El divendres 16 d’octubre es va fer la tercera sessió del judici del cas INIPRO. En aquella sessió van declarar tres treballadors de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i l’exlíder de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada.

La primera treballadora va dir que no havia vist mai cap dels treballadors d’INIPRO allà on ella desenvolupava la seva feina per a l’IMSST i que desconeixia, fins i tot, que aquesta empresa treballés per a Serveis Socials.

La segona testimoni va ser la successora d’Antonio Muñoz Olivares (gerent en el moment de la contractació), la senyora Estela Piñol, que va dur la gerència de l’IMSST entre 2013 i 2018. Piñol va dir que no sabia res d’INIPRO, que alguna cosa li van dir els treballadors quan hi va entrar a treballar i que l’empresa ja no prestava serveis ni tenia cap vincle amb l’IMSST des de la seva arribada. En un moment de la seva declaració, l’advocat de Josep Fèlix Ballesteros (PSC) li va preguntar si considerava que l’aleshores alcalde desenvolupava unes polítiques sensibles amb el tema de la immigració. A l’IMSST hi ha una unitat dedicada a la immigració i, per tant, si existís aquesta política sensible amb la immigració, la gerent ho hauria de saber, però la seva resposta va ser molt tèbia: «Suposo que sí».

El tercer a declarar va ser un treballador que va ser a l’IMSST entre els anys 1988 i 2016 i, que en el moment dels fets era el president del comitè d’empresa. Aquest extreballador va dir que, com que formava part del comitè d’empresa tenia la coordinació de la prevenció de riscos laborals a l’IMSST, també amb les empreses contractades per aquesta entitat. D’aquesta manera, havia de conèixer totes les empreses que prestaven un servei a l’IMSST, però que no sabia de l’existència d’INIPRO i que només ho va descobrir quan ho va veure en una factura de 8.000 euros el 2012.

El treballador va dir que va exposar totes les seves sospites en un consell rector del març de 2013 i que, després, la presidenta, Victòria Pelegrín i el gerent, Antonio Muñoz, li van recriminar aquest comportament.

Aquell expresident del comitè d’empresa va explicar que hi havia factures de fins a 15.000 euros per un mes de servei d’INIPRO quan el gerent els hi havia dit que ell no signaria res que pogués suposar un dany patrimonial amb l’IMSST, en relació en el context de crisi econòmica d’aquells anys. És a dir, es controlava la despesa per una banda, però, per l’altra, existien factures d’una empresa que el comitè d’empresa desconeixia la seva existència i la finalitat de la seva contractació.

L’extreballador va explicar que l’aleshores gerent va aconseguir el lloc de treball perquè li van fer una plaça a mida i que, després, quan va dimitir, també li van fer una altra plaça a mida a l’Ajuntament amb un sou de 47.000 euros. Una plaça a la qual USOC es va oposar.

L’última a declarar va ser Laia Estrada, que va explicar com es van assabentar del cas INIPRO. Primer, per un correu electrònic anònim i, més tard, per un sobre que algú va deixar al Casal Sageta de Foc. Estrada va dir al tribunal que era habitual que la CUP rebés informació anònima de presumptes casos de corrupció. Quan van tenir la informació, van consultar si allò era denunciable amb una companya de la CUP que és professora de dret administratiu a la URV i, finalment, van dur el cas a la Fiscalia.