Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Últims reportatges

Ciutat

Cultura i Patrimoni

Esports

Medi Ambient

Món

Ciutat

/

3 d'Abril de 2020

Comentaris (0) /

Un estudi assegura que hi ha 25.000 coloms a Tarragona i quantifica en 370.000 euros l’any el cost de la neteja de la brutícia que provoquen: les afectacions al Patrimoni Històric i el canvi de model en el control de la plaga

«La densitat de les afectacions de les aus a Tarragona és de les més altes de Catalunya, supera amb escreix els resultats que tenim d’altres poblacions». Aquesta és una de les conclusions de l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Tarragona sobre el cens de les aus de la ciutat i el seu impacte en el municipi. L’estudi, que du per nom Cens de columbiformes a la ciutat de Tarragona. Diagnosi de la població i propostes de gestió, té data de 30 de gener d’enguany i està signat per Jordi Baucells Colomer, llicenciat en Ciències Biològiques i Diplomat en Enginyeria Tècnica Agrícola, soci de Biodiversitat.cat, l’empresa encarregada de fer l’estudi, que ha tingut un cost d’11.858 euros.

Segons el document, a Tarragona hi ha 24.582 ocells, d’aquests, 16.906 són coloms, 4.981 tórtores, 1.414 estornells, 804 tudons, 276 gavians, 186 cotorres i 15 gavines. «Són moltes aus, especialment coloms», admeten des del departament de Neteja Pública a Porta Enrere. De fet, l’estudi, que divideix Tarragona en 12 zones, destaca que la densitat de població d’aquestes aus, majoritàriament coloms, és molt alta, de les més elevades de tota Catalunya. Així, en la zona 3 —correspondria a tota la Part Baixa des de Pere Martell fins a Ramon i Cajal i d’allí fins a la Rambla Vella passant per la capçalera del Circ i el Passeig de les Palmeres fins a arribar al carrer del Mar—, hi ha una densitat de 12.000 ocells/km². «D’aquests, 7.037 són coloms, i aquesta densitat es considera molt alta perquè en parcel·les de la ciutat de Barcelona, per exemple, les densitats superen els 9.000 coloms/km²», diu l’informe.

Aquesta gran densitat de població d’aus, bàsicament de coloms, té conseqüències sobre la via pública en forma de brutícia. L’estudi assegura que els impactes (excrements) sobre els carrers i mobiliari urbà de la ciutat són molt grans, arribant a una xifra de 1.300 d’afectacions a la via pública, una cada 50 metres. «De totes les ciutats on he treballat, Tarragona és la que té més impactes d’aus a la via pública i als edificis. Ara, jo no he vist tots els municipis de Catalunya», admet Jordi Baucells a Porta Enrere mentre assegura que ha fet aquesta mena de feina en més de 80 ciutats del país. El 72% dels impactes d’aus a Tarragona corresponen als coloms. Tota aquesta brutícia comporta una despesa en neteja de 370.000 euros l’any, tal com consta en el document. L’estudi, però, recomana fer formació específica als treballadors de la neteja per ser efectius a l’hora d’eliminar la brutícia de les aus perquè «a molts llocs no es neteja bé el residu o porqueria deixat per les aus urbanes».

Malgrat aquesta situació d’extrema brutícia per culpa d’una població d’aus sobredimensionada, l’estudi explica que les queixes veïnals no són tan nombroses com caldria esperar. «Comparant-ho amb ciutats com Vic o Manresa, que tot i ser més petites tenen moltes característiques semblants, es considera que el nivell de queixes directes de la ciutadania és baix», diu l’autor de l’estudi, que apunta al fet que la ciutadania està esgotada d’aquest tema o bé creu que no hi ha res a fer.

Això no vol dir que no existeixen queixes de la ciutadania pels problemes ocasionats pels coloms. El departament de Neteja Pública en té moltes. Una d’elles de la Residència de Gent Gran Mare de Déu de La Mercè, que, en un correu electrònic de l’any passat assegurava que «l’alta presència d’aquestes aus al centre genera situacions d’insalubritat que fa impossible poder obrir les finestres de determinades estances». Una altra, la botiga Casa Ametller on asseguraven que s’havia establert una colònia de coloms en un aparcament obert rere l’edifici, i també algunes comunitats de veïns, que mostraven el seu descontentament que va arribar, fins i tot, als mitjans de comunicació.

L’estudi també assegura que els particulars que tenen instal·lades proteccions a les seves propietats, sovint ho fan de forma incorrecta i poc útil per evitar la presència de les aus. «Les mesures estan mal plantejades o mal executades, normalment per manca de criteri o de recursos. Caldria fer unes recomanacions per aconseguir que la ciutadania apliqui mesures més efectives i, fins i tot, estèticament més correctes», diu el document, que quantifica en un 70% les mesures protectores poc efectives dels particulars. «Posar unes punxes, una xarxa o un cable, si es fa malament, és completament inútil. De vegades veus punxes en un ampit més ample i, clar, els coloms es posen en aquell espai. O xarxes que no estan preparades per resistir l’exposició al sol i en un estiu es desfan. Cal tenir en compte molts factors i assessorar la gent perquè els elements que posin siguin efectius», diu Jordi Baucells a Porta Enrere.

El document incideix molt en el colom domèstic, que és l’espècie que té més presència a la ciutat, però adverteix del potencial perill del tudó, el nombre del qual creix sense parar i que generarà, en un futur pròxim «un problema afegit al dels coloms». L’informe avisa dels problemes que pot causar el tudó no només a la ciutat, sinó també a la indústria: «El tudó està causant importants danys en indústries de la zona de les petroquímiques». De la mateixa manera, l’estudi destaca l’alt nombre de tórtores turques que hi ha a Tarragona, amb les «densitats més elevades que coneixem», afavorides perquè els coloms s’alimenten principalment al Port i les tórtores ho aprofiten per menjar el que troben dins la ciutat. Sobre els estornells, l’estudi es va fer a l’hivern i en aquella època el seu nombre és petit, sent l’època de l’any on hi ha més abundància a l’estiu. Tot i això, el document mostra que existeixen tres punts crítics —sense especificar quins— que poden ser grans dormidors d’aquesta espècie.

Les afectacions al Patrimoni Històric
«Tarragona és una ciutat Patrimonial des del punt de vista dels edificis històrics. Hi ha alguns dels punts crítics de presència d’animals que estan directament relacionats amb el patrimoni arquitectònic […] Les molèsties sobre els edificis és important perquè es corroeixen i s’embruten molt. I també la imatge de la ciutat històrica, que empitjora […] Les xarxes que s’han observat en els llocs històrics, la pràctica totalitat d’elles han estat mal col·locades i els coloms hi entren dins, generant el problema igual i agreujat, ja que es veuen coloms morts enganxats a les xarxes, amb el problema de salubritat que això pot comportar», diu l’estudi, que a l’inici del mateix adverteix d’aquests problemes de salut pública, assegurant que una població excessiva de coloms en mal estat sanitari té riscos de contaminació per bacteris, fongs i virus, «normalment no causants de zoonosis», és a dir, que no es transmeten a l’ésser humà, tal com ha estat el cas de la Covid-19 (amb el ratpenat o el pangolí com a transmissor).

«Els coloms ens estan destrossant el Patrimoni. Al Pretori en tenim una colònia fixa […] i ja es pensen que allò és casa seva», deia Aracel·li Saltó, cap de la Secció de Cultura, en un correu electrònic el març del 2019. L’empresa que l’any passat es va encarregar del control de la població de coloms va proposar espantar aquestes aus amb el vol d’un falcó. El cost era de 180 euros per dia i un total de 9.000 euros l’any perquè només es podria emprar aquest recurs els dilluns, que és quan el Pretori tanca al públic. Finalment es va descartar aquesta opció.

El Port, la problemàtica font d’aliment dels coloms
«Els coloms descansen a Tarragona i s’alimenten principalment al Port», afirma l’estudi. Això fa, segons l’autor de l’informe, que les captures puntuals o en punts crítics de la ciutat siguin poc efectives perquè sempre venen nous ocells atrets per l’aliment del Port. No tots les aus que s’alimenten al Port provenen de Tarragona, sinó que hi ha un percentatge significatiu que arriba d’altres poblacions, un fet que corrobora la mobilitat de les aus dins de la ciutat. Així, un 60% dels ocells que busquen aliment al Port són de Tarragona, un 30% de Reus i el 10% restant provenen de Vila-seca, Salou i la costa nord. Per conèixer el moviment de les aus cap a les instal·lacions portuàries, els tècnics de Biodiversitat.cat van fer un cens durant un dia (12 de desembre del 2019) i van comptar 3.400 ocells en tres hores. Segons l’informe, les aus que volen cap al Port tenen fixades diferents zones de descans a la ciutat de Tarragona, un fet que provoca tots els problemes de brutícia.

L’estudi destaca que el Port assegura que captura 15.000 ocells (la majoria coloms) cada any però, tot i això, la problemàtica continua perquè «el Port hauria de seguir un programa de gestió de biodiversitat i mesures de prevenció, així com millorar els processos de treball perquè les aus urbanes tinguessin menys aliment disponible». En aquest sentit, l’estudi diu que la direcció del Port s’hauria d’implicar intensament en aquesta tasca, així com els importadors de productes. «El Port ha de millorar els seus processos de càrrega i descàrrega de gra si es vol que la presència d’ocells disminueixi. Hi ha zones del territori català que compten amb moltes fàbriques de pinso i no veus ni un ocell allí. Per què? Perquè aquelles empreses semblen gairebé hospitals, amb processos de fabricació sense pèrdues de producte i edificis que no permeten l’entrada d’aus», diu Baucells a Porta Enrere. Per tant, el compromís del Port —principal font d’alimentació dels ocells— haurà de ser total si es vol acabar amb la presència massiva d’aquestes aus a Tarragona, però no l’única.

La captura, una pràctica obsoleta
«Les captures amb gàbies i altres mètodes semblants no serveixen per a res. Tot això està obsolet i nosaltres recomanem no fer-ho. Cal promoure una gestió cap a un ecosistema urbà equilibrat. És a dir, si tu tens una zona enjardinada amb 100 arbres en línia, és difícil que hi hagi biodiversitat. Ara, si aquests arbres estan més junts, amb arbustos, crees un petit bosc on poden conviure fins a 50 espècies de vertebrats, fins i tot rapinyaires. Però no només calen depredadors, sinó que les altres espècies animals competiran amb els coloms i les altres aus pels llocs on hi ha l’aliment i on poden criar. Per tant, hi haurà menys lloc per aquesta mena d’espècies plaga (coloms, tórtores, tudons, etc.) i més per altres animals. És a dir, la varietat de les espècies equilibra l’ecosistema», afirma Baucells, que aposta per un canvi de concepte a l’hora d’afrontar un problema endèmic de les àrees urbanes: «El disseny dels edificis de les últimes dècades sembla haver estat pensat perquè aquesta mena d’ocells trobin el seu hàbitat perfecte. I el mateix passa amb les caixes de telèfon i de llum, on crien i els seus excrements ho malmeten tot. Amb les correccions de disseny que s’estan fent ara, tot això canviarà radicalment. El que és evident és que capturar coloms no és la solució. Si tens 1.000 coloms en un lloc concret i els captures, al cap d’un mes n’hi haurà 1.000 més. Mentre hi hagi aliment i un lloc on refugiar-se, hi haurà coloms».

El canvi gradual en alguns elements urbans com les caixes de llum i telèfon —entre altres— i la creació de la biodiversitat esmentada, provocarà, segons l’expert, un canvi total en la presència de la plaga: «La captura d’animals només es podria acceptar en casos de salut pública, sempre molt puntuals. El canvi vindrà amb el nou concepte que nosaltres ja estem aplicant en altres ciutats i que dona molt bons resultats. No es tracta ara de canviar tots els elements afavoridors dels coloms de la nit al dia, sinó de forma gradual. Un projecte així requereix cinc anys», diu tot negant-se a preveure un percentatge de reducció de les aus: «En natura no es pot saber com aniran les mesures que posis en marxa de forma exacta. De vegades, et sorprens de com d’efectives han estat les accions que has fet. Tot depèn de molts factors».

Els contractes de control de plagues
«Nosaltres hem fet el control de plagues a Tarragona durant gairebé 30 anys i, de cop i volta, els dos últims concursos els hem perdut. Ens preguntem per què empreses o, fins i tot, un autònom en solitari que no són de Tarragona ni coneixen la ciutat com nosaltres poden fer aquesta feina eficientment perquè, quan esbrinen on han de posar les gàbies, ja ha passat mig any del contracte», diu José Ramon Estrada, propietari de Servicio de Desinfección Estrada (SEDESA). Sedesa s’ha encarregat tradicionalment del control de la població de coloms i altres aus a la ciutat i al Port de Tarragona. De fet, és l’empresa tarragonina qui s’encarrega de fer encara aquesta feina a les instal·lacions del Port, capturant 15.000 exemplars cada any, tal com recordava l’informe de Biodiversitat.cat.

L’últim contracte de control de la plaga de coloms i altres aus fet per Sedesa a Tarragona correspon a l’any 2014 i es va perllongar fins a l’any 2018. Es tractava d’una fórmula de dos anys més dos prorrogables que va suposar una despesa per a l’Ajuntament de 149.695,14 euros els dos primers anys (i un total d’uns 300.000 en els quatre anys). El contracte, signat el 6 de març del 2014 però adjudicat el 29 de gener d’aquell any, entrava en vigor a partir de l’abril. Sedesa va ser l’única empresa que es va presentar. Segons consta en un document del departament de Contractació d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de Tarragona del 9 de maig del 2013, la fórmula de dos anys de contracte més dos prorrogables es va triar perquè si es feia un de quatre anys més dos prorrogables —proposta inicial— requeria l’aprovació del Consell Plenari del consistori, mentre que el 2+2 només necessitava un decret del Tinent d’Alcalde Pau Pérez. La proposta inicial, posteriorment desestimada, de 4+2, suposava una despesa per a l’Ajuntament de 453.226,68 euros només en el control de la plaga dels coloms per aquells sis anys.

Segons consta en la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere, l’any 2012, Sedesa va facturar 72.265,96 euros per concepte de coloms i 13.802 euros per estornells. El contracte, segons la cap de secció d’Espais Públics, Araceli Saigí, en un document del 26 de novembre del 2012, va finalitzar el setembre d’aquell any. Un mes més tard, Saigí sol·licitava una partida de 100.000 euros a compte del pressupost del 2013 mitjançant una retenció de crèdit (RC), per un nou contracte. L’informe d’Intervenció del 26 de novembre donava llum verda a la petició de Saigí per un import de 83.783,94 euros perquè «es tracta d’una despesa corrent que habitualment està prevista en el pressupost». El 2013, Sedesa va facturar 83.783,94 euros per coloms i 14.216,06 euros per estornells. No es va fer cap mena de concurs. El 2012 Sedesa havia capturat 10.276 coloms. L’any 2013, 11.480 coloms i preveia 12.000 captures pel 2014. Un cop agafats —mitjançant gàbies o xarxes— els coloms que presenten malalties —des del departament de Neteja Pública asseguren que són la majoria— són sacrificats en «cambres de sacrifici» (amb gas) i posteriorment incinerats.

El 2013 l’Ajuntament va pagar tancar un altre contracte de control de plagues, aquesta vegada de rates, un total de 45.000 euros a l’empresa SAHICASA per aquest concepte de «la desratització d’escoles públiques i altres llocs».

L’any 2014, primer any del contracte plurianual (2+2) Sedesa va fer un cens de coloms per a l’Ajuntament de Tarragona tal com ara ha fet Biodiversitat.cat. En el document, l’empresa afirmava que havia vist i comptat 14.270 coloms i, aplicant el factor de correcció (com que no és possible veure totes les aus perquè moltes estan als nius o amagades en els edificis, s’aplica aquesta mena de factor que en aquella ocasió Sedesa va estimar en 3,5) la xifra va pujar fins als 49.945. És a dir, el doble dels que ha quantificat ara Biodiversitat.cat.

Un cop finalitzat el contracte de quatre anys de Sedesa, el Departament de Neteja Pública no va ser a temps de licitar un nou concurs i la ciutat va estar un any sense fer cap acció en el control de la població de coloms i aus semblants. Segons José Ramon Estrada, el fet de no haver actuat durant tant de temps contra la presència d’aquests ocells a la ciutat hauria provocat que la població de les aus s’hauria duplicat només al juliol, arribant als 40.000 exemplars, tal com va afirmar a Porta Enrere en un article que aquest mitjà va publicar el mes de juliol del 2018. Estrada assegurava aleshores que el cens de coloms a Tarragona era d’uns 20.000 exemplars —cal recordar que l’any 2014 Sedesa havia assegurat que el nombre d’aquestes aus a la ciutat era de gairebé 50.000— i que en tres mesos, de maig a juliol inclosos, aquesta xifra s’hauria duplicat.

En aquell article, s’incloïa les manifestacions de l’aleshores regidora encarregada de Neteja Pública Ivana Martínez que, en declaracions al Diari de Tarragona havia dit que, tot i que el contracte amb Sedesa s’havia acabat, «això no impedia que seguissin prestant el servei», un fet que l’empresa nega i el departament de Neteja Pública també. Per tant, la ciutat va estar un any sencer sense controlar aquesta plaga.

No es va fer un concurs per triar una nova empresa que controlés la població d’ocells fins a l’any passat. A diferència dels anys anteriors, amb contractes de dos anys més dos prorrogables, el consistori va optar per fer un contracte menor de només uns mesos de durada, justificant que estava preparant un contracte més ambiciós sobre la població de coloms que haurà de sortir, previsiblement, a finals d’enguany.

Les xifres dels contractes del 2019 i del 2020 no tenen res a veure amb les quantitats d’altres anys. Així, el 2019 l’empresa guanyadora va ser ADDA OPS, una companyia amb seus a Vinaròs i Xert (Castelló). El contracte era per nou mesos, d’abril a desembre, i com que era un contracte menor, no hauria de passar els 15.000 euros sense IVA. L’empresa castellonenca va presentar una oferta de 14.990 euros (18.137,90 amb IVA) que va resultar guanyadora per davant de Sedesa que paradoxalment havia presentat una proposta més econòmica (13.491 euros, 16.324 euros amb IVA). Preguntat per Porta Enrere, el departament de Neteja Pública de l’Ajuntament de Tarragona assegura que el criteri econòmic era només un dels paràmetres en la designació de l’empresa que havia de fer el servei i que finalment es va decantar per ADDA OPS perquè oferia més serveis que Sedesa, concretament 46 captures massives més i 65 nius a netejar més.

ADDA OPS va fer, segons consta en els seus informes d’activitat, un total de 2.596 captures de coloms amb gàbies, 233 amb captures massives i 307 nius extrets d’abril a desembre. Unes xifres notablement inferiors a les que presentava Sedesa quan feia el control de la població d’aus tot i que el preu, com s’ha vist, també era molt més elevat.

L’empresa de Castelló havia guanyat també aquell any un altre contracte relacionat amb el control de la plaga de coloms. Es tractava d’una licitació per l’adquisició de gàbies de captura d’ocells i que va tenir un cost d’11.800 euros. Sedesa no es va presentar. En alguns dels informes de seguiment d’aquest contracte, l’empresa assegurava que les gàbies situades a l’edifici de Tabacalera havien estat robades o malmeses en nombroses ocasions i que els tècnics havien vist «nens entrant a l’edifici i trencant l’espai», una mostra més de l’estat d’abandonament d’un equipament enorme, emblemàtic i oblidat per la ciutat.

Encara va haver-hi un altre contracte que es va tancar a finals d’aquell any en relació amb el control d’aus a la ciutat. L’Ajuntament va licitar un concurs en el qual s’havia de foragitar els estornells que massivament ocupen determinades zones de la ciutat. El contracte era d’octubre del 2019 al 31 de març del 2020 i constava en la instal·lació d’equips sonors per fer marxar aquests ocells. La guanyadora va ser l’empresa Ambiens (que abans s’anomenava Bioacústic) per un preu de 18.147,58 euros. Es van presentar dues candidates més que, curiosament van oferir el mateix preu, decimals inclosos. Una de les candidates va ser ADDA OPS i l’altra Lokimica S.A. Ambiens era una empresa, tal com consta en la documentació, que havia fet aquesta tasca a Tarragona entre el 2004 i el 2012, el 2015 i el 2017. Els anys que Ambiens no va realitzar aquesta feina, ho va fer Sedesa, tal com s’ha vist anteriorment.

L’últim contracte menor
El concurs per al control de la població d’aus a Tarragona del 2020 és, en principi, l’últim en el format de contracte menor abans de la licitació d’un de més gran que segueixi, previsiblement, les línies marcades per Biodiversitat.cat arran del seu cens de coloms i un més que probable segon informe on es marcaran les directrius del nou concepte en el control d’aquesta mena d’aus. Així, l’Ajuntament va licitar un concurs de 10 mesos de prestació (de gener a setembre) on feia constar expressament que es demanava un mínim de 5.000 captures, segurament perquè l’any 2019 aquestes havien estat molt minses. L’empresa que aleshores va guanyar el concurs, ADDA OPS, no es va presentar, però sí que ho va fer un professional en solitari, Alfonso del Valle Garcia, resident a Madrid. «Com pot una persona sola fer-se càrrec d’un contracte així i que li surti a compte? Què coneix de la ciutat? Quina mena de servei d’atenció de queixes pot oferir?», es pregunta José Ramon Estrada. Del Valle va endur-se el contracte després de fer una oferta de 13.341 (16.142,61 euros IVA inclòs), per davant de SEDESA (13.491 euros) i Biodiversitat.cat (14.650 euros). Com en el concurs del 2019, el departament de Neteja Pública argumenta a Porta Enrere que el factor econòmic només era un dels punts per a valorar l’empresa triada, i així consta en les bases i en la puntuació de cada candidata. En el cas de Biodiversitat.cat, aquesta empresa no va oferir tantes captures massives com les altres dues empreses. La diferència entre Alfonso del Valle i SEDESA es va trobar en un dels apartats del concurs: en la prestació de servei de gestió directa de queixes i incidències en altres ajuntaments. SEDESA en va acreditar 2 (a l’Ajuntament de Salou el 2015 i el 2017), mentre que Del Valle en va acreditar 13.

Es dona la circumstància que Alfonso del Valle, guanyador del contracte, havia treballat per ADDA OPS en la realització d’aquesta mena de feines en diferents municipis de Catalunya, tal com consta en les certificacions d’aquesta empresa per acreditar l’experiència d’aquest professional.

Llegeix més

General Medi Ambient

/

24 de Març de 2020

La URV estudiarà la vulnerabilitat al coronavirus de la població que viu exposada a una gran contaminació ambiental: els mapes que proven una coincidència sospitosa

El món s’atura. Un petit organisme, invisible a simple vista i només detectable a través de microscopis mèdics ha posat en estat d’alarma mig planeta i l’altre mig està

Llegeix més

Ciutat General

/

15 de Març de 2020

La Guàrdia Urbana tanca 55 bars i cafeteries per l’incompliment del decret de la Generalitat i de l’estat d’alarma: la irresponsabilitat d’alguns ciutadans davant la crisi del coronavirus

«Si ho arribo a saber, em compro un gos». En el primer cap de setmana de confinament a causa del coronavirus, la ciutadania de Tarragona ha respost de forma diversa a les

Llegeix més

Ciutat General Medi Ambient

/

21 de Febrer de 2020

El jutge desestima les al·legacions de l’Ajuntament i admet a tràmit una demanda que sol·licita el tancament del mercat de Bonavista: l’incompliment del POUM per risc químic

El mercat de Bonavista corre perill. El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha admès a tràmit una demanda que sol·licita el tancament del mercat perquè

Llegeix més

General Medi Ambient

/

13 de Febrer de 2020

«No vull activar les sirenes perquè aleshores jo quedaria malament»: el paper de l’alcalde de La Canonja en la gestió de l’accident d’Iqoxe; els municipis amb el Plaseqcat caducat

La ressaca que l’accident d’Iqoxe ha deixat al Camp de Tarragona tardarà a esvair-se. A banda de la investigació judicial arran de l’esmentat incident que va

Llegeix més

Medi Ambient

/

30 de Gener de 2020

«Si visqués al Camp de Tarragona estaria molt preocupat, no es podia dir que no hi havia núvol tòxic tal com es van fer els mesuraments»: Iqoxe, la contaminació que es va esvair en una nit

Quan encara no fa un mes que es va produir l’accident més greu en la història de la indústria química de Tarragona, el focus mediàtic, social i polític ha passat de

Llegeix més