«L’estudi estrictament tarragoní de la qualitat de l’aire és en procés d’adjudicació (octubre de 2022), i es preveu que els primers resultats puguin estar sobre la taula d’aquí a un parell d’anys». El gener del 2023, els periodistes Toni Orensanz i Rafa Marrasé escrivien això al llibre La gran explosió (Folch&Folch). En aquell moment, l’Ajuntament de Tarragona encara no havia licitat l’estudi de la qualitat de l’aire, tot i que ho va fer dos mesos més tard, a finals de març del 2023. Va ser durant el mandat d’ERC, amb Pau Ricomà com a alcalde, quan es va tirar endavant la proposta presentada per la regidora de Medi Ambient Eva Miguel (CUP). Ara bé, la previsió dels autors de La gran explosió va ser molt optimista; no podien preveure, en aquell moment, que dos anys més tard el contracte de l’estudi encara s’hauria d’adjudicar a l’entitat guanyadora del concurs: el Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya.

L’estratègia socialista per evitar fer l’estudi

L’any 2010, davant la passivitat de les administracions, la Plataforma Cel Net i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) van impulsar el primer estudi de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona al municipi del Morell. El projecte va ser finançat per la mateixa entitat ecologista GEPEC. Aquella era una bona ocasió perquè les poblacions més pròximes als polígons petroquímics Nord i Sud s’adherissin a la iniciativa morellenca. Així ho van fer un any després Constantí, Perafort i Vilallonga del Camp en un altre estudi que aleshores ja va començar a liderar l’Ajuntament del Morell i que va presentar els seus resultats l’any 2014. Tarragona no en va formar part. Josep Fèlix Ballesteros (PSC), alcalde de l’ajuntament tarragoní entre els anys 2007 i 2019, no va moure un dit perquè això passés ni tampoc va mostrar cap intenció d’impulsar un estudi en l’àmbit municipal. L’argument per no fer-ho era que aquest tipus d’estudis els hauria de fer (i finançar) la Generalitat de Catalunya. Així ho ha defensat el partit socialista de Tarragona des de la primera proposta de l’estudi a la ciutat feta pel govern municipal anterior. L’any 2023, quan Ruben Viñuales (PSC) va guanyar les eleccions, el seu equip de govern es va trobar amb el concurs de l’estudi de la qualitat de l’aire en marxa arran de la iniciativa de la CUP en el mandat anterior. Viñuales no va aturar aquell procediment administratiu que va acabar amb la victòria del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la UPC, i tampoc va adjudicar mai el contracte, fins que el passat 9 de maig el consistori ho va anunciar. Gairebé un any i mig després del que marca la llei.

Així, tal com va publicar Porta Enrere el 19 abril del 2024, l’Ajuntament de Tarragona hauria d’haver adjudicat el contracte el 18 de desembre de l’any passat a tot estirar. El consistori també hauria pogut renunciar a la contractació, havent d’indemnitzar el guanyador, però no va fer ni una cosa ni l’altra, sinó que va deixar el procediment a l’aire, un fet que, segons els experts consultats per aquest mitjà, podria haver suposat la comissió d’un delicte de prevaricació, tal com s’explicava en aquell article.

L’estratègia de l’actual equip de govern municipal va ser la de guanyar temps amb l’excusa que, tal com havien defensat històricament, l’estudi el pagués la Generalitat de Catalunya. Això hauria provocat una nova licitació de l’estudi i començar tot el procediment des de zero. Però perquè aquest desig es fes realitat calia que la Generalitat disposés d’una partida per aquest estudi tarragoní als pressupostos, cosa que en aquell moment no existia, ni ara tampoc. La seqüència dels fets es va explicar en un article de Porta Enrere el 26 de novembre de 2024.

«Sempre es van oposar a l’estudi i aquesta és una posició poruga respecte al sector de la química», opina l’exalcalde Pau Ricomà (ERC). «Jo no m’he sentit mai pressionat per ells [pel sector petroquímic]. Sempre he pres les decisions que he volgut; cadascú fa la seva feina. No entenc aquest excés de zel», raona. I afegeix: «L’Ajuntament tenia uns deures i els ha hagut de fer a la força, al final. No entenc aquesta posició. És a dir, l’entenc dintre de la dinàmica habitual del PSC a Tarragona, però no entenc que sigui gaire coherent des de l’Ajuntament. Des d’un punt de vista de tranquil·litzar la ciutadania i de donar un sentit exemplar, l’Ajuntament s’ha de mullar».

La CUP no emprendrà accions legals contra Guillermo García i Isabel Mascaró

Arran d’aquest any i mig d’espera, i davant d’una possible prevaricació per part de l’Ajuntament, la CUP va decidir emprendre accions legals contra el govern municipal i, més concretament, contra les dues persones responsables de l’aturada de l’adjudicació del contracte: el regidor de Medi Ambient Guillermo García (PSC) i la regidora d’Hisenda Isabel Mascaró (PSC). A finals del 2024, la formació cupaire estava valorant diverses opcions d’actuació, des d’una denúncia a la Fiscalia, una querella al jutjat o una denúncia a l’Oficina Antifrau, tal com va anunciar en una roda de premsa el 2 de desembre de l’any passat.

«Hem estat el darrer any fent peticions d’informació per aconseguir tota la informació possible per preparar aquest escrit i portar-lo a la justícia. Aquests últims mesos encara estàvem reclamant documentació que no s’havia acabat de facilitar — o que consideràvem rellevant, o que hi havia altra documentació que volíem continuar consultant abans de presentar aquest escrit — i durant aquest procés ha estat quan finalment ha aparegut la notícia — això sí, enviada de manera molt amagada — que s’havia adjudicat el contracte», relata Eva Miguel, exregidora de Medi Ambient. De fet, Miguel assegura que van rebre les dades de l’última SAIP (Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública) la setmana abans que el consistori difongués la notícia de l’adjudicació. «Nosaltres creiem que l’Ajuntament ha notat la pressió exercida amb aquestes peticions d’informació i la contundència que hem manifestat que no estaríem parades», diu.

Ara, amb tota la documentació rebuda i davant l’anunci de l’adjudicació del contracte a la UPC, la CUP ha decidit no tirar endavant cap acció judicial. «Aquí la principal perjudicada és l’entitat adjudicatària del contracte», diu Miguel, «és a dir, si algú ha de reclamar alguna cosa pel que fa a perjudicis pel fet que s’hagi dilatat tant en el temps [l’adjudicació del contracte] és la UPC».

La UPC, sense notícies de l’Ajuntament durant un any i mig

Des que l’Ajuntament de Tarragona va notificar al Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la UPC que havien guanyat el concurs i li demanés una sèrie de documents per procedir a l’adjudicació del contracte, el consistori tarragoní no s’ha posat en contacte amb els investigadors del LCMA. Des de la Mesa de Contractació els han anat avisant de les pròrrogues, però ningú els ha dit res més. «Normalment, tenim algun interlocutor amb els ajuntaments per parlar de la planificació. Aquí ha sigut tot molt distant», explica Eva Gallego, investigadora del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la UPC. «Òbviament, quan es va presentar la licitació sí que en vam parlar, però fins i tot ara quan es va resoldre l’adjudicació del contracte nosaltres vam assabentar-nos-en pràcticament al mateix moment que els mitjans de comunicació i la ciutadania», puntualitza.

Gallego va rebre la notícia el divendres 9 de maig cap a les tres de la tarda, gairebé dues hores més tard que TAC12 ho publiqués, per exemple. «És la primera vegada que ens passa», comenta Francisco Perales, investigador del LCMA. «Amb els serveis jurídics de la universitat vam decidir no emprendre cap acció [legal] perquè és la lluita d’una entitat pública vers una altra i no té sentit. Per altra banda, els convenis que tenim amb entitats públiques, majoritàriament amb municipis, tenen un temps llarg d’elaboració. Des que es comença a parlar fins que es té el conveni signat i en funcionament passa molt de temps. Nosaltres som conscients que els ajuntaments tenen una necessitat de pressupost que limita fer aquest tipus d’estudis. Som conscients d’això», assegura.

Vila-seca i la Canonja van rebutjar fer l’estudi de l’aire conjuntament amb Tarragona

L’any 2019, Pau Ricomà va ser investit alcalde de Tarragona gràcies a l’acord entre ERC i En Comú Podem i als vots a favor de Junts i la CUP. Per aconseguir el seu suport, la CUP demanava a Ricomà que destinés una part pressupostària a fer un estudi de la qualitat de l’aire del terme municipal. I així s’hi va comprometre: «Vam donar suport a l’estudi sobre la base de dos criteris, sobretot. El primer, per mesurar mitjanes i saber els pics [de contaminació]. I el segon, per tenir un estudi de diferents components que fins ara no s’han analitzat», explica. L’exalcalde tarragoní considera que fer l’estudi és important «per la salut dels veïns de Tarragona» i perquè «nosaltres pensem que a mesura que el sector inverteix i fa més segures les seves fàbriques el que fa a la vegada és que això no entri en un procés d’obsolescència».

Com va passar a començaments de la dècada del 2010 amb el Morell, aquesta també era una bona ocasió perquè els ajuntaments de la zona treballessin conjuntament per conèixer les substàncies emeses al conjunt del Polígon Sud. «Nosaltres estàvem veient com ajuntaments de pobles més petits del Polígon Nord eren capaços de tirar endavant iniciatives mentre que els ajuntaments més potents del Polígon Sud no ho eren», recorda Ricomà, per això va fer arribar la proposta als dos ajuntaments que tenen implantació forta de la indústria petroquímica al Polígon Sud: Vila-seca i la Canonja. «La poca disponibilitat d’altres ajuntaments del Polígon Sud en fer aquest estudi també es va notar. Vam trobar a faltar anar acompanyats. Hauria estat bé», lamenta.

Aquesta realitat també contrasta amb l’actuació de la Llagosta, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. L’any passat, aquests tres municipis del Vallès van impulsar un estudi de la qualitat de l’aire arran d’uns episodis de pudors. «Hem decidit anar a buscar la ciència perquè ens permeti trobar els orígens d’aquests maldecaps [el programa de la pudor] que pateixen els veïns i perquè sàpiguen què és allò que estan olorant», explicava l’alcalde de la Llagosta, Óscar Sierra, a la roda de premsa. D’aquells tres municipis del Vallès, dos tenen alcaldes socialistes (la Llagosta i Mollet del Vallès) i l’altra és d’En Comú Guanyem, Santa Perpètua de Mogoda. L’estudi anirà a càrrec del LCMA de la UPC.

Tot i això, la valoració de l’exalcalde republicà és positiva: «És important que s’hagi tirat endavant l’estudi, però també és important des de la dinàmica que hi ha un mar de convivència que és el que és. És a dir, la indústria química està aquí i és una realitat amb la qual hem de conviure. De la mateixa manera que té aspectes de risc, també en té de positius». Des de la Plataforma Cel Net, Neus Roig també celebra que tiri endavant l’estudi: «Serà interessant veure l’impacte del Polígon Sud, perquè és la zona que sempre ens ha quedat més coixa. Des del principi que demanem un estudi integral de tota la zona del Camp de Tarragona que inclogui Polígon Nord i Polígon Sud, perquè aquest estudi no s’ha fet mai. Tenint en compte que hi ha molta més complexitat d’indústries i molta més població al voltant del Polígon Sud, jo crec que pot ser interessant a veure què en surt».

«Els límits de seguretat dels compostos són un brindis al sol»

Amb un pressupost de 533.234,90 € (amb IVA inclòs), Gallego i Perales seran els investigadors que duran a terme l’estudi. Durant dos anys i set mesos, s’analitzaran 72 compostos orgànics volàtils (COV), que són els que «a temperatura ambient, poden estar totalment o parcialment volatilitzats a l’aire», segons explica Perales. El benzè, una substància cancerígena que s’ha detectat en grans quantitats a Constantí o Puigdelfí procedent de la refineria de Repsol, és un compost orgànic volàtil, per exemple. Pel que fa als sensors, se’n col·locaran com a mínim sis, un a cada barri de la ciutat, i s’analitzaran mostres mensuals, registrades en diferents moments del dia. Amb totes les dades recopilades podran determinar d’on venen les emissions que tenen més impacte en cada barri o zona de la ciutat.

El catedràtic emèrit de Toxicologia i Salut Mediambiental de la Universitat Rovira i Virgili Josep Lluís Domingo és crític amb el plantejament de l’estudi. «Això no servirà absolutament per a res. Aquest estudi de l’aire és llençar els diners», afirma, i ho argumenta de la següent manera: «Es mesuraran els compostos dels quals els organismes reguladors, nacionals i internacionals tenen límits de seguretat, però aquests límits de seguretat jo sempre dic que són brindis al sol, perquè s’estableixen a partir d’estudis científics fets amb unes condicions estàndard i amb animals de laboratori exposats a la substància en qüestió, que s’estudia si és tòxica o no. Però això a la realitat no es dona».

Per un «defecte professional», com diu ell, Domingo veuria més profitós fer un estudi de l’afectació de la contaminació en la salut de les persones. Remarca que els humans, en el nostre dia a dia, estem exposats a diversos compostos que, dins del nostre cos, entre ells, ens afecten de manera diversa: «No podem dir que la qualitat de l’aire sigui bona o dolenta perquè no es mesuren totes les substàncies que hi ha, perquè n’hi ha moltes que són fins i tot desconegudes, i el que és més important, i això ho subratllo: hi ha interaccions entre tòxics. Els efectes d’un tòxic A i d’un tòxic B no són solament additius, sinó que poden ser sinergètics. Això vol dir que poden ser molt brutals. Si tu t’estàs prenent un medicament que pot tenir efectes hepàtics i damunt beus alcohol, ja hem begut oli, perquè es potenciarà l’efecte de l’alcohol sobre l’efecte del fàrmac, o viceversa».

Per això creu que «segurament cada empresa complirà la regulació», però la ciutadania «globalment rebem totes les emissions, i estem perduts». A banda, Domingo també qüestiona la legislació: «És una altra fal·làcia. Hi ha substàncies cancerígenes i les substàncies cancerígenes no tenen cap llindar. No hi ha definits límits de seguretat. Si tu no vols patir càncer de pulmó per consum de tabac, no has de fumar ni un cigarret al dia. És una qüestió de probabilitats, naturalment, però no necessàriament perquè la qualitat de l’aire sigui bona te n’escaparàs».

L’afectació de la contaminació de l’aire en la salut pública, un estudi pendent

«L’únic que es pot dir amb absoluta certesa és que si la qualitat de l’aire no és bona, la salut no serà bona. Això seguríssim. I al revés, si la qualitat de l’aire és bona perquè tots els semàfors estan en verd, això no vol dir que la qualitat de la salut sigui bona», adverteix Domingo.

Neus Roig, de la Plataforma Cel Net, coincideix amb ell a reconèixer que l’estudi també hauria d’incloure l’afectació en la salut pública, però assenyala que «per tenir les dades de salut també necessites saber què hi ha [a l’aire]». Demostrar científicament els efectes sobre la salut «és el que costa més i el que ningú vol», diu, per això el seu objectiu és que «la indústria tan neta com sigui possible. Hi hem de conviure, no farem que tanqui, però que les emissions siguin les mínimes».

Quan la CUP va plantejar el projecte a l’Ajuntament, «s’havien començat a establir converses amb la Generalitat per valorar l’opció d’estudiar també l’afectació en la salut, però ara mateix desconec com s’està treballant», apunta l’exregidora de Medi Ambient Eva Miguel. «Quan parlem amb la Generalitat, es comencen a posar qüestions damunt la taula que semblava que podien anar cap a aquesta via, però has de continuar insistint. No és un estudi fàcil de fer i has d’anar a uns quants anys vista, per això arribem tard. Avui podríem tindre resultats si s’hagués fet l’estudi en el moment que es va plantejar», assenyala.

El doctor Domingo ha intentat, en dues ocasions, tirar endavant una investigació acadèmica per avaluar les conseqüències de l’activitat industrial del Camp de Tarragona en les persones que viuen a la zona. El primer intent va ser l’any 1985, juntament amb Josep Maria Llobet, «un altre referent quan es parla de substàncies tòxiques i seguretat dels aliments, amb més de 250 recerques publicades», tal com es presenta a La gran explosió, de Toni Orensanz i Rafa Marrasé (Folch & Folch). El seu plantejament, aleshores sota el títol «La indústria petroquímica a Tarragona: impacte de la contaminació mediambiental sobre la salut pública», pretenia «establir alguna relació entre la contaminació provocada per les petroquímiques i la incidència de malalties com l’asma, trastorns oculars o al·lèrgies». Així ho explica Llobet al llibre, en el qual també s’especifica que la investigació s’havia de fer en una mostra de 1.500 persones i «pretenia avançar en l’establiment de la relació entre contaminació atmosfèrica i l’aparició de tumors o problemes de fertilitat, per exemple». Aquell intent es va frustrar perquè l’estudi l’havia de pagar inicialment la patronal petroquímica del Camp de Tarragona, però finalment es va fer enrere. Domingo i Llobet van esclatar als mitjans de comunicació: «Avui és un dia d’alegria per a l’AEQT perquè podrà continuar actuant amb absoluta impunitat. […] L’AEQT parteix del convenciment absolut que les seves indústries no provoquen cap trastorn sobre la salut pública, la qual cosa és una simple presumpció, ja que no té el suport de cap base científica», van dir. Els dos científics també van carregar contra l’Ajuntament de Tarragona (el batlle del qual era el socialista Josep Maria Recasens) i el Govern Civil (la subdelegació del Govern espanyol), que es van negar a rebre’ls en el seu intent de buscar finançament per a l’estudi. «Sembla que les dues institucions no vulguin conèixer uns resultats que, en el seu moment, potser les hauria obligat a prendre algunes decisions».

El segon intent, de l’any 2020, després de l’accident d’IQOXE. El va engegar, però la pandèmia de la COVID-19 el va aturar. Amb el sistema sanitari col·lapsat, els investigadors no van poder accedir a les dades sanitàries que necessitaven (lloc de residència de cada pacient, edat, sexe, professió, patologies…). El Servei Català de Salut no els va poder facilitar la informació en el moment més crític de la pandèmia ni tan sols mesos després. «Jo ja no reprendré l’estudi perquè estic jubilat. Fer aquest estudi continua sent viable, però no es farà mai», reflexiona convençut. I repeteix: «No es farà mai aquest estudi. Per què has de pagar un estudi que l’únic que farà serà posar-te la població en contra?».

Porta Enrere ha fet arribar una petició d’entrevista a l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), que ha declinat. «Com a sector no entrem a valorar una adjudicació d’una administració pública», asseguren.

Aquest mitjà també ha demanat insistentment parlar amb el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro (PSC), sobre el perquè de la paralització de l’adjudicació del contracte durant gairebé un any i mig, però, tal com havia fet el novembre de l’any passat quan Porta Enrere també va voler parlar amb ell sobre aquest tema, García de Castro s’ha negat a atendre aquest mitjà.

FOTO: Vista de blocs de pisos de la ciutat de Tarragona amb les indústries petroquímiques del polígon Sud al fons i, encara més al fons, a l’esquerra de la imatge, els parcs temàtics i d’atraccions Ferrari Land i PortAventura. AUTORA: Rut Queralt.