Contacte: redaccio@portaenrere.cat

General, Medi Ambient Les emissions de dissolvents de Silvalac augmenten el risc de patir Parkinson i afectacions del...

Comentaris (0) /

Escrit per:

«Volem mencionar la contaminació que es produeix en treballar amb plàstics, tintes i dissolvents. Aquesta no se sent però per això no deixa d’existir i potser és pitjor per a la salut dels habitants més pròxims a la fàbrica». Aquest és un fragment d’una carta enviada a l’Ajuntament d’Els Pallaresos i, en concret al «departament de Medi Ambient», per part de Francesc «Sisco» Gassó, un veí d’aquesta població que es queixava particularment del soroll que feia una fàbrica que estava pràcticament al davant de casa seva, a unes desenes de metres, només separada per la carretera de dos carrils, un en cada sentit de la marxa, que duu a Tarragona a través del barri de Sant Salvador. La carta, amb data de l’11 de juliol del 2000 i que té el registre d’entrada al consistori d’Els Pallaresos el 26 de juliol d’aquell any, havia de ser, en certa manera, premonitòria.

Tot i que Gassó mostrava especialment el seu malestar pels sorolls, a causa dels «extractors» al sostre de la nau de l’empresa, ja apuntava al vertader perill d’una indústria, que aleshores s’anomenava Gràfiques Castells, que treballava amb tintes i dissolvents. Ara, gairebé 20 anys després d’aquella carta —Sisco Gassó va enviar nombroses queixes al consistori, fins i tot anys abans, per culpa dels sorolls— les sospites de contaminació d’aquest veí d’Els Pallaresos s’han confirmat. A la nau en qüestió ja no hi és l’empresa Gràfiques Castells, sinó que de fa uns anys es troba Silvalac, que va adquirir Castells i que es dedica al sector de la flexografia, la tècnica tipogràfica per a imprimir damunt paper, plàstic o metall. En el cas de Silvalac, la impressió és sobre el «film de plàstic (polietilè o polipropilè)» i en aquest sistema d’impressió «s’utilitzen tintes líquides caracteritzades per la seva gran rapidesa d’assecament». Unes tintes que contenen dissolvents.

«La gent que ha estat exposada molt de temps als dissolvents és més propensa a patir Parkinson. Això s’ha comprovat en treballadors i està estudiat a bastament», diu Eduard Rodríguez Farré, professor d’investigació en fisiologia i farmacologia de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i membre de l’Agrupación de Salud Ambiental del Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid. Rodríguez Farré va ser un dels autors d’un ampli estudi sobre la incidència del Parkinson a Espanya i segons aquell treball, explica, la zona del Camp de Tarragona té un registre d’afectats d’aquesta malaltia «quatre vegades superior a la mitjana de la resta de l’Estat», en gran part per la forta presència de la indústria. Aquest científic, que recorda que el seu camp de treball és la neurotoxicologia, cita un cas molt gràfic d’aquell estudi que ajuda a entendre les conseqüències de l’exposició als dissolvents. «Vam veure que al mapa que estàvem fent ens sortia una taca —per la forta incidència de la malaltia— a Elda (Vinalopó Mitjà, Alacant). Allí hi ha una indústria del calçat molt potent però resulta que hi havia moltes dones que feien la feina a casa, treballant en negre. Pegaven la sola de les sabates amb cola i ho feien en habitacions petites i mal ventilades. Cada quinze dies anaven al metge perquè tenien mals de cap, insomni o nàusees. Era la conseqüència de la seva exposició als dissolvents», diu Rodríguez Farré que insisteix en l’afectació del cervell per culpa d’aquestes substàncies i encara posa un altre exemple: «És com els nois que inhalen cola. Allò que inhalen són dissolvents, molt concentrats, clar, perquè utilitzen una bossa de plàstic. Això afecta el sistema nerviós central. Els dissolvents actuen sobre les neurones, modifiquen els neurotransmissors. Depenent de la quantitat als quals s’exposi una persona, provoquen efectes diversos, com insomni, maldecap, depressió, fatiga, visió borrosa… Sobretot en exposicions cròniques. És un malestar continu».

A Els Pallaresos ningú fa sabates ni els veïns —que se sàpiga— inhalen cola, però la indústria que tenen al davant, Silvalac, utilitza molts dissolvents per a la seva activitat. «Les quantitats que s’emeten són tremendes i més tenint en compte la proximitat de les cases. Cada dia rebent aquesta mena de substàncies, encara que estiguin dins dels valors màxims permesos per la llei, pot provocar molèsties, fins i tot l’olor comporta problemes físics. Les males olors contínues poden afectar el sistema nerviós central», diu Eduard Rodríguez Farré que destaca que, tot i que substància per substància l’empresa pot estar dins dels marges legals establerts, la llei no contempla l’afectació per a la salut de la suma de diferents substàncies. «Una cosa són les afectacions clíniques i l’altra allò que diu la llei. No hi ha cap llei que faci la suma de les substàncies».

Però a banda dels problemes assenyalats anteriorment, encara hi poden haver altres de més greus. Una de les substàncies que poden afectar més greument la salut és el benzè, i aquesta es troba a l’aire que respiren els veïns d’Els Pallaresos. «De totes les substàncies que s’han trobat en les anàlisis, el que més clarament pot provocar tumors és el benzè, que és un carcinogen humà, en aquest cas pot comportar una leucèmia. El benzè pot provocar trastorns hematopoètics, de la sang. El moll de l’os queda alterat i es provoca una anèmia aplàstica perquè no es fabriquen globus vermells, tampoc es fabriquen prou globus blancs i, per tant afecta el sistema immunitari també. En alguns casos augmenta el risc de patir leucèmia», afirma Rodríguez Farré, que assegura que les substàncies que s’han trobat en les anàlisis de l’aire fets pels científics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) «quadren completament» amb les substàncies i productes que utilitza Silvalac per a la seva activitat, tal com consta en el llistat que la mateixa empresa facilita a la Generalitat per tramitar les autoritzacions i llicències. «L’àcid acètic està molt alt també i és un irritant important de les mucoses», afegeix.

Les conclusions del professor Eduard Rodríguez Farré es produeixen d’acord amb les dades d’un informe del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) fet per encàrrec d’un grup de veïns del municipi amoïnats per l’empitjorament de la qualitat de l’aire al poble arran d’un símptoma mai vist fins aleshores al poble: l’ennegriment de les façanes i les teulades. Els tècnics de l’UPC van prendre mostres mitjançant sistemes de captadors de Compostos Orgànics Volàtils (COVs) a través de la tècnica de la «desorció tèrmica acoblada a cromatografia de gasos equipada amb sistema de detecció per espectrometria de masses». L’espectròmetre de masses és un instrument que permet analitzar amb gran precisió la composició de diferents elements químics. Aplicat a l’anàlisi de la qualitat de l’aire permet identificar de manera molt exhaustiva tots els components que detecta.

Els tècnics del Laboratori del Centre del Medi ambient de la UPC, amb el doctor en Enginyeria Industrial Francesc Xavier Roca i la doctora en Ciències Ambientals Eva Gallego al capdavant, van prendre mostres de l’aire de tres formes diferents: la primera, deixant un dels aparells al terrat de la casa d’un veí que viu molt a prop de Silvalac durant 24 hores. Una altra va ser prenent mostres al perímetre de la fàbrica i, finalment, mitjançant el sistema d’episodis, és a dir, quan els veïns notaven pudor de dissolvent, aleshores posaven en marxa un altre dels aparells, apuntant el dia i l’hora i fins que s’acabés la mala olor.

«A nivell de compost individual, a la mostra d’episodis són importants els nivells de concentració de l’1-propanol (1444 μg/m³), l’etanol (209 μg/m³), l’acetat d’etil (475 μg/m³), l’acetat de propil (783 μg/m³), l’isopropanol (45 μg/m³), l’1-etoxi-2-propanol (274 μg/m³) i el benzè (15,4 μg/m³). Un compost quantificat supera el criteri de qualitat VLA/420 [Valor Límit Anual], l’àcid acètic. Per altra banda, el benzè supera el valor límit fixat al Real Decreto 102/2011 relativo a la mejora de la calidad del aire (5 μg/m3), tot i que aquest valor és aplicable a la mitjana anual d’aquest compost. Pel que fa als llindars d’olor, en concentracions de biacetil, propanal, pentanal, octanal, acetat de propil, etilhexanol i àcid acètic superen el seu llindar d’olor a la mostra d’episodis», diu l’informe.

Francesc Fortuny pren mostres de l’aire dels voltants de Silvalac, just a la part posterior de la fàbrica, on hi ha la porta que segons alguns veïns està mig oberta. Els arbres més propers a l’empresa estan morts o malalts.

Segons els especialistes de la UPC, els resultats són aplicables a àrees industrials i no nuclis de població, com és el cas. La proximitat de Silvalac a les cases dels veïns —en alguns casos per sota dels 30 metres de distància— provoca que aquests estiguin exposats a substàncies que no haurien de respirar. I ho fan en grans quantitats. «Les concentracions que vam registrar a Els Pallaresos eren concentracions de zona industrial, no de nucli habitat», afirma Eva Gallego.

Fins ara no se sabia quina era la quantitat de dissolvents que Silvalac emetia. Ara sí. Porta Enrere ha tingut accés a un document de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. En el document consta primer el consum de dissolvents, després aquells que l’empresa recupera una vegada processats i que posteriorment reutilitza, les emissions canalitzades d’aquests dissolvents, és a dir, a través de sistemes d’emissió tipus xemeneia (un oxidador tèrmic regeneratiu, RTO), les emissions difuses (aquelles que no estan sotmeses a cap control, per tant, escapada lliure) i el percentatge d’aquestes emissions difuses sobre el consum total de la fàbrica. Així, l’any 2017, l’últim del qual se’n tenen dades, Silvalac va consumir 521.484 quilos de dissolvents en un any, dels quals en va recuperar i reutilitzar 154.161 quilos (fan un consum total de 675.645 quilos) i això va provocar unes emissions totals de 124.180 quilos aquell any 2017, 8.410,03 quilos dels quals van ser emissions canalitzades i 115.769,97 van ser difuses, és a dir, sense cap mena de tractament o control, un 17,13% del consum total de dissolvents. Tenint en compte aquestes dades, Silvalac va emetre a l’aire d’Els Pallaresos una mitjana de 340 quilos de dissolvents al dia l’any 2017.

Però les dades més escandaloses corresponen a anys enrere, el 2008 i 2007. Aquests van ser els últims abans que l’empresa decidís instal·lar un oxidador tèrmic regeneratiu a la fàbrica (any 2009), és a dir, una torre que evita que les emissions siguin contaminants perquè crema la major part dels Compostos Orgànics Volàtils (COV) dels dissolvents que puguin ser enviats a l’exterior de la nau. L’any 2007, les emissions difuses (les que no reben cap mena de tractament) van ser de 274.324,48 quilos i el 2008, de 266.398,95 quilos, un 49,75% i un 44,38% del total del consum de dissolvents de l’empresa. La directiva europea 2004/42 limita les emissions difuses a un màxim del 20% del total. Els anys 2007 i 2008 Silvalac duplicava àmpliament aquest percentatge màxim, amb el risc per a la salut dels habitants d’Els Pallaresos. L’any 2007 les emissions totals van ser de 400.035 quilos (més de 1.000 quilos de dissolvents al dia) i l’any 2008 va ser de 382.559 quilos. A més, s’ha de tenir en compte que aquesta informació, tot i constar en un document de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya és una informació aportada per l’empresa Silvalac a la Generalitat.

«Aquest percentatge del 20% no té cap mena de sentit. Si ara Silvalac, en lloc de consumir els més de mig milió de quilos de l’any 2017 [consum de dissolvents més els reutilitzats, un total de 675.000 quilos] hagués fet servir 50 milions de quilos, el 20% d’aquesta quantitat serien 10 milions de quilos. Es permetria? Quin criteri és aquest?», diu Francesc Xavier Roca. I la seva companya a l’estudi, Eva Gallego, va més enllà: «La directiva europea 2004/42 no està pensada per a una indústria que es troba al costat de la població com en el cas d’Els Pallaresos. Generalment s’assumeix que les indústries han d’estar lluny dels nuclis habitats. Aquí la fàbrica està tan a prop que la gran quantitat de dissolvents que emet impacta directament sobre els veïns».

Francesc Xavier Roca apunta que hi ha altres països europeus com Suïssa, Alemanya, Holanda o Dinamarca que tenen una legislació més estricta, on existeixen dues mesures que s’han de complir obligatòriament: el límit per  concentració (mil·ligrams per m³) i per quantitat (quilos per hora).

Els tècnics de la UPC es mostren contraris a la legislació actual que permet que una empresa estigui dins de la llei perquè compleix una mitjana d’emissions anual. Destaquen que s’haurien de tenir més en compte els episodis, és a dir, emissions de gran quantitat durant un petit període de temps. «Quin efecte pot tenir per la població una exposició curta però important a diferents substàncies?», es pregunta José Francisco Perales, responsable de simulació matemàtica del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la UPC.

Per la seva banda, Francesc Xavier Roca assegura que la presència a l’aire de grans concentracions d’alcohols pot suposar un risc per a la salut perquè aquests són uns «potenciadors d’efectes nocius»: «Si una persona beu i fuma, té més possibilitats de patir un càncer que les persones que només fumen. Això passa perquè l’alcohol és un potenciador d’aquestes patologies».

Els tres tècnics afirmen que la legislació no té en compte quins compostos es poden emetre i en quines quantitats, sinó que només es vigila la quantitat total dels compostos, l’anomenat COT (Carbònic Orgànic Total), és a dir la suma de tots els compostos orgànics en una mostra. «En l’àmbit industrial no es demana què s’emet, sinó el valor total del COT. Si aquest valor no s’ha caracteritzat [identificar cada compost], no es pot saber quin percentatge correspon a cada compost que una indústria utilitza. Cada fàbrica, empresa o indústria fa servir compostos i substàncies diferents, si no saps quins són i en quines quantitats s’utilitzen, no saps si l’empresa és molt contaminant o no», afirma Eva Gallego. En aquest sentit, els tres tècnics sí que han pogut identificar els compostos en les seves anàlisis a Els Pallaresos i relacionar-los amb aquells que Silvalac utilitza mitjançant el llistat de productes que publica l’empresa. «Només hem disposat de les dades dels dissolvents que utilitza Silvalac arran de l’autorització ambiental. Caldria fer una anàlisi dels gasos d’emissió per certificar si l’empresa emet benzè o no», diu Francesc Xavier Roca en relació a l’alt índex de benzè trobat en un dels episodis registrats i que el professor Rodríguez Farré assenyala com un dels compostos més perillosos en poder produir leucèmia.

«El problema és que a Els Pallaresos s’ha anat a les palpentes fins ara. Primer deien que l’ennegriment de les façanes del poble era conseqüència de partícules d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) a l’aire, després dels arbres. Amb tres anàlisis vam saber què passava», diu José Francisco Perales.

La pols negra

El 3 de maig del 2017 el diari Més Tarragona publicava una notícia que duia per titular Salut confirma que la pols negra que emet Silvalac als Pallaresos és cancerígena. En aquell article s’explicava que el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya havia trobat presència de partícules d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) a la pols negra que cobria la nau de Silvalac. Var ser el GEPEC qui va destapar el cas. Aquesta entitat ecologista rep per part de la Generalitat de Catalunya les peticions de canvi substancial de l’activitat, d’ampliació d’instal·lacions o ampliació de la producció de qualsevol empresa química del Camp de Tarragona. L’administració catalana comunica al GEPEC aquestes peticions per si l’entitat ecologista considera que ha de fer al·legacions, tal com explica a Porta Enrere Jaume Formosa, membre de l’Àrea de Residus i Contaminació del GEPEC. En aquest cas, el GEPEC va ser informat que Silvalac iniciava el tràmit per obtenir l’autorització ambiental de la modificació substancial. Aquesta modificació suposava, a més del canvi de maquinària, un augment del consum de matèries primeres, de residus i de la capacitat de producció.

La notícia va encendre els llums d’alarma entre els veïns, que anys enrere ja havien alertat de la presència de la pols negra.

Així, el 9 de febrer del 2006, alguns dels habitants d’Els Pallaresos ja havien expressat la seva preocupació a l’Ajuntament. «Els gasos que emet dita indústria [aleshores Gràfiques Castells] fan que les façanes de les cases que donen de cara a ella es tornin negres, cosa que es pot veure fàcilment. I si així ocorre, què passa amb les persones en respirar aquests gasos? Podem agafar una malaltia?», deia un paràgraf de la carta signada per 37 veïns. Fins i tot un d’ells va presentar un escrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. La resposta de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) del 12 de febrer del 2007 va ser sorprenent: «El fet de l’ennegriment de les parets, presumiblement, pot ser degut majoritàriament pel gran nombre de vehicles que circulen pel davant de l’edifici atès que l’edifici està situat en una cruïlla de tres vials de gran afluència de vehicles». En aquell informe s’assegurava que els tècnics de l’OGAU van visitar la fàbrica i van estar acompanyats en tot moment pel senyor Juan Ramon Aguado i que aquest va fer constar que «l’establiment no realitza emissions contaminants». Els tècnics de la Generalitat van afirmar en l’informe que «no s’han detectat olors a dissolvents a excepció de les proximitats de les màquines (un metre aprox.). Des de l’exterior de l’establiment tampoc s’ha detectat presència d’olors a dissolvents» i indicaven que la ventilació de les naus de l’establiment «està basada en una ventilació natural amb sortides i reixes i ventiladors estàtics». Això últim pot explicar la gran quantitat d’emissions difuses de la fàbrica i ratifica allò que els veïns havien dit sempre: els gasos dels dissolvents s’escapaven a travès de finestres, portes obertes i ventiladors.

Gairebé quatre anys després, el 29 de novembre del 2010, un veí d’Els Pallaresos, Francesc Fortuny, va presentar a l’OGAU una queixa per l’ennegriment de les façanes d’alguns edificis del municipi. Aleshores Silvalac ja era el titular de l’empresa i ja comptava amb l’oxidador tèrmic instal·lat. La resposta de l’OGAU, el 6 d’abril del 2011, no va aclarir l’origen de la pols negra, assegurava que en el passat s’havien fet controls d’emissió i admetia, però, que la presència de Compostos Orgànics Volàtils (COV) estava sobre del límit d’emissió: «Aquestes mesures van mostrar que en alguns focus es superaven els límits d’emissió del paràmetre “compostos orgànics volàtils”, no relacionat directament amb l’ennegriment de les façanes i, en canvi, no hi havia cap superació del paràmetre “partícules en suspensió” que sí podria arribar a provocar aquest fenomen d’ennegriment». Els estudis posteriors demostrarien, alguns anys després, que l’ennegriment sí era provocat pels COV i no per les partícules en suspensió.

En aquella resposta de l’OGAU, s’explicava que s’havia decidit fer un estudi de les partícules existents «en l’atmosfera del poble d’Els Pallaresos» juntament amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). En les conclusions, prosseguia el document, «no hi havia una font clara de les emissions de les partícules» però es creia que eren d’origen «antropogènic», és a dir, per efecte de l’ésser humà. El cap de l’OGAU, Antoni Sans, que signava el document, també afirmava que «l’ennegriment no es pot atribuir a cap empresa en concret i que els paràmetres de qualitat de l’aire relacionats amb aquest possible ennegriment es troben per sota dels límits legals».

Francesc Fortuny va reiterar la seva denúncia contra Silvalac dos anys més tard, el 3 de desembre del 2012. L’Ajuntament d’Els Pallaresos, que havia rebut la denúncia, la va derivar al departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la resposta va arribar gairebé un any més tard, el 5 de setembre del 2013. L’informe de l’OGAU era pràcticament idèntic al del 6 d’abril del 2011, citant el mateix estudi del CSIC i refermant-se en l’exculpació a Silvalac: «A banda de la proximitat i de la falta d’altres candidats, no hi ha cap altre indici que apunti al fet que l’empresa Silvalac pugui ser l’origen d’aquestes partícules».

Malgrat aquesta resposta i a causa de la pressió dels veïns, l’empresa va encarregar un estudi al Centre Tecnològic de la Química de la Universitat Rovira i Virgili, «una fundació privada sense ànim de lucre que es va crear el 2008 amb l’objectiu de contribuir eficaçment a la millora de la competitivitat de les empreses químiques i esdevenir un centre de referència internacional en química sostenible». L’estudi, que duia per nom Estudi caracterització del material dipositat sobre parets de l’edifici de l’empresa Silvalac, va ser part de les dades complementàries aportades per l’empresa per a demanar una modificació substancial en la seva activitat, un fet que necessita una autorització ambiental prèvia. Arran d’aquesta modificació, l’OGAU va demanar a Enric Rovira, Director de l’Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de Tarragona, un informe. Rovira assegurava aleshores que «les concentracions d’HAP a les mostres de la teulada, escales i material sedimentat al voltant de l’empresa mostren concentracions de benzo(a)pirè superiors a les considerades com a referència per a la protecció de la salut en àmbits urbans». El document indicava que l’origen de la pols negra havia de ser Silvalac «més que un origen extern». L’informe, signat el 14 d’octubre del 2016, explicava que s’havien trobat concentracions de benzo(a)pirè a les mostres de la teulada de Silvalac i tot seguit assegurava que aquest era «l’HAP més estudiat amb propietats cancerígenes relacionades directament amb el càncer de pulmó». El document concloïa dient que les concentracions de benzo(a)pirè eren «no recomanables des d’un punt de vista de la salut» i suggeria fer un pla de neteja periòdic per a reduir la presència de la pols.

El GEPEC va afirmar en una nota de premsa que el 17 d’octubre del 2016, tres dies després de l’informe del Director de l’Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de Tarragona, havia rebut una resposta de la Secretaria de Salut Pública de Tarragona arran dels fets d’Els Pallaresos que ells havien posat en coneixement del departament. La carta deia: «Una vegada obtinguts els resultats d’aquest estudi, es pot concloure que hi ha presència d’hidrocarburs aromàtics policíclics a la pols negra de la teulada, les escales i al voltant de l’empresa. Atès que els hidrocarburs aromàtics policíclics tenen un potencial efecte carcinogènic i mutagènic i donada la curta distància que existeix entre l’empresa i els edificis habitats, s’ha sol·licitat a l’empresa SILVALAC que faci una revisió exhaustiva dels processos de fabricació amb l’objectiu de reduir al màxim la formació d’aquestes partícules i, d’aquesta manera, reduir al mínim l’exposició de la població a aquests compostos». El diari Més Tarragona es va fer ressò del contingut d’aquesta carta el 3 de maig del 2017, tal com s’ha indicat anteriorment.

Els fongs

La notícia del diari Més arran de la comunicació del GEPEC va posar en guàrdia definitivament als veïns, que van decidir prendre la iniciativa de forma col·lectiva per intentar saber què passava a només 25 metres d’algunes cases. El grup, de gairebé 50 membres, va fer front comú amb el GEPEC, el seu millor aliat, i va començar a moure fitxa. Primer, presentant al·legacions a la petició de modificació substancial de l’activitat de Silvalac, demanant al departament de Territori que no atorgués l’autorització ambiental fins que no s’aclarís l’origen de la pols negra.

La mobilització dels veïns va arribar fins al Parlament de Catalunya i el 10 de juliol del 2017, els diputats del partit Catalunya Sí que es pot Joan Coscubiela i Hortènsia Grau presentaven una sèrie d’esmenes a la moció per interpel·lar el Govern de la Generalitat en relació a la problemàtica a Els Pallaresos. La moció va ser aprovada per unanimitat però va quedar aturada i mai més se’n va saber res. La resposta que es va donar als veïns va ser que l’aplicació de l’article 155 per part del govern de l’Estat ho havia aturat tot.

El 13 de novembre del 2017 es va produir una reunió al Centre Tecnològic de la Química entre directius de Silvalac, membres del GEPEC i els professors de la URV Francesc Borrull i Josep Cano (micòleg). En aquella reunió, els científics de la URV van admetre que les concentracions de benzo(a)pirè a la pols negra de la fàbrica i de les cases del poble eren superiors a les que s’havien trobat a l’aire i, d’entrada, no trobaven cap explicació a aquest fet. La reunió arribava després d’un estudi fet pel científic del CSIC Xavier Querol arran de les mostres que s’havien aconseguit amb un captador instal·lat al casal del poble. L’informe de Querol, signat el 9 de novembre del 2017, assenyalava, en relació a la pols negra, que «de ser una font de contaminants orgànics, l’anàlisi realitzada no permetria detectar aquest impacte». Per tant, s’havia apuntat en la direcció equivocada, tal com es va certificar posteriorment.

Els tècnics de la URV van admetre en aquella reunió de novembre del 2017 que un treballador de la neteja havia assenyalat la possibilitat que la pols negra podian ser una acumulació de fongs. Els estudis micològics que es van fer posteriorment ho van confirmar. Calia, però, saber de què s’alimentaven els fongs i en la reunió es va apuntar que podia ser del pol·len del bosc que hi ha rere l’empresa Silvalac. L’explicació de la presència de benzo(a)pirè en la pols negra, que ara resultava ser una acumulació de fongs, va ser que aquests éssers concentraven aquest hidrocarbur aromàtic policíclic (HAP) en el seu organisme. El GEPEC es va mostrar escèptic amb l’explicació del pol·len com a aliment dels fongs i aleshores ja va apuntar que els COV (Compostos Orgànics Volàtils) procedents dels dissolvents podrien ser l’aliment d’aquests microorganismes.

Aquell informe del departament de Salut on s’afirmava que la pols negra podia ser cancerígena per la presència d’HAP va quedar en l’oblit.

El club d’Al Cunductu

A partir d’aquestes últimes revelacions, el grup de veïns va decidir fer un pas endavant per intentar saber tota la veritat. Van ser mesos de diferents hipòtesis. Silvalac negava que fos la causant de la presència de fongs que ennegrien el poble i, a banda de la teoria del bosc i del pol·len, van sorgir, sempre des de l’entorn de l’empresa, hipòtesis sobre què provocava la presència massiva d’aquests organismes. Es va dir que també podia influir-hi l’activitat de la bugaderia industrial que s’encarrega de rentar la roba procedent de la Xarxa Santa Tecla i que es troba tot just al davant de Silvalac, o de l’empresa de palets que es troba al costat.

Des de la recerca personal en molts casos, alguns veïns es van adonar que a internet hi havia notícies que parlaven del «fong del conyac» o «fong del whisky», un organisme que apareixia en poblacions prop de destil·leries d’aquests licors, sent el cas més famós el d’un poble del Canadà. El descobridor de la causa-efecte entre la destil·leria i el fong va ser un micòleg de la universitat de Toronto, James Scott, que va anomenar aquest fong en honor al primer científic que el va estudiar: Antonin Baudoin.

Mesos després, el CTQC presentava un informe signat pel micòleg Josep F. Cano, de la Unitat de Microbiologia de la URV, on s’identificaven algunes soques i avançava que podria tractar-se «possiblement a una nova espècie per a la ciència». A l’informe, que no té data, el professor Cano assegurava que «les afectacions cromàtiques […] són de naturalesa biològica, degudes al consorci entre diferents microorganismes i partícules de pol·len». El pol·len del bosc que hi ha rere Silvalac, una teoria que ja havia aparegut mesos abans quan es va descobrir que la pols negra eren fongs. En una altra de les conclusions s’incidia en aquest aspecte: «El fet que majoritàriament les espècies del gènere Dothichiza […] sigui paràsita de pins, indueix a concloure que amb una elevada probabilitat la pineda adjacent a la planta de Silvalac sigui el reservori i la font de contaminació dels fongs que detectem a la planta de l’empresa».

Tips de teories poc convincents, els veïns van començar a reunir-se a Al Cunductu, un local propietat de Francesc Fortuny, que ja havia presentat un parell de denúncies anys enrere sobre la pols negra. Des d’Al Cunductu es va traçar l’estratègia a seguir. Es va decidir contactar amb el Laboratori del Centre del Medi ambient de la UPC per encarregar un estudi independent no sotmès a la vigilància o l’encàrrec de l’empresa. Els que havia fet el CTQC havien estat encàrrecs de Silvalac i això havia generat desconfiança en els veïns, que consideraven que s’havia perdut el temps en informes que ara s’havien demostrat erronis. A més, es va decidir dur una mostra del que fins aleshores havia estat anomenat «pols negra», a una micòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’informe de l’experta, la doctora Maria Àngels Calvo, catedràtica de Sanitat Animal, especialista en Microbiologia i Parasitologia a la UAB concloïa: «S’ha detectat la presència de soques compatibles de: Rhizopus arrhizus, Alternaria alternata, Cladosporium cladosporioides, Cladosporium herbarum i Baudoinia compniacensis (= Torula compniacensis). Aquesta última espècie (Baudoinia compniacensis = Torula compniacensis) és la que presumiblement sigui responsable de les alteracions observades, de forma més clara a les teulades i parets de les cases. És una espècie resistent a l’alcohol que es dissemina molt fàcilment per acció de la pluja, el vent i els insectes». Baudoinia, nom procedent d’Antonin Baudoin. Era, per tant, el cèlebre fong del conyac.

Una nova espècie

Els veïns, amb el consentiment de l’Ajuntament, havien programat una presentació pública dels resultats dels estudis de l’UPC (explicats en la part inicial d’aquest article) i dels fongs, amb la presència de Francesc Xavier Roca i la professora Maria Àngels Calvo. L’exposició pública es va fixar el 19 de gener d’enguany però uns dies abans, el CTQC va anunciar que presentaria el seu estudi de fongs (un de més ampli en relació al que havia fet el micòleg Josep F. Cano uns mesos abans) a l’Ajuntament d’Els Pallaresos, el 15 de gener.

En aquella presentació del CTQC, els micòlegs de la URV Josep Cano i Alberto Schigel van explicar els seus últims estudis sobre els fongs de Silvalac i Els Pallaresos. Els científics van afirmar que havien descobert un fong nou a tot el món, la Dothiora Infuscans, i que els microorganismes de la població «es podrien alimentar del que troben a l’atmosfera, fent servir molt els COV per a alimentar-se». Per tant, per primera vegada, el CTQC abandonava la idea del pol·len del bosc rere Silvalac i admetia que els fongs s’alimentaven de COV (Compostos Orgànics Volàtils) procedents dels dissolvents. Els especialistes admetien que no havien fet cap estudi de patologies associades a la presència dels fongs a Els Pallaresos, sobretot després de reafirmar-se en un fet que ja havien apuntat un any enrere: els fongs acumul·laven benzo(a)pirè. El professor Schigel va afirmar que «40% de les espores que inhalem són d’aquests fongs».

Un operari neteja el sostre de la nau de Silvalac. El contrast entre la part neta i la que encara s’ha de netejar és evident.

En aquella reunió, membres de Silvalac van admetre la relació entre l’ennegriment i l’ampliació de la fàbrica que s’havia fet uns anys enrere. «Quan vam fer l’ampliació sembla que es va enfosquir», va dir José Hierro, director de l’empresa, que pertany al grup Armando Álvarez. Un altre dels membres de Silvalac, Pedro Carmona, responsable de Recursos Humans, va assegurar en aquella reunió que les portes de la nau estaven «tancades el 95% del temps», un fet que alguns veïns han desmentit a Porta Enrere, arribant a assegurar que la porta del darrere sempre està mig oberta per tal de facilitar la ventilació de l’interior, un fet que agreujaria les emissions difuses. Els veïns també han assegurat a aquest mitjà que les finestres estan obertes. De fet, tal com s’ha pogut veure anteriorment, un informe de l’OGAU del 2007 assegurava que la nau tenia «ventilació natural a través de sortides i reixes i ventiladors estàtics».

Quatre dies més tard, el 19 de gener del 2019, la UPC i la catedràtica de la UAB feien la presentació dels seus estudis al centre Jujol del poble. Més de mig centenar de veïns es van aplegar per conèixer els resultats de les anàlisis pagades per molts d’ells. En la reunió va quedar clar que l’aliment dels fongs eren els dissolvents emesos per Silvalac i que la proliferació dels microorganismes s’havia produït en els anys en què no funcionava l’oxidador tèrmic i, per tant, tots els COV anaven directament a l’aire de la població i, sobretot, arran de l’ampliació de les instal·lacions de l’empresa l’any 2010.

La professora Calvo (UAB) va assenyalar que per a netejar les parets i teulades de fongs no n’hi havia prou amb la utilització d’aigua, sinó que calia utilitzar lleixiu i, així i tot, l’ennegriment podia no desaparèixer encara que el fong morís: «Potser el color negre no us el treu ningú». Això va generar preocupació entre els assistents, que demanaven que Silvalac es fes càrrec de la neteja dels edificis. De fet, alguns veïns ja havien repintat les cases en més d’una ocasió i, per a desesperació seva, els fongs (aleshores no sabien què ho eren) tornaven a reaparèixer.

Silvalac havia estat fent proves amb diferents pintures antifúngiques, amb resultats diversos. Els fongs d’Els Pallaresos havien demostrat una gran capacitat de resistència i podien reaparèixer fins i tot en superfícies pintades amb pintures especials.

Alguns veïns van indicar que els arbres que estaven just al davant de la porta del darrere de Silvalac estaven morts i per a ells això era un símptoma evident que la contaminació era alta. «El límit de la toxicitat del benzè és 5 i al costat de la fàbrica la UPC ha trobat un valor de 4», va advertir Jaume Formosa del GEPEC. Molts assistents demanaven estudis més complets i pagats pel consistori i no només de la butxaca directa d’alguns veïns. L’aleshores alcalde, Pep Nolla, va recordar que la URV estava fent un estudi, pagat per l’empresa Silvalac, d’un any de durada que s’havia de presentar en poc temps (de fet, el termini previst és el pròxim mes de setembre).

L’estudi de la URV

«Els captadors que s’utilitzen al Camp de Tarragona que mesuren la qualitat de l’aire són passius i quan hi ha un episodi de molta contaminació no són útils. Han de ser captadors dinàmics», diu a Porta Enrere Francesc Xavier Roca, en relació als captadors que la URV havia instal·lat a Els Pallaresos per a prendre mostres de la qualitat de l’aire.

Inicialment, els captadors que es van  instal·lar pel municipi tenien forma de petita campana i havien d’estar col·locats durant un any per fer un bon estudi. Però alguns veïns es van queixar que només n’hi havia un i no varis tal com s’havia promès. L’Ajuntament va assegurar que se n’havien instal·lat d’altres però que actes vandàlics els havien trencat o directament endut. En una segona fase de mesuraments, la URV va instal·lar nous captadors en els punts indicats pels veïns i on es concentrava més pols negra. En una primera fase, molts captadors es van instal·lar en zones allunyades del focus del problema. Els resultats d’aquest ampli estudi de la URV encara no s’han fet públics.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb la URV per tal de parlar directament amb el professor Francesc Borrull i conèixer els detalls de l’estudi, així com el seu punt de vista sobre el cas d’Els Pallaresos. Des de la universitat tarragonina s’ha comunicat a aquest mitjà que no es podien donar detalls de l’estudi perquè aquest era «un conveni privat amb l’empresa Silvalac» i que tant els tècnics que estaven fent l’estudi com l’empresa tenien previst presentar els resultats el pròxim mes de setembre.

«El professor Borrull ens ha indicat que s’han trobat compostos que són propis de la nostra activitat com a empresa i que habitualment no es troben en indrets que no tenen una activitat com la nostra. Són dissolvents. Els captadors han registrat més concentració de dissolvents com més a prop de la fàbrica», admet Pedro Carmona, responsable de Recursos Humans de tots els centres de treball de Silvalac, en relació a l’estudi que aquesta empresa ha encarregat a la URV. Carmona admet que no hi ha conclusions definitives d’un estudi que s’ha estat fent des del mes de juliol de l’any passat fins ara. Així, tal com explica aquest representant de l’empresa, s’han fet mesuraments de dissolvents i d’altres compostos a l’aire amb una periodicitat de dues setmanes al mes durant un any, utilitzant un total de 10 captadors en diferents punts del poble. Carmona afirma que Silvalac no pot fer gaire més per a minimitzar les emissions de dissolvents perquè l’empresa ja disposa d’un oxidador tèrmic que es va instal·lar l’any 2009 i que va suposar una inversió de més d’un milió d’euros: «Ara tenim la millor tècnica disponible per reduir aquestes emissions. L’oxidador tèrmic redueix les emissions en un 90% però fer-ho al 100% és impossible». Amb tot, tal com s’ha vist en aquest reportatge, el gran problema ha estat durant molts anys que l’empresa ha emès a l’aire tots els dissolvents que consumia perquè fins al 2009 no tenia aquest oxidador. A més, i tal com consta en el quadre publicat anteriorment, un dels problemes que no s’han resolt tot i la instal·lació de l’oxidador tèrmic ha estat el de les emissions difuses, que són molt grans. Els veïns s’han queixat reiteradament que les finestres i les portes de la nau de Silvalac estan obertes durant moltes hores, un fet que facilita l’escapament d’aquests dissolvents en forma de COV. «Estem millorant l’aspecte de les emissions difuses. Els captadors mostren que les concentracions de COV van  a la baixa. Intentem tenir les portes tancades tot i que algú sempre podrà dir que aquell dia i aquella hora estava oberta, doncs sí, no ho puc negar. És possible que un dia a una hora determinada la porta estigui oberta però no ho fem per cap motiu en concret, sinó perquè pot ser que estiguin entran vehicles o es facin tasques de manteniment», admet Carmona, que assegura que habitualment Silvalac té un percentatge d’emissions difuses entre el 13% i el 15%, tot i que el quadre publicat més amunt no revela aquestes dades, sinó que són superiors.

Sobre el possible perill per a la salut dels veïns, Pedro Carmona apunta que l’estudi de la URV no se centra en aquest aspecte però assenyala que el professor Francesc Borrull els ha dit que no hi ha compostos cancerígens: «Borrull no ha especificat aquest tema perquè l’estudi no tracta sobre la salut. Ens ha dit, però, que qualsevol risc que es pogués derivar per a la salut no seria en cap cas cancerigen perquè els compostos trobats no són considerats cancerígens, i això és un alleujament». Per tant, l’estudi no desmenteix les conclusions del professor Rodríguez Farré sobre l’afectació sobre el sistema nerviós central i l’augment del risc de patir Parkinson.

Silvalac no es planteja repintar les façanes dels veïns

«Fongs n’hi ha a tot arreu, no només a Els Pallaresos. De fet, en algunes parts del poble que estan allunyades de la fàbrica també n’hi ha. Recordo que l’estudi dels fongs que vam presentar al gener d’enguany es va dir també que les condicions climàtiques de la zona on tenim la nau i on hi ha les cases més pròximes a Silvalac afavoreixen la presència d’aquests fongs», diu Carmona, que admet que l’empresa encara no s’ha plantejat si compensarà els veïns o no: «No hem decidit res sobre si repintarem les façanes i teulades dels veïns. Nosaltres també som part afectada. Ningú ha pogut assegurar que Silvalac sigui la causa dels fongs i si aquests no haguessin aparegut si la fàbrica no estigués aquí». Aquesta afirmació contrasta amb una altra que s’ha reflectit en aquest article quan en aquella presentació de l’estudi dels fons, José Hierro, director de Silvalac, va admetre que l’ennegriment de cases i de la fàbrica s’havia accentuat amb l’ampliació de les instal·lacions de l’empresa, que Carmona situa al voltant de l’any 2004: «Això és perquè vam fer una nau nova, amb sostre  tipus sandvitx i això va provocar que hi hagués més concentració d’humitat que facilita la presència de fongs i no tant a l’antiga nau, que és de pedra [tot i que aquesta està molt negra també]».  El cap de Recursos Humans apunta una altra dada sobre la presència massiva de fongs a Els Pallaresos: «Els especialistes van dir que el fong nou que es va descobrir, pràcticament no apareixia en altres parts del poble. Això vol dir que la teoria que Silvalac és un niu de fongs que s’han expandit per la resta del poble no s’aguanta». Amb tot, com s’ha explicat anteriorment, el fong majoritari que es va trobar era l’anomenat fong del conyac, que s’alimenta d’alcohols. En aquest cas dissolvents procedents de Silvalac.

El paper del departament de Territori

«El GEPEC lamenta la poca preocupació que el Departament de Territori i Sostenibilitat de Tarragona té respecte de la salut dels seus ciutadans, amb decisions que prioritzen quasi sempre els interessos econòmics de les empreses per sobre dels impactes en el medi ambient i la salut pública», deia un paràgraf de la nota de premsa enviada pel GEPEC arran de la publicació dels possibles efectes cancerígens de l’aleshores pols negra del municipi el maig del 2017. Des del començament, aquesta entitat ecologista i també els veïns van mostrar desconfiança envers el departament i l’OGAU, sentint-se, en les seves pròpies paraules, «enganyats». De fet, fa només uns mesos, el maig passat, un grup de veïns es va reunir amb el departament de Salut de la Generalitat  de Catalunya per intentar trobar solucions al problema. Des de Salut, però, van comunicar als veïns que la responsabilitat era de Territori que és, a més, el departament encarregat d’autoritzar els canvis substancials en l’activitat, com ampliacions d’instal·lacions o producció.

Els veïns, en plena mobilització, van demanar una reunió amb la cap de Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Trinitat Castro, i el cap de l’OGAU, Antoni Sans. La reunió es va fer efectiva el 21 de novembre del 2018, amb la presència de Porta Enrere.

«Si una empresa compleix amb matèria de normativa i legislació se li ha de donar l’autorització ambiental i si és que no, no. No podem anar més enllà», deia aleshores Trinitat Castro en resposta a la petició de Francesc Fortuny, veí d’Els Pallaresos de fer estudis que poguessin demostrar la presència de substàncies perilloses per a la salut. «L’empresa ens va convidar a anar a la fàbrica i aleshores em vaig adonar que les olors que sentíem al poble durant tots aquests anys provenien d’allí, de Silvalac, perquè l’olor dins de la nau era la mateixa que sentia al poble i a casa però multiplicada per 500», va afirmar Fortuny.

Però Antoni Sans va ser taxatiu en la seva interpretació de la situació: «Els dissolvents que fan servir [Silvalac], en les concentracions que s’han trobat, no haurien de ser perjudicials per a la salut de les persones». I va anar més enllà: «Allò que poden respirar els treballadors dins de la fàbrica respecte de l’aire que hi ha fora, ha de ser, i poso la mà al foc, d’un mínim de cent vegades més gran pel que fa a la concentració de substàncies. Però això segur que està controlat i calculat perquè els treballadors puguin fer aquesta feina quaranta hores a la setmana durant molts anys i no patir cap tipus de patologia». Sans admetia que durant anys i panys els veïns d’Els Pallaresos havien estat sotmesos a l’exposició de grans quantitats de dissolvents: «Abans de la instal·lació de l’oxidador tèrmic les emissions de Silvalac i anteriorment Gràfiques Castells eren d’escapament lliure? Sí». El cap de l’OGAU també va reconèixer que una de les furgonetes del departament, que porten un equip de captació de mostres per avalauar la qualitat de l’aire s’havia instal·lat a la zona de Jardins Imperi d’Els Pallaresos. Jardins Imperi es troba a més de 2,5 quilòmetres de Silvalac. Les cases dels veïns més pròximes dels veïns a la fàbrica estan a menys de 30 metres.

El cap de l’OGAU, però, finalitzava amb un missatge tranquil·litzador: «Ara com ara no parlaria de toxicitat i amb els resultats que tenim, estic força tranquil. Hi poden haver molèsties? Sí».

Crítiques a l’Ajuntament: el cas de La Secuita

El fet que alguns veïns haguessin de pagar de la seva butxaca els estudis de la UPC i recórrer pel seu compte a la catedràtica de la UAB per saber quin fong havia envaït el municipi va comportar crítiques, en aquella reunió del 19 de gener, a l’Ajuntament. Els assistents van carregar contra l’aleshores alcalde de la població, Pep Nolla (Junts per Catalunya), per la inacció del consistori davant de la problemàtica suscitada. «Des de l’Ajuntament hem seguit molt aquest cas, m’he convertit en un especialista», va dir Nolla. Però les reaccions no es van fer esperar: «A l’abril i maig del 2018 us vam venir a insistir amb aquest problema i ens vau dir que les eleccions eren aviat i que no estàveu per això». I l’alcalde, davant l’allau de crítiques va defensar-se: «M’he quedat molt preocupat perquè queda la imatge que l’Ajuntament s’ha desentès del problema. Vosaltres teniu aquesta impressió?». «Sí!», van respondre els veïns majoritàriament.

El batlle, que després de les eleccions de finals de maig no va ser reelegit, va esmentar que Silvalac, a banda de la problemàtica amb els fongs, havia comportat una despesa de 304.000 euros al consistori. Nolla feia referència a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va condemnar a Els Pallaresos a pagar aquesta quantitat al municipi de La Secuita en concepte d’impostos. L’any 1975 les dues poblacions van arribar a un acord perquè Els Pallaresos s’encarregués de cobrar els impostos a la zona que delimitava els dos termes municipals. Un cop recaptats, havia de repartir a parts iguals amb La Secuita. Però Els Pallaresos mai va pagar la part corresponent a La Secuita, que l’any 2012 va presentar una demanda al TSJC que va acabar guanyant. El total de la quantitat a pagar corresponia només a l’impost de l’IAE de Silvalac. Resulta que aquesta empresa té el 89% de la seva superfície al terme municipal de La Secuita, i la resta a Els Pallaresos. «Ells es queden els diners i nosaltres la porqueria», va dir un dels veïns assistents a la reunió. De fet, La Secuita no té cap problema d’ennegriment perquè el nucli de població queda lluny de Silvalac, que es troba en la zona industrial del municipi. Una zona industrial que limita amb el nucli de població d’Els Pallaresos.

L’autorització ambiental

Silvalac feia mesos que tenia pendent l’autorització ambiental prèvia al canvi substancial que volia fer en l’increment de la producció. Aquesta era una bona oportunitat perquè els veïns fessin sentir la seva veu i s’asseguressin que l’empresa havia de complir unes mesures molt més estrictes per garantir la seva salut. Així, el departament de Territori va aprovar temporalment l’autorització ambiental estimant part de les al·legacions presentades pels veïns i pel GEPEC que determinava, entre altres prescripcions, que l’empresa havia d’augmentar els controls de les seves emissions i prendre mesures per reduir les emissions difuses.

En el tràmit d’exposició pública de l’autorització temporal, el GEPEC va fer constar l’existència dels estudis impulsats pels veïns que van ser desestimats pel departament de Territori en considerar-los poc concloents: «D’acord amb els resultats de COVs dels mostrejos puntuals realitzats durant el mes de novembre de 2018, i en base als valors de referència utilitzats en aquest estudi (VLA/420) per valorar el possible risc d’exposició de les persones, l’informe conclou que cap dels paràmetres analitzats supera aquests nivells […] l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) indica que alguns d’ells [compostos] poden produir irritació ocular i poden provocar somnolència i marejos, però són efectes que, en tot cas, es donarien en exposicions agudes, i no els classifica com a cancerígens».

Silvalac també va presentar al·legacions per evitar algunes prescripcions que l’obligaven a instal·lar mesuradors i canalitzar les emissions i, per tant, invertir més diners.

Aquest mes de juliol s’ha emès la resolució definitiva on es mantenen les prescripcions per augmentar el control de les emissions. El departament de Territori va aprovar definitivament l’autorització ambiental i, per tant, la petició de canvi substancial. Tal com ha pogut saber Porta Enrere, el GEPEC interposarà recurs de reposició perquè considera que hi ha un apartat preocupant. Silvalac va demanar en una de les al·legacions que va presentar en relació a l’aprovació provisional, que se li permetés continuar treballant encara que l’oxidador tèrmic s’espatllés. L’autorització ambiental definitiva li permetrà si el període que aquest element —fonamental per a reduir la contaminació tenint en compte la quantitat de dissolvents que utilitza l’empresa (i així i tot, les emissions difuses també són molt elevades com s’ha vist al començament de l’article)— està fora de servei durant un període igual o inferior al 5% de l’activitat anual. «Això és moltíssim, estem parlant de 18 dies de funcionament sense l’oxidador, imagina’t la quantitat de dissolvents que emetrien, més d’una tona diària», adverteix Jaume Formosa del GEPEC.

Formosa també es mostra preocupat per les emissions difuses. En la resolució només s’exigeix que Silvalac canalitzi aquestes emissions cap a l’oxidador tèrmic en una de les sales, i no en totes —i atorga un període de 12 mesos per a adequar les sales designades al sistema de canalització—, un fet que no evitarà, per tant, una reducció important d’aquesta mena d’emissions. «Veient això, per a mi el problema més gran és la gent que treballa a dins», diu Jaume Formosa, en relació als empleats de Silvalac. Aquest membre del GEPEC lamenta que la resolució no esperi saber a conèixer els resultats de l’estudi que està fent la URV i que s’han de presentar pressumiblement al setembre: «Els hi vam dir, però no ho han tingut en compte. És un estudi important, d’un any de durada i creiem que mostrarà resultats que no seran acceptables», diu. Cal recordar, però, que aquest estudi està pagat per l’empresa. Preguntat pel compliment dels paràmetres legals sobre l’emissió de substàncies per part de Silvalac, Formosa s’expressa de manera molt semblant a la d’Eduard Rodríguez Farré, Francesc Xavier Roca o Eva Gallego: «Que les emissions estiguin dins dels marges legals no vol dir que no afectin la salut. De fet, els límits màxims d’emissions s’han anat reduint amb els anys. El que abans s’admetia i estava dins de la normativa ara ens semblaria totalment inadmissible. La meva percepció és que els límits màxims es van reduint a mesura que la tecnologia fa més eficients els processos».

Pendents del recurs del GEPEC i de l’estudi de la URV (pagat per Silvalac), els habitants d’Els Pallaresos estan a l’expectativa sobre què passarà en un futur pròxim. De moment, ja han passat gairebé 30 anys exposats a grans quantitats de dissolvents.

«La solució? Que l’empresa no estigui allí. O que garantís, d’alguna manera, que no emetrà dissolvents en un futur», sentencia Eduard Rodríguez Farré.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *