«És molt important no promocionar les begudes alcohòliques i això, però, no és incompatible amb consumir. Ara, promocionar no, perquè tothom no té la mateixa capacitat de control. Necessitem que totes les persones implicades en la missió pública tinguin una visió molt clara sobre aquest tema. Una cosa és que es faci una promoció econòmica o comercial, que això correspondria a la indústria, i l’altra la promoció col·lectiva o pública». Joan Colom, màxim responsable de la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya no aprova el fet que els dirigents municipals de Tarragona hagin donat suport a campanyes de promoció de begudes alcohòliques a la ciutat en les últimes setmanes, tot coincidint amb la proximitat de les festes de Santa Tecla, que s’estan celebrant actualment.

L’alcalde de Tarragona ha presentat fins a dues promocions de marques com Chartreuse i Yzaguirre i la regidora de festes, Begoña Floria, una nova iniciativa empresarial, El Petonet, un licor de crema d’arròs. A més, també s’ha presentat el barrilet de les festes per a nens que, tot i que s’ha volgut remarcar que està destinat a fer de recipient d’una beguda no alcohòlica —combinació de sucs de maduixa i llimona—, ja posa en contacte els més petits amb el got que conté la popular beguda de Santa Tecla, la mamadeta, que barreja granissat de llimona amb Chartreuse groc i verd, 43 i 55 graus respectivament.

«Les festes de Santa Tecla suposen la primera sortida de nit per a molts adolescents de catorze anys. Hem d’anar molt en compte amb això perquè la beguda popular té un component alcohòlic gran, de 43 i 55 graus que, per molt que estigui barrejat amb granissat, el grau alcohòlic és el mateix. Hem de tenir molta cura que cap menor porti Chartreuse al seu barrilet», diu Patrícia Ros, directora del Servei de Prevenció en l’àmbit de les drogues i la sexualitat de l’Ajuntament de Tarragona. Tot i que tant Colom com Ros no condemnen el consum d’alcohol, sí que reclamen un consum responsable i remarquen la prohibició total en menors d’edat. «No prohibim el consum d’alcohol, és clar, sinó el consum responsable i, evidentment, això no inclou els menors, perquè està prohibit que en beguin», diu Joan Colom. Per la seva banda, Ana Santos, tinenta d’alcalde de Serveis a les Persones i Salut Pública, no creu que l’assistència de l’alcalde Ballesteros i la regidora Floria a presentacions de begudes alcohòliques, fomentin el consum desmesurat d’aquest tipus de productes.  «Cada vegada que es fa un acte de la presentació d’un producte alcohòlic, i he de recordar que Tarragona és la demarcació que més DO té de tot l’Estat, sempre diem i remarquem que s’ha de consumir responsablement. Crec que no es fa apologia del consum d’alcohol perquè es doni la benvinguda a un patrocinador, perquè si no, no podríem fer res. Crec que ha de ser la societat qui sigui responsable, a qui no li agrada beure una copa de vi? Això no vol dir emborratxar-se».

La regidora Begoña Floria subjecta una ampolla d’El Petonet en la presentació d’aquest licor de crema d’arròs.

Advertència per a Tarragona

«S’han de cuidar molt les formes. Una cosa és que estiguis en una festa i estiguis consumint i una altra molt diferent és que, en la mesura del possible, limitis molt donar suport a aquest tipus d’iniciatives. Totes les autoritats i models de la societat han d’ajudar a posar determinats límits, a tenir una capacitat crítica. El posicionament ha de ser que és possible consumir, però no fer-ho en altes quantitats», es referma el subdirector general de drogodependències de la Generalitat de Catalunya en relació a la presència dels mandataris municipals tarragonins en la promoció de marques de begudes alcohòliques, que adverteix als dirigents tarragonins que la seva actitud pot provocar la reacció del seu departament: «Si nosaltres veiem que hi ha una promoció directa d’un producte així, actuaríem d’acord amb els criteris que tenim. Amb tot, crec que no ha de ser el cas perquè a Tarragona sempre hi ha hagut una consciència en aquest àmbit». Colom assegura que els adults també beuen bastant i que s’ha produït un canvi en els hàbits de consum entre els europeus perquè els països nòrdics cada vegada beuen més vi mentre que els del sud, cervesa. «El consum d’alcohol és molt important en salut pública però el tenim molt socialitzat, massa. El 23% dels joves de Catalunya entre els 14 i 18 anys s’han emborratxat almenys una vegada en els últims trenta dies. El 2008 aquest percentatge era del 29%. No hem pujat, però no és una situació ideal, ni de bon tros. No hem fet un canvi de xip socialment per veure que el consum excessiu d’alcohol és un problema. Això que quan algú surt a beure molt no està mal vist encara està present mentre que amb el tabac això no passa», diu mentre assegura que el 15% els consumidors es troben en una posició de risc i, «si continuen consumint com ho fan, poden tenir un problema».

La veu de l’experiència

«La diferència entre una persona alcohòlica i una que no ho és es troba en el control. La que té problemes amb la beguda no sap dir prou, traspassa la línia vermella», explica Maribel, membre del grup Àrea 22 d’Alcohòlics Anònims. Aquesta àrea delimita els membres d’aquesta organització que es troben a la demarcació de Tarragona. «Els motius o les portes d’entrada a l’alcoholisme són molts i cadascú té els seus. Nosaltres no estem en contra de les begudes alcohòliques perquè no tothom que beu es converteix o és un alcohòlic, simplement som un grup de gent que es dedica a ajudar aquells que tenen problemes amb l’alcohol», afirma Maribel, que fa 16 anys que ja no beu. Segons ella, cada persona ha de ser responsable i cada cas és un món i la recaiguda sempre és una amenaça. «Quan arribes la primera vegada a Alcohòlics Anònims estàs molt tocat físicament i emocionalment. Recordo una noia que feia poc que venia a les reunions i resulta que va anar a un tast de vins. Va recaure, és clar. Jo i el meu marit, que també era bevedor, hem estat en sopars amb amics o familiars que beuen i no ens fa res que hi hagi beguda. Hi ha gent que prefereix no anar a reunions o àpats si la gent beu, no és el nostre cas. Amb tot, quan veiem que arriba l’hora de les copes i la gent beu massa, decidim marxar, no perquè ens molesti, si no perquè pensem que allí ja no hi fem res», diu.

Tarragona, un exemple en la lluita contra l’alcoholisme en menors

Malgrat aquests actes dels seus dirigents polítics, Tarragona és un exemple en la lluita contra l’alcoholisme, especialment en joves. De fet, la ciutat és l’única de tot l’Estat que participa en el projecte Youth in Europe, un programa de prevenció de consum de drogues i alcohol que es va iniciar l’any 2005 i que des de llavors ha comptat amb la participació de més de 30 ciutats de 15 països europeus. Espanya hi participa per primera vegada de la mà de Tarragona, que va presentar un projecte al país que va iniciar aquest programa, Islàndia. «El projecte està format per diferents socis, països i perquè t’acceptin cal que la teva proposta sigui bona perquè sinó, el programa se’n pot ressentir i això podria provocar que ja no tingués el suport de la Unió Europea», afirma Ros en relació a la qualitat de la proposta presentada per Tarragona per formar-ne part. Actualment, a banda d’Islàndia i Espanya, també hi són França, Itàlia, Grècia, Turquia, Malta, Lituània i Portugal.

Youth in Europe està basat en el treball de prevenció primària que es va iniciar en Islàndia l’any 1998. Gràcies a aquest treball l’ús de substàncies ha disminuït molt a Islàndia, més que en altres països d’Europa occidental, i és considerat per molts com el projecte més gran de promoció de la salut dirigit als adolescents que consumeixen substàncies a Europa. El President d’Islàndia és el patró del programa i el principal patrocinador és Actavis Group, una farmacèutica internacional que opera arreu d’Europa. Tarragona ha rebut 10.000 euros de fons europeus per formar part de Youth in Europe en el període 2015-2017, més un fons extra de 3.500 euros per fer un estudi sobre els hàbits de consum d’alcohol entre tots els estudiants d’institut de la ciutat. «A finals d’octubre o principis de novembre tindrem les dades d’aquests enquesta que serà molt més gran que la que vam fer l’any passat», diu Ros sobre l’enquesta feta a 2.058 joves de Tarragona entre 15 i 16 anys i que es va fer pública aquest estiu, que revelava que un 18% dels adolescents s’havia emborratxat almenys una vegada en els últims trenta dies. «Vam comparar els resultats amb Estudes [Encuesta sobre Uso de Drogas en Estudiantes de Enseñanzas Secundarias, feta dins el Plan Nacional sobre Drogas del Ministeri de Salut ] que és una enquesta que es fa cada dos anys en joves de 14 a 18 anys i Tarragona està al nivell d’Espanya i una mica per sobre d’Europa en consum d’alcohol en aquesta franja d’edat, però hem de tenir en compte que som país productor i també la permissibilitat que existeix, en el sentit que hi ha lleis que no s’acaben de complir fil per randa, com per exemple no vendre alcohol a menors. El tabac, en canvi, està ben regulat però un menor que no ho sembli, no ho té difícil per anar a la barra i demanar una cervesa. Hi ha una permissibilitat social i una baixa sensació de risc. ‘Bé, tothom s’ha emborratxat alguna vegada’, sents a dir. Això legitima conductes dels menors com ’emborratxaré cada vegada que surto’. Si no diem res i l’adolescent s’emborratxa cada cap de setmana, està donant un pas perillós per a la seva salut i cap a l’alcoholisme», afirma Ros. Un 68% dels joves entre 14 i 18 anys ha consumit alcohol els últims 30 dies segons Estudes.

Excés en festes

La Guàrdia Urbana de Tarragona ha hagut de fer algunes actuacions en els primers dies de Santa Tecla. La matinada de dissabte a diumenge, un conductor va donar positiu per alcohol i drogues a la rotonda del cementiri, un altre, en aquest cas d’un ciclomotor, va ser detingut després de circular en sentit contrari al carrer Felip Pedrell i també va donar positiu, com un altre conductor d’un vehicle que portava els llums apagats al carrer Estanislau Figueres en direcció a la Rambla Vella. «L’alcohol és la segona causa de mort per accident en els joves. Els adults poden fer el que vulguin, jo també consumeixo alcohol, però amb els menors tenim una obligació com a societat. Hem de complir la llei. La societat no compleix: des dels pares que els hi donen alcohol en celebracions familiars o no veuen que sigui un problema greu perquè ‘tots ho hem fet’, fins a supermercats que no demanen el carnet, o alguns bars que estan plens de gom a gom i no demanen l’edat a tots», afirma Ros. Segons aquesta tècnica de l’Ajuntament, el consistori ha posat en marxa un programa de formació abans de les festes dirigit a totes les entitats i associacions que dispensaran begudes alcohòliques aquests dies. En total, trenta persones han fet el curs. «Trenta persones són poques, tot i que ho valorem positivament. No tenim una llei que obligui a la gent que està darrere les barres a tenir aquest curs. Vas a llocs i veus que hi ha promocions de xupitos gratis o descomptes en begudes. Algun dia aquest curs que hem fet serà obligatori per a totes aquelles persones que dispensen alcohol, com ho és aquell pels que manipulen aliments».

El Servei de Prevenció d’Adiccions de l’Ajuntament de Tarragona té 26 anys d’experiència i compta amb cinc tècnics. «Hi ha pocs ajuntaments que dediquin tant de personal a això. El consistori ha fet un esforç titànic per fer el curs i també a posar cartells on s’explicita que no es poden servir begudes alcohòliques als menors», diu Ros, que fa 16 anys que treballa en aquest àmbit. Com ella, molta gent fa una feina fosca però molt útil i necessària, com el Komando Nits Q, un grup de joves que surten una vegada al mes pels diferents locals d’oci de Tarragona —una vegada per la Part Alta i una altra per la Part Baixa— per advertir i conscienciar als clients dels locals, especialment els més joves, d’un consum responsable. Entre alguns dels implicats en la lluita contra l’excés de consum d’alcohol entre menors hi ha un profund malestar pels actes dels dirigents polítics tarragonins explicats anteriorment. Es considera que les promocions de begudes alcohòliques per festes pot tirar per terra la feina que fan, en gaudir d’una repercussió molt més gran. «Nosaltres no ens quedem amb la fotografia de l’alcalde [en actes de promoció de begudes alcohòliques] sinó amb la feina que fem», diu Francis Montero, coordinador de Komando Nits Q.

Una iniciativa modèlica

Komando Nits Q va nèixer el 2008 i ja acumula un grapat de premis i distincions, fins i tot en l’àmbit internacional. Així, la Plataforma Nits Q i el Komando Nits Q van rebre el 2014 el primer premi de bones pràctiques en l’àmbit de la prevenció comunitària que atorga la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i el Plan Nacional Sobre Drogas en el marc de la 5a convocatòria de bones pràctiques en drogodependències. A més, el reconeixement del Centre Pompidou i del Consell d’Europa i quedant en novena posició de 56 participants en projectes d’aquest àmbit en tot el continent. «Allò que diferencia Komando d’altres iniciatives semblants és la seva mobilitat. No es troben en un lloc de forma estàtica, sinó que van d’un lloc a un altre, estan immersos a la festa. Si Mahoma no va a la muntanya, fan que la muntanya vagi a Mahoma», explica Patrícia Ros.

Komando Nits Q té una prova de foc la nit del 22 al 23 de setembre, l’anomenada Empalmada. És la nit abans de Santa Tecla, hi ha concerts per tot arreu i és la nit gran de les festes. «Enguany fem incís especialment en l’assetjament sexual dins la campanya RESPECTA’M. Tindrem operatiu un número de telèfon en què aquells joves que hagin patit un assetjament lleu, puguin contactar amb nosaltres. Dic lleu perquè si es tracta d’una cosa greu, suposo que trucaran directament a la Guàrdia Urbana i els Mossos. Nosaltres estem en contacte amb aquests cossos policials i també amb el SEM i l’hospital de campanya d’aquella nit. Si algú ens demana ajuda, Komando es desplaçarà fins on estigui la persona», diu Francis Montero.

L’excés de consum de begudes alcohòliques està associat a comportaments de risc i per això fa uns dies, tot just abans de començar les festes, l’Ajuntament va enviar una sèrie de cartes on s’advertia d’aquest perill dins el marc de la campanya RESPECTA’M, per tal d’evitar conductes d’assetjament contra les noies. Les missives anaven destinades a pares de fills adolescents, però no sempre el filtre ha funcionat correctament perquè hi ha hagut tarragonins que han rebut la carta quan ja voregen els cent anys i els seus fills en tenen gairebé seixanta. No serien, doncs, el perfil que es busca per conscienciar les diferents famílies.

«Entenem per conductes sexistes tots aquells comportaments abusius de caràcter sexual, que es donen habitualment, i amb més probabilitat sota l’efecte de l’alcohol i altres drogues, en contextos d’oci i de festes populars», diu la carta firmada per l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros, que fa especialment incidència en el risc en la població adolescent. La normativa municipal no permet beure al carrer excepte durant les festes i la matinada del 23 és una de les nits on més alcohol es consumeix. «Hi ha diferència entre una nit normal de cap de setmana i Santa Tecla, és clar. Hi ha molts menors que no podrien entrar en locals habitualment. Si ens trobem casos de joves que no es troben bé, els acompanyen a l’hospital de campanya», diu Sara Carbón, tresorera de Komando Nits Q i membre actiu en les sortides del grup. «Nosaltres no som gent que està en un despatx sense saber què passa al carrer a la nit. Els nostres membres són joves com qualsevol altre i els dies que no surten amb Komando també consumeixen. Ells coneixen com és la nit, no viuen al marge de la realitat. Això fa que el nostre missatge i les nostres actuacions siguin més efectives», assegura Montero.

Entre les diferents actuacions de Komando Nits Q, s’entrega l’anomenat Kit de plaer, que compta amb un preservatiu, una Unitat de Beguda Estàndar (UBE), que serveix per calcular el que has begut i si pots conduir o no, una targeta d’una organització que fa la prova del VIH gratuïtament, targeta de drogodependències de l’Ajuntament de Tarragona o els horaris del bus nocturn i, per exemple. «A les nits del cap de setmana convencionals també hi ha el problema del soroll, de molestar els veïns quan els clients dels locals estan al carrer. Per això entreguem una piruleta perquè, mentre la tens a la boca, no parles», explica Montero que també es va encarregar, en nom de Komando, de reclamar més llum al Camp de Mart, seu de moltes actuacions musicals i massificat per les festes. «He de dir que últimament hem anat a altres ciutats de Catalunya i hem comprovat que a Tarragona estem prou bé en el tema de consum d’alcohol en menors», afirma Sara Carbón. Una percepció que també es té des dels despatxos. «L’Ajuntament de Tarragona és pioner en moltes coses relacionades amb la festa. S’ha de gaudir amb responsabilitat i s’ha de fer molta pedagogia amb consum d’alcohol i drogues. Des de l’àrea de dependències, així com Komando, s’està fent una gran feina i fins i tot altres ciutats de Catalunya volen crear un model com el que tenim aquí», diu Ana Santos, regidora de Salut Pública.

Des de la Generalitat, que va entregar la distinció de Nits Q a Tarragona el 2014, també es lloa el treball fet per Komando, que des d’aquell any, porta la Q al seu nom. «Santa Tecla té la distinció de nits Q perquè l’Ajuntament i el seu equip tècnic s’han involucrat molt perquè això es faci bé i compleixen els criteris per comportament saludable dins les festes. La idea és que per passar-s’ho bé no cal acabar la nit embriagat. A banda del programa Nits Q també en tenim un de recomanacions per a les festes locals i, entre les coses que recomanem és que no se serveixin begudes alcohòliques als menors, que no convidin, que està absolutament prohibit, que tothom tingui una formació o que el que dispensa les begudes no vagi col·locat», diu Joan Colom. «No hem inventat res però crec que fem una bona tasca», assegura Montero.

Tots coincideixen en un punt: cal el treball de tots els agents implicats perquè la feina sigui efectiva. «La capacitat de donar exemple, i no només els polítics, sinó els esportistes, actors, tothom, ha de ser important. És possible beure però no acabar a l’hospital».