Miguel Cardenal ha estat el president del Consejo Suporior de Deportes (CSD) des del 2012 i fins 2016. El CSD és la institució més important de l’esport a l’Estat i el seu president la màxima autoritat a Espanya. Cardenal va deixar el càrrec fa poc més d’un mes i això va ser celebrat per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que va arribar a dir, just el dia en què anunciava l’ajornament dels Jocs Mediterranis de 2017 a 2018 —un fet inaudit en la història de l’esport— que «la dimissió de Cardenal era la cirereta del pastís». Ballesteros ha culpat obertament Miguel Cardenal del fracàs organitzatiu de Tarragona, argumentant que aquest s’ha negat a aportar 15 milions d’euros que el Comitè Organitzador considera fonamentals per a la realització dels Jocs. Ballesteros va titllar l’expresident del CSD d’energumen en una entrevista al Diari Més. Ara Cardenal, que ha creat un bloc exclusivament per explicar la seva versió de la història, concedeix la primera entrevista des que va deixar el càrrec i apunta clarament a l’alcalde com el màxim responsable del fracàs de l’ajornament.

És vostè el culpable que els Jocs Mediterranis de Tarragona no es facin el 2017?

Evidentment no. He ajudat tot el que he pogut als Jocs. S’ha de tenir en compte que l’organització dels Jocs, com d’altres campionats, és responsabilitat de la ciutat seu. Aquests anys en què jo he estat el president del CSD s’han fet un mundial de ciclisme, un de natació, un d’handbol, de bàsquet, de vela, una Universíada, etc i a cap d’aquestes ciutats els hi ha semblat que el CSD fos un actor principal en l’organització dels campionats. Tarragona ha estat la ciutat que, de llarg, ha rebut més atenció per part nostra. El govern de la nació ha d’ajudar, però això és un esdeveniment municipal. Seria ridícul pensar que l’organització dels Jocs basculés sobre el CSD i no sobre l’Ajuntament.

Aleshores, per què s’ha acusat al CSD i no s’ha admès cap crítica sobre aquest fracàs?

Això ho ha d’explicar Ballesteros, que és qui ha fet aquesta acusació tan greu. Per a Ballesteros és un fracàs estrepitós no fer els Jocs en la data fixada. Ha estat una contínua fugida endavant de l’alcalde, que no ha trobat el finançament necessari ni ha tingut la capacitat organitzativa suficient.

Ell diu que vostè no els ha donat els diners que necessitava.

Al començament es parlava d’un projecte multimilionari tal com es mostrava en els primers plans directors. Amb tot, els projectes es poden fer amb menys diners, tal com ha passat en altres campionats, com l’Universíada de Granada. Allí es van fer els Jocs Universitaris amb un pressupost molt inferior al que tenien previst inicialment. Tarragona hauria pogut fer el mateix, adaptant-se als recursos que tenia però no ha tingut la capacitat logística per a fer-ho. No sé què ha estat fent l’Ajuntament en tot aquest temps, però en lloc de posar-se a treballar per preparar l’arribada dels esportistes, les proves atlètiques, els arbitratges o la coordinació general, semblava que estaven esperant i al final no han fet res.

Sempre s’ha parlat de 15 milions d’euros.

Al començament demanaven 15 milions d’euros per fer una piscina que s’ha demostrat que no val aquesta quantitat, tal com han admès. En lloc d’assumir aquest fracàs, que és un fracàs de l’alcalde i de l’equip que treballa amb ell, a Ballesteros li ha semblat més senzill donar-li la culpa a una altra persona. Ell no té cap argument per demostrar que aquest fiasco és cosa meva, quan jo he signat diferents convenis amb l’Ajuntament, he aconseguit diners dels pressupostos generals, les exempcions fiscals dels patrocinadors i també els hem aportat patrocinadors. En canvi, l’únic que he rebut a canvi han estat insults.

Per tant, vostè atribueix l’ajornament dels Jocs a la poca capacitat organitzativa de l’Ajuntament?

Ell, com qualsevol administrador responsable, hauria d’haver fet els comptes de quins mitjans tenia i amb allò fer els Jocs Mediterranis, i això no ha passat. Els diners que reclama al govern central no és una quantitat que justifiqui un ajornament.

Ah no?

No, són pocs diners i això ho hauria pogut assumir l’Ajuntament. Ponferrada, que és una ciutat més petita que Granada, va fer un mundial de ciclisme, que sí que és un esdeveniment de primer ordre i amb gran repercussió mundial i la quantitat de diners que van necessitar per organitzar-lo és la quantitat que Tarragona reclama a l’Estat. Si Ponferrada va ser capaç de treure dels seus recursos aquesta quantitat…

Ponferrada té un problema molt seriós i el finançament d’aquell mundial de ciclisme està als tribunals per la via penal.

El procediment judicial de Ponferrada es fonamenta en la forma en què es va finançar el projecte no a l’aportació dels diners en si mateixa. El que dic és que els diners que demana Tarragona és una quantitat que pot assumir l’Ajuntament, de fet, és una xifra que representa molt poc en el pressupost d’una ciutat com aquesta.

De totes maneres Tarragona ja no es pot endeutar més legalment. Aquest és, a més, un argument que ha utilitzat l’alcalde.

Sí, però l’Ajuntament haurà de decidir quines són les seves prioritats. Tarragona té un pressupost general elevat i ha de decidir en què es gasta els diners, no necessàriament s’ha d’endeutar. Amb tot, és una decisió de l’Ajuntament, si resulta que no tenen els diners per fer els Jocs no té cap sentit continuar amb el projecte i després, si el projecte no es fa, donar-li la culpa a un altre.

A Tarragona s’ha comparat el projecte olímpic al d’Almeria el 2005. Aleshores la ciutat andalusa també va organitzar uns Jocs Mediterranis i l’aportació del govern central va ser molt gran. S’ha parlat de deslleialtat de l’Estat envers Tarragona. Hi ha un greuge comparatiu?

Entenc aquest argument tot i que no hi estic d’acord. Jo convidaria tothom que diu això que compari quin era el pressupost del CSD abans del 2005 i el d’ara, que comparin la taxa de creixement econòmic d’Espanya aleshores i ara, la xifra d’aturats al país en aquella època i actualment, com estava la prima de risc el 2011 o 2012 o aleshores. El 2005 Espanya tenia superàvit en els seus comptes públics, ara hi ha dèficit. Aquells anys l’economia espanyola anava com un coet i, fins i tot, recordo que en campanyes electorals es parlava de plena ocupació laboral. El setembre del 2012 Espanya era un país al llindar de la intervenció i fer una comparativa és un exercici de voluntarisme allunyat de la realitat. En tot cas, es podria parlar de greuge comparatiu si Tarragona no hagués rebut diners de l’Estat i altres esdeveniments esportius que s’han fet aquests anys recents sí. Però si es fa aquesta comparativa, Tarragona surt guanyant perquè és l’esdeveniment que ha rebut més diners. A més, insisteixo, Tarragona i les altres ciutats seus de campionats sabien des de setembre del 2012 la postura del govern de l’Estat en relació al suport econòmic d’aquests esdeveniments.

“Tarragona va decidir seguir endavant amb uns comptes que no quadraven i això els ha dut a la situació en què estem ara”

I si ho sabien, per què van continuar?

Doncs no ho sé. Va ser aleshores quan Tarragona va decidir seguir endavant amb uns comptes que no quadraven i això els ha dut a la situació en què estem ara. És molt injust atribuir a Miguel Cardenal, que el 2012 ja va dir que no hi havia diners, la responsabilitat de l’ajornament dels Jocs. Aquesta responsabilitat és de qui va decidir continuar endavant sense saber reformular els comptes mentre altres ciutats sí ho van fer i van poder celebrar els seus campionats. Aquelles ciutats sí van demostrar una capacitat de gestió que els va permetre adaptar-se a la situació, una capacitat de gestió que no ha tingut l’Ajuntament de Tarragona.

També es va dir que l’Estat, en vista del procés sobiranista que s’està vivint a Catalunya hauria decidit no donar suport als Jocs Mediterranis que es feien a Catalunya.

Això és una estupidesa de mida còsmica. Aquests anys, tot i l’escassa capacitat financera del CSD, hem ajudat molt l’esport a Catalunya. De fet, vam invertir molt en la millora del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, només cal veure els pressupostos de cada any.

Abans ha citat alguns campionats que s’han fet a Espanya aquests anys. En un article seu a El País, afirmava que Tarragona no tenia cap conveni amb l’Estat per garantir-se el finançament del govern central abans de les eleccions generals del 2011, un extrem que sí havien aconseguit altres ciutats seu.

Hi va haver molts compromisos que Albert Soler i el seu antecessor havien signat per donar suport financer a alguns campionats. Soler va signar molts d’aquests convenis dies abans de deixar el càrrec, com a Granada (Universíada), Barcelona o Granollers (handbol). Els convenis deien que només es farien efectius si hi havia disponibilitat pressupostària. Tarragona no disposava de cap document així [en un article al Diari de Tarragona s’explicava que Tarragona havia estat designada seu dels Jocs després de la marxa d’Albert Soler, antecessor de Cardenal al CSD i que, per tant, no podia haver signat cap conveni amb la ciutat, però Ponferrada sí va aconseguir un conveni abans de ser designada seu del mundial de ciclisme]. Per tant, era encara més difícil donar-li diners a Tarragona, que no tenia cap conveni i negar-li finançament a les ciutats que sí tenien un document.

I a les ciutats amb els convenis signats se’ls va donar els diners?

No.

Per què?

Ni hi havia diners. Per exemple, Ponferrada tenia signat un conveni de 5 milions i es va arribar a parlar de donar una quantitat molt inferior, d’uns 400.000 euros que, finalment, tampoc es van fer efectius.

I aquestes ciutats no van anar als tribunals?

No. El conveni estipulava que només es donarien els diners si hi havia calés. Com no n’hi havia, el conveni no es va fer efectiu ni es podia reclamar. Insisteixo: Tarragona no tenia ni això.

“Ningú del govern socialista o de l’Ajuntament de Tarragona eren conscients de la situació econòmica d’Espanya aleshores? Amb les dificultats socials que ha passat la ciutadania tarragonina, catalana i espanyola, calia demanar un esdeveniment com aquest?”

Per què Tarragona no tenia un document d’aquest tipus?

No ho sé. Potser perquè els Jocs es feien més tard que els altres campionats. Potser no van creure que això fos necessari. Hem de recordar que Tarragona va ser designada seu dels Jocs Mediterranis el setembre del 2011. Això ens ha de servir per reflexionar: ningú del govern socialista o de l’Ajuntament de Tarragona eren conscients de la situació econòmica d’Espanya aleshores? Amb les dificultats socials que ha passat la ciutadania tarragonina, catalana i espanyola, calia demanar un esdeveniment com aquest?

Per què creu que s’ha esperat tant a prendre la decisió de l’ajornament?

No ho sé. No vaig voler integrar-me a la Fundació perquè l’informe dels advocats de l’Estat ho impedia d’acord amb les condicions que Ballesteros va imposar en els estatuts.

Com?

Els estatuts de la Fundació preveien que el dèficit que es pogués originar a conseqüència de l’organització dels Jocs s’hauria de repartir a parts iguals entre les institucions que formessin part de la Fundació. Per tant, els advocats de l’Estat van dir que no es podia signar un conveni que comportés aquestes responsabilitats financeres, és a dir, la llei no permet que, pel simple fet que jo, en aquell cas, decidís formar part d’una Fundació, això pogués comportar una despesa per a l’Estat. De fet, abans que es constituís la Fundació vaig recomanar a l’alcalde que no ho fes i el vaig convidar a tenir una reunió sobre aquest tema i ell no va voler. Ell havia pres una decisió i simplement es va limitar a comunicar-m’ho.

Per què li va recomanar a Ballesteros que no fes la Fundació?

Perquè no és una bona fórmula per a un comitè organitzador. La Fundació no té el mateix control de la despesa que una entitat administrativa. En la meva opinió, el control de la despesa s’ha de fer amb el màxim rigor.

Per tant, les Fundacions són més opaques?

No, dic que no estan sotmeses al mateix règim que les administracions públiques pel que fa al control de la despesa, les contractacions, etc.

Li consta algun tipus d’irregularitat al respecte?

No, si fos així hagués anat a l’autoritat competent. No tinc cap coneixement dels comptes de la Fundació i, per tant, no tinc cap motiu per pensar que les coses no es facin bé.

Abans, parlant dels diferents campionats que s’han fet a Espanya, concretament el de Ponferrada, vostè ha dit que “sí era un campionat de primer ordre”, els Jocs no ho són?

Bé, només volia dir que, per exemple, el mundial de Ponferrada sí que és un campionat que atreu l’atenció de mitjans de tot el món i que el seu guanyador pot ser portada de la premsa esportiva arreu. Està clar que els Jocs Mediterranis no tenen aquest impacte mediàtic. Si a molta gent li preguntes quines ciutats han estat seu dels Jocs Mediterranis no et saben dir cap o com a molt Almeria, en què el seu estadi de futbol du el nom de la competició. Això et confereix una idea de l’impacte que té el campionat. L’altre dia vaig llegir com l’alcalde deia que els Jocs Mediterranis portarien a Tarragona 500 milions d’euros i això em fa pena, és demagògia. En un moment en què tanta gent ho està passant malament dir que els Jocs seran una font de riquesa i treball… Aquest argument també es va utilitzar a Ponferrada, on es deia que el mundial canviaria molt la situació de la zona, molt afectada per la crisi. Aquella expectativa no es va complir. Fonamentar l’organització dels Jocs Mediterranis per la seva creació de riquesa és un argument que no té cap base real i estic convençut que Ballesteros ho sap.

“Fonamentar l’organització dels Jocs Mediterranis per la seva creació de riquesa és un argument que no té cap base real i estic convençut que Ballesteros ho sap […] Em costa creure que Ballesteros pensi que els Jocs Mediterranis tinguin un impacte de 500 milions d’euros a Tarragona”

Per tant, Ballesteros està enganyant els tarragonins?

Això és una conclusió que fa vostè, només exposo que em costa creure que Ballesteros pensi que els Jocs Mediterranis tinguin un impacte de 500 milions d’euros a Tarragona. Els estudis d’impacte econòmic estan molt revisats. Només cal tenir en compte que el mundial de bàsquet no va arribar a aquestes xifres, fent-se en un munt de ciutats d’Espanya i en què van participar jugadors de l’NBA. Perquè es faci una idea: a Bilbao hi van venir més de 8.000 finlandesos a animar la seva selecció. I tota aquesta gent menja, beu i dorm a la ciutat. I això a cada ciutat que va acollir partits. Ningú pensa que els Jocs Mediterranis atrauran milers de turistes.

Pel que vostè diu i tenint en compte aquest ajornament, els Jocs Mediterranis en general estan tocats de mort?

No ho sé. Tant de bo surtin uns grans Jocs a Tarragona. Els responsables són els que hauran de valorar la inversió que cal fer i el retorn que l’esdeveniment pot tenir a la ciutat.

Escoltant el seu discurs, no va plantejar a l’Ajuntament de Tarragona renunciar als Jocs quan vostè va arribar al càrrec?

El 2012 al CSD no coneixíem la profunditat de la crisi i com afectaria el pressupost del CSD. A començaments d’aquell any els contactes entre les diferents ciutats seus de campionats eren protocol·laris. Amb tot, tenint dos mundials el 2013 i quatre mundials a l’horitzó per a 2014, ningú pensava a començar a finançar els Jocs Mediterranis, ni tan sols ells. El pla director de Tarragona estava fonamentat amb els patrocinis. De fet, el pressupost total dels Jocs actualment és probablement inferior als diners de patrocinadors que ells pensaven que aconseguirien. El problema apareix el setembre del 2012 que és quan sabem quin pressupost tenim al CSD per a 2013. Aleshores es va advertir a tothom de la situació. S’havia de renunciar? Miri, Holanda va renunciar l’any passat a ser la seu dels Jocs Europeus del 2019. Hi ha gent que demana un esdeveniment sota unes circumstàncies determinades i aquestes circumstàncies resulta que canvien i el més responsable potser és renunciar.

“L’insult mai hauria de ser una arma política. Veure un alcalde veient perdre les formes d’una manera tan grollera no és normal”

Li havien dit energumen alguna altra vegada?

[riu] No ho sé, però no és usual i tampoc és saludable. En democràcia la discrepància es dirimeix en el debat de les idees, dels arguments. L’insult és violència i, per tant, hauria d’estar desterrat de la política. L’insult mai hauria de ser una arma política. Afortunadament és poc habitual en política i aquestes són unes regles del joc que tothom respecta. Veure un alcalde veient perdre les formes d’una manera tan grollera no és normal.

I fa poc també li va dir babau.

A qui desqualifiquen aquests insults és a Ballesteros. És un alcalde que davant els seus ciutadans queda com una persona que no respecta les regles de la convivència democràtica.

Vostè va arribar al càrrec amb un mandat molt concret, per sanejar l’esport espanyol. La seva gestió li ha comportat alguns enfrontaments destacables amb el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel Maria Villar, o el del COE, Alejandro Blanco, i els d’algunes federacions. Sorprèn, però, que vostè faci un bloc dedicat només als Jocs Mediterranis.

He tingut discrepàncies amb el senyor Villar però des que jo vaig deixar el càrrec no he sentit al senyor Villar parlant de mi, i això que ell va interposar una querella criminal en contra meu. Quan estava al càrrec jo tenia els mitjans necessaris per a defensar-me. Amb el senyor Blanco també vam tenir diferències perquè ell defensava algunes federacions que tenien gestions reprovables. Curiosament amb el senyor Ballesteros no he tingut cap problema públic en cinc anys que he estat al càrrec però ara resulta que diu coses molt gruixudes contra mi per exculpar el seu fracàs en la gestió de l’organització dels Jocs. Això és molt greu i no penso consentir-ho. És inacceptable. El senyor Ballesteros diu ara que els anys perduts van ser el 2012 i 2013, no sé per què ha esperat a dir-ho ara quan jo he marxat del CSD. Si no m’hagués insultat, hauria pogut deixar passar tot aquest assumpte, però com a ciutadà és una obligació cívica dir com han estat realment les coses i desemmascar un comportament com aquest.

Des de bon començament, l’Ajuntament de Tarragona ha anat de mà del COE en lloc d’apropar-se més al CSD que és, en últim terme, el qui té la clau dels diners si així ho decideix. La seva enemistat amb Alejandro Blanco ha pogut accentuar la mala relació amb Ballesteros?

El problema d’Alejandro Blanco és defensar la mala praxi d’algunes federacions. En el meu comiat hi havia un vicepresident del COE que em va agrair la meva tasca. El problema no ha estat amb el COE, sinó amb Alejandro Blanco. Dit això, entenc perfectament que el COE sigui tot l’actiu que vulgui als Jocs o que Ballesteros tingui afinitat o no. Tant de bo això hagués servit per trobar més diners i poder fer els Jocs a temps, però sembla que no ha estat així. Això, però, no ha canviat tot el que hem fet per Tarragona i considero que sempre he tingut una bona relació amb l’organització. Ballesteros em va convidar a les festes de Santa Tecla tot i que no vaig poder venir, em va regalar una ampolla de vermut, ens felicitàvem el nadal. És una estupidesa enorme pensar que jo he perjudicat els Jocs de Tarragona perquè no tingui bona relació amb Alejandro Blanco.

Vostè dimiteix o forcen la seva sortida?

Ho vaig explicar a la roda de premsa del meu comiat, no he canviat la meva versió.

Aquí a Tarragona s’ha dit que el ministre va forçar la seva sortida.

[riu] Quan el ministre faci una roda de premsa li pot preguntar vostè mateix si vol.

Els organitzadors de Tarragona 2017 s’han entrevistat amb els ministres, saltant-se’l. De vegades directament, altres mitjançant Alejandro Blanco. Té sentit aquesta estratègia?

Sí i així li vaig fer saber a Ballesteros. Li vaig posar com a exemple el pavelló de Las Palmas, que es va fer arran del mundial de bàsquet. Els diners per fer aquella instal·lació no van sortir del ministeri d’educació, esports i cultura, si no del d’administracions públiques per un tema d’equilibris territorials. Ballesteros, i així m’ho va dir, tenia clar que els diners de l’Estat no vindrien del CSD i per això es va entrevistar amb diferents autoritats del govern central. Jo he estat present en les converses que el president del COE ha tingut amb el ministre pel que fa al finançament dels Jocs però no revelaré aquelles converses perquè no vindrien al cas.

“Si Ballesteros no m’hagués insultat i no estigués explicant coses que no són veritat mentre em culpabilitza del fracàs dels Jocs jo no estaria parlant d’aquest tema”

Doncs jo trobo que sí seria molt interessant que m’expliqués el que es deia allí.

Interessant sí, però jo no puc revelar una conversa privada on els que en formàvem part enteníem que allò que dèiem no havia de sortir d’allí. Si ara explico les converses que vaig tenir amb l’alcalde ho faig perquè ell està explicant una altra versió del que sí va passar realment. Si Ballesteros no m’hagués insultat i no estigués explicant coses que no són veritat mentre em culpabilitza del fracàs dels Jocs jo no estaria parlant d’aquest tema.

Vostè va rebre pressions de la Casa Reial perquè es fessin els Jocs?

[riu] La pregunta ofèn. La Casa Reial no pressiona mai ningú.

Entendria que ara l’Estat decidís aportar uns diners que vostè va decidir no facilitar?

No criticaré mai el que facin. Tant de bo l’Estat pogués ajudar tothom. No em sentiré molest si l’Estat ofereix aquests diners, tot el contrari, això voldria dir que les coses van millor i ara ens podem permetre gastar els diners en projectes així.

Li consta que hi haurà aquesta aportació?

[riu] Jo ara no formo part del CSD i no estaria bé que respongués aquesta pregunta. Això ho haurà de respondre el responsable actual.

Tarragona organitza els Jocs però l’ajornament suposa un fracàs flagrant que també pot afectar la reputació de l’esport espanyol per extensió. Entén el paper del COE en tot això?

La comunitat internacional sap les dificultats econòmiques que ha tingut Espanya els últims anys. Li explicaré una cosa: Ballesteros anava dient que l’Estat havia d’aportar 15 milions d’euros i en un acte que havia de fer amb les subseus vaig decidir anar a Tarragona per explicar que això no era així. Un dels alcaldes de les subseus, en la reunió a la subdelegació del govern, va dir que els diners de l’Estat arribarien perquè de no fer-ho això afectaria molt la imatge d’Espanya si els Jocs no es fessin. Jo li vaig respondre que podria afectar, és clar, però que hi havia casos com els d’Holanda o Anglaterra que havien renunciat a campionats i que la reputació es mantenia intacta. Allò que sí afecta, li vaig dir a aquell alcalde, és que un mitjà de comunicació tan important com The New York Times il·lustrés la seva portada amb una foto d’una persona buscant menjar en un contenidor a Espanya.

Ballesteros mai li va dir en persona o per telèfon tot això que diu de vostè ara?

L’estiu passat vaig parlar amb Ballesteros sobre un aspecte dels Jocs. En aquella conversa telefònica li vaig preguntar per una entrevista al Diari de Tarragona en què ell es comparava a Adolfo Suárez en el sentit que havia de guardar silencis en relació a una persona en concret, de qui no deia el nom. Aleshores li vaig preguntar a qui es referia. Era molt fàcil aleshores dir-me que era jo, si tan mala relació tenia, tal com ha explicat últimament. Però no, em va dir que ho deia per Víctor Sánchez, que feia unes setmanes havia dit al Comitè Executiu del COE que la situació dels Jocs era crítica i que, a més, abandonava la Fundació. Allò havia arribat als mitjans (revista Viu a fons) i em deia que li havia fet molt mal. Això retrata a Ballesteros perfectament i serveix per a explicar perquè he decidit donar la meva versió dels fets. Una persona que no ha estat capaç de fer-me cap retret a la cara i ha esperat que ja no hi sigui per culpar-me de tot el que ha passat.

 

 

FOTOS: Cedides per Miguel Cardenal.