«Estem preparats. Serà l’esdeveniment esportiu més important que ha acollit mai Tarragona. Serà un gran èxit». L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), deia això fa dues setmanes en declaracions al Diari de Tarragona després de la presentació del Tour de França 2026 al Palau de Congressos de París. Unes afirmacions que va fer públicament el Conseller d’Esports, Berni Álvarez (PSC), en aquest mateix acte a la capital francesa: «Estem preparats. Volem el Tour. Volem el millor Tour possible, el Grand Départ més important i més gran de la història. Barcelona, Tarragona i Granollers estan més que preparades».

L’optimisme de l’organització es manté intacte des que el 18 de juny de 2024 es va anunciar que Barcelona acollirà la primera sortida del Grand Départ 2026. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), ja parlava aleshores de Barcelona com «l’única ciutat del món capaç d’acollir uns Jocs Olímpics, el Mundial de futbol, la Copa de l’Amèrica i el Tour de França, els quatre esdeveniments esportius més importants i amb més impacte a nivell mundial». Una explicació que va repetir també des de París el dia de la presentació del Tour. Fins i tot Álvarez, que va ser regidor d’Esports, Turisme Esportiu, Educació, Salut i Europa Direct de l’Ajuntament de Tarragona del 2023 al 2024, ja reconeixia a principis d’aquest any la seva satisfacció d’incloure Tarragona en l’organització del Tour a Catalunya: «Com a tarragoní, estic molt content. Tarragona és un lloc per organitzar grans coses a nivell esportiu. I el 2026 segur que es demostrarà».

Aquesta 113a edició serà la sisena vegada que el Tour de França farà parada a Catalunya. Ja ho va fer l’any 1957, el 1965 i el 2009 a Barcelona i el 1968 i el 1974 a la Seu d’Urgell. L’any que ve, la competició ciclista tornarà a trepitjar les carreteres catalanes el 4, 5 i 6 de juliol. La primera etapa, una contra rellotge per equips, farà un recorregut de 19,7 quilòmetres per Barcelona. L’endemà, la segona etapa començarà a Tarragona. Seran 6 quilòmetres pels carrers de la ciutat: se sortirà de la Rambla Francesc Macià i la ruta passarà per la plaça Imperial Tàrraco i arribarà fins al Balcó del Mediterrani, el Portal del Roser, la Via de l’Imperi, el Circ i l’Amfiteatre Romà i la Via Augusta. Fora de Tarragona, el recorregut continuarà per la Riera de Gaià, Altafulla, Torredembarra, el Vendrell, Sitges i Castelldefels, entre altres municipis, i acabarà a Barcelona. Per últim, Granollers donarà el tret de sortida a la tercera etapa, que acabarà als Angles, al sud de l’Estat francès.

Mapa del recorregut per Tarragona de la segona etapa del Tour de França 2026.

Mapa del recorregut de la segona etapa del Tour de França 2026.

Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona pagarà 9,68 milions d’euros (IVA inclòs) per a les tres primeres etapes. Encara que no s’especifica clarament a l’informe justificatiu del contracte, el consistori barceloní assumeix aquesta despesa perquè ha sigut l’ens, a través de l’Institut Barcelona Esports, que ha licitat el contracte directament amb l’empresa propietària del Tour de França (ASO). Ara bé, malgrat que les expectatives de l’organització són bones (les declaracions dels alcaldes així ho demostren), un any abans del Grand Départ ni l’Ajuntament de Tarragona ni el de Barcelona, ni tampoc les respectives Diputacions, no tenien cap informe del retorn econòmic ni de la despesa que comportarà aquest esdeveniment esportiu a cada municipi. A més, aquest estiu tampoc no tenien cap previsió de què suposarà per a cada ciutat l’arribada dels membres de l’organització, els equips tècnics, els ciclistes, els periodistes, els turistes i els espectadors: un total de més de 50.000 persones, segons la previsió de l’Ajuntament de Tarragona, que poden necessitar allotjament i transport, entre altres.

El Tour de França 2026 en xifres

El Tour de França és la competició ciclista de caire professional més important del món. L’organitza l’empresa privada Amaury Sport Organisation (ASO) i és una de les tres Grans Voltes del ciclisme (el Tour de França, el Giro d’Itàlia i la Vuelta d’Espanya). Una carrera per etapes en què es recorren un màxim de 3.500 quilòmetres durant tres setmanes. «Solen participar-hi 20 equips i cadascun pot portar un màxim de 8 corredors», explica Sergio Palomonte, expert en ciclisme i autor del blog Ciclismo 2005, a Porta Enrere. Tal com va anunciar l’Ajuntament de Tarragona a la presentació del 24 d’octubre passat, en aquesta edició participaran 23 equips. Per tant, la previsió aproximada és que hi participin 184 ciclistes en total.

Ara bé, a cada ciclista l’acompanya un equip tècnic, que se suma al personal de l’organització i els periodistes dels mitjans de comunicació. En total, doncs, tenint en compte la previsió de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Tarragona, el Tour de França pot comportar l’arribada de  4.050 persones implicades en l’organització i la retransmissió de la cursa.

Taula: Porta Enrere · Dades: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Tarragona.

La Diputació de Barcelona també compta que, durant el recorregut de les tres etapes a Catalunya, hi pot haver uns 500.000 espectadors. Una xifra que l’Ajuntament de Tarragona acota en una forquilla «d’entre 50.000 i 80.000 espectadors» al llarg dels 6 quilòmetres de recorregut per la ciutat. Cal tenir en compte aquestes xifres no van acompanyades de cap informe tècnic i que cap de les dues administracions especifica com ha calculat aquesta previsió d’espectadors. A Tarragona també hi haurà habilitada una zona per al públic al voltant del carrer de l’Arquebisbe Josep Pont i Gol. L’epicentre neuràlgic de l’organització serà el Parc del Francolí, que s’adequarà per a l’ocasió perquè és on hi haurà el Fan Park Oficial del Tour de França, uns espais que, segons l’Ajuntament, ocuparan 47.904 metres quadrats. En total, hi haurà cinc espais al voltant de la Plaça de les Corts Catalanes preparats i destinats al Tour de França 2026.

Espais de la ciutat que s’habilitaran i s’adequaran per al Tour de França 2026.

«No s’han generat informes tècnics o econòmics formals en relació amb la idoneïtat del projecte»

Aquest estiu, un any abans de l’arribada del Tour a Barcelona, Tarragona i Granollers, les administracions organitzadores de l’esdeveniment a Barcelona i a Tarragona no tenien cap informe de previsió d’inversió ni de retorn econòmic ni d’impacte turístic. L’Ajuntament de Barcelona, representat per l’Institut Barcelona Esports, ho admet a Porta Enrere de manera clara: «No disposem, a data d’avui [27 de juny de 2025], de versions definitives dels informes següents: previsió de retorn econòmic específic per a Barcelona o estudi ex ante; ubicacions concretes d’allotjament d’equips, aficionats o turistes; costos detallats de l’organització a escala local». Ara bé, en el mateix document facilitat a Porta Enrere a través de Transparència, en les especificacions administratives i tècniques del contracte, es reconeix que «l’Ajuntament de Barcelona haurà d’adoptar totes les mesures necessàries per facilitar el transport i l’allotjament dels seguidors que integren les diferents famílies del Tour de França (equips, organització, mitjans de comunicació, socis col·laboradors, etcètera)». En el cas de la Diputació de Barcelona, tampoc «no disposem dels informes específicament sol·licitats». Sí que tenen una previsió dels participants i assistents al Tour 2026, però no s’especifica enlloc d’on treuen aquestes dades aproximades.

Pel que fa a l’Ajuntament de Tarragona, des del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona reconeixen, en una notificació de l’11 de juny d’enguany a aquest mitjà, que «no s’han generat informes tècnics o econòmics formals en relació amb la idoneïtat del projecte, el retorn econòmic previst, els costos d’organització o el recorregut exacte a la ciutat», perquè, segons diuen, «ens trobem en una fase inicial de planificació, conjuntament amb l’organització del Tour (A.S.O.) i altres institucions implicades, com la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona». De fet, al mateix document emès per l’Ajuntament, s’especifica que «el departament d’Esports […] indica que no s’han generat informes tècnics o econòmics formals en relació amb la idoneïtat del projecte, el retorn econòmic previst, els costos d’organització o el recorregut exacte a la ciutat».

Quant a la Diputació de Tarragona, malgrat que no té cap informe de costos econòmics ni d’impacte turístic, a principis de juliol ja tenia el llistat dels municipis per on passa la cursa, des de Tarragona fins a Cunit. A més, també assenyala les actuacions previstes amb les quals col·laboraran: senyalització i adaptació del recorregut per les vies urbanes, suport als municipis per a la promoció i visibilització del municipi, i propostes d’accions impulsades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona – Costa Daurada, amb l’objectiu d’atraure visitants abans i després de l’etapa, entre altres.

«És habitual que, un any abans, els municipis organitzadors d’una sortida d’etapa del Tour no tinguin cap previsió d’impacte per a la ciutat», defensa Palomonte, coneixedor del Tour de França i d’altres competicions ciclistes d’alt nivell. Tot i això, es mostra crític amb les dades econòmiques proporcionades pels organitzadors: «Ells [l’organització] fan servir uns informes que no tenen cap relació amb la realitat i que s’anomenen “Retorn de la inversió”. […] Segurament hauran fet algun estudi de viabilitat, de retorn que esperen o alguna cosa així, però solen ser xifres infladíssimes». De fet, l’Ajuntament de Barcelona, en l’informe justificatiu de la candidatura, només utilitza una notícia de premsa i l’«estudi realitzat» pel Govern basc del Tour l’any 2023 com a aval de l’impacte positiu de l’esdeveniment en l’economia de la ciutat.

Porta Enrere ha contactat amb l’Institut Barcelona Esports i amb el director gerent del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona, Ramon Cuadrat, per saber si, després d’aquests mesos, ja tenen algun informe de previsió econòmica i d’impacte turístic i per què, tot i no tenir-ne cap, havien decidit ser seu d’una cursa tan important i que pot comportar unes despeses considerables per a l’erari públic. Malgrat haver-ho intentat per diverses vies, en cap dels dos casos s’ha concedit una entrevista per parlar-ne.

La inversió pública del Tour, entre el cànon fix i les despeses ocultes

A banda del contracte de patrocini de l’Ajuntament de Barcelona, de 9,68 milions d’euros (8 milions + IVA), la Diputació de Barcelona fa intenció de col·laborar econòmicament en la segona i la tercera etapa del Tour, però no ha concretat a Porta Enrere cap quantitat: «Està prevista una aportació econòmica a càrrec del pressupost 2026 per donar suport a l’organització del Tour, en les seves etapes 2 i 3».

Mentrestant, a nivell organitzatiu, Catalunya agafa de referència Bilbao, que va acollir el Grand Départ l’any 2023. En un inici, la inversió pública destinada a l’organització de la competició ciclista va ser d’uns 12 milions d’euros. Els primers 7,2 milions (IVA inclòs) eren del cànon fix que estableix l’ASO, l’empresa organitzadora del Tour, i van anar a càrrec del Govern Basc, la Diputació de Biscaia i l’Ajuntament de Bilbao. «ASO és qui estipula el preu dels cànons i les ciutats de la ruta. Quan és una gran sortida, com és el cas de Barcelona, es paga un cànon fix, que depèn del que vulgui pagar cada ciutat, però, vaja, és a partir de 7 milions d’euros», explica Palomonte. Als 7,2 milions del País Basc esmentats, s’hi van sumar 4,8 milions més d’altres despeses d’organització, que en aquesta ocasió va assumir l’«administració pública basca». Finalment, les despeses ocultes van elevar la inversió pública als 14,2 milions, tal com exposa el periodista Ahoztar Zelaieta a El Salto.

«Que Barcelona hagi de pagar, de moment, 9 milions de euros és perquè és un càlcul, com a mínim aproximat, dels pobles i les ciutats on pararan en base al retorn econòmic que pot preveure el Tour», comenta Palomonte. Aquesta inversió inicial contrasta, per exemple, amb la inversió de Brest, a França, l’any 2021: 3,6 milions d’euros per acollir les primeres etapes. «Clar, és una ciutat amb menys potencial i aquella regió tampoc no té molta capacitat. I, a més, és França. Quan el Tour surt fora de França cobren més, perquè és un privilegi, una excepció, tot i que l’excepció és cada vegada més norma i moltes de les grans voltes, com és la Vuelta a Espanya, cada vegada més comencen des de fora [del país d’origen]», assegura Palomonte.

Fent memòria, Sergio Palomonte recorda una anècdota que explicaria aquest fenomen, cada cop més estès, d’iniciar les carreres en un altre país: «Era la primera vegada que la Vuelta sortia a fora d’Espanya, l’any 2009. La carrera va començar a Holanda i el responsable de la Vuelta se’n anar una mica de la llengua». Javier Guillén, director general de la Vuelta, va dir: «Amb aquestes quatre etapes es va cobrir el 50% del nostre pressupost i, tot i així, ells [els organitzadors d’Holanda] van guanyar 4 milions». «O sigui, amb quatre etapes a Holanda, [van aconseguir] el 50% del pressupost de la Vuelta», aclareix Palomonte, que se’n fa creus.

Com en tots els esdeveniments esportius, qualsevol cost que tinguin Tarragona o Barcelona, s’afegirà a aquesta inversió inicial, encara que la voluntat de l’Ajuntament de Tarragona sigui que «aquesta candidatura […] no representi una càrrega econòmica directa per al municipi». Per això Palomonte posa èmfasi en les despeses ocultes: «Les hores de desplegament de la policia i de les forces de seguretat, que s’han d’incrementar perquè és un gran esdeveniment internacional, això es paga com a hores extres, no es comptabilitza mai als grans esdeveniments perquè es dona per fet que s’han de desplegar per ajudar amb això, quan realment [l’organitzadora] és una empresa privada. Doncs que contractin els seus propis serveis de seguretat i que facin ells mateixos els talls a la carretera. Per què ha d’anar un servei públic de nivell estatal o municipal a controlar això? Són despeses ocultes que no es comptabilitzen mai als macroesdeveniments».

Tarragona i Barcelona no necessiten el turisme «massiu i de poques hores» del Tour

El gener d’aquest 2025, tres investigadors italians — Alberto Sardi, Alessandro Rizzi i Enrico Sorano, de la Universitat de Torí i la Universitat de Kore, a la ciutat siciliana d’Enna — van publicar un estudi sobre el paper dels grans esdeveniments esportius en el turisme sostenible. Van agafar de referència el Giro d’Itàlia i el Tour de França i van analitzar-ne la inversió i el retorn econòmic, ja que consideren que «l’impacte econòmic és una eina clau a l’hora de planificar la promoció del turisme i garantir la sostenibilitat econòmica» d’aquestes grans competicions.

L’estudi, l’Anàlisi de l’impacte econòmic dels macroesdeveniments per al turisme sostenible: perspectives del Giro d’Itàlia i el Tour de França, fa evident la importància d’una planificació estratègica, perquè «aquests esdeveniments han de garantir la sostenibilitat econòmica, ambiental i social a llarg termini per a les generacions futures (Butler, 1999)». Recull algunes conseqüències positives d’organitzar aquests esdeveniments, ja que els autors creuen que el Tour de França i el Giro d’Itàlia «contribueixen a millorar l’atractiu turístic de la regió amfitriona, mostrant els seus actius culturals i naturals a un públic internacional». Tanmateix, asseguren que «aquests esdeveniments representen un gran repte pel que fa a la sostenibilitat i la gestió eficient» perquè «impliquen la sortida de recursos financers importants. A través de l’afluència d’espectadors i participants, que inclouen equips, organitzadors, atletes, convidats i mitjans de comunicació acreditats, aquests esdeveniments generen ingressos financers substancials, creen oportunitats de treball i contribueixen a la regeneració urbana de la zona amfitriona».

En els documents facilitats pels ajuntaments i les diputacions de Tarragona i Barcelona no hi ha cap informe tècnic d’impacte econòmic, però sí que s’explica clarament que un dels objectius del Tour — i, de retruc, un dels motius pels quals les ciutats volen organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques — és donar a conèixer la ciutat i posicionar-la a nivell internacional. Crida l’atenció, però, que aquest sigui un dels objectius principals de Tarragona i Barcelona, tenint en compte que són dues ciutats amb forta afluència turística i reconeixement internacional.

El cas de Barcelona és evident, tenint en compte que aquest estiu la capital catalana va ser considerada el destí turístic més massificat del món. Encara que va ser la conclusió d’un estudi de l’empresa Nomad eSIM, encarregada de vendre targetes SIM per a persones que viatgen a un altre país fora del seu, el tinent d’alcalde de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, coincideix amb aquesta afirmació: «Jo crec que estem al límit. Estem al límit de turistes a Barcelona i estem al límit en certs entorns determinats», apuntava en una roda de premsa a principis de juny. Fins i tot José Antonio Donaire, comissionat per a la gestió del turisme sostenible de Barcelona, explicava en una entrevista a SER Catalunya l’estratègia de l’Ajuntament per limitar el turisme a la ciutat: «En aquests moments, l’estratègia de turisme a Barcelona es focalitza en dos eixos fonamentals. El primer és limitar, és assumir que la ciutat ha arribat al seu topall i que el que hem de fer no és créixer en nombre de turistes, sinó que hem de contenir aquest creixement. I, en segon lloc, el que hem de fer és gestionar de forma sostenible, reduint al màxim l’impacte ambiental que té l’activitat turística, i gestionar vol dir fer compatible l’activitat turística amb la prioritat de la ciutat que és la vida dels seus residents, la vida quotidiana».

Amb aquest escenari, Claudio Milano, investigador del departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, veu evident que la ciutat no necessita un esdeveniment com el Tour: «Realment nosaltres no necessitem més esdeveniments que posicionin la ciutat [a nivell mundial]. No en necessitem. Ja està molt posicionada a nivell internacional». En una entrevista a Porta Enrere, apunta que el que necessitaria la ciutat és una estratègia de «demarketing», és a dir, una estratègia per reduir intencionadament la demanda dels turistes per venir a Barcelona.

De fet, Milano va més enllà i assenyala un reguitzell de problemes que podria comportar un esdeveniment com el Tour: «Si pensem en les conseqüències, suposa un cost molt alt i desviació de fons públic. […] També pot generar altres problemes, com l’afectació del trànsit (congestió de la mobilitat) o la qualitat de vida dels residents o l’impacte ambiental».

En el cas de Tarragona, la situació és similar. A la presentació del Tour a Barcelona, Rubén Viñuales (PSC), alcalde de Tarragona, ja deia que «la ciutat s’ha posicionat com un referent nacional i internacional», però l’investigador del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, Antonio Paolo Russo, avança un «problema incipient» de massificació turística de la ciutat: «La veritat és que Tarragona està tenint molt d’èxit com a destí turístic, especialment de turisme de patrimoni. L’any 2023, el New York Times va situar la ciutat entre les 52 destinacions per visitar aquell any. Jo no sé fins a quin punt la ciutat necessita un esdeveniment d’aquest tipus per fer més promoció encara, perquè Tarragona ciutat ja està bastant plena».

Russo reconeix que el Tour «probablement seria molt bona idea si vingués acompanyat de nous hotels (no de nous apartaments turístics, que ja n’hi ha molts)», ja que, per a ell, la manca d’oferta hotelera a la ciutat «és un problema estructural que té Tarragona, que no té prou hotels per absorbir el flux creixent de turistes que venen a la ciutat». D’aquesta mancança, però, se’n podrà beneficiar la demarcació turística, sobretot «els hotels de Salou, Cambrils, Reus, etc., que potser sí que en notaran els efectes». Per això també proposa una altra manera d’impulsar el turisme de Tarragona que promogui un impacte més directe per a la ciutat: «Per exemple, un festival cultural que anés acompanyat d’una repercussió en espais d’oferta cultural — com pot ser la Tabacalera —, que segurament tindria un efecte turístic i urbà més positiu per a la ciutat, que no un esdeveniment massiu, de poques hores, amb molta concentració de tot (gent, trànsit, etc.) com pot tenir el Tour de França».

FOTO: (d’esquerra a dreta) La representant d’Esports de la Generalitat al Camp de Tarragona, Estefanía Serrano, el vicepresident segon de la Diputació de Tarragona i president del Patronat de Turisme d’aquesta administració, Enric Adell, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler. AUTOR: Joan Carles Borrachero / Ajuntament de Tarragona.