que són deficitàries. Els clubs de la ciutat no paguen res per la utilització dels equipaments i, d’aquesta manera, el futbol, l’handbol, el rugbi, la gimnàstica rítmica i la resta, poden gaudir d’aquestes instal·lacions sense cost. Tot això està inclòs també en la concessió, en el contracte, i ho ha de gestionar Santagadea. No sé com serà el que facin a Tarragona, però aquí tot està molt tutelat, controlem totes les activitats que l’empresa vol fer i els preus. El sistema informàtic de control d’entrades d’usuaris també. De fet, el contracte estipula que el cànon que paga l’Ajuntament pot variar en funció del nombre d’usuaris. Estaríem pagant al voltant dels 3,5 o 4 milions d’euros a l’any, però com t’he dit, tenim moltíssimes instal.lacions a tot el municipi. El contracte té unes inversions de manteniment que es validen per la comissió de seguiment. Al seu moment, el contracte contemplava que les empreses concessionàries havien de fer una sèrie d’inversions en equipaments esportius que l’Ajuntament no podia fer. Suposo que a Tarragona això serà igual».

Vells coneguts

Les últimes informacions assenyalen que Santagadea voldria comprar la part de concessió que Técnicas Reunidas té a San Sebastián de los Reyes. «Alguna cosa he sentit, però res oficial», diu Heras, que aposta perquè sigui només una empresa qui gestioni tots els equipaments esportius del municipi. Técnicas Reunidas és una vella coneguda en el projecte Tarragona 2017. Aquesta empresa va ser l’encarregada de fer el dossier de candidatura valorat en 580.000 euros i tenia com a sòcia, a través d’un consorci empresarial, Tecnigenia, una empresa formada per un sol treballador i administrador alhora, Paco Luengo, amic personal de l’aleshores president de la candidatura Mario Rigau, amb qui havien coincidit al sindicat UGT. Luengo, que posteriorment va continuar vinculat professionalment a Técnicas Reunidas, va canviar l’objecte social de Tecnigenia un cop li van adjudicar el contracte perquè aquest fos més adient a les tasques que es demanaven. L’oposició, bàsicament CiU i PP, va demanar la dimissió de Rigau. Luengo havia subcontractat altres empreses per fer alguna de les tasques del que n’era adjudicatari, com la plana web i un anunci, pel que va percebre 80.000 euros. Tecnigenia es va constituïr el 20 de març de 2007, curiosament el mateix dia que l’Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat optar a l’organització dels Jocs Mediterranis. Luengo, que havia constituït quatre empreses unipersonals en deu anys, havia subcontractat els treballs, fent de simple intermediari.

Una altra de les empreses que va facturar treballs a la candidatura va ser Services Solutions Providers SL, també de Francisco Luengo. Segons un comunicat de CiU i PP de setembre de 2008, aquesta empresa tenia com a únic treballador a Agustí Mallol. La factura a Tarragona 2017 va ser de gairebé 39.000 euros i l’increment del cost de personal de l’empresa entre juliol de 2007 i juny de 2008 va ser de 36.000 euros, segons el mateix comunicat que insinuava que s’estaven pagant favors polítics —Mallol, que havia estat conseller de CiU va abandonar el grup just abans de les municipals i els convergents van patir una gran davallada en favor del PSC, que es va quedar a un conseller de la majoria absoluta—.

El Confidencial explica que el projecte Técnicas Reunidas a San Sebastián de los Reyes va ser esquitxat per la trama de l’operació Púnica. Segons aquest diari digital, la Guàrdia Civil segueix la pista d’una altra empresa, Waiter Music, que organitzava festes i esdeveniments i que les adjudicacions que rebia aquesta empresa es traduïen en contraprestacions al PP. Técnicas Reunidas va encarregar a Santagadea un pla de màrqueting per l’estrena del complex esportiu La Viña, que va estar alguns anys paralitzat. Entre les empreses subcontractades estava Waiter Music, que va emetre una factura de 6.000 euros a Santagadea el 24 de juliol de 2013 amb motiu de les festes al Cristo de los Remedios, setmanes abans de saber-se que la UTE de Técnicas Reunidas anava a rebre el vistiplau de l’Ajuntament per posar en marxa el centre.

 

 

 

 

Llegeix més

Esports

/

28 d'agost de 2016

L’autèntic futbol de carrer

Té la mirada perduda en uns ulls diminuts i dibuixa un mig somriure molt subtil al seu rostre. Parla pensant molt el que diu, amb frases curtes tot i que pot estar enraonant

Llegeix més

Gastronomia i Viatges

/

28 d'agost de 2016

El tarannà del sud

«Higuaín? No, prefereixo no parlar-ne. Per mi és com si no existís. Ha marxat a la Juve, t’ho pots creure? Ningú vol la Juve a Itàlia, i saps per què? Perquè guanya

Llegeix més