El judici del cas INIPRO, aquell pel qual està processada una part de la cúpula de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona de la segona i tercera legislatura de Josep Fèlix Ballesteros (PSC) —ell inclòs—, ha arribat a la seva segona jornada, la primera en la qual s’han produït les primeres declaracions dels testimonis.

Fa quinze dies, es va fer la primera sessió en què es van plantejar les qüestions prèvies, és a dir, les peticions que les parts fan al tribunal abans que comenci la pràctica de les proves (testifical i documental). Acostumen a ser qüestions relatives a defectes processals o drets fonamentals i el tribunal les acostuma a resoldre en la mateixa sessió per donar pas, tot seguit, a la declaració dels testimonis i seguir, d’aquesta manera, amb el judici.

En el cas d’INIPRO, però, el tribunal va donar un marge de quinze dies entre la primera i segona sessió per tal de decidir sobre les qüestions prèvies plantejades. El cavall de batalla de les defenses —més d’una desena d’advocats, alguns molt coneguts, com Cristóbal Martell, lletrat de Jonathan Andic (i de Jordi Pujol Ferrussola, entre molts altres) que a INIPRO defensa l’expresidenta de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), Victòria Pelegrín— era el disc dur de l’aleshores gerent de l’IMSST, Antonio Muñoz Olivares. Aquest dispositiu informàtic contenia informació clau en el cas que va servir per imputar primer, i processar posteriorment, molts dels ara acusats a la sala (com l’excap de gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado, o l’aleshores tinenta d’alcalde Begoña Floria). Es posava en dubte la cadena de custòdia del disc dur, com també l’accés a les seves dades.

Abans de fer-se la segona sessió del judici (divendres 2 d’octubre), el tribunal va resoldre les qüestions prèvies plantejades en la primera sessió. Sobre el disc dur, el tribunal va decidir que no quedava exclòs del procediment, almenys de moment, i que la seva nul·litat, demanada per les defenses, es valoraria a la sentència. D’aquesta manera, es podia preguntar als diferents testimonis, pèrits i acusats sobre el seu contingut. Entre altres qüestions, també es va permetre la declaració com a testimoni de Laia Estrada, líder de la CUP al consistori tarragoní quan es va destapar el cas. Estrada havia estat proposada com a testimoni per l’acusació particular, que és, precisament, la CUP.

Admeten la contractació irregular

Dos dels treballadors de més rang de l’IMSST en el moment dels fets, el secretari delegat i l’interventor delegat —actuen en delegació del secretari i l’interventor de l’Ajuntament de Tarragona, respectivament—, van admetre durant la seva compareixença com a testimonis davant del tribunal les irregularitats en el procés de contractació de l’empresa INIPRO. Ambdós van afirmar que el procés triat per l’esmentada contractació, el negociat sense publicitat, no era gens habitual a l’IMSST —de fet, l’interventor va assegurar que mai s’havia fet servir fins aleshores— i que la contractació s’havia fet per indicació del gerent, Antonio Muñoz Olivares, que, a més, tal com va indicar una treballadora més endavant, també va dir a quines empreses s’havia de convidar en aquell procés de contractació. La guanyadora seria, finalment, INIPRO.

El secretari delegat, el senyor Joan Maria Abelló, va afirmar que la contractació que es va fer «no era normal», que l’adequat per un contracte com aquell hauria estat un procediment obert, però que això hauria comportat una feina d’entre un any i mig i dos anys. Quan la fiscal li va preguntar com era possible que s’haguessin continuat pagant factures d’INIPRO quan l’IMSST ja li havia tornat la fiança a l’empresa, Abelló va respondre que allò «no era normal» i que no s’hauria d’haver prorrogat el contracte, que els informes d’Intervenció ja ho deien i que s’hauria d’haver fet un nou contracte si es volia continuar prestant el servei. Un nou contracte que s’hauria d’haver licitat de forma oberta, perquè, tal com es va fer, era «trossejar» l’existent —perquè continués cobrant i fent-lo la mateixa empresa—: «Els contractes han de complir dues característiques: publicitat i competència. Allargar-lo [el d’INIPRO] era trossejar-lo».

L’acusació particular (CUP) li va preguntar a Abelló per la seva afiliació política. El testimoni va dubtar inicialment a respondre, plantejant la procedència de la pregunta al tribunal, però finalment ho va fer: «Vaig ser un dels fundadors del PSC i, com tothom sap, vaig ser diputat durant alguns anys». Cal recordar que el PSC forma part de la causa com a responsable civil a títol lucratiu (algú que es beneficia del delicte comès per una altra persona). La investigació del jutge instructor va determinar que s’havien desviat fons públics de l’IMSST per a finançar una campanya a favor del PSC i, més concretament, de Josep Fèlix Ballesteros per tal d’optar a la reelecció el 2011 (cosa que va aconseguir).

«En un dels períodes de més austeritat econòmica de la història recent, les persones investigades en aquest procediment van ordir, col·laborar o participar en una trama en la qual es va fer servir l’IMSST, un institut públic, la finalitat del qual és l’assistència social, per a desviar fons públics en benefici dels interessos personals de l’alcalde de Tarragona, el seu equip de govern i el partit que el sostenia, qui, amb la voluntat d’aferrar-se al poder costés el que costés, van utilitzar els diners públics per a contractar persones que treballessin per a la promoció de la seva imatge i a captar votants per al PSC», deia com a conclusió la interlocutòria del jutge instructor que va obrir les portes al judici que ara s’està celebrant.

Abans de cada declaració, la presidenta del tribunal pregunta a cada testimoni si coneix els acusats i, en cas afirmatiu, que expliqui breument de què els coneix. Abelló va dir que els coneixia de l’àmbit professional perquè havia estat 30 anys funcionari de carrera de l’Ajuntament de Tarragona.

Joan Maria Abelló va ser diputat pel PSC al Parlament de Catalunya entre els anys 1984 i 1995 i delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona en el període 2004-2008 (Ballesteros va ser elegit alcalde el 2007).

Un contracte signat abans de l’autorització de l’interventor

Per la seva banda, qui era aleshores l’interventor delegat de l’IMSST, Albert Vallverdú, va destacar algunes irregularitats més. Vallverdú va assegurar que un contracte no es pot firmar fins que existeixi un informe de fiscalització favorable per part d’Intervenció. En el cas d’INIPRO, aquest informe es va fer el 2/12/2010, però resulta que el contracte entre l’IMSST i aquella empresa estava signat des de l’1/9/2010. «Jo no vaig veure mai el contracte. Jo faig l’informe favorable d’acord amb la proposta, no d’acord amb el contracte, el qual no vaig veure mai. No sabia que el contracte ja s’havia signat», va dir en la seva declaració com a testimoni.

L’aleshores interventor de l’IMSST va explicar que per pagar les factures d’INIPRO, només calia que aquestes tinguessin la conformitat del gerent, Antonio Muñoz Olivares. Aquesta conformitat acreditava que s’havia fet el servei i, per tant, s’havia de seguir el procediment, que era pagar-les.

Quan la fiscal li va preguntar si es comprovava si efectivament s’havia fet el servei —en principi, INIPRO s’havia contractat en un programa per a l’acolliment de nouvinguts a la ciutat, però els diners es van destinar a fer publicitat per a la reelecció de Ballesteros, segons la instrucció del cas—, l’interventor va dir que no: «No es comprovava si s’havia fet el servei, amb la conformitat del gerent era suficient». Vallverdú ho justificava per la impossibilitat de comprovar tots els serveis que feien les empreses a l’IMSST o l’Ajuntament. En aquest cas, «segons les bases d’execució del pressupost de l’Ajuntament de Tarragona», un cop una factura està conformada (pel gerent), el servei s’ha prestat i s’ha de pagar. És a dir, aquell que certificava que el servei s’havia fet era el gerent i no hi havia una comprovació afegida d’allò que deia el gerent era cert o no. Cal recordar que la Fiscalia demana cinc anys i deu mesos de presó, sis anys d’inhabilitació per a feina i càrrec públic i una multa d’uns 8.000 euros pels delictes de prevaricació continuada, malbaratament de cabals públics, frau, falsedat documental i falsedat en document mercantil per l’aleshores gerent, Antonio Muñoz Olivares.

Un cop existia la conformitat del gerent, l’interventor va explicar que els informes arribaven a l’alcalde (Ballesteros) que, mitjançant la signatura de la resolució corresponent permetia que es paguessin aquelles factures. Entre aquells informes n’hi havia d’Intervenció que alertaven de la irregularitat d’aquell contracte, que s’havia allargat fora del marc legal, mentre les factures continuaven arribant. Així i tot, l’alcalde va signar la resolució.

Amb tot, quan van arribar les factures d’INIPRO, el contracte ja no estava en vigor, segons l’interventor, que va assegurar que no va parlar mai directament amb el gerent i l’alcalde sobre aquestes irregularitats.

Tal com havia dit el secretari, el senyor Abelló, Vallverdú va dir que si l’IMSST volia continuar prestant el servei i el període de vigència del contracte d’INIPRO havia expirat, calia fer un contracte nou perquè no es podia prorrogar el que ja existia. «A l’IMSST no hi havia contractes així [negociat sense publicitat d’INIPRO], només aquest».

El gerent obliga a recepcionar una factura tot i l’advertència del personal

Una de les treballadores de l’IMSST va declarar que, substituint una companya durant un estiu, un dia va aparèixer un dels ara acusats, Alejandro Caballero (aleshores secretari d’Organització i Acció Electoral de les Joventuts Socalistes a les comarques tarragonines i secretari d’Expansió Territorial i Associacionisme del PSC a Tarragona). Caballero duia una factura de l’empresa INIPRO i li va donar a la treballadora perquè la registrés. La treballadora li va preguntar a quin expedient corresponia aquella factura, perquè no li «sonava de res», i Caballero li va dir «que la registrés i punt, que la informació constava a la factura». L’empleada de l’IMSST va comunicar al gerent, Antonio Muñoz, aquell fet, fent-li notar que no hi havia cap contracte vigent per aquella factura que havia dut Caballero, però el gerent, segons va declarar la treballadora, li va dir que ella «no n’havia de fer res de tot allò» i que donés trasllat a Comptabilitat perquè és procedís al pagament d’aquesta. Segons la treballadora, Alejandro Caballero anava de vegades a l’IMSST per reunir-se amb el gerent.

Una altra de les treballadores, la que estava habitualment al registre, va assegurar en la seva declaració que el gerent, Antonio Muñoz, li va entregar diverses factures d’INIPRO. Quan la fiscal li va preguntar si no li havia semblat estrany en aquell moment que el gerent fos qui portés a l’IMSST una factura d’una empresa perquè fos l’IMSST qui la pagués, la treballadora va dir que aleshores allò no li va cridar l’atenció. «Vaig pensar que algú de l’empresa li va donar a ell perquè, quan anés a l’IMSST, aprofités per deixar-la i així es pogués registrar», va dir l’empleada del registre.

Aquesta empleada, que formava part del comitè d’empresa, va explicar al tribunal que hi havia empleats de l’IMSST que asseguraven que no coneixien qui treballava a INIPRO o que alguna tènica de la Unitat d’Immigració i Ciutadania (UTIC) li havia dit que havia vist els treballadors un temps, però que després no els havia tornat a veure.

El judici, que podria allargar-se fins al març de 2027, continuarà el 7 d’octubre amb la declaració de nous testimonis.