Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Últims reportatges

Ciutat

Cultura i Patrimoni

Esports

Medi Ambient

Món

Esports

/

8 de juny de 2021

Comentaris (0) /

Una sentència del TSJC obliga l’Ajuntament de Tarragona a facilitar a Porta Enrere la documentació sobre la venda de les entrades de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis

L’Ajuntament de Tarragona haurà de lliurar la documentació sobre la venda d’entrades de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis a Porta Enrere. Així ho ratifica la sentència 2268/2021 del 13 de maig d’enguany de la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la qual es desestima el recurs interposat pel consistori tarragoní contra la resolució de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Aquest organisme, la GAIP, havia resolt a favor d’aquest mitjà en la petició d’accés a aquesta documentació en virtut de la Llei de Transparència.

La sentència del TSJC arriba gairebé tres anys després que Porta Enrere demanés a l’Ajuntament i a la Fundació Tarragona 2017 (creada expressament per a l’organització dels Jocs) la informació sobre el detall de la venda de les entrades de la inauguració de l’esdeveniment olímpic. Tant el consistori com la Fundació es van negar a facilitar la informació a aquest mitjà que, però, va veure avalada la seva sol·licitud després que la GAIP —l’organisme públic que garanteix que les administracions, empreses i entitats públiques compleixin amb la seva obligació de facilitar la informació pública als ciutadans— resolgués a favor de Porta Enrere.

Tot i que la GAIP va donar la raó a aquest mitjà, l’Ajuntament i la Fundació Tarragona 2017 van recórrer al TSJC perquè no volien entregar la documentació. «Som una fundació de dret públic i cada euro que nosaltres ingressem ha de ser realment obert, transparent i disponible perquè qualsevol persona ho pugui confirmar […] Quan se’ns diu que nosaltres no som transparents, nosaltres neguem “la major”. Quan es diu que fem una gestió poc transparent i opaca, neguem “la major”», deia Javier Villamayor, comissionat dels Jocs Mediterranis i regidor del consistori, en la roda de premsa de presentació dels comptes de la cita olímpica que es va fer el 26 de setembre del 2018 en el mateix moment que l’Ajuntament i la Fundació preparaven els seus recursos al TSJC. I diem recursos perquè en van ser quatre, dos a càrrec de cada entitat: sobre el detall de la venda d’entrades de la cerimònia d’inauguració i sobre la venda de tiquets de tots els Jocs. En total, més de 12.000 euros en advocats només per presentar els recursos a través de la firma Broseta Abogados SL. A aquesta quantitat s’hauria de sumar la resta del procediment i defensa del recurs davant el TSJC. Cal recordar que aquests no van ser els únics recursos al TSJC per part de l’Ajuntament i les empreses municipals després d’una resolució favorable de la GAIP a Porta Enrere, sinó que hi va haver un altre cas cridaner, la de la informació sobre els pagaments fets al Nàstic de Tarragona a la qual es van negar totes les empreses municipals, tal com vam publicar el 24 de maig del 2019 (el nou equip de Govern municipal va decidir, mesos més tard, retirar aquests recursos).

En el recurs, l’equip legal del consistori es va centrar a demostrar la no obligació de l’Ajuntament a facilitar una informació que considerava que no li pertocava entregar, sinó que havia de ser la Fundació Tarragona 2017, segons el seu criteri, qui ho havia de fer. La Fundació, que també havia presentat recurs al TSJC, es va retirar del procediment, tal com consta en la resolució de l’alt tribunal català, abans que el litigi quedés vist per sentència. La resolució de la GAIP (316/2018) recorreguda pel consistori ja demostrava, però, que tant l’Ajuntament com la Fundació havien de facilitar la documentació a Porta Enrere pels vincles que existien entre les dues entitats. Així, l’esmentada resolució de la GAIP de 8 de novembre del 2018 deia: «Una última precisió sobre quina és l’administració obligada a atendre la sol·licitud d’informació formulada per la persona reclamant. La sol·licitud va ser presentada a l’Ajuntament de Tarragona perquè, assenyala la persona reclamant [Porta Enrere], la Fundació Tarragona 2018 està participada majoritàriament per l’Ajuntament; aquest va considerar que la informació demanada estava en poder de la Fundació i li va practicar la derivació prevista per l’article 30 LTAIPBG; tanmateix, més endavant l’Ajuntament “recuperaria” el deure de facilitar la informació sol·licitada i vindria a deixar sense efecte la derivació. Tot plegat demora injustificadament l’accés a la informació, en perjudici per la persona reclamant. Davant l’entesa que sembla haver-hi entre l’Ajuntament i la Fundació, i atès el fet que la mateixa persona és el màxim representant d’ambdues entitats [l’alcalde de Tarragona era el president de la Fundació; a més, el secretari general de l’Ajuntament també era el secretari d’aquesta entitat encarregada d’organitzar els JJMM], aquesta Resolució considera que les dues són obligades indistintament i conjuntament a facilitar-la, si escau». Aquesta «demora injustificada» de l’Ajuntament de Tarragona i d’algunes empreses municipals ha estat una constant en les peticions d’informació pública fetes per aquest mitjà (i altres ciutadans), tal com ha demostrat Porta Enrere en diferents articles. De fet, la sentència del TSJC també esmenta aquestes demores en el procediment que considera «acreditades».

Els vincles entre la Fundació Tarragona 2017 i l’Ajuntament de Tarragona han estat en la discussió del tema jutjat pel TSJC, que aporta alguns elements interessants en la seva sentència, sobretot quan fa referència al fet d’haver creat una fundació per l’organització dels Jocs Mediterranis participada per una administració pública: «No és el lloc aquest per ocupar-se dels problemes jurídics que pot provocar la possibilitat de constitució o participació en fundacions privades per part de les administracions de Catalunya». I el TSJC esmenta, a més, un tema delicat, el control de la gestió que duia a terme la Fundació, un extrem que Porta Enrere ja va explicar el 27 de maig del 2020. «Existeix falta d’al·legació i prova sobre el control de la gestió dels béns i drets del patrimoni fundacional a les finalitats que van donar lloc a la constitució [de la Fundació], de com es rendeix comptes de la seva gestió, de quin és el règim del seu personal directiu i administratiu», diu la sentència de l’alt tribunal català.  De fet, l’expresident del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal, ja va advertir en una entrevista concedida a Porta Enrere el 16 de desembre del 2016 que el fet de crear una fundació per organitzar els Jocs Mediterranis no era una bona idea si es volia tenir un control acurat de la gestió de la cita olímpica: «Fer una fundació no és una bona fórmula per a un comitè organitzador. La fundació no té el mateix control de la despesa que una entitat administrativa. En la meva opinió, el control de la despesa s’ha de fer amb el màxim rigor».

La desaparició de la documentació

Porta Enrere va fer la seva petició d’accés a la informació pública un cop va certificar, mitjançant una investigació feta l’endemà de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis, que s’havien produït irregularitats en l’esmentat acte del 22 de juny del 2018. La buidor de la graderia del Nou Estadi quan l’alcalde i president del Comitè Organitzador, Josep Fèlix Ballesteros, havia assegurat el dia abans que quedaven poques desenes d’entrades a la venda i la presència massiva de banderes espanyoles al camp del Nàstic quan s’esperava una forta resposta de l’independentisme davant la presència del rei Felip VI i el president del govern central Mariano Rajoy menys d’un any després del referèndum de l’1 d’octubre, van ser elements que van fer sospitar aquest periodista que el públic assistent es podria haver triat a dit. Així va ser. En un article publicat el 24 de juny del 2018, Porta Enrere demostrava com grups a favor de la unitat d’Espanya havien aconseguit entrades abans que aquestes es posessin a la venda. Les entrades s’havien repartit des de la Casa de Aragón de Tarragona, lloc on es reunien periòdicament membres de Vox i Societat Civil Catalana (el president d’aquesta organització a Tarragona era Salvador Caamaño, oncle i mà dreta del Comissionat pels Jocs, Javier Villamayor Caamaño; a més, una de les membres de l’executiva del PSC a la ciutat, Rocío León, era vicepresidenta de SCC). Els principals responsables d’aquestes entitats espanyolistes com Plataforma por Tabarnia o Vox van admetre que tenien les entrades de feia més d’un mes i van explicar el procediment de repartiment dels tiquets.

Quan l’Ajuntament i la Fundació Tarragona 2017 van presentar el recurs al TSJC van demanar mesures cautelars per deixar sense efecte, mentre s’esperava la sentència del cas, la resolució de la GAIP. El TSJC va denegar les cautelars i això volia dir la resolució de la GAIP continuava sent vinculant. A la vista d’aquest fet, Porta Enrere va enviar un requeriment al consistori el maig del 2019 demanant l’accés a la documentació. La resposta al requeriment va ser el silenci.

Amb el canvi de Govern, l’Ajuntament va permetre l’accés de Porta Enrere a la documentació sobre els Jocs Mediterranis. El consistori va adreçar aquest mitjà a l’arxiu històric però un cop allí, aquest periodista va comprovar com faltava molta documentació, tal com explicàvem en un article del mes de juliol de l’any passat. Porta Enrere va recórrer novament a la GAIP per tal d’accedir a tota la documentació i aquest organisme va organitzar una sessió de mediació entre aquest mitjà i l’Ajuntament el 6 de novembre del 2019. En el moment d’iniciar-se la sessió, el secretari del consistori i de la Fundació Tarragona 2017, Joan Anton Font Monclús, va dir que «ahir» havia localitzat la documentació que Porta Enrere reclamava i que aquesta no es trobava a l’arxiu «per error». Els documents estaven al Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (PMET). Aquesta documentació sumava 59 caixes i 56 arxivadors de documents que el secretari havia obviat durant mesos malgrat que entre les seves funcions hi ha la d’encarregar-se de la custòdia dels papers. A més, al PMET, la Fundació hi tenia un funcionari municipal que durant els anys previs als Jocs Mediterranis va ser destinat a la Fundació a fer tasques administratives.

«S’entén per informació pública els continguts o documents, en qualsevol format o suport, que estiguin en poder d’algun dels subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol i que hagin estat elaborats o adquirits en l’exercici de les seves funcions»

Quan Porta Enrere va consultar la documentació que es trobava al PMET es va adonar que en l’expedient de Ticketmaster, l’empresa encarregada de gestionar la venda de les entrades, gairebé no hi havia documentació. En la licitació del concurs per adjudicar l’empresa que havia de vendre els tiquets dels Jocs Mediterranis constava expressament que la companyia havia de passar informes setmanals abans de la inauguració dels Jocs i, un cop aquests haguessin començat, els informes havien de ser diaris. No hi havia res de tot allò en aquell expedient. Malgrat fer-ho saber als responsables, tothom va arronsar les espatlles sense preocupar-se que una documentació transcendental —cal recordar que la previsió d’ingressos per la venda de tiquets era d’1,7 milions d’euros i finalment es van recaptar poc més de 500.000— no aparegués.

Després d’insistir molt —mesos—, l’Ajuntament va decidir demanar la documentació a Ticketmaster i aquesta empresa va entregar un informe final a tall de resum de la venda d’entrades. Les dades mostraven una situació escandalosa, amb una venda real per sota dels 30.000 tiquets (dels 200.000 que s’havien previst vendre) i, encara pitjor, l’entrega de gairebé 61.000 invitacions a diferents col·lectius i persones encara sense identificar, tal com vam explicar a Porta Enrere el 14 de juliol del 2020. En aquell article, aquest mitjà explicava com s’havien fotocopiat entrades al mateix edifici de l’Ajuntament a la Plaça de la Font, un fet que incrementaria notablement la xifra de 61.000 invitacions. Aquestes fotocòpies fetes al mateix consistori per tal de fer una entrega massiva i que no es veiessin les graderies dels diferents recintes esportius mig buides o buides del tot van poder ser efectives perquè en els controls d’accessos a les instal·lacions esportives no hi havia lectors de codis de barres i, de fet, en molts recintes, els encarregats de controlar l’accés no es quedaven ni tan sols l’entrada dels assistents, amb la qual cosa aquesta persona podia fer servir un mateix tiquet per entrar a diferents esdeveniments. L’Ajuntament volia unes graderies plenes fos com fos, però no ho va aconseguir.

Malgrat que les cautelars no van ser admeses i que Porta Enrere ha continuat insistint durant mesos a accedir a la documentació, des de l’Ajuntament es va comunicar a aquest mitjà que no hi havia documents sobre la venda d’entrades de la inauguració dels Jocs i de tota la cita olímpica al consistori i a la Fundació. La sentència d’ara al TSJC referma, però, un argument utilitzat per Porta Enrere per aconseguir aquesta documentació: la vinculació contractual entre l’administració i Ticketmaster. És a dir, no es tracta que la documentació es trobi o no a les dependències municipals, sinó que aquesta, si és fruit d’una relació comercial entre ambdues parts i pagada, per tant, amb diners públics, es pot aconseguir mitjançant la sol·licitud a l’empresa privada. Diu la sentència, tot esmentant l’article 13 de la Llei 19/2013 del 9 de desembre: «S’entén per informació pública els continguts o documents, en qualsevol format o suport, que estiguin en poder d’algun dels subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol i que hagin estat elaborats o adquirits en l’exercici de les seves funcions». I, per reforçar aquesta part final, el TSJC emfatitza: «No és un requisit que la informació s’hagi estat elaborada en l’exercici de les seves activitats o funcions, perquè també s’inclou el concepte d’”adquisició”». La Fundació (ja liquidada; sobre la gestió financera d’aquesta entitat, llegiu els articles que vam publicar el 30 d’abril del 2020 i el 27 de maig del mateix any) podia obtenir les dades de l’empresa que va contractar per a gestionar la venda, diu la sentència: «La Fundació va assenyalar que l’Ajuntament li havia indicat que la sol·licitud d’informació del reclamant [Porta Enrere] seria tramitada des del gabinet d’Alcaldia. […] Donada la vinculació de la Fundació amb l’Ajuntament […] aquest [el consistori] estava obligat de forma solidària amb la Fundació, en la mesura que aquesta obtindria les dades de l’empresa que va contractar per la gestió de les entrades [Ticketmaster], que les dades haurien d’estar a disposició de la corporació local i que, a la vegada, les hauria de facilitar al reclamant».

De fet, l’Ajuntament, a petició novament de Porta Enrere, va demanar a Ticketmaster la documentació reclamada fa unes setmanes. La informació aportada per l’empresa ha estat del tot insuficient perquè no apareixen els milers d’invitacions entregades (61.000) ni tampoc el detall de la venda dels tiquets (28.000). La sentència del TSJC hauria de permetre el consistori recuperar tota la documentació i posar-la a disposició de Porta Enrere en els termes que marca la resolució de la GAIP.

 

FOTO: Tarragona2018

 

Llegeix més

Medi Ambient

/

3 de juny de 2021

«Algú no va fer la feina que havia de fer»: un vídeo intern de Bombers carrega contra la gestió de l’accident d’Iqoxe per part de Protecció Civil

Gairebé un any i mig després de l’accident més greu en la història de la indústria petroquímica de Tarragona encara hi ha fets que no han estat aclarits del tot en una nit

Llegeix més

Cultura i Patrimoni

/

21 de maig de 2021

Jordi Tresserras, president d’ICOMOS Espanya: «A Tarragona tothom ha fet la guerra pel seu compte, però ara s’ha produït un canvi de xip»

Jordi Tresserras (Barcelona, 23 de novembre del 1967) és el nou president de l’International Council on Monuments and Sites (ICOMOS) Espanya des del 24 d’abril d’enguany,

Llegeix més

Cultura i Patrimoni General

/

24 de març de 2021

Un corb mort a la porta de casa com a amenaça: pràctiques mafioses i interessos urbanístics en la joia del Patrimoni Històric, la Font dels Lleons

«Les excavacions arqueològiques van permetre exhumar una font romana de grans dimensions (Font dels Lleons) … Cal dir que són les troballes més importants de l’arqueologia

Llegeix més

General Medi Ambient

/

17 de febrer de 2021

La planta U-3200 d’Iqoxe no tenia la llicència de primera ocupació en el moment de l’accident: les implicacions legals d’una nova irregularitat

La Generalitat de Catalunya i l’empresa Iqoxe van anunciar ahir, mitjançant els respectius comunicats de premsa, que el departament d’Empresa i Coneixement de

Llegeix més

Ciutat General

/

29 de gener de 2021

Factures falses, tractes de favor, restaurants i clientelisme: l’ús de Tarragona Ràdio amb finalitats polítiques

L’abril de l’any passat, una notícia va sacsejar l’aparent tranquil·litat de l’emissora pública, Tarragona Ràdio. L’Empresa Municipal de Mitjans

Llegeix més

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.