«No es disposa avui dia d’una estimació econòmica global ni detallada dels costos associats als serveis i actuacions pròpies municipals», assegurava l’Ajuntament de Tarragona el passat 7 de maig a Porta Enrere en relació amb el pas del Tour de França per la ciutat a començaments de juliol. El consistori, responia d’aquesta manera a una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) feta per aquest mitjà, que volia conèixer les previsions de la despesa de les arques públiques de la corporació municipal un parell de mesos abans de la celebració de la cursa ciclista. «En aquests moments, l’organització de l’esdeveniment encara es troba en fase de definició […]. Aquesta situació comporta que el dispositiu operatiu associat a l’esdeveniment (seguretat, mobilitat, adequació de l’espai públic, serveis logístics, neteja i emergències, entre d’altres) no es trobi encara completament definit ni tancat», admeten des del consistori tarragoní.

Mentre la ciutat s’omple de festa per iniciar el compte enrere del Grand Départ — les primeres etapes d’aquesta cursa ciclista, que enguany es faran el 4, 5 i 6 de juliol —, a seixanta dies (en el moment de la resposta del consistori) perquè comenci la 113a edició del Tour de França i que la ciutat de Tarragona doni el tret de sortida a la segona etapa de la cursa (5 de juliol), encara hi ha fils per lligar en l’àmbit organitzatiu. El recorregut està «definit i validat tècnicament», però hi ha qüestions que continuen a l’aire, en fase de desenvolupament i sense precisar.

«Cada administració assumeix les despeses derivades en el seu àmbit territorial. Així mateix, es fa constar que no existeix cap cànon ni pagament directe a l’organització per part de l’Ajuntament de Tarragona, més enllà dels costos associats als serveis i actuacions pròpies necessàries per al desenvolupament de l’esdeveniment», explica l’Ajuntament. Malgrat que el consistori tarragoní afirma que no té cap estimació global ni detallada dels costos de la cursa ciclista francesa, el fet és que, fins avui, ha publicat dues licitacions vinculades a aquest esdeveniment esportiu. La primera, per a la «contractació del muntatge i desmuntatge dels elements de senyalització». Més concretament, per al lloguer de tanques, l’expedient del qual actualment està en fase d’avaluació i el pressupost base és de 110.000 € (IVA inclòs). La segona licitació està destinada a les «obres compreses en el projecte d’adequació del recorregut». Fa referència a l’asfaltatge dels carrers per on passa la cursa i suposa, en total, 186.828,45 € (IVA inclòs). El dia 17 d’abril, però, es va declarar deserta. Aquesta licitació forma part del Pla d’Asfaltatge dels carrers de la ciutat, que té un cost previst de quatre milions d’euros, tal com va anunciar el consistori el passat 12 de maig.

Barcelona i Tarragona van tirar endavant la proposta de rebre el Tour a Catalunya sense tenir cap estudi d’estimació de costos i beneficis

A Granollers, ciutat que acull la sortida de la tercera etapa (dilluns 6 de juliol), el consistori ha formalitzat, fins ara, nou contractes vinculats amb el Tour, però no concreta cap quantitat econòmica. I l’Ajuntament de Barcelona no ha atès la petició d’informació presentada per Porta Enrere i, per tant, l’única informació de referència és la que vam publicar en aquest mateix mitjà el 3 de novembre de l’any passat. En aquell moment, la documentació facilitada pels ajuntaments de Barcelona i Tarragona ja evidenciava que cap de les dues institucions tenia una previsió de despeses ni de retorn econòmic per a la ciutat, és a dir, tots dos municipis van tirar endavant la proposta de rebre el Tour a Catalunya sense tenir cap estudi d’estimació de costos i beneficis. Dos mesos abans de l’esdeveniment encara no ho han calculat.

«L’impacte econòmic d’aquest tipus d’esdeveniments s’avalua habitualment un cop finalitzats, a partir de dades reals d’afluència, despesa i repercussió mediàtica», defensen des de l’Ajuntament de Tarragona.

La Diputació de Barcelona inverteix gairebé 2,5 milions en l’organització del Tour

En el mateix article sobre el Tour de França publicat a Porta Enrere, les diputacions de Tarragona i Barcelona també avançaven, a grans trets, les actuacions que durien a terme. A principis de maig de 2026, la Diputació de Tarragona continuava sense disposar de «tota la informació que es demana». Per ser exactes, segons la seva resposta, no tenen cap informe sobre idoneïtat del projecte, de previsió de retorn econòmic per al territori, de costos econòmics d’organització ni d’allotjament dels ciclistes i la comitiva. La informació enviada aquest mes de maig a Porta Enrere és idèntica a la documentació proporcionada el juliol del 2025.

La Diputació de Tarragona no té cap informe sobre idoneïtat del projecte, de previsió de retorn econòmic per al territori, de costos econòmics d’organització ni d’allotjament dels ciclistes i la comitiva

Tot i això, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, en una reunió amb representants dels municipis del Tarragonès i del Baix Penedès per on passarà el Tour, va garantir que «estem treballant des de fa temps» per atendre i «donar resposta als reptes de mobilitat i de logística» per gaudir del Tour al màxim. Per tant, la Diputació reafirma el seu compromís de suport als municipis «per tenir a punt carrers i carreteres, per aprofitar la projecció en l’àmbit turístic amb accions associades a l’oferta del cicloturisme a la Costa Daurada o amb la producció de materials gràfics, comunicatius i de difusió».

La Diputació de Barcelona, en la documentació d’ara fa un any, afirmava que col·laboraria econòmicament en les etapes 2 i 3 del Tour, però aleshores no apuntava cap quantitat aproximada. Ara, segons els informes als quals ha tingut accés Porta Enrere, l’aportació prevista és de 2.465.562,15 €, que es distribueixen en diferents àmbits: oferir el servei d’atenció al públic en estands dedicats al Grand Départ (15.562,15 €, IVA inclòs), el suport econòmic als municipis de pas (250.000 €) i el conveni de col·laboració entre la Diputació i l’Institut Barcelona Esports (2.200.000 €).

Pel que fa a l’atenció al públic, l’objectiu és prestar aquest servei a 23 municipis «de la província de Barcelona vinculats a les etapes del Tour de França des del dia 11 d’abril fins al 27 de juny de 2026». Fins ara, s’ha ofert a pobles com Centelles, Sant Vicenç de Torelló, Sant Feliu de Codines o Sant Quirze de Safaja, i a ciutats com Gavà, Vic, Viladecans o Granollers. Encara queden dotze municipis on s’ha d’oferir aquest servei durant les pròximes setmanes.

La segona inversió prevista per la Diputació de Barcelona és el suport als municipis de pas del Tour de França 2026. La quantia destinada a cada municipi s’ha establert d’acord amb tres ítems: els quilòmetres dins del terme municipal per on passa el recorregut de la cursa, el grau d’afectació (si passa pel terme municipal, per nucli urbà, per vies principals del municipi o si afecta de forma important la mobilitat dins del municipi) i el padró municipal. La Diputació de Barcelona especifica que aquests diners han de ser destinats a despeses de personal, despeses corrents en béns i serveis o transferències corrents.

Finalment, el conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports (IBE) per a l’organització del Grand Départ del Tour de França 2026 inclou, entre altres especificitats, el cost de l’actuació. En aquesta documentació es detalla que l’IBE «finançarà 7.480.000,00 €, amb recursos propis o amb recursos d’altres administracions públiques» i que la Diputació de Barcelona aportarà «2.200.000 € destinat a contribuir les despeses derivades del Grand Départ 2026 al seu pas per la província de Barcelona, en les etapes 2 i 3». Amb això es cobrirà el cànon fix de l’organització del Tour, que, en total, puja a 9,68 milions d’euros (IVA inclòs).

Altres compromisos de l’IBE i la Diputació de Barcelona

Amaury Sport Organisation (ASO), la societat propietària del Tour de França, té els drets d’exclusivitat per a l’organització de l’esdeveniment. Ara bé, l’IBE i la Diputació de Barcelona assumeixen la responsabilitat d’algunes tasques vinculades en la logística i el bon funcionament del Tour.

Al conveni de col·laboració entre els dos ens s’especifiquen els compromisos adjudicats a cadascú. La Diputació de Barcelona, a més de contribuir amb els 2.200.00 €, té la tasca de garantir que «aquells municipis per on passa el Tour aprofitin aquest esdeveniment per fer promoció turística del seu territori» i que les condicions de les vies de la província de Barcelona tinguin un paviment en bones condicions. L’IBE, per la seva banda, s’encarrega de la coordinació de la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra per garantir la seguretat i la mobilitat per Barcelona i de validar l’estat del paviment i de les infraestructures urbanes de la ciutat. També és l’encarregat d’elaborar l’estudi d’impacte de l’esdeveniment.

«L’impacte positiu» d’acollir una sortida del Tour de França

Aquesta serà la sisena vegada que el Tour passarà per Catalunya. L’última va ser el 2009. En els darrers anys, però, Catalunya ha estat escenari de proves de la Volta Ciclista a Catalunya i la Vuelta d’Espanya, tant la masculina com la femenina (2023 i 2025, respectivament). Acollir tres sortides del Tour aporta valor i prestigi al territori, perquè, tal com ho defineix la Diputació de Barcelona, és una competició «subjecta a una atenció mediàtica global i a una gran exigència esportiva».

Rubén Viñuales: «Estarà tot ple perquè els francesos són molt seguidors del Tour i és d’aquest país d’on Tarragona rep més turistes»

En total, en aquesta edició competiran 184 ciclistes de 23 equips. Segons la previsió de l’Ajuntament de Tarragona, el dia 5 de juliol, a la sortida de la segona etapa, pot arribar a haver-hi «80.000 persones al carrer». L’endemà, Granollers compta que n’arribaran unes «5.000 en cotxe, a més a més dels visitants que puguin venir en transport públic». Pel que fa al retorn econòmic, la capital del Vallès Oriental es defensa dient que és la primera vegada que acull un esdeveniment similar d’aquesta magnitud i, per tant, «no tenim dades d’impacte perquè puguem fer una previsió d’aquest retorn».

Per això la previsió de retorn i d’«impacte positiu» — tal com ho anomenen des de l’Ajuntament de Tarragona — és a través de l’activitat turística, l’ocupació hotelera, la dinamització del comerç i la restauració, i la projecció i el posicionament del territori en l’àmbit internacional. Amb el sector turístic com un dels beneficiaris del Tour, aquests són els quatre elements principals que totes les institucions responsables del Tour preveuen que tindran guanys directes: «Aquest esdeveniment representa una oportunitat única per promoure el territori a nivell mundial com a lloc d’acollida esportiu, turístic, gastronòmic i destacant el patrimoni cultural i paisatgístic que reflecteix la seva història i identitat», remarquen des de la Diputació de Barcelona.

Experts en turisme: «Barcelona i Tarragona no necessiten més esdeveniments que les posicionin mundialment, ja estan bastant plenes; el Tour suposa un cost molt alt i desviació de fons públics»

En declaracions a TAC12, l’alcalde de la ciutat de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), preveu que «estarà tot ple», que els francesos són molt seguidors del Tour i que aquí la nacionalitat francesa «és la primera nacionalitat que tenim a nivell turístic». Per contrapartida, però, experts en turisme alerten que ni Barcelona ni Tarragona necessiten un esdeveniment com el Tour. Claudio Milano, investigador del departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, ho argumentava en una entrevista a Porta Enrere: «Realment nosaltres no necessitem més esdeveniments que posicionin la ciutat [a escala mundial]. Ja està molt posicionada a nivell internacional». I afegia: «Si pensem en les conseqüències, [el Tour de França] suposa un cost molt alt i desviació de fons públic. […] També pot generar altres problemes, com l’afectació del trànsit (congestió de la mobilitat) o la qualitat de vida dels residents o l’impacte ambiental».

Des de la Universitat Rovira i Virgili, l’investigador del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, Antonio Paolo Russo, en el mateix article de Porta Enrere, avançava un «problema incipient» de massificació turística de la ciutat: «Jo no sé fins a quin punt la ciutat necessita un esdeveniment d’aquest tipus per fer més promoció encara, perquè Tarragona ciutat ja està bastant plena». Argumentava que Tarragona i Barcelona no necessiten el turisme «massiu i de poques hores» que genera un esdeveniment esportiu com el Tour i anticipava un «problema estructural» de Tarragona, «que no té prou hotels per absorbir el flux creixent de turistes que venen a la ciutat». De fet, «els equips esportius pernoctaran principalment a la ciutat de Barcelona, on es concentra la infraestructura logística associada a l’esdeveniment», assegura l’Ajuntament de Tarragona. En el cas de Granollers, el consistori admet que «no disposa d’aquesta informació», que qui gestiona els allotjaments dels equips participants és l’ASO: «El que sí que sabem segur és que no dormen a Granollers».

La cursa arrencarà a Barcelona el dissabte 4 de juliol i passarà per 63 municipis catalans (43 de la demarcació de Barcelona, 10 de la de Tarragona i 10 de la de Girona).

FOTO MUNTATGE: Fotografia de l’amfiteatre, autor: Rafa Marrasé; fotografia dels ciclistes: dotzena etapa del Tour de França de l’any 2025, autor: Hugo LUC (llicència Wikimedia Commons).