«Volem créixer i retornar al Camp de Tarragona allò que ens ofereix. La nostra activitat permet la generació d’ocupació de qualitat al territori, tant de llocs qualificats com d’inserció laboral». Aquest és un dels «valors» dels quals presumeix la Mancomunitat per a la Gestió Integral dels Residus Urbans del Camp de Tarragona a la seva pàgina web. La Mancomunitat és una entitat pública formada pels diferents ajuntaments del territori que es va constituir l’any 1987 amb «l’objectiu de reduir l’ús dels abocadors i apostar per la valorització energètica». Per a fer possible aquest objectiu, la Mancomunitat va crear una empresa pública anomenada Servei Integral de Residus Urbans SA (SIRUSA). Aquesta empresa té una planta incineradora —de fet, les sigles ara signifiquen Servei d’Incineració de Residus Sòlids Urbans SA— que es dedica a «valoritzar» la brossa dels ajuntaments que formen part de la mancomunitat, destriant-ne la que pot servir de combustible i convertint-la en energia en els seus forns. Entre la Mancomunitat i SIRUSA han gastat més d’1,7 milions d’euros en 15 anys en els diferents representants polítics que ocupen un lloc en els òrgans de govern de les dues entitats: la junta general i el consell d’administració.

La junta general de la Mancomunitat està formada pels alcaldes dels ajuntaments mancomunats, així com regidors (poden ser de l’oposició també) dels consistoris. El president de la junta general és un d’aquests alcaldes, escollit per la resta. El president actual és el batlle de Tarragona, Rubén Viñuales, mentre que el vicepresident és l’alcalde de Salou, Pere Granados. Actualment, Cambrils, Constantí, la Canonja, Salou, Tarragona, Valls i Vila-seca tenen quatre representants a la junta general de la Mancomunitat, mentre que Reus en té tres, segons es pot veure en el web de l’entitat. Per la seva banda, SIRUSA està governada per un consell d’administració que l’any passat formaven l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita (presidenta), l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, l’aleshores batlle de Cambrils, Alfredo Clúa, i els alcaldes de Vila-seca, Pere Segura, de la Canonja, Roc Muñoz, i de Constantí, Óscar Sánchez.

Ballesteros, qui més ha cobrat a la Mancomunitat

Segons les dades a les quals ha pogut accedir Porta Enrere, el polític que més diners va rebre de la Mancomunitat en el període 2011-2022 va ser l’exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros, que va cobrar més de 38.000 euros durant aquells anys. Rere seu, l’alcalde de Salou, Pere Granados, amb gairebé 36.000 euros i, just per sota, el regidor de Salou Jesús Antonio Barragán (34.200 euros), el regidor de Vila-seca Xavier Farriol (32.174 euros) i el de Reus Hipòlit Monseny (32.300 euros). L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz (32.300 euros) i l’exbatlle de Reus, Carles Pellicer (30.400 euros), apareixen tot seguit.

En total, entre els anys 2011 i 2022, un total de 86 polítics del Camp de Tarragona van percebre diners de la Mancomunitat per una suma de gairebé 900.000 euros.

(Si està llegint aquest article des d’un telèfon mòbil, per veure la taula correctament, posi el dispositiu en posició horitzontal)

Però aquesta xifra s’incrementa si es tenen en compte els anys anteriors. Així, en el període 2007-2010, la Mancomunitat va pagar 142.605 euros més als càrrecs electes que formen part d’aquesta entitat. Amb tot, no es pot saber quina quantitat va cobrar cada polític perquè la Mancomunitat no ha facilitat les dades d’aquest període de forma individualitzada.

La despesa es dispara al consell d’administració de SIRUSA

En les dades dels pagaments fets als polítics que formen part del consell d’administració de SIRUSA, qui més ha cobrat ha estat l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez (56.300 euros), seguit del batlle de Salou, Pere Granados (54.600 euros), i de l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz (51.800 euros). S’ha de tenir en compte, però, que la informació que SIRUSA ha facilitat a Porta Enrere de forma individualitzada, és a dir, identificant el membre del consell d’administració que ha cobrat aquells diners, només correspon al període 2017-2024 (414.400 euros en total). Anteriorment a aquests anys, els pagaments s’han entregat de forma agregada. Tot i aquesta falta de detall en la documentació —Porta Enrere ha recorregut a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per reclamar el detall en els pagaments als membres del consell d’administració abans del 2017— es pot veure com les despeses per aquest concepte es van disparar en els anys posteriors a l’esclat de la crisi econòmica. Així, l’any 2000, l’import destinat al consell d’administració de SIRUSA era de només 1.172 euros. El 2004, aquesta xifra va augmentar fins als 8.000 euros, per baixar posteriorment fins que el 2007 va tornar a incrementar-se una mica, fins als 8.700 euros. El canvi es va produir a partir de l’any 2008, on la despesa ja era de 14.700 euros. La xifra es va continuar enfilant fins al màxim històric de 91.100 euros l’any 2013. La segona quantitat més gran es troba l’any 2019 amb 74.569 euros. El 2024, la despesa en pagaments als membres del consell d’administració va ser de 48.400 euros.

Detall dels pagaments fets als membres del consell d’administració de SIRUSA entre els anys 3017 i 2024. Porta Enrere havia demanat aquesta informació del període 2000-2024 però SIRUSA no ha facilitat el detall de quins consellers hi havia i quant van cobrar en el període 2000-2016.

Entre l’any 2000 i el 2024, SIRUSA ha pagat 838.000 euros als seus membres del consell d’administració, bàsicament alcaldes del Camp de Tarragona. El gruix d’aquests diners, com s’ha vist, es van abonar a partir de l’any 2009 i, especialment, des de l’any 2011 en endavant.

Pagaments totals fets als càrrecs electes membres del consell d’administració de SIRUSA des de l’any 2000 al 2024.

La quantitat de diners que cobren els membres del consell d’administració de SIRUSA és ostensiblement més gran que els de la junta general de la Mancomunitat. Així, si en la Mancomunitat un polític podia embutxacar-se uns 3.000 euros anuals, en el consell d’administració les dades mostren que els pagaments, majoritàriament, oscil·laven entre els 6.000 i els 10.000 euros per conseller segons l’any.

Si se sumen les percepcions entre la Mancomunitat i SIRUSA, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha cobrat més de 90.000 euros, Roc Muñoz 84.000 euros, Óscar Sánchez 81.000 euros, Pellicer 78.000 euros i Ballesteros més de 62.000 euros. I aquí s’ha de tenir en compte, tal com s’ha dit anteriorment, que SIRUSA no ha facilitat el detall dels pagaments anteriors a l’any 2017 i que la Mancomunitat tampoc ho ha fet abans de l’any 2011. La majoria d’aquests polítics estaven en actiu en aquells anys i, per tant, la xifra que haurien cobrat podria ser encara molt més gran.

Si es combinen els pagaments fets als membres de la junta general de la Mancomunitat i als membres del consell d’administració de SIRUSA entre els anys 2007 i 2022 (període històric en què es tenen dades simultànies de les dues entitats), la xifra és de gairebé 1,8 milions d’euros. L’any 2019 mostra la quantitat més elevada, amb 212.000 euros entre la Mancomunitat i SIRUSA. Tot i que la xifra de la primera és molt més gran (137.000 euros) s’ha de tenir en compte que hi ha molts més membres a la junta general que al consell d’administració.

Pagaments fets als membres de la junta general de la Mancomunitat i del consell d’administració de SIRUSA entre els anys 2007 i 2022.

El nou gerent, un exdiputat del PSOE

«La batuta d’aquesta simfonia tecnològica la porta un mestre que executa amb perfecció la partitura. El director gerent, que sap harmonitzar tant els integrants del consell d’administració i la junta general com els treballadors de la plantilla», deia Josep Fèlix Ballesteros, president de SIRUSA, en les primeres pàgines del llibre SIRUSA, 25 ANYS escrit pels periodistes Tomàs Carot i Òscar Ramírez i publicat per Silva Editorial l’any 2016. El llibre no precisava si Ballesteros era el president de la junta general de la Mancomunitat o del consell d’administració de SIRUSA. Històricament, ambdues entitats s’han barrejat sota la denominació genèrica de SIRUSA, però, com s’ha vist, tenen òrgans de govern diferenciats (i els pagaments que reben els polítics també procedeixen de dues vies diferents). També tenen gerents diferents.

Així, el 27 de febrer d’enguany, la Mancomunitat va triar un nou gerent, German Renau, que substituïa Andreu Gelpí que, fins aleshores, havia estat el gerent de la Mancomunitat, però també de SIRUSA (continuarà sent el gerent d’aquesta última).

Renau, que rebrà un sou de 131.000 euros bruts anuals, és enginyer de telecomunicacions «de formació» però els últims anys s’ha dedicat, principalment, a la política. De fet, Renau era el secretari general del Partit Socialista del País Valencià de Castelló. Entre els anys 2019 i 2023 va ser diputat del PSOE al Congrés i entre gener de 2024 i el seu nomenament com a gerent de la Mancomunitat va exercir d’assessor en el gabinet de la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del govern d’Espanya, Sara Aagesen.

Una informació fragmentada

«Ens comprometem a ser un exemple de gestió sostenible, eficient i transparent», posa a la pàgina web de la Mancomunitat en el seu apartat de «Missió, visió i valors». Però la transparència no ha estat exemplar en el cas de la Mancomunitat i SIRUSA. De fet, en els webs de les dues entitats no es pot demanar informació pública i les sol·licituds que ha fet Porta Enrere per aconseguir les dades que s’han presentat en aquest article s’han hagut de fer a través d’altres administracions —allò que es coneix com a finestreta única— o, fins i tot, per correu electrònic. De fet, l’any 2023 es va comunicar a aquest mitjà que s’estava renovant el web de SIRUSA i per això no es disposava del tràmit per fer peticions d’informació pública, però el fet és que la sol·licitud que ha permès disposar dels pagaments del consell d’administració de SIRUSA es va haver de fer a través de la seu electrònica de l’Ajuntament de Tarragona el mes de març d’enguany.

En aquesta última sol·licitud, la dels pagaments als membres del consell d’administració, Porta Enrere ha hagut de recórrer a la GAIP perquè, com s’ha explicat anteriorment, SIRUSA només ha facilitat els pagaments identificant els consellers des de l’any 2017 en endavant, quan la petició d’aquest mitjà sol·licitava aquesta mateixa informació des de l’any 2000. El gerent de SIRUSA, Andreu Gelpí, justificava l’entrega de la documentació d’aquesta manera perquè assegurava que l’empresa no disposava del programa de comptabilitat que es va fer servir entre els anys 2000 i 2016.

Aquesta no és la primera vegada que Porta Enrere ha hagut de recórrer a la GAIP per aconseguir una informació de SIRUSA o la Mancomunitat. De fet, els pagaments fets als membres de la junta general de la Mancomunitat també es van aconseguir després de recórrer a la GAIP. Malgrat això, la Mancomunitat només va passar els pagaments per a cada membre de la junta general des de l’any 2011 al 2022, mentre que els anys anteriors, 2007-2010 (s’havia demanat des del 2007 al 2022 perquè la petició es va fer l’any 2023) els pagaments estaven de forma agregada, sense identificar quina quantitat va cobrar cada polític. La Mancomunitat va al·legar que «no tenia el deure de conservar la documentació comptable passats sis exercicis de l’aprovació dels comptes anuals», és a dir, la Mancomunitat va destruir aquella documentació de l’any 2010 endarrere que serviria per saber quants diners havia cobrat cada càrrec electe que ocupava un lloc a la junta general o les diferents comissions de l’entitat.

«Com a ajuntaments propietaris i clients sentim l’orgull, i els ciutadans de cada municipi també ens enorgullim de com, amb constància, tenacitat i transparència, avancem cap al residu zero», deia Josep Fèlix Ballesteros en aquell llibre dels 25 anys de SIRUSA.