Escrit per:«El Tribunal Català de Contractació ha desestimat els dos recursos que hi havia contra l’adjudicació a la nova empresa, en aquest cas, Urbaser. Avui és un dia feliç. És un dia feliç per Tarragona; és un dia feliç per a la ciutat. Tarragona tindrà el servei de neteja que es mereix». L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), celebrava així la nova resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), que rebutja els recursos de les altres empreses presentades al concurs públic — GBI Paprec i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) — i desencalla, d’aquesta manera, el procés d’adjudicació del nou contracte de la brossa de la ciutat de Tarragona.
En la roda de premsa del divendres 1 d’agost, Viñuales va assegurar que ja estan «treballant perquè la nova empresa pugui començar a treballar al més aviat possible, en un parell o tres de mesos» i ha remarcat que «per fi Tarragona tindrà un contracte del segle XXI adaptat a les necessitats de la ciutat».
Més concretament, aquest nou contracte oferirà «un servei per a tota la ciutat», ja que s’inclouran, com a novetat, els barris de Joan XXIII i Tamarit, que no estaven en el contracte anterior. El servei també arribarà a algunes zones de Campclar, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, i també es duran a terme altres canvis: els contenidors soterrats se substituiran per contenidors de superfície, s’augmentarà el servei de neteja viària a l’estiu i en aquelles zones amb més intensitat d’ús i hi haurà servei de recollida de poda porta a porta amb cita prèvia per tota la ciutat, entre altres.
Un pas decisiu després de dos anys d’espera
A banda d’aquestes mesures, el nou contracte de la brossa de la ciutat de Tarragona ha generat expectació per diversos motius. En primer lloc, perquè FCC deixarà de fer el servei de recollida de brossa i neteja viària a la ciutat després de 60 anys al capdavant del servei. En segon lloc, perquè el procés d’adjudicació ha estat paralitzat d’ençà que es va publicar la licitació del contracte ara fa dos anys. I, finalment, perquè el cost del contracte és el més gran de l’Ajuntament: 234 milions d’euros en 10 anys.
En el penúltim ple ordinari abans de les eleccions municipals del 2023, es va acordar la nova licitació del servei de la brossa, el contracte del qual es dividiria en dos lots. D’una banda, el lot 1, que inclouria el servei de transport i recollida de residus de competència municipal, neteja viària, neteja de platges, terrenys i camins municipals i servei d’informació ambiental. D’altra banda, el lot 2, que estaria destinat al servei de gestió de la deixalleria municipal (reservat a centres especials de treball d’iniciativa social i empreses d’inserció).
A les eleccions, el PSC va agafar el relleu d’ERC i el 7 d’agost de 2023 es va publicar la licitació del contracte de la brossa al perfil de contractant de l’Ajuntament de Tarragona. Sis mesos més tard, l’1 de febrer de 2024, «es va aprovar la classificació de les ofertes següents per al Lot 1 i es va acordar requerir a Paprec per tal que aportés la documentació prèvia a l’adjudicació d’aquest lot», tal com consta a la Resolució 324/2025:
Així doncs, el 15 de març de 2024, el consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona va adjudicar el lot 1 del contracte a l’empresa Paprec.
Els recursos pendents de sentència
L’adjudicació del contracte a l’empresa Paprec va desencadenar un reguitzell de recursos al TCCSP i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El primer va arribar un mes després de l’adjudicació a l’empresa Paprec. El 4 d’abril de 2024, FCC i Urbaser, la tercera i segona empresa del concurs respectivament, van presentar «recurs especial en matèria de contractació contra l’acord d’adjudicació del lot 1 del contracte». Sobre això, el TCCSP va desestimar el recurs especial presentat per FCC contra l’adjudicació a Paprec. De l’altra, mitjançant Resolució 226/2024 (6 de juny de 2024), el Tribunal va estimar el recurs presentat per Urbaser:
Davant d’això, l’Ajuntament va decidir «donar compliment a la Resolució 226/2024 […], pel qual s’acorda anul·lar l’adjudicació de lot 1), i excloure la proposta de GBI PAPREC, SA; aixecar la suspensió automàtica de l’adjudicació prevista en l’art. 53 de la LCSP, a l’empara del que disposa l’art. 57.3 de la mateixa llei; i en la seva virtut, requerir a l’empresa URBASER SA, […] com a següent empresa millor classificada, perquè en el termini de 10 dies hàbils, a comptar des del dia següent a la notificació del present acord, presenti al Registre General de l’Ajuntament la documentació necessària […]».
Ara bé, durant l’estiu del 2024, l’Ajuntament, Paprec i FCC van interposar quatre recursos contenciosos administratius als tribunals:
- Recurs contenciós administratiu interposat per l’Ajuntament contra la Resolució 226/2024 del Tribunal, admès a tràmit l’1 de juliol de 2024.
- Recurs contenciós administratiu interposat per Paprec contra la Resolució 226/2024 (TSJC 1810/2024) del Tribunal.
- Recurs contenciós administratiu interposat per Paprec contra l’acord del consell plenari de l’Ajuntament de 21 de juny de 2024, admès a tràmit el 12 de juliol de 2024, que ha recollit el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona.
- Recurs contenciós administratiu interposat per FCC contra la Resolució 213/2024 del Tribunal (TSJC 1719/2024), admès a tràmit el 22 de juliol de 2024.
Tots aquests recursos van ser admesos a tràmit, però «en data d’aprovació d’aquesta Resolució [31 de juliol de 2025], el Tribunal [TCCSP] no té constància que s’hagi dictat sentència ni resolt de cap altra forma cap d’aquests recursos contenciosos administratius».
El TCCSP no admet els recursos especials de FCC i Paprec «per extemporaneïtat i manca de legitimació activa»
El 7 de febrer de 2025, el TSJC va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades per Paprec contra la resolució del TCCSP. Ara, malgrat que encara hi ha processos judicials pendents de resoldre, les resolucions 323/2025 i 324/2025 — publicades el 31 de juliol pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic — ha permès que l’Ajuntament de Tarragona reprengui el procés d’adjudicació del contracte de la brossa. Més concretament, aquestes resolucions ha desestimat els recursos especials en matèria de contractació presentats per les empreses FCC i GBI Paprec contra l’adjudicació del lot 1 del servei de neteja pública de Tarragona «per extemporaneïtat i manca de legitimació activa». Dit d’una altra manera, el TCCSP ha desestimat aquests recursos perquè considera que, en el cas de FCC, no pot presentar ara «qüestions de fons contra l’oferta d’Urbaser» perquè ho hauria d’haver fet abans, quan es va produir l’adjudicació a Paprec (extemporaneïtat). Pel que fa al recurs de GBI Paprec, el TCCSP considera que no té dret legal d’impugnar l’acord d’adjudicació a Urbaser pel Plenari de l’Ajuntament de Tarragona el 24 d’abril de 2025 perquè no forma part del procés de licitació.
«El TCCSP diu que el que demanen FCC i GBI Paprec ja es va desestimar en el primer recurs», resolt el 6 de juny de 2024, quan el TCCSP va sentenciar que GBI Paprec s’havia d’excloure del procés d’adjudicació del contracte. Així ho explica Antoni Ferré, doctor en dret, advocat i professor associat de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona: «En aquest segon recurs, es considera que [Paprec] ja està fora de la licitació. Per tant, és com si no hi hagués participat, no té legitimació», especifica. Amb això, doncs, el consistori tarragoní podrà adjudicar el contracte a l’empresa que, en un primer moment, va quedar en segona posició: Urbaser.
Cal assenyalar, però, que en la resolució 324/2025 del TCCSP, es «recalca» que en la resolució emesa per aquest mateix tribunal el 6 de juny de 2024 (226/2024) i per la qual s’excloïa l’oferta de GBI Paprec, «no es va imposar en cap cas que s’adjudiqués el contracte a la següent classificada [Urbaser], sinó que es va limitar a anul·lar l’adjudicació del lot 1 i ordenar a l’Ajuntament que exclogués la proposta de Paprec». En aquella resolució, diu el TCCSP, només s’indicava que el consistori tarragoní havia de resoldre el procediment de contractació «com legalment correspongués». Així, el TCCSP deixava en mans de l’Ajuntament de Tarragona la decisió sobre què havia de fer amb l’adjudicació del contracte.
En aquest recordatori, el TCCSP sembla curar-se en salut de cara a les resolucions judicials que han de venir els pròxims anys, la majoria dels quals, del TSJC.
En la roda de premsa d’inicis d’agost, Viñuales va calcular que tots els processos judicials encara poden tardar «vuit o nou anys» a solucionar-se. Ell mateix ha reconegut, fins i tot, que «una resolució del Suprem podria arribar a invalidar el contracte amb Urbaser».
Ara bé, altres experts en Dret Administratiu posen en dubte que la resolució del TSJC tardi tant de temps a arribar. Joan Amenós, professor titular de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que «la resolució del TSJC podria sortir d’aquí 2 o 3 anys». Ho diferencia del temps que tarda el Tribunal Suprem a dictar sentències, perquè «allà tot s’allarga més». Sobre aquesta mateixa qüestió, també hi ha dit la seva el jurista i exvicepresident del Parlament de Catalunya Josep Costa: «És veritat que la batalla judicial pot trigar temps, però 8 o 9 anys em sembla exagerat». Com que hi ha processos que duren molts anys, «els tribunals tenen, en qualsevol moment, la potestat de donar mesures provisionals durant el judici».
«La resolució del TCCSP és immediatament executiva»
El consistori tarragoní no ha dubtat a fer efectiva l’adjudicació del contracte de la brossa, tot i que té encara recursos oberts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquesta acció pot semblar precipitada, però «l’Ajuntament ha de moure fitxa», defensa Aitana de la Varga, doctora en dret administratiu i professora de la Universitat Rovira i Virgili. «Algú ha de gestionar la brossa, no? Eternitzar qui ho està fent ara tampoc no és la solució, per això entenc que l’Ajuntament hagi tirat pel dret».
També hi està d’acord Amenós, que considera que el que ha decidit l’Ajuntament «sembla raonable. Amb els elements que tenim no s’ha precipitat. Ha respectat la decisió dels tècnics del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic». Costa hi coincideix: «Si avui dia no hi ha cap mesura i el TCCSP ja ha tancat el cas i ha dit que li toca a aquesta empresa [Urbaser; però, com s’ha vist abans, el TCCSP deixa clar en la seva resolució que no va dir en cap moment que havia de guanyar Urbaser, sinó que es limitava a excloure Paprec], a mi em sembla que l’Ajuntament no té una altra opció que encarregar-li la posada en marxa, perquè ha guanyat la batalla al TCCSP».
Ara bé, que s’hagi reprès l’adjudicació del contracte de la brossa no vol dir que les altres dues empreses que es van presentar al concurs — Paprec i FCC —no puguin presentar més recursos. Al contrari. «Les altres empreses tenen possibilitat de fer més demandes i més litigis a la justícia contenciosa administrativa. Això només s’atura si hi ha una decisió expressa d’aturar. Si no, no», matisa Costa.
«El contracte, fins que no es dicti una sentència que digui el contrari, s’ha d’adjudicar a l’empresa que havia proposat l’òrgan administratiu del Tribunal de Contractació», apunta l’advocat Antoni Ferré. «Les regles legals són molt clares. El recurs davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic paralitza l’adjudicació, perquè així ho diu la Llei de Contractes. Per tant, quan hi ha aquest recurs en dansa, l’administració no pot fer una adjudicació definitiva, però quan aquest recurs es resol — i, en aquest cas, el Tribunal ha decidit que l’adjudicatari ha de ser diferent del que proposava l’administració — ja només queda el tràmit del recurs contenciós. I el recurs contenciós que va al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, segons les regles, ja no implica una suspensió automàtica. Per tant, la resolució del TCCSP és immediatament executiva, si no és que les parts demanin i el tribunal acordi, com a mesura cautelar, la suspensió», explica Ferré.
Segons la teoria, doncs, el TSJC pot paralitzar la resolució del TCCSP, però, pel que apunten els experts, això només passa en ocasions molt puntuals: «Davant del TSJC, la regla general, que està a l’article 129 i següents de la Llei de la Jurisdicció, és que s’ha de fer una valoració, bàsicament, de dos aspectes: un, l’aparença de bon dret de la persona que demana la mesura cautelar; i dos, el risc de la demora amb la resolució final del plet. El TSJC, fent aquestes dues valoracions, pot decidir paralitzar la resolució del TCCSP», detalla Ferré, que conclou: «El tema és molt clar: l’Ajuntament de Tarragona s’ha de mantenir clar i fer el contracte amb l’empresa que ha decidit el TCCSP [Urbaser]. Si els altres recorren? Que recorrin. Si al final, quan el TSJC dicti la sentència de fons, resol de forma diferent al que havia decidit el TCCSP, hi haurà un contractista que hauria hagut de tenir un contracte que no ha tingut i que reclamarà uns danys i perjudicis. I aquesta reclamació de danys i perjudicis té dos punts de tractament espinós: un, com es quantifiquen aquests danys; i dos, qui ha de pagar aquests danys».
«No es pot descartar al 100% que el TSJC imputi una part de la responsabilitat a l’Ajuntament»
Una de les conseqüències de tot aquest procés és què pot acabar repercutint l’Ajuntament de Tarragona si el TSJC dicta una sentència contrària a Urbaser. «Si el TSJC, o el tribunal que sigui, digués que l’empresa que havia guanyat inicialment [Paprec] — i que va quedar desqualificada — tenia dret a adjudicar-se aquest contracte, s’hauria de veure què diu la sentència», reflexiona Costa. I continua l’explicació amb un exemple hipotètic: «Si aquest contracte és per 10 anys, teòricament no es pot descartar que la sentència, encara que arribi d’aquí 5 o 6 anys, pugui dir que aquesta empresa [Paprec] té dret que se li adjudiqui aquest contracte per 10 anys. Si han passat 5 anys amb una altra empresa [al capdavant del servei de la brossa a la ciutat], això ja està fet i no es pot canviar, però com que aquesta empresa [Paprec] té dret a un contracte de 10 anys, des del dia de la sentència, li has de donar un contracte de 10 anys».
Ara bé, tant si s’acaba dictant sentència a favor d’Urbaser o de Paprec, ambdues empreses poden rebre indemnitzacions per danys i perjudicis. Ho comenta la doctora De la Varga, que puntualitza que «caldria veure si hi ha responsabilitat patrimonial de l’administració per haver generat uns danys tant a Urbaser com a Paprec». Josep Costa, jurista, ho completa: «No és automàtic que a l’empresa que realment guanyi el judici se l’hagi d’indemnitzar pel valor del contracte — o pels danys i perjudicis de no haver-li atorgat el contracte —, perquè això voldria dir que el contracte, d’alguna manera, ja no el pot tenir, però pot haver-hi la possibilitat, segons com vagin els assumptes, que una de les possibilitats que contempla la llei és que es faci marxa enrere en l’expedient administratiu i es torni en el moment de l’adjudicació».
En cas que no s’hagi de tornar a tramitar l’adjudicació del concurs, i segons l’empresa que el TSJC consideri mereixedora del contracte del servei de brossa i neteja viària, llavors caldria establir quants diners d’indemnització caldria pagar a l’empresa afectada. «Si el TSJC veiés que hauria d’haver guanyat una altra empresa, llavors s’hauria de calcular la pèrdua econòmica concreta que ha sofert. Bàsicament, el que ha deixat de guanyar aquests anys. Aquí s’hauria de determinar el que se’n diu “benefici industrial”: el benefici que hauria guanyat si se li hagués adjudicat el contracte des de l’inici del procés», exposa el professor Joan Amenós. «Determinar la quantia pot ser un problema, perquè no hi ha regles fixes», adverteix el professor Antoni Ferré, perquè s’haurien de calcular dues indemnitzacions si es considerés que la resolució del TCCSP no és correcta. D’una banda, s’hauria de determinar la indemnització de l’empresa a la qual s’hauria hagut d’adjudicar el contracte en un primer moment, i, de l’altra, a l’empresa a la qual se li ha adjudicat el contracte per a 10 anys, si no compleix la durada del contracte sencer. Fins i tot, també «és possible que el Tribunal vegi que hi ha algun gran error i que s’hagi de tornar a començar el procés, excepte que vegi molt clar qui ha guanyat el contracte», indica Amenós.
I més enllà de no saber quina quantitat exacta s’hauria de pagar en cas d’indemnització, encara no està definit tampoc qui se n’hauria de fer càrrec. Ferré afirma, convençut, que «en cas acabi guanyant l’adjudicació GBI Paprec, qui haurà de pagar aquesta indemnització serà el TCCSP, que és qui ha comès l’errada». Més concretament, «els danys que comet el Tribunal els ha de pagar l’entitat de la qual depèn aquest tribunal. El TCCSP depèn de la Generalitat de Catalunya, per tant, qui pagaria aquests danys seria la Generalitat». En aquest punt, el parer de Ferré coincideix amb el del secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, que a principis de maig ja va assegurar en una compareixença de premsa que «les hipotètiques indemnitzacions les hauria de pagar la Generalitat de Catalunya», tal com recollia el diari Més el 6 de maig d’enguany.
«Al meu entendre, l’únic cas en què l’Ajuntament de Tarragona hauria de pagar danys és si a l’altre candidat [FCC] se li reconeix el dret a l’adjudicació per comptes d’Urbaser», assenyala Ferré, perquè «va ser l’Ajuntament de Tarragona qui», entre Urbaser i FCC, «va considerar que havia d’adjudicar el contracte a Urbaser», ja que va ser l’empresa que va quedar en segona posició.
Per tant, tal com remarca el jurista Josep Costa, «tot depèn de la sentència i de saber a qui atribueix la culpa» i, a hores d’ara, sosté que «no es pot descartar al 100% que el Tribunal imputi una part de la responsabilitat a l’Ajuntament».
