Aviat farà dos anys que es va emetre el documental Insostenible, rere la brossa al programa Sense Ficció de TV3. Va ser el resultat de tres anys d’una investigació de Porta Enrere convertida en una peça audiovisual produïda per Hokusai Films. El reportatge exposava el tràfic de residus italians a Catalunya i demostrava l’absència de control de les autoritats — italianes, catalanes, espanyoles i europees — per detectar el transport il·legal de la brossa entre països de la Unió Europea i la presència de grups criminals organitzats rere aquest negoci, com ara la màfia italiana. En el documental, Porta Enrere constatava un vincle directe entre l’empresa Griñó Ecològic (una de les marques del Grup Griñó) i la importació de residus italians: la brossa entrava pel Port de Tarragona i anava directament a la planta que Giñó Ecològic té a Constantí. D’allí, la brossa es transportava a una altra empresa del grup Griñó: Chazar, a la Puebla de Alfindén (Saragossa).

Aquest documental ha tingut recorregut. A banda de guanyar diversos premis, també ha comportat que la Guàrdia Civil aconseguís desarticular una xarxa il·legal d’importació de brossa italiana arran d’aquesta investigació periodística. Tal com s’explica en un article de Porta Enrere, va ser el dia 14 de gener d’enguany. Agents del cos policial van entrar a les oficines centrals del Grup Griñó a Lleida i van detenir 15 persones per haver importat brossa procedent d’Itàlia amb destinació a abocadors catalans i estatals sense haver-la tractat prèviament. Els detinguts van ser els màxims responsables de l’empresa, entre els quals hi havia el director general de la companyia, Joan Griñó. A banda d’aquest registre, també es va inspeccionar la planta de tractament de residus de Constantí (Tarragonès) i els abocadors de Riba-roja (Ribera d’Ebre) i d’Almonacid del Marquesado (província de Conca), tot propietat de Griñó. Amb tot, aquesta operació policial — dirigida pel jutjat número 4 de Tarragona — va permetre descobrir que s’havien abocat 40.000 tones anuals de residus italians il·legals en els últims quatre anys (unes 160.000 tones en total).

L’endemà d’aquest operatiu, el director general del Grup Griñó, Joan Griñó, va presentar una demanda al jutjat d’Instrucció número 3 de Lleida contra els responsables del documental: el director d’Insostenible, Christophe Sion, i el fundador de Porta Enrere, Rafa Marrasé. La demanda també incloïa els ecologistes Andreu Escolà (antic president del GEPEC) i Joan Vázquez (IPCENA), així com el mateix GEPEC. Per a tots ells, en total, Joan Griñó demanava més de 500.000 euros. Ara bé, dos dies després, el 17 de gener de 2025, el màxim responsable de Griñó va canviar de parer. Va decidir «desistir del procés», és a dir, retirar la demanda. «És evident. Griñó retira aquesta demanda perquè s’equivoca», diu Joan Vázquez, president d’IPCENA. «Coincideix que presenta la demanda l’endemà que detenen Joan Griñó i li aconsellen que es retiri perquè no s’ha presentat en el moment favorable. La finalitat era arribar a segrestar aquestes entitats [els grups ecologistes, la productora del documental i Porta Enrere] per la impossibilitat de poder fer front a aquesta demanda, però no a l’empresa que va emetre el documental [TV3]», remarca.

La demanda de Griñó va arribar un any i mig més tard de l’emissió del documental. Va ser després que s’emetés Insostenible en diversos municipis de les Garrigues, coincidint amb mobilitzacions impulsades pel grup ecologista IPCENA (Institució Per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural) en contra d’un nou projecte del Grup Griñó: una incineradora de residus urbans — els impulsors parlen de gasificació de residus — que s’ha de construir a les instal·lacions de TRACJUSA (Tractaments de Juneda SA), propietat de GAP (Gestió Agroramadera de Ponent), amb qui Griñó desenvolupa el projecte. Al documental no es fa referència a la planta de Juneda, però sí que es demostra la falta de control en la importació de brossa provinent d’Itàlia, per això IPCENA temia que aquesta situació es pogués repetir a la població lleidatana.

El «tracte de favor» de Josep Maria Tost a Griñó

IPCENA i GEPEC han seguit el cas de ben a prop i a partir d’ara ho continuaran fent dins la causa judicial que investiga Griñó com a principal implicat. «Decidim personar-nos perquè som els agents que hem iniciat la descoberta d’aquests fets tan greus i perquè pensem que cal insistir perquè la investigació arribi al fons de la qüestió», explica Xavier Jiménez, president del GEPEC. «Volem saber si han entrat residus tòxics, volem incidir perquè hi hagi un canvi normatiu i volem evitar convertir-nos en l’abocador d’Europa», detalla. Segons dades d’IPCENA, Catalunya és «el major receptor de residus italians i és des de Catalunya que es distribueixen a altres llocs de l’estat».

«A més», continua Jiménez, «també volem demanar la depuració de les responsabilitats que pertoquin, tant públiques com privades». El seu objectiu és esclarir el paper que ha jugat l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) en la trama de la brossa italiana, sobretot arran d’uns fets del 2020, quan Josep Maria Tost encara estava al capdavant de l’agència. Aquell any, segons aquestes entitats, l’ARC va sancionar Griñó per traslladar, de manera irregular, 120.000 tones a Chazar entre els anys 2018 i 2020. Com que l’empresa no va avisar l’ARC, l’agència va classificar la infracció com a «greu» i va imposar a Griñó una multa de 15.000 euros.

Segons l’article 80 bis del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, «el presumpte infractor pot fer el pagament voluntari del 50% de l’import de la sanció de multa determinada en la proposta de resolució, sempre que es tracti d’infraccions lleus segons aquesta llei». Ara bé, malgrat que la infracció a Griñó no es va considerar lleu, el grup va aconseguir una reducció de la sanció del 40%, de manera que va haver de pagar una sanció de 6.000 euros, en lloc dels 15.000 inicials. «No sé quin nom té això, però és un tracte de favor claríssim», apunta Vázquez, d’IPCENA.

A banda d’això, les entitats ecologistes també han situat en el punt de mira les 55 inspeccions que va fer l’ARC a les plantes de tractament de Riba-roja d’Ebre i a Constantí entre el 2020 i el 2024. «En cap d’aquestes inspeccions s’han observat irregularitats, segons manifesta la mateixa Agència», critiquen, ja que això contrasta amb les 40.000 tones de residus italians que van arribar cada any a Catalunya il·legalment segons va informar la Guàrdia Civil arran de la seva operació del gener passat. «O bé són uns ineptes o bé hi ha una presumpta implicació de connivència, o de no fer les inspeccions, o de permetre el que no es podia permetre», reflexiona Jiménez.

Però l’acusació a l’exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost —que està sent investigat pel trasllat irregular de residus a Osona—, va més enllà. El president d’IPCENA avança que «sis mesos després de marxar de l’agència, Tost va continuar tenint relacions econòmiques amb Griñó», tot i que l’article 7 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat especifica que «els alts càrrecs al servei de la Generalitat, […] durant els dos anys següents al cessament en el càrrec per a l’exercici del qual hagin estat nomenats, elegits o designats, no poden complir activitats privades relacionades amb els expedients en la resolució dels quals hagin intervingut directament en l’exercici de l’alt càrrec, ni subscriure, personalment o per mitjà d’empreses o societats en les quals tinguin una participació superior al 10% o que siguin subcontractistes d’aquestes, cap mena de contracte d’assistència tècnica, de serveis o semblants amb l’administració, els organismes, les entitats o les empreses del sector públic en els quals han prestat serveis com a alts càrrecs». Aquesta documentació, diu Vázquez, «l’aprofitarem en el moment més adequat».

Les autoritats portuàries, possibles implicades en l’entramat

Enmig de tota la trama descoberta, les administracions portuàries també han sigut un actor important, per això les entitats ecologistes, com a acusació popular, els demanaran explicacions. «Entenem que l’administració té un paper que ha d’acreditar quin ha estat, si ha sigut correcte o no, i cal instar quins han estat els mecanismes de gestió, de control i de fiscalització de les diverses autoritats portuàries — Tarragona, Barcelona, Sagunt i València — i quines praxis han dut a terme», assegura l’advocat Carles Perdiguero.

FOTO: Rut Queralt.