Roger Esteller (6/7/1972) és una de les figures més recordades pel barcelonisme, després de més de sis temporades al club en dues etapes en què va aconseguir dues lligues ACB i dues Copes del Rei, entre altres. La seva forma de jugar, amb molta rauxa i força, el van fer molt estimat per l’afició blaugrauna, per sobre de jugadors que han tingut més talent que ell.  El tigre de Sants, en una visita a la presentació oficial dels equips del TGN Bàsquet Club, assegura que no veu gens clar el paper del Barça aquesta temporada. Esteller afirma que el Madrid és superior en general —avui el clàssic es disputa al Palau a les 18.30 h— i que la plantilla blaugrana no sembla pròpia de l’entrenador actual, Giorgios Bartzokas, a qui admira.

El Barça, que té moltes lesions, ha començat de forma molt poc engrescadora.

És aviat per dir què pot passar aquesta temporada perquè hi ha entrenador nou i, per tant, necessita temps. Cal pensar que venim d’una etapa on Xavi Pascual va estar molts anys i va fer molt bona feina però, de fet, el seu cicle ja s’havia acabat.

Creu que el club hauria d’haver rellevat Pascual abans?

Sí, completament, crec, a més, que ell estava esgotat. Dit això, a Xavi Pascual se li hauria de fer un monument a la sortida del Palau perquè ha estat el millor entrenador de la història del club.

Com veu l’equip actual?

Comencem una nova etapa, tot i que no hem canviat tot l’equip com es va fer els últims dos anys, que allò va ser tot un despropòsit. Ja saps què diuen, que les temporades comencen al gener, amb la Copa del Rei, però personalment crec, i em puc equivocar, que aquest equip no ens donarà alegries durant aquesta temporada.

Per què?

Crec que no hi ha un projecte de futur determinat, un projecte que aposti per la identificació de l’equip amb l’afició, on els jugadors amb projecció puguin tenir una via directa amb el primer equip. Només cal veure què ha passat amb Eric Vila, el millor júnior d’Europa i que ha acabat marxant a una universitat americana. I recordem a Mario Hezonja fa dos anys, sobretot si ho comparem amb l’exemple de Doncic al Madrid.

Bé, això no seria atribuïble a la gestió de Xavi Pascual? Ho dic perquè va ser ell qui no feia jugar Hezonja i Vila va marxar abans de l’arribada de Rodrigo de la Fuente i Bartzokas.

És una responsabilitat de tots, els entrenadors van i venen però el club queda. L’entrenador ha de tenir poder però el director tècnic, el directiu encarregat de la secció i el mateix entrenador haurien de tenir un debat clar, parlar sobre la filosofia a seguir.

Aleshores, què s’hauria de fer?

En primer lloc hauríem de tornar a enganxar l’afició. El Palau està buit i això és incomprensible. Imagina’t si ara estrenem un nou Palau i no l’omplim, aleshores tanquem la paradeta. S’ha de treballar tots a una, amb una filosofia clara, i nacionalitzar l’equip, amb una base de jugadors nacionals, que la gent s’identifiqui amb ells. No pot ser que vagis per Barcelona i li preguntis a algú que et digui un parell de noms de jugadors del Barça de bàsquet i que no te’n sàpiguen dir cap. Això és impensable. Entenc que hi ha l’NBA, que fa que molts joves valors marxin, però cal incidir en aquest aspecte, potenciar la base, el júnior i amb el segon equip pujar jugadors al primer equip.

No creu que el fitxatge de Rice, que és un jugador molt espectacular, pot fer que la gent torni al Palau com Ronaldinho va tornar la il·lusió al Camp Nou?

És un molt bon jugador, que té grans virtuts, com el seu joc en l’un contra un, que pot atreure públic, però també té aspectes no tan positius.

Quins?

Absorbeix massa joc. No el veig com a director de joc. El Barça, des que va marxar Ricky i, sobretot Saras, no ha tornat a tenir un base que dirigís l’equip amb solvència. Satoransky ho hauria pogut fer, però clar, va marxar a l’NBA.

Què li sembla Bartzokas?

M’encanta aquest entrenador. M’agradava molt com a tècnic a l’Olympiacòs i també al Lokomotiv. Allò que va fer a Kuban va ser espectacular. Recordem que ens va eliminar en un play–off al millor de 5 partits quan tots els experts del món del bàsquet deien que el Barça era molt millor equip. És tàcticament molt bo. Ara, s’ha trobat un equip que no té res a veure amb els conceptes defensius que ell té. El Barça no té els jugadors amb la duresa defensiva que Bartzokas necessita. De fet, el Barça té cada any un equip més tou i Bartzokas és un entrenador que li agrada jugar dur, ja ens va eliminar fa un parell de temporades amb l’Olympiacòs [de fet, l’entrenador d’aquella eliminatòria no era Bartzokas, sinó Ioannis Sfairopoulos] i, com deia, el que va passar l’any passat amb el Lokomotiv.

Olympiacòs és un equip que porta l’esperit combatiu a l’ADN independentment qui l’entreni…

Sí, té Spanoulis, Printezis i la resta són uns guerrers.

El panorama, pel que vostè diu, no pinta massa bé.

Em puc equivocar, evidentment, i de vegades m’equivoco molt, però tal com ho veig, a Espanya el Madrid és superior. El Barça podrà guanyar algun partit al Madrid, però no podrà competir contra ells en un play–off; a Europa tenim talent, però l’equip és tou. Em costa creure que Bartzokas hagi dissenyat aquesta plantilla.