El 14 de gener d’enguany, agents de la Unitat Central Operativa del Medi Ambient (UCOMA) del Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) de la Guàrdia Civil van entrar a les oficines centrals que el Grup Griñó té a la ciutat de Lleida i van detenir els màxims responsables de la companyia, entre ells el director general, Joan Griñó. L’operació, dirigida pel jutjat número 4 de Tarragona, també va fer registres i inspeccions a la planta de tractament de residus que Griñó té a la població de Constantí (Tarragonès), així com als abocadors de Riba-roja (Ribera d’Ebre) i d’Almonacid del Marquesado (província de Conca), ambdós propietat d’aquesta empresa. Aquesta operació, que duia el nom de «Rifuiti» (residus en italià) va permetre descobrir que s’havien abocat 40.000 tones anuals de residus italians il·legals els últims quatre anys (unes 160.000 tones en total). En la nota que el cos armat va enviar als mitjans, es parlava d’«organització criminal internacional» per explicar l’entramat que havia permés a aquesta empresa introduir la brossa italiana de forma il·legal a Catalunya. El modus operandi era l’habitual en aquesta mena de frau: es falseja la documentació de la càrrega dient que s’importen uns determinats residus i, a l’hora de la veritat, allò que hi ha a dins és diferent. La Guàrdia Civil assenyalava que hi podrien haver residus perillosos i tòxics sota l’aparença de residus urbans.

L’operació policial i judicial arribava un any i mig després que una investigació de Porta Enrere ja descobrís aquesta connexió entre Griñó Ecològic (una de les marques del Grup Griñó) i els residus italians. Aleshores, la investigació d’aquest mitjà va agafar la forma d’un documental que va ser emès el 20 de juny de 2023 al programa Sense Ficció de TV3. La cinta, que du el nom d’Insostenible, rere la brossa, va ser dirigida per Christophe Sion i va comptar com a guionistes amb el fundador de Porta Enrere, Rafa Marrasé, i la documentalista Maria Roig. El documental era el resultat de tres anys d’investigació en els quals es va fer un seguiment de la brossa que procedia d’Itàlia. Aquesta entrava a Catalunya pel Port de Tarragona i es dirigia a la planta de Griñó Ecològic a Constantí. Allí, segons es va poder observar durant la investigació periodística, els camions procedents del Port de Tarragona descarregaven els residus italians. Posteriorment, uns altres camions se l’enduien sense haver-ne fet cap mena de tractament. Altres vegades, les bales de residus retractilades amb plàstic es barrejaven amb l’altra brossa que ja existia a la planta per, tot seguit, ser carregades per uns altres camions i dirigir-se a una altra empresa del grup Griñó: Chazar. Tots els camions que els autors del documental van seguir durant aquella investigació de tres anys i que sortien de Constantí amb la brossa italiana feien cap a un municipi molt a prop de Saragossa, la Puebla de Alfindén, lloc on es troba la planta de Chazar. D’allí, la brossa italiana acabava en un abocador pròxim, Residuos Industriales de Zaragoza (RINZA). La posterior investigació de la Guàrdia Civil va concloure el mateix: «Es va poder verificar que desenes de camions entraven a les instal·lacions de gestió de residus controlades per l’organització però que, en lloc de sotmetre la càrrega a processos de valorització, aquesta es dirigia directament als abocadors».

La investigació del SEPRONA va determinar, però, que la brossa italiana que sortia de Constantí ja no es dirigia a Saragossa, sinó que era abocada a Conca o a Riba-roja d’Ebre. Segons han explicat algunes fonts de la investigació policial a Porta Enrere, l’entramat d’aquesta importació il·legal de residus italians a Catalunya hauria decidit canviar la ruta que feien fins aleshores un cop van veure que el documental els havia descobert. De fet, durant la investigació periodística d’aquesta trama, els autors del documental van vigilar recurrentment l’abocador de Riba-roja, conscients que el seu titular és Griñó (l’importador de la brossa italiana en aquest cas) però en els seguiments i vigilància que es van fer durant aquells tres anys, no es va detectar cap camió amb brossa italiana procedent de Constantí que fes cap a Riba-roja, sinó que sempre anaven a Saragossa.

La demanda (i les amenaces prèvies)

L’endemà de l’operació de la Guàrdia Civil, el director general del Grup Griñó, Joan Griñó, va presentar una demanda al jutjat d’Instrucció número 3 de Lleida contra el director del documental Insostenible, Christophe Sion, el fundador de Porta Enrere, Rafa Marrasé, i els ecologistes Andreu Escolà (antic president del GEPEC) i Joan Vázquez (IPCENA), així com el mateix GEPEC. Joan Griñó demanava més de 500.000 euros en la seva demanda sobre «drets honorífics i tutela de drets fonamentals». Amb tot, dos dies després, el 17 de gener de 2025, el màxim responsable de Griñó decidia «desistir del procés», és a dir, retirar la demanda.

Per entendre per què Griñó decidia demandar els responsables d’Insostenible un any i mig després de l’emissió del documental cal conèixer el context que es vivia a la localitat natal de Joan Griñó, les Borges Blanques.

Durant la tardor de l’any passat, el grup ecologista IPCENA (Institució Per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural) va ser capaç de mobilitzar molta gent de la comarca de les Garrigues per oposar-se a un projecte que desenvolupa el Grup Griñó juntament amb Gestió Agroramadera de Ponent (GAP): una incineradora de residus urbans —els impulsors parlen de gasificació de residus— que s’ha de construir a les instal·lacions de TRACJUSA (Tractaments de Juneda SA, propietat de GAP), que ja es dedica al tractament de purins. IPCENA, amb Joan Vázquez al capdavant, s’ha oposat històricament a aquest projecte. Entre les accions de conscienciació i protesta pel projecte, IPCENA va decidir fer una sèrie de projeccions d’Insostenible en diferents municipis de les Garrigues per mostrar el perill que la comarca es converteixi en un pol d’importació d’uns residus que, com mostrava el documental, no tenen prou control a la Unió Europea. IPCENA temia que les situacions que es mostraven a Insostenible poguessin repetir-se a Juneda.

En alguna d’aquelles projeccions hi van assistir el director del documental, Christophe Sion, el periodista Rafa Marrasé i l’expresident del GEPEC Andreu Escolà. Després de la visualització d’Insostenible, els assistents (que van omplir de gom a gom les sales on es va emetre la pel·lícula) van poder fer preguntes als convidats sobre el documental (la cinta no tracta el tema de la planta de Juneda, sinó la falta de control del tràfic de residus dins de la Unió Europea i la importació de brossa italiana a Catalunya, sent el principal importador Griñó Ecològic). Va ser aleshores quan Griñó va decidir anar contra Insostenible i, de pas, contra els ecologistes que havien alçat la veu contra el seu projecte a Juneda.

Dos dies abans de la celebració d’una manifestació pels carrers de les Borges Blanques contra el projecte de la incineradora, s’havien repartit per aquest municipi uns fulletons amb el títol «A favor del territori i de les persones. Desmentim falsedats». Aquell fulletó, de cinc pàgines, duia la capçalera de Griñó i de GAP. En el text, es desmentia que el nou projecte per a les instal·lacions de TRACJUSA fos una incineradora, sinó una planta de gasificació i, per avalar aquesta afirmació, s’incloïa un text de Xavier Flotats, professor emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En el fulletó, Griñó es definia com una empresa que buscava «combatre el canvi climàtic i reduir la contaminació per transmetre un món millor a futures generacions», alhora que anunciava accions legals contra la productora i els autors del reportatge (però no contra TV3 ni contra el programa Sense Ficció), així com contra Vázquez, Escolà i les entitats GEPEC i IPCENA (aquesta última no va ser demandada finalment). Griñó assegurava que la demanda —que no es presentaria fins al 15 de gener de 2025— s’interposava per «falsedat, difamació i atemptar contra el dret a l’honor». L’empresa de gestió de residus afirmava que en el documental «la intervenció del Grup Griñó va quedar diluïda en el muntatge final del reportatge associant activitats il·lícites que res tenen a veure amb la companyia». El fulletó es va repartir la nit entre el 14 i el 15 de novembre de 2024. La Guàrdia Civil va detenir els responsables de Griñó el 14 de gener de 2025.

Griñó ja va voler evitar que TV3 emetés Insostenible al seu moment. Així, quatre dies abans de la seva emissió a la televisió pública, l’empresa va enviar un burofax a la productora del documental, Hokusai Films, i a TV3 demanant la cancel·lació de l’emissió i amenaçant amb possibles accions legals. Finalment, el documental es va emetre tal com estava previst (20 de juny de 2023) i Griñó no va demandar ningú. No va ser fins a la mobilització de gran part de la població de les Garrigues que l’empresa va decidir rescatar l’amenaça dels tribunals —tot i que aquesta vegada no esmentava TV3—. Amenaça que va complir quan la Guàrdia Civil ja havia detingut tota la cúpula directiva de l’empresa. La instrucció del cas continua oberta.