«A València van caure més de 700 l/m² d’aigua en un dia. Amb 700 l/m² aquest barri estaria totalment cobert, perquè l’aigua que no passi per la canonada anirà per sobre del carrer. De fet, si hi hagués un episodi de pluja prou important, si el torrent arrossega brossa, això s’embossa fàcilment. No cal que sigui com la DANA de València; amb 150 l/m² que m’has dit, i menys i tot, ja seria suficient».

Quim Farguell és professor al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA). En una entrevista amb Porta Enrere, parla dels aiguats a Tarragona i, en concret, d’aquest barri, el de la Vall de l’Arrabassada, el «nou barri de Llevant». Amb el mapa al davant, revisa amb precisió la situació actual del barranc de les Terres Cavades, el barranc a sobre del qual s’ha urbanitzat i s’ha construït part del barri. Mirant la canonada del carrer Joan Fuster al trencant amb el camí del Nàstic, just a sota de l’Autovia del Mediterrani (A-7), s’adona que aquest lloc és un punt clau quan plou, perquè és el punt d’entrada del canal, on comença el sistema de drenatge del barranc: «L’aigua no es queda aturada. L’aigua que no càpiga al drenatge acabarà passant per la superfície i, segurament, en aquest cas, pel mig del carrer i tot el que hi hagi pel mig del carrer. A mesura que s’acosti a la platja, l’aigua s’anirà escampant i serà menys destructiva, però inundarà més superfície», explica. «Veig que el traçat del carrer segueix el traçat del torrent. Això és el que més em sobta. I, a més a més, han posat cases a banda i banda i també hi ha un hospital», comenta sorprès per la perillositat que això suposa.

Qui també coneix amb expertesa el comportament dels barrancs i els perills de les zones inundables és Francesca Segura, catedràtica de Geografia Física a la Universitat de València: «Si mires el mapa, veuràs que s’ha construït dins de la llera. Això no és una inundació, això és una ocupació d’un barranc. Per tant, qualsevol ocupació de la llera del barranc no és que sigui inundable, és que és el barranc i, per tant, per allí passa l’aigua. Són matisos, però és important». Construir dins d’un barranc, doncs, «no és que sigui pitjor», diu Segura, «però cal dir les coses» pel seu nom: «Una cosa és que urbanitzes a 100, 200, 300 o 500 metres i que això sigui inundable. L’altra cosa és que estiguis dins d’un barranc i per allí, si baixa aigua, passarà, perquè és el mateix barranc». Per això «inundable ho és, realment».

La Vall de l’Arrabassada, «zona potencialment inundable»

A Catalunya, l’ens encarregat de delimitar quines zones són inundables és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Actualment, té definida la Vall de l’Arrabassada com una «zona potencialment inundable» des del punt de vista geomorfològic. Això vol dir que estima que és susceptible d’inundar-se i així la representa al mapa de zones inundables de Catalunya, però no té una simulació hidràulica detallada de la zona que quantifiqui exactament com i a partir de quina quantitat s’inundaria. En paraules tècniques, «l’ACA sap que és inundable, però no ho té modelitzat», assenyala Joaquim Roset, enginyer geòleg i professor associat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili.

La zona del barri de la Vall de l’Arrabassada considerada «potencialment inundable» per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Font: Mapa de zones inundables de Catalunya – Visor cartogràfic de l’ACA.

«El fet que estigui catalogat com a inundable des del punt de vista geomorfològic vol dir que és inundable», afirma Francesca Segura. Els mapes d’inundabilitat modelitzada estan fets de la següent manera: «Delimiten les zones a partir de models hidrològics i hidràulics, de simulacions fetes a partir del cabal que pot circular per aquest riu. I a partir del moment en què surt, apareixen les zones que s’inunden en un període de retorn de 50, de 100, de 500 anys, etc». Per tant, vol dir que s’ha fet una «simulació hidrològica i hidràulica», és a dir, «una estimació del cabal que pot passar per allà i de la zona que s’inunda en cas de desbordar-se el riu», aclareix Segura.

El període de retorn és una estimació estadística que indica cada quant temps, de mitjana, es podria produir una inundació d’una determinada magnitud. No vol dir que les inundacions es produeixin exactament cada 50, 100 o 500 anys. Per exemple, un període de retorn de 100 anys (T100) significa que cada any hi ha un 1% de probabilitats (1/T = 1/100 = 0,01) que es produeixi una inundació d’aquella magnitud o superior; si és de 500 anys (T500), la probabilitat anual és del 0,2%.

A més, com més elevat és el període de retorn, menys probable és l’episodi, però més extrem acostuma a ser. Per això els estudis analitzen diferents períodes. En el cas de l’ACA, el de 10 anys permet delimitar zones inundables amb «una alta probabilitat d’inundació», el de 100 anys, per a una «probabilitat mitjana d’inundació» i el de 500, per a «esdeveniments extrems».

El motiu pel qual no es fan aquests estudis de tots els barrancs és perquè «comporta molta feina i molta despesa», admet Segura. «Hi ha infinitud de barrancs que es poden inundar o desbordar», però, com que no es poden fer aquests estudis de tots els llocs, «es fa una segona aproximació, que fa referència a aquelles zones que la geomorfologia considera que són inundables. Això vol dir que per la seva gènesi o per les seves característiques (o per ambdues coses) és inundable, encara que no tinguem la precisió del cabal que pot passar per allà».

El mapa de zones inundables, però, sí que recull algunes estimacions del cabal associat a un període de retorn de 500 anys en alguns punts concrets del barri: «El barranc sud, el de les Terres Cavades, abans d’arribar al pont del tren, surt un màxim rendiment (500 anys) de 26,6 m³/s. I passat el pont, a la platja, 27,58 m³/s. Si anem a la part més problemàtica, que és la zona nord, al Barranc de la Budellera, aigües amunt del pont, em surt 19 m³/s. A la platja també: 19,6 m³/s», detalla Joaquim Roset.

Aquestes xifres s’anomenen de màxim rendiment perquè indiquen el volum d’aigua que podria circular cada segon per aquests punts en un episodi d’un període de retorn determinat (T500, en aquest cas). En litres, la xifra més elevada prevista per l’ACA (27,58 m³/s) indica que, per aquell punt, podrien passar 27.580 litres d’aigua cada segon. Això no vol dir que com més alta sigui la xifra més segur és el barranc ni tampoc significa que el sistema de drenatge del barranc pugui assumir la xifra de màxim rendiment. És només un càlcul estimat del cabal d’aigua que, en un episodi de pluja, podria arribar a concentrar-se en un punt del torrent.

En tot cas, la incògnita principal de la Vall de l’Arrabassada continua sense resoldre’s: és una zona catalogada com a potencialment inundable, però no consta en cap dels documents consultats — de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) o de l’Ajuntament de Tarragona — la quantitat a partir de la qual es començaria a inundar el barri.

El sistema de canalització del barranc és insuficient en cas de pluges intenses

L’any 2010, l’Ajuntament de Tarragona va encarregar un estudi d’inundabilitat dels barrancs i rius de la ciutat. Això va ser després que l’ACA exigís al consistori que n’havien de tenir un per poder tirar endavant el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la ciutat: «Caldrà presentar un estudi d’inundabilitat, ja que no es justifica que no hi ha risc d’aquesta eventualitat».

Carrer Joan Fuster just a l’encreuament amb el Camí del Nàstic. On hi ha l’herba és el barranc, on comença el canal de drenatge. FOTO: RUT QUERALT.

Així va ser com el gener del 2011, l’empresa INVALL, l’encarregada de dur a terme l’estudi, va presentar una memòria recopilant dades geogràfiques, hidràuliques i hidrològiques de rieres i barrancs de la ciutat i exposant la situació d’inundabilitat de cadascuna d’aquestes zones.

En el cas del drenatge del barranc de les Terres Cavades, aquesta memòria exposa que «existeixen dues infraestructures situades en el tram final, concretament després de l’encreuament amb l’A-7, que són un calaix de formigó prefabricat que discorre per sota del C/Joan Fuster de 3 x 1,75 metres interior i un segon calaix que va des de la Via Augusta fins a la via del ferrocarril, de 4,40 x 1,75 metres d’alçada». Segons la documentació «facilitada per l’Ajuntament de Tarragona», el primer calaix «de 3 x 1,75 metres, […] presenta una capacitat hidràulica de 40,229 m³/s, mentre que el tram final de 4,40 x 1,75 metres […] té una capacitat de drenatge de 45,039 m³/s».

Donant una ullada a les dades de l’estudi hidrològic, la següent taula resumeix els càlculs més significatius de l’estudi. Mostra el cabal màxim, és a dir, la quantitat d’aigua que, segons l’estudi, circularia, cada segon, pel barranc en un episodi de T5, T10, T25, T50, T100 i T500 (anys de retorn). El Barranc de la Budellera, encara que forma part d’un sector urbanístic diferent del de l’Arrabassada, també desguassa cap al litoral, de manera que l’aigua que arrossega acaba fent cap a la zona de la Vileta del Mar, per això també s’inclou en aquesta taula.

Tenint en compte aquestes dades, l’estudi valora si amb aquestes quantitats el sistema de drenatge és suficient o no. Per fer-ho, agafa de referència el valor de T500 en zona rústica i el de T10 en zona urbana. Utilitza aquests dos períodes de retorn per comprovar, d’una banda, el risc d’inundació del barranc (el període de retorn més extrem dels analitzats) i, per altra banda, el sistema de canalització del tram urbanitzat. El mateix estudi explica que aquest dimensionament de les xarxes de pluvials «s’ha realitzat per al cabal corresponent a un període de retorn de 10 anys, atès que es tracta de conques urbanes».

Així doncs, l’estudi suma els 35,84 m³/s de la conca rústica (T500) i els 24,58 m³/s de la zona urbana (T10) per saber el cabal total que podria arribar a passar pel barranc, segons l’escenari calculat a l’estudi. En total, 60,42 m³/s. Si aquesta situació acabés esdevenint, el sistema de canalització del barranc de les Terres Cavades no tindria prou capacitat de drenatge: «Tenint en compte que el cabal calculat per a un període de retorn de 500 anys al barranc de les Terres Cavades en la zona rústica és de 35,84 m³/s i de 24,58 m³/s en la zona urbana futura per a un període de retorn de 10 anys, i que el tram de canalització existent, aigües avall, amb menor capacitat és de 40,229 m³/s, és necessari l’execució d’una bassa de laminació per la diferència de cabal», adverteix l’estudi.

«Quan es fan aquesta tipologia d’estudis sempre es mira el percentatge que hi ha de superfície urbanitzada en una conca hidràulica», diu Joaquim Roset, enginyer geòleg. «Una conca hidràulica vol dir que qualsevol gota de pluja que cau, si no s’infiltra al subsol, anirà a parar al mateix lloc. En aquest cas d’aquí, a la Vall de l’Arrabassada, tens dos torrents: un pel sud [Terres Cavades] i l’altre pel nord [Budellera] que fan cap a la platja». Abans d’arribar a la platja, però, l’aigua que baixa pel barranc sud passa pel carrer Joan Fuster. «Allí es genera un cert escorrentiu. És preocupant això? S’hauria d’analitzar el calat i el gruix de l’aigua, però el que més preocupa és que l’aigua, quan corre per un carrer, agafa molta més energia, va més de pressa i té un poder erosiu molt més alt». En aquest cas, el que empitjora la situació és «l’efecte perpendicular» de la via del tren, que genera un tap abans que l’aigua arribi a la platja: «La velocitat disminueix, frena l’aigua i puja el calat, la qual cosa fa que suposi un efecte retroactiu cap a la zona urbana», explica Roset.

Possibles solucions: una bassa de laminació, un canal trapezoidal o ampliar les canalitzacions

El mateix estudi del 2011 ja proposa, tant per al barranc de la Budellera com per al de les Terres Cavades, una «mesura correctora» que consisteix a construir basses de laminació o basses pulmó: dipòsits que retenen l’aigua de pluja temporalment amb l’objectiu de reduir el risc de desbordament aigües avall. «Amb una bassa de laminació aigües amunt de la urbanització, la major part de l’aigua es quedaria allí i això faria que en baixés només la meitat. Per tant, ja no faria tant de mal», assegura Roset, que valora positivament el que proposa l’estudi: construir-ne als voltants del camp del Nàstic. «La part més afectada seria la del barranc nord, la del Barranc de la Budellera. Justament abans d’arribar a la carretera i a la urbanització de baix, a la banda est del Nàstic, aquella zona seria un molt bon lloc per fer una bassa pulmó».

De fet, aquesta és una mesura que, segons Roset, cada vegada s’utilitza més: «L’ACA ho està proposant i són solucions que a mitjà termini (o fins i tot a curt termini) s’aniran imposant. Sé que a les Cases d’Alcanar, a Salou i a altres llocs de la zona ja s’estan buscant aquestes solucions».

Una altra mesura és «l’execució d’un canal trapezoidal» o la construcció d’un «calaix d’encreuament amb l’A-7». Fins i tot, l’ampliació de les canalitzacions: «Si hi ha prou espai per ampliar el canal de drenatge, és la solució més econòmica i més efectiva, però si no tens espai — que és el que passa generalment — llavors ja és més complicat», coincideixen a dir Quim Farguell i Joaquim Roset.

De moment, fins ara, s’han emprès diverses actuacions de millora davant el risc de pluges: l’any 2024, l’Ajuntament va instal·lar un nou reblert a sota del carrer Joan Fuster per evitar enfonsaments; el 2025, també va ser el consistori qui va exigir al promotor privat de la residència DomusVi que arreglés les deficiències del sistema de recollida i evacuació d’aigües pluvials; i, entre altres, aquest any EMATSA ha tret a contractació la instal·lació «d’una càmera de videovigilància (CCTV) i un sensor de nivell» a la sortida de la galeria canalitzada del barranc de Terres Cavades per controlar-ne el comportament. De les solucions proposades pels experts, de moment, no se n’ha dut a terme cap. Fins i tot, en tot aquest temps, l’Ajuntament va anunciar que construiria una bassa de laminació a la Platja Llarga i que també estudiava la possibilitat de construir-ne una al Prat de la Móra, però no hi ha hagut cap plantejament en ferm per fer-ne una a la Vall de l’Arrabassada.

Davant d’això, Roset esmenta un detall a tenir en compte: quinze anys enrere no es donava tanta importància a aquests estudis: «T’he de dir que l’any 2011 l’èmfasi amb què es miraven els estudis, o la rigidesa de l’ACA l’any 2011, és diferent de l’actual. O sigui, ara, com que hi ha problemes, cada vegada són més rígids a deixar construir en zones potencialment inundables. La normativa ha canviat molt i les normatives canvien a base de desastres». Indiferentment d’això, Roset reconeix que l’estudi indica clarament els riscos que hi ha a la Vall de l’Arrabassada: «Desconec si ho van tindre en consideració i si es van fer obres preventives, però [a l’estudi d’inundabilitat de Tarragona] sí que s’avisa que s’han de fer aquestes actuacions perquè és inundable. Punt final».

L’estudi d’inundabilitat no contempla els factors d’arrossegament, que encara dificulten més el pas de l’aigua

L’estudi d’inundabilitat de la ciutat de Tarragona alerta del risc d’inundació en diversos punts de la ciutat, però hi ha un factor clau que no analitza i que afecta de ple en cas d’una possible situació d’inundació. Es tracta dels factors d’arrossegament de l’aigua: troncs, cotxes o qualsevol objecte que el cabal de l’aigua es pugui trobar pel camí i «que puguin generar un tap o que no funcionin els drenatges». «Si l’aigua s’emporta un cotxe o tres motos, es redueix la secció de drenatge del pont i si abans hi passaven 1.000 litres ara en passaran 530, per dir-te alguna cosa. Els 470 litres restants aniran aigües amunt o passaran per un costat i t’afectaran», exemplifica Roset. «Han passat quinze anys, tot evoluciona, i el tècnic que ho va fer, ho va fer tal com tocava aquell any, l’únic que això també s’ha de contemplar».

Actualment, les modelitzacions poden incorporar el comportament de l’aigua tenint en compte els factors d’arrossegament, però fins que no s’actualitzin els mapes el problema hi continuarà sent «Aquí el problema és que els models no tenen en consideració el taponament dels drenatges. I insisteixo: si la via del tren en lloc de ser perpendicular fos paral·lela això no passaria. O sigui, tens dues obstruccions a l’Arrabassada que et podrien afectar sobretot la part nord de l’Arrabassada, el Carrer de la Vileta del Mar. Aquesta zona està cartografiada com la més complicada».

Per això, els experts consideren que ara seria un bon moment per refer l’estudi d’inundabilitat de la ciutat: «Si sé que en ploure ja tinc problemes a la zona de la Móra o de l’Arrabassada, no costa res actualitzar-ho. Fa quinze anys que es va fer i no és tot culpa del canvi climàtic. Sí que hi ha pluges més torrencials, però del 2011 al 2026 s’ha construït, directament. I si s’ha construït, s’hauria de saber exactament si es tenien previstes aquestes zones inundables», conclouen.

L’any 2024, l’Ajuntament va tramitar la contractació del «servei de redacció de l’estudi d’inundabilitat del POUM», és a dir, un nou estudi que analitzés la situació actual de barrancs i rieres de la ciutat. Es va adjudicar a la mateixa empresa que va executar l’estudi del 2011 (INVALL, S.A.)[1] i la previsió és que el POUM s’aprovi l’any vinent. De moment, aquest estiu, l’estudi d’inundabilitat encara no estava acabat.

Registres històrics de pluges a Tarragona: fins a 150 l/m² en una hora

La DANA del novembre del 2024 va provocar afectacions importants a Tarragona. La ciutat va registrar pluges de 150 l/m² en una hora i els barris més afectats van ser el de la Móra, la zona de l’Arrabassada i la part baixa de la ciutat: al barri de l’Arrabassada, les complicacions es van concentrar al carrer Joan Fuster — el carrer urbanitzat just a sobre del barranc —, amb diversos aparcaments inundats.

Aquest episodi de pluges va registrar la xifra més elevada després d’un dels altres episodis més calamitosos viscuts a la ciutat: els aiguats de Santa Tecla l’any 2022, en què van caure entre 100 i 110 l/m². Aleshores, un dels llocs més afectats pel temporal va ser el carrer Josep Rai i Claravall, situat també a la Vall de l’Arrabassada. Les pluges van arrencar el paviment i fins i tot es van inundar els baixos d’un reguitzell d’habitatges.

Passejant pel barri hi ha la Carme [nom fictici], veïna de l’Arrabassada des de fa més de 50 anys. Fent memòria, diu que, quan es va instal·lar al barri, «no teníem tants problemes quan plovia. Aquí no hi havia res». Recorda les antigues rieres i lamenta que la situació actual els suposi un perill: «Casa meva està una mica elevada, cosa que ha fet que no se m’hagi inundat res, però fa uns anys, per Santa Tecla, va haver-hi pluges intenses i aquest hostal, l’Hostal Callejón, es va inundar tota la part de sota. Ara, quan anuncien que plourà molt, ja es preparen: col·loquen uns sacs de sorra a dalt del carrer, al principi del carreró, perquè no els arribi tanta aigua. Tot això per frenar l’aiguat».

De fet, ella mateixa assegura que «no em van informar que era una zona construïda damunt d’un barranc». De fet, «vam comprar el terreny, vam edificar i ja està».

Urbanitzar barrancs: entre el risc i la necessitat

El barri de la Vall de l’Arrabassada es va formar, «en gran part», a partir del «Pla Parcial urbanístic 20 (PP-20) “Sector Llevant”», segons informa l’Ajuntament de Tarragona a Porta Enrere. La Comissió d’Urbanisme de Tarragona va aprovar-lo, definitivament, el 9 d’octubre de 1985, però no va ser fins al juliol de 1992 que es va aprovar el projecte d’urbanització. Les primeres construccions al barri van arribar l’any 1995.

La rampa que hi ha abans d’arribar a l’hostal El Callejón (al fons de la imatge). Tota aquesta rampa fa que l’aigua baixi amb més força i que sigui una zona on s’acostuma a acumular l’aigua. FOTO: RUT QUERALT.

Una de les normatives d’urbanisme vigent aleshores era el Reial Decret 2159/1978, el reglament de planejament urbanístic. Exigia que els plans parcials estudiessin les característiques naturals del terreny (geologia, geotècnia, topografia), que definissin les infraestructures a construir i que calculessin la xarxa d’evacuació tenint en compte les aigües residuals i les aigües pluvials, entre altres.

En aquest cas, el Pla Parcial «Sector Llevant» recull com es garantiria el subministrament de l’aigua als edificis, però no fa referència a les complicacions d’inundabilitat arran de la urbanització de la zona. L’únic que exposa en relació amb el barranc de les Terres Cavades és el següent: «El desguàs del barranc de l’Arrabassada s’haurà de definir amb un projecte propi. Creiem que una bona part pot anar a cel obert canalitzat i que s’haurà de fer subterrani en la part de carrer amb edificació de les bandes». Per tant, en aquest document no consta que es tingués en compte el risc d’edificar al voltant del barranc ni tampoc es concreta com es canalitzaria. Sí que es preveia, però, un equipament escolar i que es construiria un carrer «sobre el barranc».

A banda, l’any 1986 també es va establir el Reglament del domini públic hidràulic, que en l’article 126 parlava de les «obres de curta o cobertura de lleres» i regulava autoritzacions d’obres dins o sobre el domini públic hidràulic: «No necessitaran la concessió […] les obres que realitzi l’Estat o les comunitats autònomes incloses en plans que hagin sigut informats per l’organisme de conca i hagin recollit les seves prescripcions».

A l’hora d’urbanitzar al voltant o a la llera d’un barranc, «el primer que cal considerar són les dimensions de la conca», exposa Francesca Segura. «No pot passar mai la mateixa aigua a l’Ebre que a la Vall de l’Arrabassada. No pot ser mai de la vida. Després, altres variables: la infiltració i la intensitat. Fa de mal dir què pot passar, però el que sí que sabem de fa uns quants anys, perquè ho hem investigat, és que els barrancs, les rambles, comencen a funcionar a partir dels 60 litres sobre la conca. A funcionar, que això no vol dir més que pot passar un raig d’aigua. Per tant, no significa absolutament res», comenta. En el cas del barranc de les Terres Cavades, «aquesta conca és petita. No es pot esperar que passi cap gran episodi com pot ser el que va passar a València. En principi, perquè tot depèn de diverses coses», matisa.

Per això Segura fa èmfasi en la perillositat de construir en un barranc. En el cas dels barrancs propers a la Vall de l’Arrabassada, assegura que és una zona amb «perill geomorfològic», és a dir, que per la forma del terreny hi ha indicis que aquells barrancs poden actuar com a via natural de circulació o acumulació d’aigua durant episodis intensos, encara que estiguin urbanitzats. Són «barrancs poc encaixats que han estat ocupats» i que, a més, «són de fons pla, no tenen una llera amb sediments i parets ben definides». Segons raona Segura, «quan no hi ha llera amb sediments, quan les parets no són molt verticals, és més fàcil que es puguin ocupar, però el problema és que la gent no té consciència que això és un barranc».

I aquest és un element més que agreuja la perillositat de construir en un barranc: «Evidentment sempre és perillós. Pot ser més o menys perillós, tot depèn de com és el barranc, de la conca que té, del cabal que pot passar per allí, però, en principi, en un barranc no s’hi hauria de construir mai per precaució. Això no vol dir que hagi d’haver-hi una catàstrofe, però un barranc és un barranc. Igual que al mig d’una autopista no es construeix, a un barranc tampoc no s’hi hauria de construir».

Alertes per risc d’inundació d’abans d’urbanitzar l’Arrabassada

L’any 1985, al moment de l’aprovació del Pla Parcial, ja hi havia casos d’inundacions catastròfiques a causa de forts temporals de pluges. L’exemple més significatiu és el d’Alacant: l’any 1982, van caure entre 200 i 220 l/m² en poques hores, de manera que el volum d’aigua va desbordar ràpidament barrancs i rambles de la ciutat perquè les infraestructures de drenatge que hi havia aleshores no eren suficients per absorbir un aiguat d’aquesta intensitat. Després d’aquesta riuada, l’Ajuntament d’Alacant va contemplar la possibilitat d’incloure «variacions en la redacció definitiva del Pla General d’Ordenació Urbana» de la ciutat.

Anys més tard, també es publicaven els primers estudis en què investigadors de la Universitat d’Alacant denunciaven «una total inadaptació de la ciutat a les condicions d’escolament, amb greus problemes que això genera quan es produeixen xàfecs abundants que fan recobrar el funcionament real d’aquests vials».

També el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears publicava l’any 1990 un article de Salvador Anton i Clavé, geògraf i doctor a la Universitat Rovira i Virgili, en què analitzava l’ocupació urbana del litoral del Camp de Tarragona i el Baix Penedès i advertia del problema de la «manca d’un tractament adequat dels sistemes de desguàs». Criticava que sovint s’havia edificat «en zones de maresmes i properes a barrancs» i que això originava «problemes d’evacuació en casos d’intensa precipitació».

Fins i tot el Diari de Tarragona, l’any 2003, ja publicava articles sobre les principals zones inundables de la ciutat. Aleshores feia referència a «les tres rieres que travessen el municipi — Riu Clar, la Móra i la Boella — i la part baixa de la ciutat». En un d’aquests reportatges, ja es parlava de la perillositat de les gotes fredes, sobretot després de les temperatures altes de l’estiu i el gran volum d’aigua evaporada, i també es feia palesa la importància de la netedat de les lleres dels rius. Ara bé, ja en aquell moment s’alertava de les conseqüències i de les complicacions que comporta urbanitzar una zona que no està creada per ser urbanitzada: «En una riuada, és bàsic el nivell d’absorció de l’aigua que presenta el terreny. I el ciment és l’enemic més gran d’aquest nivell d’absorció», apuntava aleshores Eduard Solé, membre de la plataforma ecologista Gepec en declaracions al Diari de Tarragona. «Entre la carretera nacional, l’autopista, el ferrocarril i les interminables urbanitzacions, amb els seus carrers i els seus ponts, es conforma un paisatge litoral ple d’obstacles i taps improvisats per a una futura riuada. A tot això, s’hi sumen els abocadors incontrolats i la poca capacitat dels desguassos», conclou.

Les dades més recents de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) apunten que, actualment, al barri de la Vall de l’Arrabassada hi viuen al voltant de 3.400 persones.