La majoria d’empreses del polígon Sud del complex petroquímic del Camp de Tarragona —situat entre Tarragona, la Canonja i Vila-seca— i una part de la refineria i l’empresa Repsol Química al polígon Nord —entre el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí i Perafort— estan instal·lades en zones inundables i, en cas d’una inundació fluvial extrema com la que es va viure amb la DANA de València del mes d’octubre de l’any passat, patirien danys greus o molt greus.

Així consta en les dades que té el Ministeri de la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i que han estat publicades avui mateix pel diari El País. En la infografia que acompanya la informació d’aquest rotatiu espanyol es pot veure com la major part del polígon Sud està en una zona inundable i les empreses afectades són moltes de les que fabriquen o fan servir alguns dels productes petroquímics més perillosos.

Aquest és el cas d’IQOXE, la protagonista de l’accident més greu en la història de la indústria petroquímica de Tarragona i que va provocar tres morts després de l’explosió d’un dels seus reactors de la planta de Derivats el 14 de gener de 2020. IQOXE és l’única empresa de tota la península Ibèrica que fabrica una substància que es diu òxid d’etilè, que és considerada per l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) —una agència federal que és la referència mundial a l’hora d’establir la perillositat dels compostos contaminants— com el compost d’origen industrial que més risc de patir càncer pot provocar entre la població.

L’òxid d’etilè és un producte bàsic per algunes de les indústries petroquímiques de Tarragona, com ara REPSOL o DOW CHEMICAL, que es proveeixen d’aquest compost a través de canonades quilomètriques que arriben, fins i tot, fins al polígon Nord —després de l’accident d’IQOXE, l’òxid d’etilè que necessitaven REPSOL i DOW s’havia de portar en camions des de França.

Però IQOXE, al municipi de la Canonja, no seria l’única empresa afectada per una inundació, sinó que també ho estarien altres multinacionals químiques que es troben al seu voltant, com ara BASF, BASELL, COVESTRO, DOW Chemical, Transformadora de Etileno, SEKISUI Speciality Chemicals Europe, REPSOL (la planta Parc de tancs al polígon SUD, així com les instal·lacions que tenen al Port de Tarragona) i, tocant a Vila-seca i al costat de PortAventura, CLARIANT, MESSER o ERCROS.

De Nord a Sud pel Francolí

Al polígon Sud encara hi ha una altra empresa que es troba molt a prop dels habitatges del barri del Serrallo i de la Part Baixa de la ciutat, la Compañía Logística de Hidrocarburos, més coneguda com CLH. Aquesta planta, amb nombrosos dipòsits d’hidrocarburs, va ser la responsable que el POUM de Tarragona quedés anul·lat i per això ara se n’està fent un altre. CLH es troba la llera del tram final del riu Francolí (que desemboca dins de les instal·lacions del Port de Tarragona).

Segons els mapes publicats pel País, el Francolí, a banda i banda, estaria considerat una zona inundable. Tot remuntant-lo, s’arriba a la refineria de Repsol, al polígon Nord. Segons el MITECO, parts d’aquesta refineria, les que estan a tocar del riu, estan en zona inundable i, per tant, patirien danys greus en cas d’inundació.

Dins de la refineria, hi ha instal·lacions de DOW Chemical que també quedarien afectades, així com l’empresa Carburos Metálicos.

A l’extrem nord d’aquest complex industrial del polígon Nord, hi ha la riera de la Selva, que conecta amb el riu Francolí i que voreja REPSOL Química, que també es veuria afectada per una inundació. Cal recordar que REPSOL Química té, entre les seves instal·lacions, la planta de butadiè, on es fabrica l’1,3-butadiè, que és una substància altament cancerígena i que no té normativa a Catalunya i l’Estat, un fet que aquesta mateixa setmana s’ha posat en relleu per tres universitats catalanes que han exigit que la Generalitat tingui una normativa pròpia sobre aquest compost i una de més estricta pel benzè.

Tal com va publicar Porta Enrere, un estudi fet per la URV i pagat per REPSOL, va demostrar que s’havien detectat episodis de contaminació de més de 190 micrograms per metre cúbic (µg/m³) a la població del Morell, que es troba a tocar d’aquesta planta de butadiè de REPSOL Química.

Un altre informe alerta del perill de la petroquímica

Avui, un altre mitjà de comunicació, La Vanguardia, ha publicat un article sobre el risc d’inundació d’infraestructures crítiques a Espanya. L’article es fa ressò d’un informe fet per l’Observatori de la Sostenibilitat, al qual també ha tingut accés Porta Enrere, on, a banda d’escoles i altres equipaments sensibles, també es destaquen indústries que fabriquen o manipulen compostos perillosos. Entre ells apareix la petroquímica de Tarragona.

Així, l’Observatori de la Sostenibilitat identifica les empreses que es troben en zones inundables i quantifica el risc que tenen, des de lleu a molt greu. Centrant-nos en el polígon petroquímic tarragoní, aquest és la quantificació del risc de cada empresa i el municipi on està:

Risc per a les indústries petroquímiques sota normativa SEVESO dels polígons Nord i Sud del Camp de Tarragona segons l’Observatori de la Sostenibilitat.

Aquesta identificació dels elements vulnerables en cas d’una inundació fet pel MITECO i per l’Observatori de la Sostenibilitat, fa referència a aquells equipaments que serien víctimes davant d’un fet de pluges extraordinari que només s’esperen, segons els estudis científics, cada 500 anys. Aquest, però, va ser el cas de València de l’octubre passat i que va provocar la mort de més de 230 persones.

És a dir, si al Camp de Tarragona hi hagués una DANA com la de València, aquestes infraestructures industrials, que fabriquen o treballen amb compostos extremadament perillosos en molts dels casos, patirien, com s’ha vist danys greus o molt greus en la majoria dels casos, provocant una catàstrofe mediambiental (i de salut pública) afegida a la mateixa inundació.

L’Observatori de la Sostenibilitat recomana, un cop vista la gran afectació d’equipaments sensibles a una futura gran inundació (com escoles, hospitals, indústries perilloses…) revisar els plans urbanístics, mesures de protecció per a la societat o que es rendeixin comptes de les polítiques públiques implantades, entre altres.

L’esmentat observatori diu que hi ha més de 10.000 punts, instal·lacions o infraestructures a tot l’estat espanyol que es troben en zones inundables i que el 71% d’aquestes instal·lacions es troben en una situació de perillositat molt greu. Entre aquestes instal·lacions hi ha les indústries petroquímiques tarragonines. Les que apareixen en el quadre anterior, són aquelles que estan sota la directiva SEVESO, una normativa que va sorgir arran del greu accident que es va produir en una localitat italiana amb aquest nom en què una planta química va alliberar un núvol tòxic l’any 1976 i gairebé 500 persones van patir lesions a la pell i més de 3.000 animals van morir.