Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Medi Ambient Fran Pizarro: «El meu acomiadament és un avís a navegants a tot el sector petroquímic...

Comentaris (0) /

Escrit per:

Fran Pizarro Fernández (Tarragona, 10 d’octubre de 1973) era el president del comitè d’empresa d’Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE) quan la direcció de la fàbrica, protagonista de l’accident més greu en la història de la indústria petroquímica de Tarragona (la més gran del sud d’Europa), va decidir fer-lo fora.

Pizarro, amb més de 20 anys d’experiència a l’empresa, és el responsable de Seguretat Industrial i Salut Laboral de la federació d’Indústria del sindicat Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona.

Com molts altres treballadors del sector petroquímic de la seva edat, Pizarro va fer un curs d’operador de planta a REPSOL entre els anys 1999 i 2000 després d’haver estudiat Química Industrial i Anàlisi Química a la Formació Professional (posteriorment es va titular com a Graduat Social i tècnic de Prevenció de Riscos).

El curs a la petroliera li va servir per trobar feina a IQOXE, que aleshores estava en mans de La Seda Barcelona, grup que anys després faria fallida i que, un cop es va formalitzar el concurs de creditors, deixaria la fàbrica en mans del grup Cristian Lay, actual propietari, en una subhasta on l’empresari extremeny de la bijuteria es va imposar a gegants químics especialitzats en òxid d’etilè com Indorama Ventures (IQOXE és l’única fàbrica de tota la península Ibèrica que fa aquest compost).

Pizarro, en el seu paper de delegat sindical i president del comitè d’empresa, s’ha caracteritzat per parlar clar sobre la situació de la fàbrica i reclamar millores en les condicions de treball dels empleats d’IQOXE que, segons consta en el sumari judicial que investiga l’accident del 14 de gener de 2020, es trobaven en situacions de grans càrregues de feina i falta d’efectius.

Ara, un cop fora de l’empresa (tot i que lluitarà per recuperar el seu lloc de feina), Pizarro no es mossega la llengua.

 

Per què el van acomiadar?

Vaig tenir una discussió amb una altra persona del comitè d’empresa. Aquesta persona em va denunciar i l’empresa ho ha agafat com a pretext per a fer-me fora.

 

S’ha dit que vostè el va amenaçar de mort.

Jo no he amenaçat de mort mai a ningú.

 

Què va passar, doncs?

Vam discutir per un assumpte que es tractava al comitè d’empresa. Passa sovint que hi hagi discussions. Ara, d’aquí a dir que el volia agredir o matar, hi ha molta diferència. En reunions del comitè d’empresa han passat coses més grosses que això que ha provocat el meu acomiadament i no hi ha hagut aquesta mena de sancions. Ha estat molt injust.

 

Ho va veure algú allò?

Clar, hi ha testimonis, però l’empresa només ha agafat els que li ha interessat, no d’altres, companys meus, que poden dir el que realment va passar.

 

S’ha dit que vostè gairebé arriba a les mans contra l’altre membre del comitè.

Això és mentida. Va ser una discussió. Fent un símil amb l’escola quan érem petits, la sanció que em correspondria per allò que va passar seria escriure cent vegades «no ho faré més».

 

Les sancions que estipula el conveni quines són?

Et poden suspendre de feina i sou durant uns dies. La sanció màxima seria perdre la feina, però allò que va passar en el meu cas no suposava, de cap manera, una sanció d’aquesta mena.

 

Com poden dir que no sabien que l’MPEG 500 esclatava? Ho hem descobert ara? Ens donaran el premi Nobel per aquesta descoberta?

 

Aquest acomiadament es fa efectiu la setmana que la cúpula directiva d’IQOXE està declarant davant la jutgessa. Casualitat?

És sorprenent. A ningú del sector petroquímic li agrada ni l’interessa aquesta mena de coses, que posen la indústria en el focus mediàtic. En canvi, a IQOXE sembla que sí. Volen distreure l’atenció de les declaracions dels directius? Podria ser. Per cert, que allò que s’està declarant és patètic.

 

Per què?

Com poden dir que no sabien que l’MPEG 500 [el producte que hi havia dins del reactor que va explotar el 14 de gener de 2020] esclatava? Ho hem descobert ara? Ens donaran el premi Nobel per aquesta descoberta? Tu produiries un compost sense haver-lo provat abans? Per no parlar de les últimes declaracions del que, quan es va produir l’accident, era el director de l’empresa…

 

[Segons un informe encarregat per IQOXE i fet per l’Institut Químic Sarrià (IQS),  «que l’MPEG es “descomposés” a aquelles temperatures -d’uns 300 graus- no estava contemplat pels experts». Aquesta afirmació de l’IQS és sorprenent perquè a les fitxes de seguretat d’aquest producte que té la multinacional Clariant, que fa molts anys que el produeix, ja s’indica que l’MPEG 500 es descompon a partir dels 290 graus celsius.]

 

Què ha dit?

Que ell també havia perdut amics aquella nit [en relació amb els dos treballadors morts]. Quan ho vaig llegir a la premsa em queien les llàgrimes. Quina barra! Aquest paio [l’exdirector] no parava d’assetjar el cap de planta que va morir, l’Òscar Saladié. I ara va i diu això. Que li preguntin a la vídua del Saladié si eren amics o no.

 

Pel que vostè explica, s’estan dient mentides en seu judicial?

Estan blanquejant l’accident. Per què no diuen que hi havia una avaluació de riscos psicosocials que contemplava que les càrregues de treball a IQOXE eren nefastes i nocives per als treballadors? El director general de l’empresa va dir que aquell informe era una enquesta d’opinió. Això és molt greu. Saps què vol dir tot això?

 

Què?

Que la gent que té diners mai paga per allò que fa, que no va mai a la presó. Tenen barra lliure. Només paguem els de sempre.

 

Vostè era un dels treballadors més crítics amb la direcció. Creu que això té a veure amb el seu acomiadament?

Ho tinc claríssim. Pensa que nosaltres [CCOO] anem constantment a Inspecció de Treball per a denunciar les pràctiques laborals d’IQOXE.

 

Pizarro, davant l’edifici de la Tabacalera aquest matí.

 

Quantes vegades han anat?

Aquest any sol, tres o quatre vegades.

 

Això és molt?

Moltíssim. Pensa que jo soc el responsable de Seguretat Industrial i Salut Laboral de la federació d’Indústria de CCOO a Tarragona i et puc dir que les empreses li tenen respecte [en el sentit de por] a Inspecció de Treball.

 

IQOXE no li té por?

Es veu que no.

 

Al sumari judicial consta un informe demolidor d’Inspecció de Treball que, quan el llegeixes, et poses les mans al cap, però, en el moment d’imposar una sanció, aquesta és de només (tenint en compte el volum de negoci d’aquestes empreses) 180.000 euros. I, a sobre, IQOXE la va impugnar.

Així és. I et diré més, IQOXE va denunciar la mateixa Inspecció de Treball, fins i tot.

 

Com?

IQOXE va presentar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) després de l’accident i volia justificar-ho per causa major. Els treballadors no hi estàvem d’acord i Inspecció de Treball ens va donar la raó i no ho va acceptar. Per això IQOXE l’ha denunciat.

 

I com està aquesta denúncia?

L’altre dia vam anar a declarar a Barcelona. L’anterior president del Comitè d’Empresa també va declarar i, en contra de la posició de la resta dels treballadors, va dir que estava plenament justificat que l’ERTO fos per causa major.

 

Per tant, va fer seus els arguments de  l’empresa, no?

Sí.

 

Aquest expresident del comitè d’empresa té alguna cosa a veure amb el seu acomiadament?

Sí, és amb qui em vaig discutir.

 

I va ser ell qui el va denunciar a vostè.

Prefereixo no respondre a aquesta pregunta [Pizarro ja ha admès —vegeu l’inici de l’entrevista— que la persona amb qui es va discutir va ser qui va presentar la denúncia].

 

Abans vostè explicava que l’últim recurs que tenen els treballadors és denunciar a Inspecció de Treball. IQOXE, com la resta d’empreses dels polígons petroquímics de Tarragona, pertany a l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Li consta si l’AEQT estava al corrent de les coses que IQOXE no estava fent bé?

A hores d’ara suposo que ja ho deuen saber, no? [riu].

 

 

El truc més vell de la història: tallar al cap a qui porta la veu cantant.

 

 

Em refereixo a abans de l’accident.

Això no ho sé.

 

Un accident com el d’IQOXE, fa malbé la reputació de tot el sector. Des del seu punt de vista, entén que l’AEQT no sàpiga allò que passa dins de les empreses?

No ho entenc. No et pots posar de perfil en coses així.

 

En la concentració de dimecres passat davant del jutjat de Tarragona per protestar pel seu acomiadament, un company seu va dir que el fet que IQOXE l’hagués fet fora era «un avís a navegants».

(Riu) Home, és el truc més vell de la història: tallar al cap a qui porta la veu cantant.

 

Aquest «avís a navegants» fa referència exclusivament als treballadors d’IQOXE?

No, a tot el sector i a tot el sindicalisme. És un fet molt greu. Els delegats sindicals poden pensar, «si a aquest, que és el responsable de seguretat i salut laboral en la federació d’Indústria del sindicat, li tallen el cap, què no ens faran a nosaltres!».

 

Hi ha por entre els treballadors del sector petroquímic de Tarragona?

Sí, clar que n’hi ha.

 

Els treballadors del sector petroquímic tenen unes condicions econòmiques millors que els d’altres sectors industrials. La por a un acomiadament que els faci perdre aquest nivell de vida i haver de buscar feina en altres sectors industrials on tindrien pitjors sous pot actuar com una mena de xantatge a l’hora de callar veus crítiques?

És evident que la gent té por a perdre aquestes condicions econòmiques. La petroquímica és molt potent a Tarragona. A mi m’agradaria que les condicions que tenim al sector petroquímic fossin extensibles a tots els treballadors, sobretot els de les empreses subcontractades, que no tenen aquestes condicions i les haurien de tenir. Molta gent té por de perdre una feina que li ha permès tenir un sou molt bo durant molts anys. Jo mateix, fa més de vint anys que treballo en això i ara m’he de buscar la vida. I tinc un fill que veu com el seu pare s’ha quedat a l’atur. És una por a perdre el que tens i a la incertesa del futur. La por paralitza.

 

Fora de la petroquímica «fa molt de fred»?

Sí. Has vist la sèrie El joc del calamar?

 

Sí.

Doncs això és el mateix. Tothom està dins del joc perquè els hi prometen que guanyaran un munt de diners i saben que la vida fora del joc està molt difícil.

 

L’únic error que he comès ha estat defensar les condicions laborals i la seguretat dels treballadors i dels ciutadans de Tarragona.

 

Però en la sèrie, els jugadors arrisquen la pell. Moren tots excepte el guanyador.

(Em mira sense respondre durant uns segons i quan parla reprèn la pregunta anterior).

 

Suposo que no em contractarà ningú.

 

Sempre s’ha dit que existeix un pacte no escrit entre les empreses del sector petroquímic. Un pacte de no-agressió. Vostè creu que alguna empresa el contractarà?

Tinc experiència en aquest sector i mai m’han sancionat per res. L’únic error que he comès ha estat defensar les condicions laborals i la seguretat dels treballadors i dels ciutadans de Tarragona.

 

La indústria petroquímica de Tarragona fa seixanta anys que està implantada al territori. Hi ha hagut un munt d’accidents i de vessaments de tòxics al medi ambient. En canvi, costa trobar treballadors que parlin obertament de tot això. Hi ha por a parlar?

La por fa molt de mal.

 

Després de l’accident d’IQOXE, els Mossos d’Esquadra es van adonar que hi havia un munt de líquid antiescumejant al canal que du al mar. Allò, segons la investigació, servia per emmascarar els vessaments d’aigües residuals amb productes contaminants al mar. Aquell antiescumejant no el llençaven els directius, per molt que ho haguessin ordenat, ho feien els treballadors. Per què ningú va denunciar res de tot això?

Els treballadors volen dur el pa a casa i si el teu cap et diu que s’ha de fer allò i que, fent-ho, no passa res, ho fas.

 

Vostè, però, sí que es queixava. Va demanar durant molts mesos que es fessin mesuraments de la qualitat de l’aire dins de l’empresa, especialment per compostos cancerígens.

Vam insistir que es fessin, i al final es van fer.

 

Els treballadors tenen accés a les dades de mesurament dels diferents compostos perillosos hora per hora?

Aquesta resposta la callo.

 

Per què?

Tu has fet molta investigació sobre aquest tema i saps perfectament que hi ha diferents rangs de mesurament.

 

Vol dir que s’estarien mesurant concentracions de compostos perillosos a l’aire a partir de quantitats enormes?

Potser.

 

Els diners callen boques?

Sí. Però et dic una cosa: tornaria a fer el que he fet, malgrat que he pagat un preu molt car. Si calles, tot això es posa en un calaix i s’oblida. Aquí ha passat una cosa molt greu i m’ha tocat a mi pagar-ne les conseqüències.

 

Hi ha hagut massa silencis en el sector aquesta setmana després del seu acomiadament?

A què et refereixes?

 

Un cop el van fer fora, ha trobat a faltar el suport o la manifestació pública d’algú en relació amb el seu cas?

Sí.

 

Qui?

Prefereixo no dir-ho.

 

Fran Pizarro sent l’angoixa d’haver perdut la feina i pensant en el futur del seu fill.

 

Els seus companys de feina a IQOXE li han expressat el seu suport?

Sí. He notat el seu escalf i els ho agraeixo.

 

En els informes de Mossos d’Esquadra que consten en el sumari s’hi diu que els índexs d’accidentalitat a IQOXE es van disparar amb l’arribada del grup Cristian Lay a la propietat de l’empresa. Vostè, que va començar a treballar a la fàbrica molt abans de l’arribada dels nous propietaris, ha percebut un canvi radical en la gestió dels processos productius i de la gestió del personal?

I tant. Com diem en el món sindical, els nous propietaris van passar «el rodet».

 

És evident que no és el mateix tenir una tecnologia actual que una de fa cinquanta anys.

 

Què vol dir?

Van reduir personal, van augmentar càrregues de treball…

 

En la investigació judicial es mostra com l’escassetat de personal provocava que no hi hagués cap treballador a la sala de control mirant l’evolució dels processos productius a les pantalles. De fet, algun treballador va declarar davant dels Mossos que el director de la fàbrica li havia dit que «mirar una pantalla no era treballar». Això, en una indústria que opera amb productes tòxics i inflamables no és una imprudència?

(Riu) És evident, no?

 

IQOXE és la successora d’IQA, una de les primeres fàbriques que es van instal·lar en el polígon sud. Tot i que s’han anat fent inversions parcials, moltes de les seves instal·lacions tenen molts anys d’antiguitat. Això suposa un risc per a la seguretat dels treballadors i les persones dels nuclis de població que hi ha a prop?

Tot allò que és dels anys 70 del segle passat i, fins i tot, abans, es revisa minuciosament, però és evident que no és el mateix tenir una tecnologia actual que una de fa cinquanta anys.

 

IQOXE va ser la protagonista de l’accident més greu en la història de la petroquímica de Tarragona que és, al seu torn, la més gran de tot el sud d’Europa. IQOXE és una empresa més segura ara que abans de l’accident?

Una mica. Però falten moltes coses per fer.

 

Per exemple?

Escoltar els treballadors.

 

Els sindicalistes som gent valenta. Imagina’t que no existís la nostra figura a les empreses!

 

La direcció no els escolta?

Amb l’arribada d’un nou director l’any passat es va canviar aquesta manera de fer. Sempre dic que venia amb un violí a l’espatlla i que el tocava de meravella, però, de cop i volta, la música d’aquell violí va deixar de sonar i ara hem tornat als vells temps, a obviar allò que opinen els treballadors.

 

Com era la seva relació amb la direcció de l’empresa?

L’actitud de la direcció envers el comitè d’empresa ha estat sempre la de no dialogar.

 

Com deia abans, vostè ha tingut una actitud activa en la defensa dels treballadors i fiscalitzadora de les pràctiques d’una empresa que, segons consta en el sumari, hauria comès un munt d’irregularitats. Els altres delegats sindicals en altres empreses del sector petroquímic també fan aquesta feina o són més condescendents amb les fàbriques?

Absolutament sí, ho fan. Com t’he dit, els sindicalistes som gent valenta. Imagina’t que no existís la nostra figura a les empreses! Hi havia un antic director a IQOXE que sempre deia: «Els sindicats fan poca cosa, però si no estiguessin…»

 

Per regla general, les empreses petroquímiques maximitzen beneficis fins i tot assumint riscos inassumibles?

Les empreses volen aconseguir el màxim benefici possible, però no crec que ho facin a costa d’assumir uns riscos inassumibles. Sempre es poden fer les coses millor, però, en general, fan les coses bé.

 

Si tu a una empresa del calibre que tenen les petroquímiques li imposes una sanció de 3.000 euros, és com si no li fessis res

 

Vostè ha vist pràctiques irregulars o perilloses en la seva carrera professional?

Sí, i, de fet, les he denunciat.

 

En els expedients d’accidents de les indústries petroquímiques que Toni Orensanz i jo mateix hem hagut de consultar per fer el llibre La gran explosió, es poden veure abocaments de tòxics al mar, rieres, mancances de seguretat que han provocat explosions i moltes altres catàstrofes i, tot i això, les sancions imposades sovint són ridícules. El sorprèn que això passi?

I tant que em sorprèn. I a mi i a tothom. Si tu a una empresa del calibre que tenen les petroquímiques li imposes una sanció de 3.000 euros, és com si no li fessis res. En canvi, si a la cafeteria d’allí al davant li poses una multa així, demà ha de tancar. Això és una cosa que s’ha de millorar. S’han d’imposar sancions més grans.

 

Recorrerà el seu acomiadament?

Sí.

 

Si guanyés i es decretés la reincorporació a IQOXE, tornaria?

Sí, clar. Necessito treballar. Si jo no em guanyo la vida, el meu fill no tindrà un plat a taula.

 

En els últims anys s’han millorat les condicions de seguretat a la petroquímica?

Hi ha empreses que consideren les inversions en seguretat com una despesa, i això no pot ser. Aquesta visió ha de canviar.

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.