L’empresa Trillas Platja Tamarit, SL, propietària del Càmping Trillas Spa Tamarit, ha comprat vint-i-tres parcel·les de la zona del Mas del Mèdol fins al Mas Vell, aproximadament, cinc de les quals contenen béns integrants del patrimoni cultural català. Més concretament, es tracta d’unes 200 hectàrees, que inclouen la Torre del Mas del Cusidó, el Mas del Cusidó, el Mas del Mèdol, la Torre de Sant Simplici i els Abrics de l’Apotecari. El Mas del Cusidó i el Mas del Mèdol són béns culturals d’interès local (BCIL) i, la resta, béns culturals d’interès nacional (BCIN).

La compravenda es va fer a mitjans d’aquest estiu per 750.000 € (a banda dels impostos corresponents) amb l’objectiu de «fer nous projectes» en aquests masos: «Oportunitats d’aquestes, de poder comprar 200 hectàrees, n’hi ha a qualsevol província de Catalunya o, fins i tot, a l’Aragó, però la proximitat a casa nostra és el que ens ha fet tirar endavant i comprar aquests terrenys d’aquí», explica Roger Trillas, administrador solidari de l’empresa Trillas Platja Tamarit, SL.

Fins ara, la propietària d’aquestes terres era la Immobiliària Betren, SL, amb domicili a Barcelona. «Durant tots aquests anys, ells han intentat treure’n algun fruit, ja fos intentar posar alguna gasolinera (perquè passa l’autopista, l’autovia…), intentar fer una urbanització, intentar construir un càmping, un hotel o el que sigui, però no se n’han sortit, perquè no es pot ni es podrà mai», comenta Trillas. «Som plenament conscients que no es podrà fer res de tot això», remarca.

Els monuments que hi ha a les parcel·les comprades per Trillas Platja Tamarit són força destacables. Un d’ells, és, fins i tot, Patrimoni Mundial de la Humanitat. Es tracta del les pintures rupestres dels Abrics de l’Apotecari, que es troben a uns 4 quilòmetres a l’oest d’Altafulla. Aquestes balmes van ser descobertes l’any 1994 per l’arqueòleg Eudald Carbonell — codirector del jaciment d’Atapuerca, a Burgos, un dels jaciments prehistòrics més importants del món— i membres del laboratori d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili. Quatre anys més tard, el desembre de 1998, la UNESCO va incloure els Abrics de l’Apotecari a la llista de Patrimoni de la Humanitat juntament amb 756 jaciments de la Península Ibèrica més «per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat». Pel que fa a la Torre del Mas del Cusidó, construida al segle XVI, forma part d’una masia del 1568. La torre va ser construïda per defensar-se dels pirates barbarescos que van arrasar les costes durant els segles XVI i XVII. Amb el pas dels anys, s’ha anat deteriorant i, el febrer d’enguany, el fiscal de Patrimoni va denunciar la Immobiliària Betren per «no haver fet res per conservar-la». I entre el Mas del Cusidó i el Mas de Jover hi ha la Torre de Sant Simplici, un antic vestigi medieval del segle XI que va ser torre de guaita. Després del projecte 100 x Sant Simplici, impulsat l’any 2022 per l’arquitecta i corredora Anna Saballs, la Diputació de Tarragona va atorgar una línia d’ajudes a l’Ajuntament per restaurar la torre. També estava en decadència.

Elaboració: Porta Enrere.

A l’article 35 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català és on s’estableixen els criteris d’intervenció dels conjunts històrics d’interès nacional. Tal com recull l’article, en les intervencions dels béns culturals d’interès nacional «s’han de mantenir l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l’ambient i de la silueta paisatgística», per això «no es permeten modificacions d’alineacions, alteracions en l’edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d’immobles, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt». A més, «les instal·lacions urbanes, elèctriques, telefòniques i qualssevol altres» s’han de canalitzar soterrades i «les antenes de televisió, les pantalles de recepció d’ones i els dispositius similars s’han de situar en llocs en què no perjudiquin la imatge urbana de part del conjunt». Fins i tot «és prohibit de col·locar-hi anuncis i rètols publicitaris» i «els rètols que anuncien serveis públics, els de senyalització i els comercials han d’ésser harmònics amb el conjunt».

Ara bé, tot i aquestes limitacions, l’article 25 de la mateixa llei del Patrimoni Cultural Català sí que permet que els BCIN es puguin restaurar, sempre que «l’ús a què es destinin aquests béns garanteixi la conservació» i que s’asseguri «la integritat de llur valor cultural». Per tant, els masos d’aquesta zona que, amb el pas del temps, s’han deteriorat sí que es poden reconstruir, però no «poden ésser destruïts». Els propietaris dels béns integrants del patrimoni cultural català són els encarregats de fer-ne la conservació i el manteniment. «En el cas d’alguns masos, encara que estiguin en ruïnes, si presentes un projecte de rehabilitació tal com marca [el Departament de] Cultura i el Pla General de l’Ajuntament [de Tarragona], pots fer una casa rural o alguna activitat sense treure les parets actuals (o de les que eren llavors). Amb això nosaltres sí que intentarem, abans que s’acabi d’ensorrar tot, ni que sigui, [fer] una casa rural», avança Trillas.

Rehabilitar els masos i convertir-los en cases rurals no és l’únic projecte que vol impulsar Trillas en aquestes finques, però. També preveu millorar la part agrícola i recuperar alguns terrenys erms: «Nosaltres, la família Trillas, tenim tractors, perquè ens agrada molt la terra. Tenim oliveres, garrofers, avellaners, arbres fruiters… I en moltes d’aquestes hectàrees actualment s’estan conreant cereals, però sí que és veritat que es podria arribar al doble [de conreus] si es tornen a recuperar els antics paradons que encara hi ha en els garrofers antics i en les oliveres antigues», reflexiona Trillas, que repeteix que «no aspirem a res més, perquè tampoc no es pot fer res més».

Una altra oferta compra, pendent de fer-se efectiva: la del Castell de Tamarit

La compra d’aquestes parcel·les amb béns culturals d’interès local i nacional no és l’única idea de negoci amb patrimoni cultural català que té la família Trillas entre mans. Segons ha pogut saber Porta Enrere, aquest estiu van presentar una altra oferta de compra que també els podria convertir en propietaris del Castell de Tamarit.

El Castell de Tamarit, situat a pocs quilòmetres al sud d’Altafulla, a tocar del Càmping Trillas Spa Tamarit, és un monument històric on actualment se celebren casaments i esdeveniments festius. Documentat des del segle XI, l’any 1949 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i, anys més tard, el 1988, el Ministeri de Cultura el va considerar Bé d’Interès Cultural. Tot i això, el Castell de Tamarit és una propietat privada i ha tingut diversos propietaris al llarg del temps. Els més destacats: Charles Deering, un empresari americà que va comprar les ruïnes l’any 1916 i va restaurar el castell; i la Immobiliària Betren, l’empresa titular i propietària del castell des del 1992.

Ara, l’empresa Branding Finestra, SL, de la qual Roger Trillas també n’és administrador solidari, ha presentat una oferta de compra a la Immobiliària Betren, la mateixa immobiliària a la qual va comprar, a través d’una altra companyia, les finques del Mas del Cusidó, del Mas del Mèdol, de la Torre de Sant Simplici i dels Abrics de l’Apotecari. En aquest cas, el preu de l’oferta de compra puja a 9.425.000 €, ja que és «per l’adquisició del 100% del capital social de la Immobiliària Betren, S.L.,», entre el qual s’inclou el Castell de Tamarit.

Porta Enrere ha intentat contactar, en diverses ocasions, amb Guillermo Sen López, administrador únic de la Immobiliària Betren, però no ha obtingut resposta. I, sobre aquest tema, Roger Trillas perfereix no fer-ne declaracions, perquè, malgrat que existeix l’oferta de compra, la compravenda encara no s’ha fet efectiva i Trillas diu que s’ha de remetre al contracte de confidencialitat.

La Generalitat no pot recórrer al dret de tempteig per comprar el Castell de Tamarit

En la compravenda d’un bé cultural d’interès nacional (BCIN), la Generalitat de Catalunya pot recórrer al dret de tempteig, és a dir, la Generalitat pot tenir preferència a un tercer a l’hora de comprar un edifici declarat BCIN pel mateix preu estipulat entre el propietari i aquest tercer. Així ho indica l’article 22 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català: «L’Administració de la Generalitat pot exercir el dret de tempteig sobre les transmissions oneroses de la propietat o de qualsevol dret real sobre els béns culturals d’interès nacional, sobre els béns mobles catalogats o sobre els restants béns mobles integrants del patrimoni cultural català, amb caràcter preferent respecte de qualsevol altra administració pública».

Perquè la Generalitat pugui decidir si vol comprar o no un BCIN, «els propietaris o titulars de drets reals sobre els béns […] han de notificar fefaentment al Departament de Cultura la intenció de transmetre els béns o els drets, i han d’indicar-ne el preu, les condicions de la transmissió i la identitat de l’adquirent. Si la transmissió afecta un bé immoble, el Departament de Cultura ho ha de comunicar al consell comarcal i a l’ajuntament corresponents». Un cop feta aquesta notificació, en un termini de dos mesos, «l’Administració de la Generalitat, i subsidiàriament els consells comarcals i els ajuntaments, poden exercir el dret de tempteig».

A finals d’agost d’enguany, la Immobilària Betren va informar el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Tarragonès i l’Ajuntament de Tarragona d’aquesta oferta de compra rebuda per part de Branding Finestra. En aquest cas, però, la Generalitat no podrà recórrer al dret de tempteig, així ho han confirmat tècnics del Departament de Cultura a Porta Enrere: «Com que no es tracta d’una venda directa del bé cultural d’interès nacional, sinó d’una transmissió de participacions socials entre empreses, el dret de tempteig i retracte no és aplicable, d’acord amb el que estableix l’article 22 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català».

Porta Enrere també ha preguntat al Departament de Cultura perquè no es va recórrer al dret de tempteig en el cas de la venda de terrenys on es troben la Torre del Mas del Cusidó, el Mas del Cusidó, el Mas del Mèdol, la Torre de Sant Simplici i els Abrics de l’Apotecari. En el moment de publicar aquest article, aquest mitjà no havia rebut resposta de Cultura.

FOTO: Vista del Castell de Tamarit. AUTOR: Jorge Franganillo / Wikimedia Commons.