L’última edició de la Feria de Abril del barri de Bonavista de Tarragona es va celebrar l’any 2019. Des d’aleshores, la pandèmia de COVID-19 i l’absència d’entitats candidates per dur a terme l’organització de l’esdeveniment han provocat que no s’hagi celebrat més, un fet que va comportar crítiques al —fins fa poc— govern municipal comandat pel republicà Pau Ricomà des de les files del PSC i des d’una entitat molt vinculada a la Feria, la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia.

La presidenta d’aquesta entitat, Charo García, que en les passades municipals ocupava el número 17 en la llista de Sumem per Salou – PSC – Candidatura de Progrés encapçalada per Pere Granados (que ha tornat a revalidar el mandat a l’alcaldia de Salou), carregava fort contra l’Ajuntament de Tarragona pel fet de no celebrar la Feria l’any 2022.

«Nosaltres no som els responsables que no se celebri la Feria de Abril. No assumirem una responsabilitat que no ens pertany. Són ESPIMSA i l’Ajuntament els encarregats de dur a terme un concurs públic perquè es decideixi qui gestiona aquest esdeveniment», afirmava Charo García l’abril de l’any passat. Amb el canvi de govern a la plaça de la Font el juny de 2019 —es passava de 12 anys de mandat socialista a la primera legislatura d’ERC—, es va decidir que calia fer un concurs per triar quina entitat organitzaria la Feria. Al concurs, que es va convocar per primera vegada el 2020, només es va presentar la Casa de Andalucía, però l’esdeveniment no es va fer per culpa de la pandèmia, igual que l’any 2021. El 2022, les converses entre l’Ajuntament i l’entitat que presideix García no van fructificar i la Feria tampoc es va celebrar.

Malgrat que la presidenta assegurava en aquella roda de premsa de l’abril de 2022 que «enlloc està escrit que nosaltres siguem els organitzadors», la Casa de Andalucía havia estat l’organitzadora de l’esdeveniment en les edicions de 2018 i 2019 després que Charo García li va oferir a l’aleshores presidenta de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals (ESPIMSA, l’actual empresa de mercats), Elvira Ferrando, que fos la Casa de Andalucía qui organitzés la Feria aquells anys i els «successius», tal com va publicar Porta Enrere en un article el passat 27 d’abril. Fins aleshores, l’organització anava a càrrec d’ESPIMSA. Aquells dos anys (2018 i 2019), l’adjudicació a la Casa de Andalucía es va fer de forma directa, mitjançant un contracte menor. Enguany, el concurs va quedar desert perquè no s’hi va presentar cap entitat.

De fet, les edicions de 2018 i 2019, així com les de 2016 i 2017 estan sent investigades pels Mossos d’Esquadra. Els agents van entrar a les oficines d’ESPIMSA el passat 19 d’abril a la recerca de documentació sobre els pagaments fets per l’empresa de mercats a la Casa de Andalucía.

En el període investigat, ESPIMSA va fer almenys quatre pagaments a la Casa de Andalucía: el del contracte de l’organització de la Feria de Abril l’any 2018 (18.000 euros), el de l’edició de 2019 (14.999 euros) i dos pagaments els anys 2016 i 2017. Aleshores, la quantitat era la mateixa, 6.000 euros.

«És inadmissible que l’Ajuntament de Tarragona es plantegi deixar perdre un esdeveniment com aquest, que té més de 30 anys d’història i que compta amb una participació de 75.000 persones», deia Sandra Ramos, portaveu del PSC, l’abril de 2022 mentre remarcava que «en els moments més complicats de la passada crisi econòmica, els governs socialistes van mantenir aquesta celebració, encara que fos en un format més econòmic».

Però durant la crisi econòmica, la Feria de Abril no va tenir un format tan econòmic com la portaveu del PSC havia assegurat. Segons les dades facilitades per ESPIMSA a Porta Enrere arran d’una petició d’informació pública d’aquest mitjà, l’any 2010, per exemple, va ser el que va registrar més despesa per part de l’empresa de mercats a l’hora d’organitzar aquest esdeveniment, amb 56.601,37 euros.

L’aleshores presidenta d’ESPIMSA, Patricia Anton, assegurava al Diari de Tarragona en la seva edició del 19 d’abril de 2012 que l’aportació del consistori a la Feria de Abril l’any 2011 havia estat de 27.000 euros i que el 2012 aquesta seria de 15.000 euros. Però les dades oficials no corroboren les afirmacions d’Anton. De fet, l’any 2011 ESPIMSA va gastar 52.157,32 euros en la Feria de Abril i el 2012 la despesa va arribar als 46.200,13 euros. Quantitats molt per sobre del que havia assegurat aleshores la regidora socialista.

Segons les dades de l’empresa de mercats, entre els anys 2002 i 2019 ESPIMSA va gastar 680.904,34 euros en l’organització de la Feria de Abril. En aquest període falta la despesa de l’any 2003 del qual, tal com ha comunicat l’empresa de mercats a Porta Enrere, no hi ha dades. Si es té en compte que els dos anys amb menys despesa van ser el 2018 (18.204,14 euros) i el 2019 (14.999 euros), amb la suma del 2003 (en un moment on la mitjana estava al voltant dels 40.000 euros anuals) la xifra total de despesa en la Feria de Abril superaria clarament els 700.000 euros.

La mitjana de despesa entre els anys 2002 i 2007 (tenint en compte que falta el 2003), sota mandat municipal de Joan Miquel Nadal, va ser de 40.973,35 euros. Entre 2008 i 2019, amb Josep Fèlix Ballesteros com a alcalde, la despesa mitjana d’ESPIMSA per a la Feria de Abril va ser de 39.669,80 euros.

Les aportacions d’ESPIMSA els dos últims anys (2018 i 2019) van ser sensiblement inferiors a les edicions precedents. Els diners de l’empresa de mercats van anar a la Casa de Andalucía, que es va encarregar, tal com confirma ESPIMSA a Porta Enrere, d’organitzar les dues últimes edicions.

«L’any 2019 la Feria va costar 50.000 euros. L’aportació de l’Ajuntament (15.000 €) només en pagava una part, la resta la buscàvem nosaltres amb subvencions», afirmava Charo García en la roda de premsa del mes d’abril de 2022.

Tal com va publicar Porta Enrere en l’article del 27 d’abril d’enguany, la Casa de Andalucía havia rebut 130.000 euros de l’Ajuntament de Tarragona en concepte de subvencions, per activitats socioculturals o pel simple fet de ser una entitat. Aquests diners, que es van donar entre els anys 2000 i 2020 van procedir bàsicament d’ESPIMSA (45.655,64 euros), l’Ajuntament (51.355 euros) i Aparcaments Municipals (AMT, 13.600 euros).

Casetes, llums i grups electrògens

Si s’observa el detall de la despesa d’ESPIMSA en la Feria de Abril en el període 2002-2019 es pot comprovar com les principals partides són el muntatge o lloguer de les casetes o «carpes» (15.289,76 euros el 2002, 19.950 el 2004, 22.157,23 el 2007, 17.000 el 2009…) i la il·luminació.

L’any 2010, hi havia un total de vuit casetes a la Feria de Abril. Una notícia del Diari de Tarragona l’any 2012 assegurava que cada caseta tenia un cost de 2.000 euros i que les entitats no les podien assumir. En la documentació d’ESPIMSA consta que els anys 2010 i 2011 el cost del muntatge de les «carpes» era d’uns 17.000 euros, un preu semblant a aquell que s’esmentava en la notícia del Diari. L’article del rotatiu tarragoní també recollia que l’Ajuntament havia decidit canviar el format de casetes per una sola carpa única i més gran per tal d’estalviar costos. El 2012, la primera edició amb aquesta gran carpa, el cost del muntatge va ser de 10.600 euros.

La il·luminació ha estat la segona partida més important, amb una mitjana d’uns 11.000 euros en les últimes edicions, tot i que els anys 2010 i 2011, la despesa estava al voltant dels 17.000 euros.

Hi ha una altra partida destacada, el lloguer dels grups electrògens. Així, el 2005, el cost per aquest concepte era de 3.523,76 euros, però el 2008 la despesa s’havia disparat fins als 7.504,8 euros en un total de sis factures, les dues últimes amb data de 31 de desembre i pel mateix import (2.354 euros). El 2012, el cost del lloguer d’aquests equips va sumar 7.456 euros.

La falta d’informació

A banda d’ESPIMSA, Porta Enrere va preguntar a l’Ajuntament i a la resta d’empreses, fundacions o patronats municipals si havien finançat la Feria de Abril. L’empresa d’aigües, EMATSA, va dir que havia aportat 2.000 euros l’any 2011, mentre que la resta d’empreses municipals van dir que no havien fet cap pagament. Un cas curiós és l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT), que assegura que «per a períodes anteriors a l’exercici 2017 no disposa de documentació per atendre peticions d’informació comptable». El 29 de gener de 2021, però, Porta Enrere va publicar un article on, després de consultar documentació física (factures i informes) de l’EMMCT, va poder certificar que aquesta empresa de mitjans havia destinat uns 4.200 euros a la Feria de Abril.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Tarragona ha respost a Porta Enrere que no pot determinar quins pagaments s’han fet a la Feria de Abril perquè caldria que a la factura del proveïdor s’hagués fet constar aquest concepte. «En cas, per exemple, que el presentador en el concepte hagués especificat únicament el nom de l’artista contractat, la definició de la compra de material efectuada, etc, malgrat ser una factura relacionada amb el concepte que interessa al sol·licitant [la Feria de Abril], [la cerca comptable] no donaria cap resultat», diu el consistori tarragoní.

Cal recordar que l’any 2010 l’Ajuntament va gastar 100.000 euros per tal d’asfaltar l’esplanada on se celebra la Feria de Abril. Tal com publicava el Diari de Tarragona en la seva edició del 15 d’abril del 2010, aquells diners procedien de l’Estat. Algunes entitats van criticar aquesta inversió pensada només per a la Feria, que a més no estava ben feta perquè asseguraven que les casetes continuaven sense tenir accés a l’electricitat i l’aigua i això obligava a contractar grups electrògens que, com hem vist, suposaven una part important de la despesa de cada edició.

A més, l’aleshores tinent d’alcalde de Relacions Ciutadanes, Manuel López Pasca, admetia que, a banda del pressupost de la Feria que pagava ESPIMSA —que calculava entre 40.000 i 50.000 euros per edició— l’Ajuntament havia pagat actuacions artístiques, un fet que aquell any, el 2010, no podia fer, i per això el pressupost havia baixat. Per tant, els pagaments amb diners públics per a la celebració de la Feria superarien les xifres que es mostren en aquest article.

Pressupostant pèrdues

En la informació facilitada per ESPIMSA a Porta Enrere també hi ha una sèrie de pressupostos de cada edició. En aquests pressupostos, ESPIMSA calculava també la diferència entre ingressos i les despeses i resulta que cada any hi havia pèrdues. Entre els anys 2000 i 2016 les pèrdues previstes sumaven 338.487,27 euros, i això que no hi ha dades d’ingressos (ni de dèficit) del 2010 i cap mena de dada del 2003 i del 2014.

En l’apartat d’ingressos es computa un concepte amb el nom d’«aportació ESPIMSA». Així, entre els anys 2010 i 2016 ESPIMSA preveia —despesa d’organització a banda— una aportació de 4.263,17 euros per cada any d’aquell període. Una xifra una mica superior a la de l’any 2009 (4.037,82 euros), 2008 (3.845,54 euros, pràcticament idèntica a la de 2007), 2006 (3.539,22 euros), 2005 (3.395,69 euros), 2004 (3.280,87 euros), 2002 (3.048,01 euros), 2001 (al canvi amb euros i amb la inflació acumulada, 4.601,45 euros) i 2000 (4.638,41 euros). Aquest any 2000, a l’aportació d’ESPIMSA s’hi feia constar que era en concepte de despeses de personal i administració, però el fet és que la quantitat està computada com a ingressos. De fet, en l’apartat de despeses també consta aquesta mateixa quantitat per aquest mateix concepte. I així cada any.

Pel que fa a la resta d’ingressos, només hi ha l’aportació del Gremi d’Atraccions de Fira de Catalunya (GREFIC) —entre 18.000 i 30.000 euros anuals— i, en els primers anys, el lloguer de les casetes. L’any 2000 això últim suposava (segons el pressupost) uns 1.697,34 euros, el 2001 1.324,47 euros, el 2002 2.864,65 euros, el 2004 3.875,62 euros, el 2005 3.707,12 euros, el 2006 (la xifra cau moltíssim) 168,51 euros, i a partir del 2007 ja no consten ingressos pressupostats per aquest concepte.

El 2012 apareix un altre ingrés, el «bar carpa», amb 2.500 euros. Aquell any, Javier Villamayor, tinent d’alcalde i regidor responsable del barri de Bonavista, assegurava —tal com havia dit Patricia Anton— que el cost de la Feria per a les arques d’ESPIMSA el 2012 seria de només 15.000 euros  (les dades mostren que va acabar sent de 46.200 euros) i que aquesta reducció seria possible gràcies a l’augment dels ingressos, especialment de la concessió del servei de bar que hi hauria dins de la carpa i per l’aportació dels firaires. Els ingressos del bar, com s’ha vist, estaven pressupostats en 2.500 euros i GREFIC n’havia d’aportar 30.000 en aquella edició. Porta Enrere va demanar a ESPIMSA els pagaments fets pels firaires. La factura de 2012 indica que GREFIC va pagar 29.999,16 euros IVA inclòs. El 2013, els diners previstos pel bar havien caigut molt, 545,45 euros. No hi ha cap any més en què es preveiessin ingressos per aquesta via.

Les despeses pressupostades eren superiors als pagaments que havia fet ESPIMSA per organitzar la Feria durant tots aquests anys. Per aquest motiu, Porta Enrere ha demanat a l’empresa de mercats un aclariment de la informació rebuda. Aquest mitjà volia que ESPIMSA confirmés si el dèficit que constava en els pressupostos s’havia certificat comptablement després de l’edició de cada any i si la diferència entre les despeses pressupostades i aquelles que havia sufragat efectivament ESPIMSA havien estat assumides per l’Ajuntament (que, com hem vist, ha estat incapaç de facilitar a Porta Enrere els pagaments fets per aquest esdeveniment).

L’empresa de mercats no ha volgut respondre a Porta Enrere i ha instat aquest mitjà a fer una nova petició d’informació pública per aclarir aquests dubtes.

De fet, ESPIMSA ha fet saber a Porta Enrere que ha calgut una gran tasca de recopilació de dades per satisfer la petició d’informació pública d’aquest mitjà. L’empresa de mercats assegura que «les factures més antigues es troben recollides en multitud de bases de dades físiques, fet que ha dificultat la seva cerca». ESPIMSA ha quantificat en 72 hores la tasca per a trobar tota la informació, un volum de treball que, segons l’empresa de mercats, té un cost de 4.500 euros. Una feina, per tant, que no s’havia fet abans i que no havia permés a aquesta empresa pública conèixer fins ara quin havia estat el cost real de l’organització de la Feria de Abril —només cal recordar les afirmacions de l’expresidenta Patricia Anton i del tinent d’alcalde Javier Villamayor en relació amb l’edició de 2012 quan les dades que ara fa públiques Porta Enrere demostren que van mentir a la ciutadania—. Unes dades que haurien d’haver estat disponibles de fa anys al portal de Transparència d’ESPIMSA.

Foto de portada: FREEPIK.