«Això sembla una pel·lícula d’espies dolenta. Hi ha gravacions originals en àudio [l’alcalde després rectifica i diu que no n’hi ha] i transcripcions. Ens assabentem per tercers que això existeix. Ens sembla d’una gravetat extrema perquè és un espionatge a una funcionària, que és una de les responsables del plec del contracte més gran de l’Ajuntament.» Això és el que assegurava l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), a Porta Enrere dies abans que aquest mitjà publiqués el 18 de juny de 2024 que la cap de Neteja Pública del consistori, Lídia Bartra, havia patit un espionatge en el marc del nou contracte del servei del transport i recollida de residus i neteja viària de la ciutat pels pròxims deu anys i un import total de gairebé 234 milions d’euros. La treballadora de l’Ajuntament havia patit seguiments i, fins i tot, havia detectat un programa espia en el seu telèfon mòbil gràcies a un peritatge informàtic. Segons aquell peritatge, el software espia s’hauria pogut instal·lar en el terminal de la cap de Neteja Pública durant una reunió amb Viñuales a l’Alcaldia, tal com també va publicar Porta Enrere.

Com s’ha vist, l’alcalde de Tarragona assegurava en un primer moment que existien «gravacions originals en àudio», però va rectificar tot seguit després que la cap del gabinet de Premsa de l’Ajuntament, Núria Bea (present durant l’entrevista d’aquest mitjà), li fes que no amb el cap. Havia estat Bea qui havia destapat el cas de l’espionatge en una reunió al consistori el 25 de març de l’any passat. Aquella reunió s’havia convocat després que el Diari de Tarragona hagués publicat un article sobre el nou contracte de la brossa en el qual apuntava a uns presumptes vincles entre la cap de Neteja Pública i l’empresa que havia de subministrar un programa informàtic que controlés la feina que fes la candidata guanyadora del concurs de la brossa. La reunió, presidida per Viñuales, tenia l’objectiu de valorar unes possibles accions legals contra el Diari de Tarragona per «falsedats i difamacions» contra Lídia Bartra. Aquelles accions legals mai es van dur a terme i en la part final de la reunió, Bea, interpel·lada pel cap de Recursos Humans del consistori, Néstor Cañete, va explicar als assistents (entre ells, alguns dels més alts funcionaris de l’Ajuntament) que uns dies abans, el periodista de l’article del Diari s’havia reunit amb ella i li havia ensenyat un dossier on es podia veure l’espionatge al qual s’havia sotmès a la cap de Neteja Pública. En aquell dossier hi havia fotografies de reunions que Bartra havia mantingut amb tres persones, una d’elles Cañete, un tècnic que havia entrat a la corporació municipal com a gerent de l’empresa de transports de la ciutat (EMT) gràcies a un procés de selecció en el qual havia rebut més punts dels que li pertocaven, tal com va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va ratificar el Suprem. Malgrat aquest precedent, Cañete va promocionar fins a cap de Recursos Humans del consistori.

El dossier que el periodista del Diari de Tarragona havia mostrat a Núria Bea contenia també transcripcions de les converses gravades en aquelles reunions. Viñuales va dir aleshores que ja coneixia l’existència d’aquesta informació que havia explicat la seva cap de Premsa perquè li havia dit uns dies abans el seu cap de gabinet de vicepresidència a la Diputació de Tarragona, Gustavo Cuadrado (excap de gabinet de l’exalcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros que, com Cuadrado, està processat pel cas INIPRO). Cuadrado va admetre a Porta Enrere que havia sabut aquell espionatge perquè algú del Diari de Tarragona li havia dit (no va voler dir qui havia estat) però que «no em van precisar de què es tractava ni vaig poder veure mai quina documentació hi havia». La documentació en qüestió semblava que només estava en mans del rotatiu tarragoní. «Al Diari són conscients que tot això és molt greu. Pel que sé, no han fet cap mena d’ús d’aquella informació», assegurava el batlle a Porta Enrere en l’article del 18 de juny de l’any passat, tot assegurant que havia parlat amb responsables del Diari sobre aquell tema.

Malgrat la gravetat dels fets, tal com ho qualificava Viñuales (advocat de professió) a aquest mitjà, l’alcalde no va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra fins al 28 de juny d’aquell any, és a dir, tres mesos després que la cap del gabinet de Premsa del consistori expliqués en una reunió a l’Ajuntament el cas de l’espionatge i l’existència del dossier. El batlle es volia esperar a saber si també l’havien espiat a ell: «Si finalment es demostra que a mi també em van espiar, aleshores denunciarem el cas perquè hem de protegir no només la figura de l’alcalde, sinó la institució», va dir Viñuales a Porta Enrere el 18 de juny de 2024.

L’alcalde de Tarragona havia fet analitzar el seu mòbil per un pèrit, però l’informe d’aquest expert del 30 de maig va donar «resultat negatiu» tot i que es matisava que hi havia activitat sospitosa en el terminal de Viñuales, que va decidir, finalment, presentar la denúncia gairebé un mes més tard d’aquell informe pericial. L’alcalde va assegurar que havia «posat en alerta» la seva escorta, però admetia que no havia adoptat cap mesura de protecció semblant per la cap de Neteja Pública. Quan els Mossos d’Esquadra van analitzar el telèfon de l’alcalde, no van trobar cap programa espia.

Per la seva banda, el Diari de Tarragona tampoc va posar en coneixement de les autoritats aquella documentació malgrat que Núria Bea afirmava que així li havia aconsellat al periodista quan aquest li va mostrar el contingut del dossier.

Tot i que Cuadrado assegurava que mai havia vist la documentació on constava l’espionatge a la cap de Neteja Pública i que havia estat ell qui havia informat del cas a l’alcalde i que Núria Bea només havia vist el dossier de mans del periodista del Diari, la denúncia de Viñuales als Mossos d’Esquadra (tres mesos després) mostra un nivell de detall destacable. Així, tal com va publicar Porta Enrere en un article del 29 de juliol de l’any passat, en la denúncia presentada pel batlle aquest feia constar que hi havia «blocs de fulls grapats» i que en les «transcripcions» de les reunions que havia mantingut la cap de Neteja Pública hi havia moments que posava entre parèntesis «inaudible» (un fet que demostraria que s’havien fet gravacions de les converses). Viñuales era capaç de detallar el contingut de les tres reunions que havia mantingut la cap de Neteja Pública i que constaven al dossier de l’espionatge, segons s’extreu de la seva denúncia.

Generant dubtes sobre l’existència del dossier i l’espionatge

Malgrat la denúncia presentada en el seu moment per la cap de Neteja Pública, el relat de la cap del gabinet de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona que, com s’ha vist, assegurava que un periodista del Diari de Tarragona li havia mostrat en persona les fotos i les transcripcions de les reunions, i la denúncia als Mossos de l’alcalde Viñuales on detallava allò que apareixia en el dossier, el Diari de Tarragona, que tenia aquell material en el seu poder de feia mesos, posava en dubte l’existència de l’espionatge. Així, el 20 de juny de 2024 (tres mesos després que el periodista del rotatiu tarragoní ensenyés el dossier a Núria Bea, dos dies després del primer article de Porta Enrere i vuit dies abans de la denúncia de l’alcalde als Mossos), el Diari deia en el seu editorial: «No ens distraguem amb cortines de fum de presumptes mòbils espiats o no […] La nostra responsabilitat és informar de les maniobres per despistar els ciutadans […] Ha estat el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic de Catalunya qui, en la seva última decisió, desmunta els arguments de l’Ajuntament i posa negre sobre blanc la gestió incomprensible d’uns serveis tècnics municipals que van adjudicar el contracte a qui no complia els requisits. Aquesta és la veritat. La resta són cortines de fum. Històries d’espionatge de mòbils que ja veurem qui està investigant i on ens duen, de dubtós interès públic, perquè no és investigant el mòbil de l’alcalde i els de tot el consistori com resoldrem el problema real [de la neteja de la ciutat]».

Poc més d’un mes després, en una Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Tarragona, alguns polítics van posar en dubte l’existència del dossier i l’objectiu de l’espionatge, apuntant, fins i tot, que no fos una qüestió de la vida privada de la cap de Neteja Pública.

El Diari entrega el dossier al jutge, «pendrive» inclós

Tot i aquests intents de posar en dubte l’existència del material que provaria l’espionatge a la cap de Neteja Pública, el dossier i el llapis de memòria (pendrive) amb els àudios d’aquelles reunions existeixen i es troben en poder del jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona. I el jutjat els té perquè els hi va donar el Diari de Tarragona després d’un requeriment del jutge. Precisament, alguns dels responsables i treballadors del rotatiu tarragoní ja han hagut de declarar (en qualitat de testimonis) davant del magistrat. El primer va ser el periodista que va mostrar a la cap del gabinet de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona, Núria Bea, el dossier de l’espionatge, Octavi Saumell. El redactor va declarar a mitjan gener d’enguany i ho va fer per un curt període de temps després que el jutge interrompés la seva declaració perquè «la seva participació en els fets podria dur-lo a la causa en qualitat d’investigat (imputat)», fet que no s’ha arribat a produir. Abans d’això, Saumell va dir al jutge que l’editora del Diari (Olga Sánchez-Friera) i la directora en funcions (aleshores Mònica Just, que va fer aquesta tasca després de la dimissió de Javier Díaz i abans de la contractació de Natalia Rodríguez) el van citar al despatx i li van donar el dossier, que hauria arribat de forma anònima al periòdic. El periodista assegurava que, un cop vista la documentació, va fer una «comprovació de veracitat» tot «consultant les fonts habituals» (que no va revelar emparant-se en el secret professional). Saumell va admetre que havia consultat aquest cas amb Núria Bea «com un procés ordinari habitual» i que no va comprovar si la informació del dossier s’havia obtingut de forma il·legal.

Arran de la declaració del periodista, el jutge va cridar a declarar l’editora del Diari, Olga Sánchez-Friera (filla de l’històric editor Luis Sánchez-Friera, traspassat l’agost del 2023). L’editora va assegurar que l’anònim havia arribat al Diari a través d’una persona que l’havia deixat a recepció, segons van poder veure a través de l’enregistrament de les càmeres de seguretat. Aquestes imatges no es van enviar al jutjat perquè «s’esborren en un moment determinat [com si fos automàticament passat un cert temps] i tampoc es veia res clar». Sánchez-Friera va assegurar que havia acordat amb l’aleshores directora, Mònica Just, investigar el contingut del dossier, cosa que havia de fer el periodista Octavi Saumell. Segons l’editora, l’«USB» (el llapis de memòria) que hi havia en el dossier estava en possessió de Saumell, sense que cap tècnic informàtic del Diari el veiés. L’editora va assegurar que desconeixia que el periodista hagués ensenyat el dossier a terceres persones (Núria Bea). Sánchez-Friera va admetre que l’alcalde Rubén Viñuales li va preguntar pel sobre (amb l’espionatge a la funcionària) en una reunió després de Setmana Santa, però que el batlle no li va demanar en cap moment que el Diari portés el dossier a la Fiscalia. Tampoc consta que Viñuales li reclamés a Sánchez-Friera aquesta documentació que provaria l’espionatge a una treballadora municipal que és, alhora, la responsable del contracte més important del consistori tarragoní.

També va declarar l’actual directora, Natalia Rodríguez, que, tal com consta en la seva declaració, es va incorporar al Diari el 15 de maig de l’any passat, és a dir, un parell de mesos després que el dossier hagués arribat al rotatiu —algun dia entre finals de febrer (moment en què Bartra va tenir l’última reunió en la qual va ser espiada) i el 15 de març, dia en què Bea assegura que Saumell li va ensenyar la documentació de l’espionatge. Rodríguez va dir que no recordava que hi hagués un USB entre la documentació que van rebre.

A banda d’aquestes persones, també va declarar la cap del gabinet de Premsa de l’Ajuntament, que es va ratificar en la versió que havia donat en la reunió del 25 de març de 2024 al consistori, i dos homes que s’havien reunit amb Lídia Bartra i que, per tant, també havien estat espiats en aquelles trobades, el responsable de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC, empresa que s’encarrega de la recollida de la brossa i la neteja viària a la ciutat de fa 60 anys) a Tarragona, Àlex Ruiz, i el cap de Recursos Humans del consistori, Néstor Cañete. Aquests dos, a diferència de Rafel Sans —pare de la vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans (ERC), i que també es va reunir amb Bartra—, van decidir no afegir-se a la causa com a perjudicats i només van declarar en qualitat de testimonis.

També va declarar Joan Rofes, de l’àrea financera del Diari de Tarragona, que va ser la persona encarregada de dur el dossier de l’espionatge al jutjat.

Els Mossos analitzen el llapis de memòria

El Diari de Tarragona va rebre el dossier anònim amb l’espionatge a la cap de Neteja Pública de l’Ajuntament de Tarragona en algun moment de la primera quinzena del mes de març del 2024 i no va entregar aquesta documentació —llapis de memòria amb els àudios de les converses de les tres reunions de la funcionària inclosos— fins a l’octubre del mateix any, un cop el jutge li va requerir formalment. Segons la declaració de Rofes, quan el Diari va rebre el requeriment judicial, ell va demanar el dossier a la redacció i, quan li van entregar, el va dur al jutjat. Segons l’editora Olga Sánchez-Friera, el dossier i el pendrive entregats són els originals que va rebre el Diari.

Aquest dispositiu d’emmagatzematge electrònic es troba actualment a la Unitat Central d’Informàtica Forense i Noves Tecnologies de l’Àrea Central de Criminalística dels Mossos d’Esquadra, que n’està analitzant el contingut per trobar rastres del possible o possibles autors de l’espionatge.

A falta del resultat de l’anàlisi forense informàtic, la instrucció continua oberta i és previst que els pròxims mesos hagin de declarar més persones en relació amb aquest cas.

FOTO: L’alcalde Viñuales durant una compareixença després d’una reunió de la Junta Local de Seguretat. (FOTÒGRAF: Joan Carles Borrachero / Ajuntament de Tarragona).