Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat, General Tarragona deixa de recaptar més de 4,3 milions d’euros anuals en concepte d’IBI: els immobles...

Comentaris (0) /

Escrit per:

«La ciutat de Tarragona és la capital de província amb l’Impost de Béns Immobles (IBI) més alt d’Espanya. Té un tipus de gravamen del 0,953% [pel que fa a finques urbanes, en el cas de les rústiques és del 0,599%], recaptant 398,7 euros per habitant. El percentatge de Barcelona és d’un 0,75%, mentre que el de Madrid és d’un 0,51%», explicava el diari Més en una informació del 3 de juliol de l’any passat. L’article recollia un estudi presentat al Consejo General de Economistas de España i que publicaven gairebé tots els mitjans de l’Estat. En aquell estudi, a més, els seus autors denunciaven que molts immobles tributaven per triplicat perquè, a més de fer-ho per l’IBI, ho feien també a través de l’IRPF (per imputació de rendes) i amb l’impost sobre el patrimoni. Per exemple, en concepte d’IBI, en un immoble amb un valor cadastral de 100.000 euros, els tarragonins pagarien 953 euros segons el tipus de gravamen que té la ciutat en relació a aquest impost en finques urbanes. A Barcelona, pel que fa a finques urbanes, el propietari d’un immoble amb valor cadastral de 100.000 euros, pagaria 750 euros l’any, i a Madrid, per tant, 510 euros.

En total, Tarragona és la quarta capital de província que més recapta per IBI en tot l’Estat per persona i any, només superada per Madrid (438,9 euros), Castelló (419,8) i Lleó (407,3 euros). Segons l’esmentat estudi, l’IBI suposa el 28,2% dels ingressos dels municipis. És, per tant, un impost molt important, cabdal, per les finances de les administracions locals

A Tarragona, però, hi ha 714 finques que estan exemptes o tenen grans deduccions a l’hora de pagar l’Impost de Béns Immobles (IBI). Segons la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere i que corresponen a l’exercici 2018, l’Ajuntament ha deixat de recaptar per aquest concepte 4.312.588,48 euros. De les 714 finques, 431 corresponen a l’Ajuntament de Tarragona, 169 a entitats religioses (la majoria, de l’Església catòlica), 59 a altres administracions públiques i 62 a altres propietaris.

La documentació mostra 12 tipus d’exempció als quals s’acullen els diferents immobles per tal de no pagar l’impost. Així hi ha una sèrie de finques que estan exemptes en virtut de l’article 62.1 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 del 5 de març. Aquestes són:

Propietat Número de finques Quota total
Administracions públiques 259 1.953.950,27 euros
Centres d’ensenyament concertat 25 796.735,76 euros
Béns Església i associacions confessionals legals no catòliques 126 288.936,23 euros.

Terrenys ocupats per línies de ferrocarrils 11 181.449,42 euros
Centres sanitaris públics 1 76.779,33 euros
Béns catalogats Patrimoni d’interès cultural o artístic 5 19.033,25 euros
Creu Roja 1 9.496,93 euros
Conveni internacional amb vigor 1 856,97 euros
Protecció integral del sòl i ordenació urbana (art. 69 Llei 16/1985 de 25 de juny) 1 197,60 euros
Entitats sense fins lucratius (art. 15 de la llei 49/2002 de 23 de desembre) 52 646.895,95 euros

Hi ha altres finques que estan exemptes de pagar l’impost en virtut de l’article 61.5 del Reial Decret legislatiu de 5 de març:

Propietat Finques Quota total
Immobles de domini públic afecte a ús públic 229 303.615,19 euros
Vies d’aprofitament públic i gratuït 3 34.641,58 euros

A aquesta llista aviat hi podria sortir la Tarraco Arena Plaça (TAP), propietat de la Diputació de Tarragona, que va demanar una reducció del 90% d’aquest impost i estalviar-se un total de 20.000 euros anuals per aquest concepte, tal com s’explicava a Nació Digital el 20 de desembre del 2018.

Com es pot comprovar en les taules anteriors, les finques que estan exemptes de pagar l’IBI en concepte de béns immobles que pertanyen a l’Església i a associacions confessionals legals no catòliques són 126, però anteriorment s’havia assenyalat —tal com consta en la documentació— que, de les 714 finques exemptes, 169 corresponien a entitats religioses. Això succeeix perquè propietats de l’Església (majoritàriament) i d’altres associacions confessionals poden evitar pagar l’IBI per altres conceptes que també estan exempts. És a dir, hi ha propietats religioses que no paguen l’impost perquè es dediquen a activitats sense ànim de lucre. Aquest és el cas de Càritas o el cementiri de la ciutat, que pertany a l’Arquebisbat i que està catalogat, en l’exempció de l’IBI, d’aquesta manera.

També cal destacar els centres d’ensenyament concertat, que són gairebé tots propietat d’ordes religiosos. El més gran de la ciutat i, per tant, el que té la quota més alta, és La Salle Tarragona, que és propietat dels Germans de les Escoles Cristianes de la Salle. Aquest centre educatiu està exempt de pagar una quota d’IBI de 449.047,88 euros anuals. L’Ajuntament de Tarragona assenyala, en el cas de les finques exemptes i que corresponen a escoles concertades, que rep una compensació per part de l’Estat. Segons el consistori tarragoní, aquesta compensació va ser de 639.469,33 euros l’any 2017 (la quota total de les 25 escoles concertades a Tarragona va ser de 796.735,76 euros l’any 2018).

«Els centres educatius concertats estan exempts perquè són escoles d’ensenyament concertat, no perquè pertanyin (en el cas que així sigui) a ordes religiosos», explica Joan Pagès, catedràtic de dret financer i tributari de la Universitat Rovira i Virgili.

L’exempció eclesiàstica
Els immobles que pertanyen a l’Església estan exempts de pagar l’IBI arran d’un acord entre el govern d’Espanya i el Vaticà que data del 3 de gener 1979. En ser un tractat internacional, aquest s’aplica amb preferència de qualsevol llei per imperatiu de l’article 96 de la Constitució espanyola de 1978, tal com explica Joan Pagès: «A l’article IV d’aquell tractat s’estableix l’exempció d’una sèrie d’immobles de titularitat de l’Església caracteritzats per estar destinats a activitats intrínsecament religioses (temples i capelles destinades al culte). Aquest article es refereix a l’antiga Contribució Territorial Urbana, però resulta coherent sostenir que semblant disposició també resulta aplicable a l’IBI, al ser l’impost que va substituir a dita Contribució. Un altre article, el V, estableix una norma relativa als béns immobles de titularitat de les Associacions i Entitats religioses dependents de l’Església catòlica i destinats a determinades finalitats (religioses, benèfico-docents, mèdiques o hospitalàries), en virtut de la qual gaudiran dels mateixos beneficis fiscals que les entitats sense ànim de lucre», diu Pagès.

L’Església, però, té immobles que no estan destinats al culte o a cap altra de les finalitats esmentades abans pel professor Pagès. De fet, hi ha locals, pisos i fins i tot edificis sencers que serveixen per a treure’n profit mitjançant lloguers. Segons el cadastre, molts d’aquests immobles tenen un ús comercial, o com a habitatge. Tot i això, també estan exempts de pagar l’IBI. «L’article 3.3 de la Llei 49/2002 de 23 de desembre de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscal al mecenatge, concreta que ‘el arrendamiento del patrimonio inmobiliario de la entidad no constituye, a estos efectos, explotación econòmica‘. D’acord amb aquesta normativa, la majoria de tribunals venien entenent que si un bé propietat de l’Església (o d’alguna de les seves entitats depenents) lloga un immoble, això no implica que estigui exercint una explotació econòmica i, per tant, està exempt de l’IBI. Aquest criteri que ha estat assumit pel Tribunal Suprem, en la Sentència núm. 1538/2014, de 4 d’abril, la qual, a més, ha precisat que ‘resulta irrelevante la actividad que un tercero desarrolle en los inmuebles arrendados por la Fundación (religiosa)’», explica el catedràtic de la URV.

Pagès indica que l’Ajuntament de Tarragona (i per extensió la resta de consistoris de l’Estat), no poden fer res per limitar els beneficis de l’Església d’acord amb l’exempció del pagament de l’IBI: «En virtut del principi de legalitat tributària establert a l’article 31.3 de la Constitució, els beneficis fiscals han de venir establerts per norma amb rang de llei, i els Ajuntaments tan sols poden regular-los en la mesura que ho permeti la llei. Doncs bé, en el cas que ens ocupa, respecte als beneficis fiscals en l’IBI aplicables a l’Església, no es contempla cap mena d’habilitació als Ajuntaments perquè els regulin i, per tant, aquests no poden fer altra cosa que aplicar estrictament el que digui la llei».

Malgrat això últim, alguns alcaldes han alçat la veu per a posar fi als privilegis de l’Església en matèria d’impostos. El juny de l’any passat, l’alcalde de València, Joan Ribó, va assegurar que cobraria impostos com l’IBI als immobles de l’Església que no estiguessin dedicats al culte i a finalitats socials. Ribó, tal com s’explicava en un article del diari ABC del 21 de juny del 2018, s’emparava en una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears en què un forn de pa va haver de pagar l’IBI tot i ser propietat de l’Església.

El mapa de l’exempció de l’IBI a Tarragona

Porta Enrere ha elaborat un mapa on consten els immobles que estan exempts d’IBI a la ciutat de Tarragona. Mitjançant diferents capes, es poden cercar les finques segons la seva exempció, tal com consta en la documentació oficial de l’Ajuntament. En cada finca o immoble apareix la quota que hauria de pagar per IBI. En alguns casos en què es tracta d’un edifici d’habitatges, es fa constar que es tracta d’un pis, sense especificar (en el mapa) quin és.

El consistori, però, ha indicat que en la fase de recopilació de dades per a facilitar la informació a Porta Enrere —demanada mitjançant la llei de transparència i en què es va haver de recórrer novament a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública—, ha detectat alguns errors en la seva base de dades que, en alguns casos, i sempre segons l’Ajuntament, s’estan resolent actualment i d’altres que estan en procés de revisió. Des del consistori no s’explicita quin és el tipus d’error detectat. En qualsevol cas, en el mapa de Porta Enrere, els immobles que han estat identificats amb aquests possibles errors, estan indicats. Per un tema tècnic, només hi falta el centre sanitari públic que apareix en el llistat amb una quota de 76.779,33 euros. Es tracta de l’hospital Joan XXIII.

(Per veure correctament el mapa i les diferents capes per concepte d’exempció, cal que el feu gran (i, preferiblement, des d’un ordinador)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.