«Un coach ha de ser comprensiu sense ser complaent, il.luminador sense ser mestre, i motivador sense ser directiu». Aquestes paraules corresponen a Hernán Cerna Vergara, primer Master Certified Coach (MCC) de l’International Federation Coach (IFC) de Xile el 2009. Cerna és el màxim responsable, juntament amb Álvaro Capitán, de l’empresa Isora Solutions, amb seu a Madrid i que el 9 de desembre del 2015 va signar un contracte pel qual s’encarregava de fer «formació continuada als treballadors d’Aparcaments Municipals de Tarragona S.A.» durant un any, fins al desembre del 2016.

Isora Solutions es defineix a la seva pàgina web com una empresa que té la visió de «ser referent mundial en desenvolupament humà, creant un nou paradigma de pensament en les persones que permeti elevar la seva consciència individual i/o d’organització». Segons l’Escola Europea de Coaching, aquesta disciplina és «l’art de fer preguntes per ajudar a altres persones, a través de l’aprenentatge, en l’exploració i el descobriment de noves creences que tenen com a resultat l’assoliment dels seus objectius». Per tot això, Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT) es va comprometre a pagar, tal com consta en el contracte del desembre del 2015, 47.625 euros pels següents conceptes:

• Projecte mapa del talent: 2.925 euros
• Mapa de valors i competències: 3.000 euros
• Projecte de gestió del rendiment: 14.600 euros
• Sessions de coaching executiu: 5.600 euros
• Processos de suport i coaching staff: 2.000 euros
• Sessions formació staff: 19.500 euros

D’aquests serveis, encara queden per pagar 3.185 euros (a data 7 de setembre) perquè, tal com admet el gerent d’AMT, Sergio Arts, la feina s’acabarà de pagar el primer trimestre del 2018. «Es va fer un procés sobre les nostres bases de contractació per contractar una assessoria en formació de personal de tots els treballadors, des dels encarregats fins als que tenim al carrer. L’empresa [Isora Solutions] no fa una formació tècnica sinó de resolució de conflictes, treball en grup, habilitats directives pels caps d’àrea, etc. A Aparcaments s’ha anat ascendint per experiència, no per capacitat de lideratge», diu Arts.

El gerent d’AMT assegura que el procediment per contractar aquesta empresa va ser el de procés negociat sense publicitat i afirma no saber com va arribar Isora Solutions a AMT. «Com arriben fins a nosaltres? No ho sé. Només sé que és una empresa de Madrid que tenia seu a Barcelona també», explica.

Els vincles amb Begoña Floria

Juntament amb Isora Solutions es van presentar dues empreses més. De fet, per a ser rigorosos, caldria dir que es van convidar dues empreses més. Així, tal com consta en la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere, va ser Aparcaments Municipals de Tarragona qui va convidar tres empreses a participar en el procediment de selecció. Per tant, sobta que el gerent d’AMT afirmés que no sabia com havia arribat a la seva empresa Isora Solutions. De les altres empreses que es van convidar, una d’elles, Moviliza.net, va refusar la invitació al.legant compromisos ja adquirits. L’altra, Idees i innovació S.L., va presentar un projecte gairebé idèntic al d’Isora Solutions i que tenia un preu una mica superior: 47.900 euros. «Una empresa de Madrid amb la qual col.laborava i estava relacionada amb nosaltres em va fer la proposta per presentar un projecte a Aparcaments de Tarragona. Nosaltres no coneixíem a ningú de l’Ajuntament de Tarragona i l’empresa de Madrid, Isora, ens va dir que es volia presentar a aquell concurs i que necessitaven més opcions. Jo sabia que no havia de guanyar perquè em van demanar [Isora] que em presentés com un favor», diu Rosó Marcellés, responsable d’Idees i innovació S.L, que va presentar el dossier sota el nom de l’empresa Health Managing Consulting. «La participació en aquest procés negociat per accedir al contracte d’Aparcaments de Tarragona em va arribar a través d’un company que té una empresa on jo vaig fer el màster en coaching. Ell era el mestre a l’escola on jo vaig fer el màster, Coaching Corporation. Ell es diu Hernán Cerna. Nosaltres, però, no vam presentar-nos perquè no teníem estructura suficient per cobrir aquest contracte. Jo treballo sol i no podia crear una estructura més gran per a fer-ho», explica Felipe Rodríguez, responsable de Moviliza.net.

Arran dels testimonis de les dues empreses que van ser convidades —a banda d’Isora— per part d’AMT, queda clar que va ser la mateixa Isora Solutions qui va eliminar la seva competència per accedir al contracte tot demanant a empreses amigues que es presentessin. Així, el seu pressupost i projecte tenia totes les de guanyar. «No recordo exactament qui va decidir fer aquesta formació amb aquesta empresa», diu la regidora Begoña Floria, presidenta d’AMT en el moment de formalitzar el contracte amb Isora Solutions al mateix temps que, però, admet que sí coneix als responsables d’Isora Solutions «d’altres àmbits de la meva vida».

De fet, Begoña Floria va formar part del grup de professors que van impartir el First Coaching Training del 2010 de l’empresa Coaching Corporation. En aquella edició, el director acadèmic d’aquell programa educatiu era Hernán Cerna Vergara, qui considerava aquest curs com «la primera baula dins de la formació d’un coach professional, la primera pedra que ens ajudarà a construir fonaments sòlids del nostre autolideratge», tal com consta en el dossier del mateix. Entre el grup de professors d’aquell curs també hi consta Roberto Rodríguez Bravo, un dels professionals que més tard apareixeran en el dossier d’Isora Solutions com a formador per a AMT.

El perfil de Floria en el dossier del First Coaching Training del 2010 apareix així:

Begoña Floria

Licenciada en Ciencias de la Información por la UAB, con

estudios de Ciencias Políticas y Sociología, Postgrado en

Gobierno y Gestión Pública en la Sociedad de la Información

(Universidad Pompeu Fabra) y en Liderazgo y Gestión Social

(UAB). Licensed Practitioner & Master Practitioner of NLP, por

Hernan Cerna Training, avalado por la Society of NLP y el Dr.

Richard Bandler. Ha ejercido como periodista en La Vanguardia,

el País, Avui, Catalunya Ràdio i Heraldo de Aragón, entre otros

medios.

Com es pot comprovar, però, en el perfil es detalla que Floria és “Licensed Practitioner & Master Practitioner of NLP, por Hernan Cerna Training”, per tant, la relació entre Cerna i Floria és anterior a aquest curs perquè la regidora tarragonina ja va ser alumna del coach xilè en una de les altres empreses que aquest ha tingut. De fet, en el contracte signat per Sergio Arts com a representant d’AMT i Hernán Cerna Vergara, l’empresa no consta com Isora Solutions, sinó com a Cerna Coaching and Research S.L. Cerna era l’únic administrador d’aquesta última empresa fins que, després d’una ampliació de capital i d’un canvi de denominació social, va passar a anomenar-se Isora Solutions S.L. sent a partir d’aleshores Álvaro Capitán administrador solidari de la societat també.

Cerna Coaching and Research S.L. es trobava al carrer Diputació número 256 bis de Barcelona, la mateixa adreça de Coaching Corporation, l’escola que va fer el curs on Floria va participar com a professora. Hernán Cerna també apareix com a administrador solidari d’un parell d’empreses més.

«Nego rotundament que la feina que ha fet Isora Solutions a Aparcaments tingui res a veure amb què jo els conegués anteriorment, res a veure», diu Floria que, a més, també nega taxativament que hagi rebut sessions de coaching per part d’Isora dins el contracte que aquesta empresa va signar amb AMT, tot i que algunes fonts consultades per Porta Enrere així ho asseguren. «Ni la presidenta d’aleshores ni el president actual han rebut sessions en aquest contracte. Begoña sí que va estar present, però, en la presentació del projecte que es va fer amb els caps d’àrea», afirma Sergio Arts. El president actual d’Aparcaments, José Juan Acero de Dios (PP), no ha volgut fer declaracions a Porta Enrere al.legant que aquest contracte es va signar abans de la seva arribada al càrrec.

El gerent, Sergio Arts, preguntat per aquest mitjà sobre quin tipus de formació d’aquesta empresa havia rebut un vigilant de zona blava (o verda o taronja), respon: «Sobretot de resolució de conflictes. Es fa formació per grups. Per exemple: un dels problemes que tenim amb el personal del carrer és que la persona que rep la multa de vegades s’enfronta amb el nostre empleat. Aquesta formació és útil per tractar els incidents, com parlar, la comunicació no verbal. Sindicalment ens ho reclamàven moltíssim. A més, crec que aquesta despesa en formació ha estat fonamental pels treballadors. Podeu parlar amb ells i a veure què us diuen».

El representant del sindicat Cobas, Modesto Pallejà, afirma desconèixer aquesta formació feta a AMT per Isora Solutions: «No tinc cap coneixement d’aquesta formació que vostè em comenta. Que jo recordi, només s’han fet alguns cursos d’informàtica i d’anglès fa un parell o tres d’anys, i no a tot el personal. Soc delegat de l’empresa i si s’hagués fet un curs com vostè comenta, ho sabria perquè així ho marquen els estatuts i el conveni. No em sona res de tot això». Pallejà és delegat des del 2012 i fa més de set anys que treballa a AMT. Seguint el consell d’Arts, després de sortir de l’oficina del gerent, aquest periodista es va dirigir a un dels treballadors que es trobava a la sala de control del segon pis del pàrquing Saavedra. «Jo no he fet cap curs de resolució de conflictes i soc agent d’aparcament. Fa vuit anys que estic a l’empresa i vaig fer un curs d’anglès i pròximament un curs de prevenció de risc d’incendis», diu Carlos Sampietro. A l’oficina del pis inferior, però, no vol parlar ningú. Una de les treballadores és Pepa Casanovas, delegada de personal d’UGT, que telefònicament declina fer cap tipus de declaració a aquest mitjà com a representant sindical.

Tal com consta en el contracte entre AMT i Isora Solutions, els programes que proposava aquesta empresa per a la formació del personal tarragoní eren, literalment: treball corporal, filtres, intel.ligència emocional + fitness emocional, converses pendents, resolució de conflictes, comunicació, lideratge personal, estimulació auditiva neurosensorial i comunicació efectiva, gestió de l’estrès, converses de censura, compromís i responsabilitat personal, valors i creences, construcció d’equips d’alt rendiment, gestió del compromís i ètica pràctica.

Porta Enrere es va posar en contacte amb Hernán Cerna via telefònica però aquest no va voler parlar sobre la feina de la seva empresa a Tarragona i ens va remetre a la seva responsable de premsa, que va al.legar la privacitat dels contractes amb els seus clients per tal de no fer declaracions en nom d’Isora Solutions.

A la web d’Isora, a l’apartat “Confian en nosotros”, hi ha un seguit de logos d’empreses i institucions que, a priori, han treballat amb ells. Diem a priori perquè al punt número 7, Administraciones Públicas, hi sortia el logo de l’ajuntament de Valls i el de Molins de Rei. Porta Enrere es va posar en contacte amb aquests dos ajuntaments per saber quin tipus de feina havia fet Isora Solutions en ambdós consistoris. Des del departament de premsa de Molins de Rei es va afirmar que, després de fer una recerca a la seva base de dades de facturació, no havien trobat cap dada que vinculés el seu ajuntament amb Isora Solutions i van demanar a aquesta empresa que retirés el logo del consistori de la web. El mateix amb l’ajuntament de Valls. Ambdós ja no surten en un llistat on sí apareix l’Ajuntament de Tarragona, el de Barcelona i la Xunta de Galícia.

Màxima opacitat: AMT incompleix una llei de la Generalitat, la de la Transparència

«No tinc cap tipus de problema a facilitar els documents d’aquest expedient de contractació sempre que des de la secretaria del consell em diguin quins et puc passar, per temes legals, evidentment», va dir el 5 de juny passat Sergio Arts. Des d’aleshores, la informació, que hauria de ser pública, no va arribar mai. Des d’AMT es va informar a Porta Enrere que calia entrar al registre de l’Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà (OMAC) una petició a través de la llei de la transparència per tal de rebre la documentació i així es va fer. En una carta amb data del 27 de juny, la Cap de Servei d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona va considerar estimada la petició del periodista que subscriu aquest article tot informant que havien remès la petició a AMT per tal que aquesta empresa facilités la documentació demanada, doncs n’era la competent. Des de llavors, silenci.

Davant l’incompliment dels terminis marcats per la llei, aquest periodista va demanar empara a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que és l’òrgan independent de tutela del dret d’accés a la informació de la ciutadania a Catalunya. L’autor d’aquest article va optar per la mediació —concepte molt de moda els últims dies, per cert— per tal d’accelerar el procés i no pas per la denúncia, que podria comportar una sanció a l’empresa municipal i, de retruc, a l’Ajuntament. La documentació tampoc va arribar en els terminis marcats i la GAIP va haver de reclamar la documentació per segona vegada. De fet, aquest organisme va fer constar que el gerent d’AMT, Sergio Arts, havia «propassat amb escreix el termini sense haver donat cap resposta» a la mateixa GAIP, i li concedien tres dies més, al termini dels quals, en cas de no fer efectiva l’entrega de la documentació, dictarien resolució i farien constar la manca de col.laboració d’AMT. Arts va remetre finalment la documentació on no hi consta, per cert, una petició expressa per part d’aquest periodista en relació a «assistència acreditada a cada sessió [de formació], matèria impartida i la data de cada sessió de formació». En lloc d’aquesta informació detallada de la formació dels treballadors, Arts va enviar un resum dels treballs realitzats fet per la mateixa Isora Solutions que és simplement el pressupost per cada concepte que establia el contracte, tal com consta a l’inici d’aquest article.

Els fets ocorreguts amb AMT corroboren la manca de transparència de moltes empreses municipals i del mateix Ajuntament de Tarragona, tal com va exposar Transparency International España amb el seu Índex de Transparència dels Ajuntaments fa tres mesos. Tarragona ocupava en aquell llistat la posició 99 d’un total de 110 ajuntaments estudiats. És a dir, era l’onzè menys transparent de tot l’Estat.