«A veure què ens diuen, no?», pregunten els veïns. Es fan la pregunta entre ells, la llencen a l’aire sense esperar cap resposta, fins que un s’anima a contestar: «Que no patim per l’aigua, que a l’estiu en tindrem i no passarà res. Això és el que ens diran».

És divendres al vespre. L’Ajuntament de la Pobla de Montornès, al Tarragonès, ha convocat una reunió oberta a tota la població per parlar de «la situació de l’aigua» que viuen al poble. L’objectiu del consistori és que els assistents coneguin les mesures i les inversions que s’han fet després d’estar pràcticament cinc mesos amb aigua corrent no potable — no apta per al consum humà — al municipi.

Per entendre d’on ve aquesta situació, cal rebobinar al mes de gener d’aquest 2025, tot i que, pel que expliquen els veïns, el problema de l’aigua a la Pobla de Montornès és endèmic de fa anys. La problemàtica d’aquesta vegada ve causada pel tancament del Pou de l’Escorxador, el pou que abastia bona part del nucli urbà, perquè van detectar que l’aigua que hi havia en aquest dipòsit tenia uns nivells de PFAS que van «superar els límits establerts per la normativa».

Els PFAS, o substàncies polifluoroalquíliques i perfluoroalquíliques, són un grup d’uns 10.000 compostos considerats «extremadament tòxics» pels experts. Se’ls coneix com a contaminants permanents, perquè són molt difícils d’eliminar i la gran majoria no tenen cap regulació. Tot i això, s’utilitzen en la indústria i en productes de consum perquè són antiadherents, repel·lents a l’aigua i resistents a temperatures molt altes. Per exemple, les caixes de pizzes, el teixit impermeable (com el GoreTex), l’embolcall de paper que utilitzen les cadenes de menjar ràpid o les escumes antiincendis contenen PFAS. Per contrapartida, aquestes substàncies poden afectar el sistema immunològic, ser disruptors endocrins i causar malalties com el càncer. Aquest 2025 s’ha publicat un estudi que associa l’exposició de PFAS a l’aigua potable amb la incidència del càncer als Estats Units. Més concretament, aquest estudi va examinar les associacions entre les PFAS a l’aigua potable mesurades en dues franges anuals (entre els anys 2013-2015 i entre el 2023-2024) i la repercussió del càncer entre el 2016 i el 2021. Els investigadors van descobrir que les PFAS a l’aigua potable estaven relacionades amb «càncers en el sistema d’òrgans, incloent-hi la cavitat oral i la faringe, els pulmons, el sistema digestiu, el cervell, el sistema urinari, els teixits tous i la tiroide».

Per la seva perillositat per a la salut humana, doncs, hi ha diverses normatives per controlar la quantitat de PFAS. A Catalunya, no hi ha cap regulació catalana específica que estableixi valors límit dels PFAS, per això s’agafa de referència el Reial Decret 3/2023 (RD), de 10 de gener, i la Directiva 2020/2184 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2020, sobre la qualitat de les aigües destinades al consum humà. Totes dues normatives estableixen uns valors de referència («valors paramètrics»), és a dir, la quantitat màxima de contaminants (PFAS, nitrats, plom, etc.) que pot haver a l’aigua destinada al consum humà perquè no suposi un risc per a la salut. I totes dues també obliguen a controlar aquests valors dels PFAS perquè no se sobrepassi la xifra límit.

Reunió convocada per l’Ajuntament de la Pobla de Montornès per parlar de la contaminació per PFAS al municipi i que es va celebrar al poliesportiu municipal el 14 de novembre d’enguany. FOTO: RUT QUERALT.

La Directiva europea va entrar en vigor el gener del 2021 i el Reial Decret, el gener de 2023. En el cas del RD, en un dels punts de la normativa, s’especifica que «els operadors hauran de complir els valors paramètrics dels nous paràmetres de l’annex I, part B: Bisfenol a, clorit i clorat, ∑5 àcids haloacètics, 4 PFAS i urani, com a tard el 2 de gener de 2025». Per tant, l’objectiu del RD era que es fes un control de la qualitat de l’aigua abans del 2 de gener de 2025 i que, en cas de trobar alguna irregularitat, els responsables tinguessin temps d’arreglar-ho «abans del 12 de gener de 2026». Quan l’Ajuntament de la Pobla de Montornès va fer aquestes anàlisis de l’aigua del poble és quan va detectar que hi havia un tipus de PFAS que superava la quantitat màxima permesa (70 ng/l). Més concretament, el compost que va superar el llindar va ser el PFOA (àcid perfluorooctanoic), segons ha explicat l’Ajuntament. El valor registrat, però, no l’ha especificat en cap moment. Tampoc no ho ha fet Aqualia, l’empresa que gestiona l’aigua al municipi. «Probablement aquests PFAS porten en aquesta aigua des de fa molt de temps, el que passa és que no ho sabíem. Ara ho hem descobert pel canvi dels estàndards, que si no tampoc no ens n’hauríem assabentat», lamenta un veí.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però, sí que té dades de les aigües subterrànies de la Pobla de Montornès. Als registres de l’any 2023 es van detectar 360 ng/l de PFOA. Això significa que dos anys abans d’aplicar els paràmetres del RD les aigües subterrànies de la Pobla ja tenien una quantitat de PFOA superior al valor que els experts consideren que és un risc per a la salut humana (70 ng/l). En aquest cas era cinc vegades superior.

Des que es va tancar el Pou de l’Escorxador, el subministrament de l’aigua de la Pobla de Montornès ha estat, de manera exclusiva, a través de l’aigua del Pou Rubials, situat al Castell de Montornès. A l’estiu, però, la població i el consistori van notar les primeres conseqüències d’aquesta mesura: amb l’arribada de més gent al poble — i, per tant, l’augment de demanda — ja no es va poder garantir el subministrament a tot el municipi sense risc de talls constants, per això l’Ajuntament va decidir reobrir el Pou de l’Escorxador «tot classificant la seva aigua com a no apta per al consum humà ni per a la preparació d’aliments». «Van habilitar dos punts gratuïts d’aigua potable i anàvem a buscar-ne amb garrafes», expliquen del Bar La Plaça. Així és com ells han continuat oferint cafès fins tot just fa una setmana, quan van tornar a tenir aigua corrent potable. En total, durant l’estiu hi va haver unes 1.200 persones del municipi afectades per aquests talls.

Ara, la prioritat del consistori és invertir en la xarxa d’abastament d’aigua. Aquest mes d’octubre van començar les obres de la xarxa d’aigua potable d’alguns carrers del municipi i estan treballant per connectar la Pobla a la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) de cara a l’estiu que ve. També tenen previst connectar-se al Pou Gibert, de Torredembarra. Mentrestant, l’aigua continua arribant del Pou Rubials i del Pou Flor d’Ametller.

«Per què s’ha continuat cobrant el preu d’aigua potable, si l’aigua no era potable?»

S’obre el torn de preguntes i els veïns demanen la paraula. Volen assegurar-se que els talls d’aigua que han patit enguany no es tornaran a repetir a Setmana Santa ni l’estiu vinent, quan tornarà a augmentar la població. També reclamen els resultats de les anàlisis de l’aigua del Pou de l’Escorxador, perquè l’únic que se’ls diu és que consultin els resultats al Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum (SINAC). El que no entenen i insisteixen a preguntar és com és possible que hagin pagat una factura d’aigua més elevada si el consum durant l’estiu ha sigut inferior. Des d’Aqualia expliquen que el servei el continuen tenint contractat i es continua oferint, encara que l’aigua no sigui potable. Comenten que pot ser a causa d’una fuita d’aigua, però els veïns no s’empassen que tots puguin tenir fuites. Marxen sense entendre-ho.

L’altre neguit dels veïns és la presència de PFAS que sobrepassen el llindar de la normativa. L’alcaldessa del municipi, Yolanda Sayago (Alternativa Municipal Pobla de Montornès-PSC), assegura que el Pou de l’Escorxador «està tancat i no s’utilitzarà més», però no concreta com garantiran que els PFAS no tornin a superar el límit establert de la resta de pous del poble. Només apunta que «es farà un seguiment al Pou del Castell i al Pou Flor d’Ametller», sense especificar cada quan es faran les anàlisis ni si aplicaran alguna altra mesura. Els veïns reclamen saber d’on han aparegut els PFAS.

El possible origen dels PFAS a l’aigua: la fàbrica Recasens, productora i comercialitzadora de toldos

«Avui en dia, encara no sabem d’on surten aquests PFAS», diu Sayago. «Doncs és l’única que no ho sap», xiuxiueja un veí. A la Pobla de Montornès hi ha una empresa, la fàbrica Recasens, que es dedica a la producció i comercialització de «teixits tècnics d’altes prestacions per a la protecció solar, arquitectura tèxtil, mobiliari, transport i nàutica». Al poble tothom la coneix per fabricar toldos. «No es pot assegurar perquè no tenim la certesa, però hi ha molts números que la contaminació vingui d’aquí [dels residus de l’empresa], entre altres coses perquè un dels usos habituals dels PFAS és la impermeabilització de teixit i els toldos són justament això», explica un veí del poble.

Pou de l’Escorxador (ara tancat), on es va detectar la presència de PFAS a l’aigua. FOTO: RUT QUERALT.

Segons l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès), els PFAS arriben a l’aigua potable procedents d’indústries on s’utilitzen o es fabriquen aquests compostos per fer altres productes, o bé procedents d’aeroports, refineries de petroli o aeròdroms on s’hat fet servir PFAS en escumes antiincendis (un dels usos més importants d’aquestes substàncies per les seves propietats impermeabilitzants i de resistència al foc).

Per la Pobla passa el torrent de Mas Mercader. «Casualment, el tub de la depuradora d’aquesta empresa baixa pel Pou de l’Escorxador. No cal ser Sherlock Holmes per deduir què pot haver passat», comenta un veí, en veu alta, a la reunió. «Fa uns 60 anys, l’empresa tirava l’aigua contaminada a la riera i l’aigua baixava de color pels tints que utilitzen a la fàbrica. Arran d’això, se’ls va exigir fer una depuradora, que està just a la sortida del poble. Què passa? Si la canonada passa per aquí [pel torrent], no baixarà a l’alçada de l’aqüífer. I el pou de l’antic escorxador està a la mateixa alçada [que el torrent]», argumenta aquest mateix veí.

«Tothom té la lògica que [l’origen dels PFAS] és des de la fàbrica, i possiblement sigui així, però si jo no tinc un document que digui que això [els PFAS] surt de la fàbrica i que això són uns productes de la fàbrica que han contaminat aquest dipòsit, jo no puc anar a Recasens a dir-li res. Quan ho tinguem, ja farem els tràmits que haguem de fer i seguirem els passos que ens indiquin els experts», afirma l’alcaldessa Sayago.

Porta Enrere ha demanat, reiteradament, parlar amb alguna persona responsable de la fàbrica Recasens sobre aquesta qüestió, però al moment de publicar l’article no ha obtingut cap resposta.

Més de 60 llocs de Catalunya amb PFAS en aigües subterrànies l’any 2023

Aquesta no és la primera vegada que al Camp de Tarragona es detecten contaminants permanents (PFAS) que sobrepassen els límits de protecció de la salut. L’any 2022, l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) ja va detectar que al pou de La Boella (que es troba sobre un aqüífer de 395,5 km², a la Canonja), hi havia PFAS que doblaven els valors que les directives i els experts europeus consideren segurs per a la salut humana. Tal com vam explicar a Porta Enrere, van detectar xifres d’entre 194 i 218 ng/l, mentre que el Reial Decret de l’Estat i la directiva europea marquen els 100 ng/l com a límit màxim permès.

Ara, a través de Transparència, Porta Enrere ha aconseguit dades sobre les substàncies PFAS detectades en aigües subterrànies a Catalunya l’any 2023. Són de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i registren mostres de 66 localitzacions diferents.

Les dades, facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua, inclouen la data de cada mostreig, la localització d’on s’ha extret (amb format de coordenades UTM X i UTM Y) i la quantitat de cada PFAS detectat. En tots els casos, la ubicació de cada xinxeta és exacta, però costa definir, amb precisió, el municipi al qual pertany. Per això s’ha agafat de referència el codi postal dels llocs més propers a cada ubicació, sobretot d’empreses que hi ha just al costat de la coordenada enviada per l’ACA.

Per tant, tal com mostra el mapa, les zones on s’han detectat PFAS són els llocs on hi ha una forta presència industrial, sobretot centrada a la demarcació de Barcelona, a les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Tot i això, també se n’han detectat al voltant de l’aeroport de Girona i al llarg de la Costa Daurada, sobretot al Polígon Industrial de Valls (i voltants) i en una zona fora del nucli urbà de Torredembarra.

En total, hi ha 37 emplaçaments on s’han trobat PFAS a la demarcació de Barcelona, 23 a Tarragona i 6 a la de Girona. En concret del Camp de Tarragona, destaca la ciutat de Valls, amb 11 ubicacions amb presència de PFAS i el límit entre Altafulla i Torredembarra, amb 5 ubicacions marcades. Ara bé, del Camp, Tarragona és la localitat que registra unes quantitats més elevades de PFAS.

Pel que fa a les dades, per entendre-les bé cal agafar de referència la normativa que s’aplica a Catalunya: el Reial Decret 3/2023, de 10 de gener, i a la Directiva 2020/2184 del Parlament Europeu i del Consell. En tots dos casos, els «valors paramètrics» exposats s’han de complir, com a tard, el 12 de gener de 2026.

Les anàlisis de PFAS i la normativa acostumen a utilitzar unitats de mesura diferents, però s’interpreten igual. Un microgram (µg) és mil vegades més gran que un nanogram (ng). En el cas del mapa, hi ha ubicacions amb valors registrats menors a 0,2 ng/L o a 0,1 ng/L, la qual cosa significa que són valors molt petits. Ara bé, també cal tenir en compte que els resultats de les anàlisis de l’ICRA han registrat valors d’altres PFAS que no estan regulats per cap directiva, com la PFBA, la PFPeA, la PFUnDA o la PFDoDA, per exemple.

Altres administracions europees i d’abast mundial — com la Comissió Europea o l’Organització Mundial de la Salut (OMS) — també tenen el focus posat en les PFAS, però fins ara no han establert cap valor paramètric definitiu per restringir la quantitat de PFAS en aigües subterrànies. Els valors de l’OMS sobre les PFAS són d’una guia provisional i la Comissió Europea, per exemple, l’any passat va publicar directrius tècniques sobre els mètodes d’anàlisi per al control de les PFAS destinades al consum humà, però enlloc estableix uns nous valors paramètrics. A hores d’ara, és l’Agència Europea de Productes Químics (l’ECHA, per les sigles en anglès), arran d’una iniciativa col·lectiva entre Alemanya, els Països Baixos, Suècia, Noruega i Dinamarca, l’ens europeu que està treballant per regular les PFAS en productes, és a dir, per proposar un límit de concentració màxim de PFAS permès en un producte. De moment, però, aquest document és un esborrany i encara no existeix cap versió definitiva oficial.

Tarragona, la ciutat catalana amb més quantitat de PFAS en aigües subterrànies l’any 2023

L’any 2023, a Catalunya, hi va haver 15 municipis amb algun registre de contaminant permanent en aigües subterrànies que supera els llindars del Reial Decret de l’Estat. Aquests 15 municipis són: Olesa de Montserrat, la Pobla de Montornès, Valls, les Franqueses del Vallès, Montornès del Vallès, Tarragona, Sabadell, Riudellots de la Selva, Mollet del Vallès, Granollers, Cassà de la Selva, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Martorell.

Les taules que hi ha a continuació mostren els llocs on s’ha registrat una quantitat de PFAS superior al límit establert pel Reial Decret 3/2023 (70 ng/l) per cadascun dels tipus de contaminants permanents: PFOA, PFOS i PFHxS. Pel que fa a la substància PFNA, no hi ha cap lloc a Catalunya que l’any 2023 registrés algun valor en aigües subterrànies que excedís el límit establert per aquesta normativa.

En aquest cas, el valor registrat a Olesa de Montserrat és vuit vegades superior al que marca el Decret, per tant, una aigua subterrània amb una concentració de components químics vuit vegades per sobre del que estableix la normativa: 596 ng/l en comparació als 70 ng/l del Reial Decret de l’Estat.

També crida l’atenció el cas de la Pobla de Montornès, que dos anys abans d’aplicar els paràmetres del Decret ja va registrar 360 ng/l de PFOA (àcid perfluorooctanoic) en aigües subterrànies, una quantitat cinc vegades superior a la reglamentació (70 ng/l). Valls presenta una situació similar a la Pobla de Montornès, amb una xifra escassament inferior (344 ng/l), i al terme municipal de Tarragona també es recullen dos mostrejos amb quantitats elevades de PFOA: un de 161 ng/l, situat a un punt entre Constantí i el barri tarragoní de Sant Salvador, a l’alçada del Mausoleu romà de Centcelles, a menys d’un quilòmetre i mig de la refineria de Repsol; l’altre de 127 ng/l, detectat al costat del barri de la Floresta, al sud del polígon industrial Riu Clar. En ambdós casos, al costat del riu Francolí, que voreja el polígon petroquímic Nord.

El PFOS es va detectar, majoritàriament, en ciutats de la demarcació de Barcelona. Ara bé, Tarragona va registrar els valors més elevats de PFOS de tot Catalunya (mostres agafades en les mateixes ubicacions que les esmentades en el cas del PFOA), entre set i onze vegades superiors al llindar que estableix la normativa: 773 ng/l, 724 ng/l i 547 ng/l. El Decret limita la xifra a 70 ng/l.

El mateix passa amb els PFHxS: Tarragona és l’únic municipi de Catalunya amb registres superiors al límit establert, sobrepassant-lo entre sis i nou vegades.

En total, 28 municipis catalans sobrepassen els límits de la normativa americana

Aquest any, França ha estat el primer país de la Unió Europea a aprovar una prohibició parcial nacional de les PFAS en cosmètics, calçat, roba i cera d’esquí. A Dinamarca, l’1 de juliol va entrar  vigor una prohibició de les PFAS en roba, calçat i esprais d’impregnació per a ús del consumidor i, més endavant, també va prendre altres mesures per reduir les PFAS, com la prohibició de 23 pesticides PFAS que contenen substàncies actives que poden contaminar les aigües subterrànies.

Ara bé, el país més avançat en la regulació i el control de PFAS és els Estats Units. L’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) va establir l’any 2024 la Regulació Nacional Primària d’Aigua Potable, que defineix els límits de sis PFAS. En aquest cas, el llindar és de 4 ng/l per als components PFOA i PFOS i de 10 ng/l per als PFNA i els PFHxS.

Aquestes quantitats de nanograms per litre, que són significativament més petites que les exposades a la normativa europea, aporten una nova interpretació a les dades de PFAS a Catalunya l’any 2023. Hi ha 28 pobles i ciutats catalans que sobrepassen els límits de la normativa americana. Dit d’una altra manera, si la regulació aplicada a Catalunya tingués els límits establerts per l’EPA, pels Estats Units, hi hauria, en total, 28 municipis que superarien el límit de la normativa (4 ng/l o 10 ng/l, segons el cas) i que, per tant, l’any 2023 haurien registrat aigües subterrànies amb nivells de PFAS perillosos per a la salut humana.

Als 15 municipis esmentats més amunt s’hi sumarien: Ripollet, Martorelles, Sitges, Barcelona, Sant Andreu de la Barca, Montmeló, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Ribes, Lliçà de Vall, Castellbisbal, la Garriga, Vilablareix i Vilanova i la Geltrú.

Si es té en compte el valor límit del PFOA segons la normativa estatunidenca (4 ng/l), hi hauria una llarga llista de municipis catalans que l’haurien superat. Així, s’haurien trobat 66 ng/l d’aquest compost en una mostreig a Ripollet, 54 ng/l en un a Sant Adrià de Besòs i 50,4 ng/l en un a Tarragona. En el cas de Barcelona, per exemple, s’haurien agafat tres mostrejos amb una xifra superior al límit proposat per la Regulació Nacional Primària d’Aigua Potable dels Estats Units: un de 41 ng/l, un de 27 ng/l i un de 15 ng/l. També crida l’atenció el cas de l’aigua subterrània de Valls, perquè, de les 11 localitzacions on s’han trobat PFAS en aquest municipi, amb la mateixa normativa americana de referència, l’any 2023 hi hauria hagut nou emplaçaments amb quantitats de PFOA superiors al llindar establert. L’anàlisi amb un resultat més elevat és de 344 ng/l, vuitanta-sis vegades superior al valor paramètric (4 ng/l), però el segueixen d’altres de 35 ng/l, 25 ng/l, 24 ng/l, 20,1 ng/l, 15 ng/l, 6,9 ng/l, 4,9 ng/l i 4,2 ng/l, és a dir, valors que arriben a ser vuit vegades superiors al valor de referència.

En el cas dels PFOS, Valls no n’hauria registrat tants com en el cas anterior, perquè no hi ha cap PFOS que sobrepassi el límit establert segons els valors paràmetrics del Reial Decret 3/2023. Per tant, agafant de referència la normativa americana (4 ng/l), a les aigües subterrànies del municipi s’haurien registrat quantitats de 62 ng/l, 12 ng/l, 11 ng/l, 7,01 ng/l i 6,3 ng/l de PFOS. A les aigües subterrànies de Montornès del Vallès s’haurien detectat mostrejos de 54 ng/l, 12 ng/l i 11 ng/l; a Barcelona, de 23 ng/l, 21 ng/l i 14 ng/l; i a la Pobla de Montornès, un de 35 ng/l.

Quant a les substàncies PFHxS, amb la regulació dels Estats Units (EPA), hi hauria sis llocs on s’haurien trobat més PFHxS del valor establert a la normativa (10 ng/l). A la Pobla de Montornès es duplicaria el límit, ja que la quantitat detectada és de 25 ng/l de PFHxS a l’aigua. A la resta de municipis no s’arriba a doblar el valor paramètric, però també s’haurien registrat un volum de PFHxS superior als llindars americans (16 ng/l a Santa Coloma de Gramenet, 15 ng/l a Tarragona, 13 ng/l a Valls i 14 ng/l i 10,4 ng/l en dos punts diferents del terme municipal de Sant Adrià de Besòs).

Per últim, en el cas del compost PFNA, la Pobla de Montornès també superaria el límit proposat per l’EPA. El regulador americà marca el límit en 10 ng/l, mentre que la Pobla va registrar 22 ng/l de PFNA l’any 2023 en aigües subterrànies. Per tant, el doble del valor límit.

El cost d’eliminar els PFAS: 5.960 milions d’euros a Espanya i 2,2 bilions d’euros a Europa

«Un cop presents al medi ambient, l’eliminació de les PFAS de les aigües superficials, subterrànies, sòl, sediments i biota és tècnicament extremadament difícil i molt costosa, si és que és possible. El seguiment ambiental de les PFAS demostra una distribució ubiqua al medi ambient, incloent-hi organismes i fonts d’aigua potable i cultius alimentaris, així com zones remotes i prístines que fan que l’exposició sigui inevitable i irreversible per a les generacions presents i futures». Aquesta és una de les preocupacions que exposen els països europeus impulsors de l’actual esborrany de l’ECHA: la dificultat d’eliminar els compostos PFAS.

L’any 2023, alguns mitjans de comunicació europeus, van publicar una investigació periodística sobre la contaminació dels PFAS que va permetre situar en un mapa més de 17.000 llocs d’Europa on s’han trobat aquests tipus de substàncies químiques. Això ho van fer en el marc del Forever Pollution Project i aquest 2025 han tret una nova publicació: el cost de netejar la contaminació de les PFAS a Europa si les emissions es mantenen sense restriccions. Aquesta vegada el projecte l’han anomenat Forever Lobbying Project.

Segons les dades d’aquesta investigació, només per netejar la contaminació de PFAS existent a l’estat espanyol — i heretada al llarg dels anys —, s’haurien de destinar 298 milions d’euros anuals durant els pròxims 20 anys. Això implicaria netejar sòls contaminats, residus líquids dels abocadors i tractar el 5% de l’aigua potable de les grans zones de subministrament per als compostos de PFAS. En aquest cas, Espanya és el cinquè país amb una despesa més alta: Alemanya es preveu que hauria de pagar 845 milions d’euros anuals; França, 714 MEUR/any; el Regne Unit, 512 MEUR/any; i Itàlia, 391 MEUR/any. En total, Espanya gastaria 5.960 milions d’euros en vint anys i Europa, 95.000 milions d’euros en el mateix període de temps.

En cas que no s’aturi l’ús d’aquests químics, la factura per a l’estat espanyol s’eleva als 10.549 milions d’euros anuals, és a dir, un total de 210.980.000.000 € en 20 anys. A nivell europeu, la despesa seria de 110.000 milions d’euros a l’any, la qual cosa representa un total de 2,2 bilions d’euros en 20 anys. Segons els investigadors, tots aquests càlculs són conservadors, ja que només s’inclouen els costos de descontaminar i no han estimat quins són els costos potencials en l’àmbit sanitari.