«De les investigacions fetes pels tres cossos policials no s’han obtingut dades de l’origen concret de cada pèl·let ni de quan va ser emès o desbordat [al medi ambient]. Això imposa l’arxivament perquè, de moment, no es poden atribuir episodis concrets a empreses determinades ni fixar un temps a cadascun d’ells que sigui inferior al termini de prescripció». Aquest és el fragment en què el fiscal del Medi Ambient de Tarragona, Ignacio Monreal, decidia arxivar la investigació sobre la recurrent presència de pèl·lets en el litoral tarragoní el 15 de juliol del 2024.

Les indagacions del fiscal es va iniciar set mesos abans a instància del seu superior a Madrid, Antonio Vercher, arran del cas del vessament de pèl·lets procedents d’un vaixell anomenat Toconao que havia perdut diversos contenidors de càrrega davant la costa portuguesa. Alguns d’aquells contenidors duien aquestes petites boles de plàstic que finalment van arribar a Galícia. Més de 26 tones.

A banda d’embrutar el mar i el litoral, els pèl·lets gallecs van provocar una autèntica tempesta política entre el partit del govern central (PSOE) i el de la Xunta (PP). Les dues faccions van trobar en aquest accident mediambiental l’enèsima excusa per intentar desgastar el rival en el marc de la lluita descarnada pel poder a Madrid.

La batussa política va posar sobre la taula allò que per a alguns era una novetat, la contaminació del medi ambient per pèl·lets de plàstic, però que a Tarragona ja era un fet prou conegut gràcies a les denúncies, entre d’altres, de l’organització ecologista Good Karma Projects, que el juliol de 2019 havia calculat que, en una de les platges més turístiques de la Costa Daurada, la de la Pineda (Vila-seca), hi havia entre 30 i 90 milions de pèl·lets. Aleshores, el fiscal de Medi Ambient de Tarragona va obrir diligències, però tal com va passar el 2024, va arxivar el cas.

Només dos anys després, el 2021, un informe del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) assegurava que la platja de la Pineda era la que rebia «la proporció més gran de pèl·lets de totes les platges estudiades a Espanya». Segons aquell informe, la presència dels pèl·lets a la Pineda era deguda, «presumiblement», a la presència de les indústries petroquímiques de la zona.

El cas gallec va obligar el fiscal tarragoní a moure fitxa, però qui havia fet un pas decidit per exigir responsabilitats a les empreses implicades en la fabricació i manipulació dels pèl·lets del plàstic havia estat Good Karma Projects que, juntament amb Surfrider Foundation, havien presentat un procediment de responsabilitat ambiental a la Generalitat de Catalunya contra algunes d’aquestes empreses l’octubre de 2023 (dos mesos abans del vessament a Galícia). Inicialment, l’administració catalana va obrir un expedient a vuit companyies, entre les quals hi havia Repsol Química i Dow Chemical, tal com va publicar Porta Enrere el 19 de desembre de 2023. Finalment, l’expedient es va ampliar a 13 empreses.

En la resolució de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya en relació amb aquell procediment ambiental i que té data del 21 de juliol de 2024, es reconeix la presència de pèl·lets (o gransa) de plàstic a rieres, rius, platges, el mar, etc. del Camp de Tarragona i «s’estableix una relació causal directa entre l’activitat de les empreses afectades [companyies a les quals s’havia obert expedient] i l’alliberament dels pèl·lets».

Segons la resolució, «es pot concloure que la presència de pèl·lets de plàstic en el medi ambient de les comarques de Tarragona es remunta, com a mínim, a la segona meitat del segle XX [moment en el qual comencen a instal·lar-se les primeres fàbriques petroquímiques, a partir de la dècada dels anys 60]», i destaca: «Ara per ara, i en absència de marcatges químics o d’altres tipus, no és possible determinar en quina mesura participa cadascuna en la producció del dany».

El document, signat per l’aleshores cap de la direcció de Canvi Climàtic, Mireia Boya, torna a insistir que «ha quedat palès el vincle causal entre l’activitat de les empreses objecte d’aquest expedient i l’alliberament de pèl·lets, però es fa impossible l’atribució de la responsabilitat objectiva de reparació a un o alguns operadors».

Per tot això, la Generalitat va resoldre a favor de les entitats ecologistes Good Karma Projects i Surfrider Foundation, exigint a les empreses afectades la seva responsabilitat ambiental, obligant-los a elaborar, en un termini màxim de sis mesos des de la resolució a elaborar i posar en pràctica un pla de gestió de pèrdues de plàstic. Algunes de les empreses havien de fer una auditoria externa sobre l’efectivitat de les mesures descrites per la Generalitat i estar sotmeses a l’escrutini de l’administració catalana durant tres anys.

Un any després d’aquella resolució, que no comportava cap mena de sanció, les empreses van presentar recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Tarragona no analitza els pèl·lets, Galícia sí

En el cas gallec, la Xunta va encomanar a la universitat de la Corunya l’anàlisi dels pèl·lets trobats a les platges gallegues. El vessament dels pèl·lets del Toconao es va produir el 8 de desembre de 2023. Un mes després, la universitat corunyesa rebia les mostres dels pèl·lets trobats a la costa i el 16 de gener de 2024 ja tenia l’informe a punt.

Els tècnics, que havien comparat els pèl·lets trobats a terra ferma amb els que transportava el vaixell (s’havia conservat un sac intacte), van concloure que en una de les dues bosses de plàstic on s’havien recollit aquestes petites boles de plàstic del litoral, els pèl·lets eren idèntics als del sac del vaixell.

Els científics corunyesos van determinar que la composició química dels pèl·lets del vaixell era una barreja de polietilè i Tinuvin 622, un additiu fet per l’empresa Coraplast Industries.

Per fer l’anàlisi dels pèl·lets gallecs, la universitat de la Corunya va fer servir les tècniques d’«espectrometria infraroja per transformada de Fourier amb reflexió total atenuada (ATR-FTIR), piròlisi acoblada a cromatografia de gasos amb espectrometria de masses (Py-GC/MS) i termodesorció acoblada a cromatografia de gasos amb espectrometria de masses (TD-GC/MS)».

En el decret d’arxiu de la fiscalia del Medi Ambient de Tarragona del 2024 s’apuntava que «una forma de localitzar la procedència de cada pèl·let en concret» seria la determinació dels seus additius mitjançant l’espectrometria de masses, però que, per fer-ho possible, «seria necessari comptar amb una base de dades de cada fabricant on es recollissin els milers d’additius existents».

No consta que el fiscal demanés a les empreses productores o manipuladores de pèl·lets de plàstic del Camp de Tarragona que li enviessin mostres per fer la comparació amb els que s’havien recollit a les rieres i platges tarragonines mitjançant la tècnica analítica descrita.

Porta Enrere es va posar en contacte amb la European Chemicals Agency (ECHA) per saber si existia un registre de pèl·lets per fabricant en el qual es feia constar la composició d’aquest producte que el diferenciés de la competència. L’ECHA va respondre a aquest mitjà que no disposaven d’aquesta informació i que aquesta hauria d’estar en possessió de les autoritats locals i de les indústries.

Vista aquesta resposta, Porta Enrere va preguntar al departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya si disposaven d’aquest registre de pèl·lets per fabricant, cosa que aquest departament de la Generalitat va negar.

Per la seva banda, la conselleria del Medi Ambient de la Xunta va enviar les dades de la composició dels pèl·lets vessats pel Toconao a un centre tecnològic privat —CETIM— per tal que en determinés la toxicitat. El CETIM va concloure que el «masterbatch» (colorant, una barreja concentrada de pigments o additius dispersos dins del pèl·let) analitzat i fet per l’empresa Coraplast no era tòxic.

La fiscalia de Tarragona, però, disposava d’un «detallat informe» del 5 de juliol de 2024 que alertava sobre la toxicitat dels pèl·lets en la salut de les persones i en la biota marina. Segons aquell informe, la degradació dels pèl·lets provoca l’alliberament dels components químics que el formen, com ara retardants de flama, estabilitzadors ultraviolats, antioxidants o pigments. Aquests components són potencials disruptors endocrins per a les persones, que es contaminen a través del consum d’animals marins que els han ingerit prèviament. A més, l’informe també indica que els pèl·lets actuen com a «esponges» d’altres contaminants com compostos orgànics o metalls pesants, havent-se trobat bifenils policlorats (PCB) —molt tòxics, fins i tot carcinògens—, hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) —també cancerígens— i pesticides en la seva superfície.

Els Agents Rurals troben les empreses responsables

En el document de la fiscalia tarragonina s’esmenta l’atestat conjunt que els Agents Rurals, la Guàrdia Civil a través del Seprona i els Mossos d’Esquadra van entregar a mitjan juliol de 2024. Aquests tres cossos policials van ser els encarregats d’investigar l’origen dels pèl·lets que es troben disseminats per la natura al Camp de Tarragona arran del cas gallec per indicacions del fiscal. Els agents van fer registres en diverses empreses del sector petroquímic, tal com va publicar Porta Enrere el 6 de juny de 2024 .

El fiscal feia constar que s’havia pres declaració a diferents membres dels Agents Rurals que s’havien dedicat «especialment» a la fuga i disseminació de pèl·lets. I també es van examinar els expedients administratius que es van incoar a diferents empreses. Un d’aquests va suposar una sanció de 10.000 euros a la multinacional belga Ravago Plásticos, que finalment va acabar pagant-ne 6.000, tal com va publicar Porta Enrere el 21 de desembre de 2023. La sanció, que va ser imposada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), va venir precedida d’una investigació dels Agents Rurals. Ravago Plásticos va admetre la seva responsabilitat en el vessament de pèl·lets a la riera de la Selva (que desemboca en el riu Francolí i d’allí els pèl·lets van a parar al Port de Tarragona i, després, a la platja de la Pineda i el mar Mediterrani) i va pagar la multa voluntàriament.

Imatge inclosa en l’informe dels Agents Rurals que va provocar la sanció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) a Ravago Plásticos i que es va publicar en l’article de Porta Enrere el 21 de desembre de 2023.

Hi havia, per tant, una empresa que havia admès la seva responsabilitat en la contaminació del medi ambient per vessaments de pèl·lets. Però no és l’única empresa que ha estat sancionada. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) n’ha multat, com a mínim, tres més. Una d’elles torna a ser Ravago Plásticos, l’altra és Chemieuro (per partida doble) i la tercera és Repsol Química.

Porta Enrere ha tingut accés a l’expedient sencer de la sanció de l’ACA a Repsol Química gràcies a una Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública (SAIP) en virtut de la llei de Transparència.

L’expedient, que ha tardat més de dos anys en ser entregat, mostra la investigació dels Agents Rurals que es va iniciar el març de 2021 i que, en les seves conclusions, asseguren que «Repsol Química és la responsable de l’abocament de pèl·lets que hem trobat dins de la riera de la Selva just en una de les sortides d’aigües pluvials d’aquesta empresa i aigües avall». Segons els Agents Rurals, aquesta situació s’havia donat de forma continuada «al llarg dels anys» i, fins i tot, destacaven la possibilitat que aquesta empresa petroquímica hagués emès pèl·lets directament al mar a través del seu emissari submarí (una canonada de la qual disposen algunes empreses petroquímiques tarragonines que els permet abocar aigües procedents dels processos productius uns quilòmetres mar endins).

La tipologia dels pèl·lets apunta a Repsol Química

«Els pèl·lets són petits grànuls o partícules de plàstic que s’utilitzen com a matèria primera en la fabricació de productes plàstics […]. Acostumen a estar formats per un polímer principal (polietilè, polipropilè, poliestirè…) juntament amb una mescla d’additius, estabilitzants, retardants de flama colorants, etc., que s’afegeixen amb la finalitat de modificar les seves propietats físiques per adaptar-se a certes aplicacions o millorar les seves prestacions. La proporció entre el polímer principal i els additius li confereixen una naturalesa única. Així, l’anàlisi de la seva composició, de forma qualitativa i quantitativa, proporciona una traçabilitat al seu origen, podent ser comparat amb els materials plàstics utilitzats en les empreses susceptibles de provocar el seu vessament».

Aquest fragment correspon a un informe de la Unitat Tècnica adscrita a la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme en coordinació amb la Unitat Central Operativa del Medi Ambient (UCOMA) del Seprona de la Guàrdia Civil. L’informe es va enviar al fiscal del Medi Ambient de Tarragona, Ignacio Monreal, en la seva investigació sobre la contaminació per pèl·lets de plàstic a les rieres, rius i platges del Camp de Tarragona l’estiu de l’any 2024.

En la investigació dels Agents Rurals entre els anys 2021 i 2022, s’identifica Repsol Química com la responsable de la contaminació per pèl·lets a les platges dels Prats de Vila-seca (espai natural protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000 i catalogat com Zona d’Especial Conservació per la presència d’aus migratòries) i de la Pineda. «És evident que, per la investigació realitzada fins ara, no podem responsabilitzar només a una sola empresa i que són moltes les empreses pendents d’inspeccionar i que podrien tenir una relació directa amb aquests abocaments a les platges esmentades. No obstant això, els informes anuals de microplàstics a les platges que està realitzant el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico [MITECO] des de l’any 2016, confirmen que la presència de pèl·lets de colors i formes de la mateixa caracterització dels que fabrica Repsol Química», diu l’informe dels Agents Rurals, de gairebé 40 pàgines i que té data del 28 de febrer de 2022.

Per a sustentar la seva afirmació, els Agents Rurals asseguren en el seu informe que «la gerent de Medi Ambient del Complex Industrial Repsol de Tarragona» els hi va lliurar 126 mostres de pèl·lets de plàstic que l’empresa produïa i que tenia en estoc. Amb aquestes mostres, els agents van poder fer la comparació amb els pèl·lets que havien trobat a les platges i que el MITECO feia constar en els seus informes. Aquests pèl·lets, segons els Agents Rurals, eren esfèrics i en forma de disc, de color blanc (tot i que en diferents tonalitats) i, en menor proporció, negre.

Els anys 2016 i 2017, més del 50% pèl·lets trobats a la platja de la Pineda coincidien amb aquesta descripció que feien els Agents Rurals dels pèl·lets de Repsol Química, tal com consta en una taula inserida en el mateix informe.

Una canonada, la «prova de càrrec»

Durant la investigació dels Agents Rurals, aquests havien inspeccionat l’exterior de les instal·lacions de Repsol Química, trobant gran quantitat de pèl·lets a la riera de la Selva en el punt que aquesta desemboca al riu Francolí.

Tal com mostren les imatges que s’inclouen en l’informe, els pèl·lets es trobaven pertot: a les lleres de la riera de la Selva i el Francolí, a les aigües entollades del riu i als talussos, encastats en diferents metres d’alçada de terra i fang.

Imatge que forma part de l’expedient de la investigació dels Agents Rurals on s’assenyalen alguns dels pèl·lets trobats a la llera del riu Francolí.

Imatge que forma part de l’expedient de la investigació dels Agents Rurals on s’assenyalen alguns dels pèl·lets trobats als talussos del riu Francolí a l’alçada de la desembocadura de la riera de la Selva.

La disseminació d’aquests pèl·lets tenia un abast, com a mínim, de 500 metres, tal com consta a l’informe.

Els pèl·lets procedien, segons els Agents Rurals, d’una canonada de desguàs d’aigües pluvials de Repsol Química que desemboca a la riera de la Selva. La canonada, d’un metre i mig de diàmetre, és prou gran perquè una persona hi pugui entrar. Dins es poden veure pèl·lets que estan incrustats al sostre d’aquest conducte tubular.

Imatge que forma part de l’expedient de la investigació dels Agents Rurals en què es pot veure on s’han trobat els pèl·lets, així com la seva procedència (la canonada d’aigües pluvials).

Imatges que formen part de l’expedient de la investigació dels Agents Rurals. Es pot veure la canonada d’aigües pluvials de Repsol Química que desemboca a la riera de la Selva (a dalt a l’esquerra). A sota, un agent dels Agents Rurals dins de la canonada mirant al sostre. A la dreta, detall dels pèl·lets incrustats al sostre de la canonada.

Imatges que formen part de l’expedient de la investigació dels Agents Rurals. A l’esquerra, fotografies dels pèl·lets incrustats al sostre de la canonada. A la dreta, un agent dels Agents Rurals agafa mostres dels pèl·lets incrustats amb un pot de vidre.

L’informe dels Agents Rurals dona per fet el vessament de pèl·lets de Repsol Química a través de la canonada d’aigües pluvials. Així, en una de les seves inspeccions van comprovar com, en un dia de poca pluja, i sense que hagués plogut els 19 dies anteriors, «observem presència de pèl·lets surant a l’aigua que circula per la canonada».

Quan la intensitat de la pluja era més gran, els investigadors conclouen que l’abocament d’aquestes petites peces de plàstic era molt superior, i aporten com a prova la presència de pèl·lets incrustats al sostre de la canonada: «En episodis de pluja escassa, s’hi aboquen pèl·lets al medi; en episodis de pluges abundants, l’abocament de pèl·lets de plàstic és, forçosament, molt superior (ens ho confirma la presència de pèl·lets incrustats a la part superior de la canonada)».

Segons l’informe, l’abocament a través d’aquesta sortida a les aigües pluvials de l’empresa «s’ha donat de forma continuada al llarg dels anys», com ho demostra que els pèl·lets, en el sostre de la canonada, estan «incrustats» i són «de coloració degradada», fet que suposa «un indicador del pas del temps».

Pels Agents Rurals, les mesures per evitar el vessament de pèl·lets al medi ambient per part de Repsol Química havien demostrat ser «ineficaces i insuficients». Així, en les inspeccions fetes a l’interior de l’empresa, els agents van comprovar com hi havia pèl·lets als canals i cunetes d’aigües pluvials per culpa de «falta de manteniment».

Tot i que Repsol Química disposava (en el moment de les inspeccions) d’estacions de filtratge i raspall prèvies a les canonades de sortida de les aigües pluvials, el fet de trobar pèl·lets en una d’aquestes canonades (fins i tot incrustats al sostre tot i tenir 1,5 metres d’alçada) «demostra que aquesta mesura és ineficaç i insuficient».

La presència de pèl·lets en aquesta canonada va ser considerada com a «prova de càrrec» per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’hora d’imposar una sanció a Repsol Química. L’ACA va respondre d’aquesta manera a les al·legacions de l’empresa, que en el seu punt número 2 considerava que no existia una prova de càrrec suficient per imposar una sanció. Repsol negava cap abocament a la riera de la Selva, «circumstància que aquesta part nega des d’aquest moment». L’empresa admetia la presència de pèl·lets dins de les instal·lacions, però ho considerava una conseqüència del procés productiu, afirmant que els pèl·lets s’eliminaven a través de les mesures que la companyia havia implementat.

«La presència de pèl·lets al cabal d’aigua que aboca la canonada de pluvials en el moment de la inspecció, és prova de càrrec suficient […]», va respondre l’ACA, que va continuar la tramitació de l’expedient sancionador a Repsol.

L’empresa, però, va al·legar que no se li podia posar una sanció administrativa perquè el fet que s’haguessin trobat pèl·lets a la canonada d’aigües pluvials  «no és constitutiva de cap infracció administrativa», invocant la vulneració del principi de tipicitat. A més, Repsol Química insistia que no hi havia «prova de càrrec suficient» perquè no es podia demostrar el perill de contaminació de les aigües o la degradació del seu entorn o medi ambient per aquells fets, tal com havia invocat l’ACA a l’hora de sancionar l’empresa.

L’ACA, però, va respondre que els pèl·lets, fets de polietilè, polipropilè, clorur de polivinil i altres plàstics, arriben a l’aigua, on els animals els confonen amb menjar (els Agents Rurals feien constar en el seu informe un estudi del Centro de Estudios de Puertos y Costas del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, que diu: «[…] un altre problema que representen els pèl·lets és que poden a ser tòxics a causa de l’acumulació de substàncies persistents bioacumulables tòxiques (PBT’s) en la seva superfície. Aquests compostos es poden acumular en el teixit dels animals provocant un dany irreparable a llarg termini. […] La majoria dels PBT són substàncies prohibides i altament perilloses».). Per tant, s’acreditava d’aquesta manera la contaminació de les aigües.

L’ACA, en una resolució del 6 de març de 2023, considerava que Repsol Química havia comès una infracció lleu (sancionada fins a 10.000 euros) i li imposava una multa de 3.000 euros.

Un altre indici

«Confirmem que els pèl·lets trobats a la riera de la Selva provenen de diferents empreses o punts emissors: Repsol Química, Ravago Plásticos i Macresac», deien els Agents Rurals en el seu informe. Ravago Plásticos i Macresac són dues empreses que es troben més amunt que Repsol Química. Per tant, els pèl·lets trobats a la riera poden ser d’aquestes tres empreses. Amb tot, la investigació dels Agents Rurals aporta una dada interessant: Repsol i Dow Chemical són les úniques dues empreses que fabriquen pèl·lets de polietilè de baixa densitat. Repsol ho fa en la part nord de les seves instal·lacions, just per damunt de la riera de la Selva. Així, els pèl·lets d’aquestes característiques que es trobessin en la riera, en el tram en què aquesta desemboca al Francolí, serien atribuïbles a Repsol Química (i els d’alta densitat a les altres dues).

«Podem excloure la responsabilitat de Repsol Química de la troballa de polietilè d’alta densitat a la riera», diuen els Agents Rurals.

Segons consta a l’informe, l’any 2021, Repsol va produir més de 590.000 tones de pèl·lets al complex industrial de Tarragona, el «85% de les quals té lloc a la zona Nord». En aquesta zona Nord hi ha les plantes de polietilè de baixa densitat, polipropilè, compostos d’aquesta última substància i zones d’emmagatzematge. A la zona Sud, Repsol produeix polietilè d’alta densitat i zona d’emmagatzematge. Les aigües pluvials de la zona Sud s’aboquen al torrent d’en Manyer, que al seu torn també desemboca al Francolí.

Quantitats de producció de pèl·lets de Repsol Química l’any 2021. Quadre que forma part de l’expedient de la investigació dels Agents Rurals.

Imatge que forma part de l’expedient de la investigació dels Agents Rurals. Es pot veure la ubicació de la riera de la Selva i el torrent de Manyer en relació amb la situació del complex industrial Repsol.

Ravago i Chemieuro no presenten al·legacions

A banda de la sanció a Repsol Química, l’ACA en va imposar tres més a dues empreses: Ravago Plásticos i Chemieuro. La primera, situada a Vilallonga del Camp, va ser sancionada amb una multa de 1.000 euros per presència de pèl·lets a la riera de la Selva «50 metres aigües avall» de les seves instal·lacions. Ravago, tal com va fer amb l’expedient sancionador de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), va admetre l’abocament, acollint-se d’aquesta manera a un descompte del 40% sobre el total de la sanció. És a dir, va pagar 600 euros.

Per la seva banda, Chemieuro tampoc va presentar al·legacions després de les inspeccions fetes pels Agents Rurals. En una de les sancions, de 2.000 euros, es va acollir al pagament voluntari (tot i que sense admetre la responsabilitat en l’abocament) i va tenir una reducció del 20% en la sanció (va pagar 1.600 euros). En l’altra sanció imposada, de 1.000 euros, també va pagar la multa voluntàriament, quedant la sanció en 600 euros.

Imatge que forma part de l’expedient d’investigació dels Agents Rurals. Es pot veure el recorregut dels pèl·lets des de Repsol Química a través de la riera de la Selva i el riu Francolí i fins a les platges de la Pineda i el mar.

El seguiment per part de la Fiscalia

L’històric fiscal del Medi Ambient de Tarragona que va arxivar la investigació l’estiu de 2024, Ignacio Monreal, fa mesos que està de baixa, i qui l’ha substituït en el càrrec durant la seva absència ha estat la fiscal en cap, Maria José Osuna, que el setembre de 2025, poc més d’un any més tard de l’arxivament de la investigació, va explicar a Porta Enrere que la Fiscalia manté la vigilància sobre aquests abocaments de pèl·lets mitjançant reunions trimestrals amb els tres cossos policials encarregats d’aquest assumpte: Agents Rurals, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil (el SEPRONA).

Osuna va admetre a aquest mitjà la dificultat d’imputar a una empresa en concret la contaminació per pèl·lets. La fiscal en cap diu que per a fer-ho cal identificar un episodi de contaminació recent i poder-ho demostrar perquè, com que el medi ambient de les comarques de Tarragona ja està contaminat per pèl·lets de fa molts anys, això dificulta la imputació d’un nou episodi (són pèl·lets abocats ara o fa mesos o anys?). Osuna diu que es pot obrir una investigació si es demostra que una empresa ha estat abocant pèl·lets de forma contínua en el temps, si mai no ha parat de fer-ho.

L’altra dificultat és identificar de qui són els pèl·lets trobats en el medi. Com s’ha vist a l’inici de l’article, a Galícia van fer les proves per determinar si la gransa de les platges gallegues corresponia a la que transportava el vaixell Toconao, fet que va resultar positiu. Però, tal com admetia el fiscal Ignacio Monreal, aquestes proves d’espectrometria de masses (i d’altres tècniques que existeixen) s’haurien de fer a Tarragona per poder identificar de qui és cada tipologia de pèl·let, cosa que no s’ha fet mai.

El problema seria poder comparar els resultats dels pèl·lets escampats a la natura perquè no es té cap base de dades amb les característiques de la gransa que fa cada empresa (com s’ha vist, la European Chemicals Agency i el departament d’Empresa i Treball de la Generalitat asseguren que no tenen aquesta informació). Osuna, però, admet a Porta Enrere que «la Fiscalia podria demanar les fitxes de pèl·lets que fa cada empresa, però això no s’ha fet perquè n’hi ha molts». La fiscal diu que fer totes aquestes anàlisis seria molt car, apuntant a la falta de recursos per dur a terme una investigació que demostraria, d’una vegada per totes, de qui són els pèl·lets que hi ha a rieres, rius, platges i l’aigua del mar del litoral tarragoní.

Aquesta falta d’informació fa que, malgrat que tothom és conscient del problema, que s’ha certificat la contaminació dels pèl·lets i que l’origen es troba en les empreses petroquímiques que els fabriquen o manipulen, el problema continuï sense solució.

De fet, quan Porta Enrere va voler saber la quantitat de pèl·lets que es carregaven o descarregaven als ports de Tarragona i Barcelona per tal d’entendre el volum real d’aquest producte (l’informe dels Agents Rurals esmenta un informe preliminar de Good Karma Projects que estima l’abocament de gransa als oceans de tot el món d’entre 1.000 i 6.000 tones anuals), aquest mitjà es va trobar amb una falta d’informació total, tal com va explicar en un article el 17 de desembre de 2025.

En aquell article, Porta Enrere explicava que els ports de Barcelona i Tarragona no tenien cap control sobre els pèl·lets que entraven o sortien de les seves instal·lacions. Les dues entitats portuàries, que depenen del Ministeri de Transports asseguraven que la informació hauria d’estar en mans de l’Agència Tributària, que es va negar a entregar la documentació a Porta Enrere. Malgrat que el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno va donar la raó a aquest mitjà, Hisenda es va negar a acatar la resolució d’aquest organisme tot argumentant que el fet de facilitar la informació suposaria vulnerar la llei (tot i que no entregant-la, també ho estava fent).

En un intent de mostrar a la ciutadania la seva voluntat de solucionar aquest assumpte, les empreses petroquímiques implicades i algunes de les principals administracions, com ara la Generalitat, la Diputació de Tarragona i el Port d’aquesta ciutat, van posar en marxa la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets el 27 de setembre de 2023. Però, tal com va publicar Porta Enrere el 27 de març de 2025, l’esmentada Plataforma va restar pràcticament inactiva des de la seva fundació, fent només un parell de reunions en un any i mig (i una va ser la de la posada de llarg de l’entitat, per escenificar la seva constitució davant dels mitjans).

En aquell article, la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López Cerdán (PSC), va declinar fer declaracions a aquest mitjà esgrimint problemes d’agenda. Porta Enrere va demanar la documentació sobre les reunions de la Plataforma a la delegada, no la vam rebre mai. La Generalitat a Tarragona és qui lidera aquesta entitat pública i privada.

A finals de la setmana passada, i després de l’episodi de pluges intenses al Camp de Tarragona, la platja de la Pineda tornava a mostrar la presència de grans quantitats de pèl·lets sobre la sorra.