Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat El Suprem ratifica la sentència del TSJC que resolia que Néstor Cañete no hauria d’haver...

Comentaris (1) /

Escrit per:

La porta d’entrada al consistori de l’actual director de Recursos Humans de l’Ajuntament de Tarragona, Néstor Cañete, no s’hauria d’haver obert mai. El Tribunal Suprem va ratificar el 16 de març d’enguany una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què resolia que Cañete no hauria d’haver obtingut la puntuació que va aconseguir en el concurs per ser gerent de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) el 2016 i que li va permetre accedir al càrrec. El TSJC rebaixava en cinc punts la qualificació aconseguida per Cañete en la valoració de l’experiència aportada. Sense aquests punts, l’actual director de Recursos Humans del consistori en sumava 64, per darrere de la persona que va interposar el recurs a l’alt tribunal català, Jesus Lifante, però també per darrere d’un altre candidat que, tenint en compte la sentència, és qui hauria d’haver guanyat la plaça.

Lifante va recórrer el procediment de selecció per ser gerent perquè considerava que havia rebut pocs punts en l’apartat de mèrits i experiència aportats al concurs, però també al·legava que Cañete tenia una puntuació massa alta. Després que les al·legacions a l’Ajuntament fossin rebutjades, Lifante va presentar una demanda al jutjat social de Tarragona, que va desestimar el cas, absolent l’EMT i Cañete. Però Lifante va interposar un recurs de súplica al TSJC, que li va donar «parcialment» la raó el 13 de maig de 2019. El demandant va aconseguir que el tribunal rebaixés la nota de Cañete, tal com havia sol·licitat en la seva demanda, però això no va suposar que aconseguís, en conseqüència, la plaça de gerent, sinó que el beneficiat va ser un tercer candidat que havia quedat en segona posició rere Cañete i que no va presentar cap mena de recurs, però que, un cop es van fer els ajustos de puntuació pertinents arran de la sentència va quedar per davant dels dos implicats en el procediment judicial.

«Habitualment, en processos d’aquesta mena la doctrina judicial diu que qui no recorre no té dret a cap benefici del resultat judicial d’una acció feta per un tercer, en aquest cas el meu client. Com que el candidat que havia quedat segon en el concurs no havia presentat cap recurs, nosaltres vam entendre que hauríem d’haver estat els guanyadors perquè amb la rebaixa de puntuació del senyor Cañete, el senyor Lifante l’avançava. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho ha entès, però, d’una altra manera», diu Jerónimo Martín, advocat de Jesus Lifante.

Davant d’aquesta situació, tant el demandant (Lifante) com el demandat (Cañete), van recórrer al Tribunal Suprem en allò que es coneix com a «recurs de cassació per a la unificació de la doctrina». És a dir, Lifante volia que se’l proclamés guanyador del concurs i, en canvi, Cañete volia que es revoqués la sentència del TSJC. Per a fer-ho, ambdues parts havien de presentar davant del Suprem una sèrie de sentències prèvies que avalessin els seus arguments. L’advocat Jerónimo Martín va presentar un cas en què una sentència del TSJC favorable a un demandant no beneficiava terceres persones que no havien recorregut als tribunals, a diferència del que li havia passat al seu client. Amb els casos presentats, el Suprem hauria de decidir quina jurisprudència era la que s’imposava. «Es tracta d’un recurs complicat. El Suprem demana que presentis casos pràcticament idèntics al teu, però amb resultat diferent, per tal de defensar les teves pretensions i això és molt difícil, gairebé impossible, perquè s’exigeix un nivell de similitud entre els casos molt alta», diu Martín. De fet, el Suprem va desestimar els recursos de les dues parts perquè va considerar que els casos presentats no eren comparables al cas de l’EMT i, per tant, va convertir en ferma la sentència del TSJC.

El moviment de cadires a l’Ajuntament

L’advocat de Lifante assegura a Porta Enrere que, un cop va conèixer la interlocutòria del Suprem, va demanar al jutjat de Tarragona que l’executés, és a dir, que imposés el nou resultat del concurs de gerent de l’EMT. Segons el lletrat, l’Empresa Municipal de Transports hauria de posar-se en contacte amb el candidat guanyador i, si aquest no accepta el càrrec —perquè ja tingui una altra feina o per altres motius—, hauria de ser Lifante qui fos el nou gerent en lloc de qui va guanyar aquell concurs, Cañete.

Només Cañete, amb 20,5 punts, la va superar, mentre que els altres dos aspirants van aconseguir notes molt baixes, 13 i 7 punts respectivament

Però Cañete ja fa temps que no és el gerent de l’EMT. És, de fa un any, el nou director de Recursos Humans (RH) de l’Ajuntament de Tarragona, càrrec al qual va accedir després de presentar-se a la convocatòria feta pel consistori i en què es va imposar a dos candidats més, els quals no van aconseguir la nota mínima en una de les proves del procediment, el projecte de gestió. Aquest projecte s’havia de presentar al tribunal qualificador i tenia una nota màxima de 40 punts, però es demanava un mínim de 20 punts per no quedar eliminat. Només Cañete, amb 20,5 punts, la va superar, mentre que els altres dos aspirants van aconseguir notes molt baixes, 13 i 7 punts respectivament. «Jo demano a la meva gent que, quan posin en marxa un procés de selecció d’un alt càrrec, facin valer la importància de la defensa d’un projecte de gestió, no que valorin els estudis que tingui un candidat i prou. Per aquesta mena de feines, no ens interessen tant els setciències que poden recitar un temari com aquells que tinguin capacitat de direcció i un bon pla de treball», diu el conseller de Serveis Centrals i Govern Obert de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Fortuny (ERC), que també és president de l’EMT.

El consistori va convocar la plaça a director de RH el 17 de febrer de 2020, nou mesos després de la sentència del TSJC i només tres mesos després que el Suprem obrís el tràmit d’inadmissió dels recursos de les dues parts (Lifante i Cañete). En el tràmit de l’alt tribunal estatal, la Fiscalia havia emès un informe favorable a la inadmissió dels recursos. Per tant, les dues parts ja podien intuir cap on aniria finalment la decisió del Suprem abans del final de 2019, fent ferma, previsiblement, la sentència del TSJC. «A finals de l’estiu de 2019 [pocs mesos després de la sentència del TSJC] tothom a l’Ajuntament sabia que Cañete seria el nou cap de Recursos Humans de la casa, i això que encara faltaven mesos perquè convoquessin el concurs. Era un secret de domini públic», expliquen diversos treballadors del consistori tarragoní a Porta Enrere. De fet, el mitjà de comunicació Tarragona Digital ja deixava entreveure que la plaça seria per a Cañete en un article del 10 de gener de 2020. «Abans de convocar la plaça vam sondejar diferents professionals per saber si estarien interessats a presentar-se. No volíem fer una convocatòria i que no es presentés ningú», diu Fortuny a Porta Enrere, mentre assegura que va arribar a fer 200 quilòmetres per trobar el candidat ideal: «A través del secretari [de l’Ajuntament] i altres alts funcionaris de la casa vam buscar perfils de professionals que podien presentar-se al concurs. Vaig anar fins a Manlleu. A algun dels possibles candidats vaig provar de convèncer-lo tot explicant que bonica és Tarragona i que bé que s’hi viu».

Algun amic m’ha dit que soc idiota perquè m’estic fotent el PSC a casa

Fortuny diu que no va trobar ningú de fora del consistori que estigués interessat en el càrrec i aleshores va «explorar» dins l’Ajuntament, on Cañete, al qual considera «un professional molt vàlid», li va mostrar interès per fer-se amb el lloc de treball. «Quan em va comentar que estava interessat vaig dir “fantàstic” perquè sabia que treballava bé», admet el regidor, que destaca l’exigència del tribunal qualificador del concurs format pels tècnics superiors del consistori (secretari, interventor, viceinterventor, etc.). «Li van mirar el número de sabata que calçava», diu Fortuny tot exagerant per exemplificar la severitat dels components de l’esmentat tribunal.

El regidor no estalvia afalacs per Cañete, tot i les advertències d’algunes persones del seu entorn: «Tant de bo l’hagués conegut abans i això que algun amic m’ha dit que soc idiota perquè m’estic fotent el PSC a casa, perquè Néstor tenia uns vincles molt forts amb el partit socialista. Però quan em diuen això jo responc que a casa [l’Ajuntament] tinc un professional molt bo».  El fet que a les bases de convocatòria s’indiqués que la durada del contracte del nou director de RH seria fins a final de la legislatura de l’actual alcalde —el següent tindrà la potestat de renovar-lo o no— és, segons Fortuny, una mostra d’haver fet les coses com cal: «El podria haver nomenat a dit, però a mi no em dona la gana fer les coses d’aquesta manera. Jo vull un procediment tan objectiu com sigui possible».

El substitut de Cañete al capdavant de l’EMT quan aquest va marxar a RH va ser Jordi Dies, gerent de l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE), entitat creada per l’anterior equip de govern de l’exalcalde Ballesteros amb l’objectiu d’unificar la gestió de cinc empreses municipals, aprimant la seva estructura organitzativa i administrativa, un fet que comportava la supressió de gerents i consells d’administració. Això, al final, no es va aconseguir perquè cada empresa municipal va continuar tenint el seu gerent. Dies es va mantenir en el càrrec a l’EMT fins a finals de juliol de 2021, moment en què el va substituir Juan Manrubia. El consell d’administració de l’EMT va nomenar Manrubia com a nou gerent sense que hagués de passar cap procés de selecció perquè feia un parell de mesos havia entrat a l’empresa mitjançant un altre lloc de feina pel qual sí que s’havia fet un concurs.

Si el jutge ens diu que posem a qui, arran de la sentència, va quedar primer en aquell concurs li direm que ja ho hem fet

Amb la sentència del TSJC ratificada pel Suprem Manrubia seria, per tant, el principal damnificat perquè la resolució judicial imposaria en el càrrec al segon classificat d’aquell concurs que va «guanyar» Cañete el 2016 en detriment del gerent actual. Però resulta que la persona que va quedar en segona posició rere l’actual director de Recursos Humans de l’Ajuntament de Tarragona i per davant de Jesus Lifante era, precisament, Manrubia. «Ha estat una feliç coincidència i a mi em fa molt content perquè Manrubia és un gran professional i feia temps que volia venir a l’EMT. Si el jutge ens diu que posem a qui, arran de la sentència, va quedar primer en aquell concurs li direm que ja ho hem fet», diu Fortuny a Porta Enrere, tot explicant que coneix Manrubia temps ençà, quan aquest era gerent de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) i ell formava part del Consell d’Administració d’aquest organisme. «Manrubia és un professional de gran vàlua i amb molta experiència perquè havia estat treballant a transports de la Generalitat. Feia anys que em deia que volia deixar l’ATM i venir a treballar a l’EMT. Per tant, xampany i pastes!», assegura.

El 24 de setembre de 2020, dos mesos després que Cañete hagués superat el procés de selecció per ser el nou director de Recursos Humans de l’Ajuntament de Tarragona, l’EMT decidia publicar les bases del concurs-oposició d’un lloc de treball a l’empresa: Cap de Servei d’Explotació. «Es responsabilitzarà de dirigir i coordinar l’equip humà i els mitjans tècnics per respondre a la demanda de forma eficient i aconseguir una explotació dels recursos òptima. Formarà part de la direcció de l’empresa, coordinant-se amb la resta de departaments molt especialment amb explotació i recursos humans», estipulava el document, que indicava que la motivació del procés de selecció era per la «jubilació parcial» de l’anterior Cap de Servei d’Explotació. Això sí, amb funcions ampliades. En aquell moment, el gerent de l’EMT era Jordi Dies que, segons va explicar el president d’aquesta empresa municipal, Jordi Fortuny, en el consell d’administració del 29 de juliol de 2021, no havia cobrat res per substituir Cañete durant gairebé un any.

El president del tribunal qualificador del concurs-oposició per a Cap de Servei d’Explotació era Néstor Cañete, exgerent de l’EMT i director de RH del consistori, mentre que un dels vocals era Jordi Dies, el seu substitut a l’Empresa Municipal de Transports. El guanyador va ser Juan Manrubia, que va ser oficialment proposat al càrrec el 25 de març de 2021.

En l’esmentat consell d’administració de juliol de 2021, en el qual s’anunciava el relleu de Dies per Manrubia, el president de l’EMT, Jordi Fortuny, assegurava: «La intenció és que els gerents de les empreses es dediquin més a l’explotació i crec que el Sr. Manrubia farà una bona feina en aquest sentit». És a dir, el perfil que es buscava pel nou gerent era el d’algú que potenciés l’explotació de l’EMT i resulta que Manrubia, que havia entrat durant l’interinatge de Dies —que segons Fortuny estava treballant per a l’empresa sense cobrar ni un euro— era el Cap de Servei d’Explotació. Per tant, la feina que havia estat fent Manrubia durant dos mesos anava com l’anell al dit amb el perfil de gerent que es buscava des de la presidència. El nou gerent de l’EMT passava a cobrar 83.721,54 euros anuals més 6.000 euros si es complien una sèrie d’objectius. En total, 90.000 euros de sou —en les bases de selecció del Cap de Servei d’Explotació el sou era de 63.000 euros anuals.

«La gent de Territori de la Generalitat estan força enfadats perquè ha passat a treballar per a l’EMT i ells han perdut un gran gerent, la qual cosa, encara li dona més aval per aquesta proposta», remarcava Fortuny en el consell d’administració fent referència al càrrec que ocupava Manrubia a l’administració catalana: gerent del Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona, Autoritat Territorial de la Mobilitat. «S’ha treballat per buscar una gerència solvent i resulta que a l’empresa hi ha un treballador que és en Juan Manrubia, el qual fa dos mesos que treballa a l’EMT com a cap de trànsit», argumentava Fortuny.

«Si nomenen com a gerent la persona que va quedar en segona posició, estudiarem emprendre contra ell les mateixes accions legals que contra Cañete perquè considerem que també podria haver rebut una puntuació excessiva», afirma l’advocat Jerónimo Martín.

Una parada d’autobús al barri de l’Albada de Tarragona.

Un concurs «arranjat»?

La sentència ferma del TSJC confirma les sospites generades al seu moment quan es va saber que Néstor Cañete havia guanyat el concurs de gerent de l’EMT el 2016. «No s’ha triat al millor candidat, sinó a qui es volia des del primer moment. Hi havia opcions molt millors», deia l’aleshores cap de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona, Ruben Viñuales, actualment diputat del PSC al Parlament de Catalunya. «Ha estat un despropòsit. Persones amb grans coneixements tècnics s’han quedat fora per l’opció que, per desgràcia, era més previsible [Cañete]», afirmava Arga Sentís (ICV). «Per posar una persona de confiança dels socialistes no feia falta gastar-se 12.000 euros», afirmava Pau Ricomà (ERC).

«Per posar una persona de confiança dels socialistes no feia falta gastar-se 12.000 euros»

Tota l’oposició coincidia que era «previsible» que Cañete guanyés el concurs tot i no ser, en principi, la persona més ben preparada de totes les que es van presentar —«dels cinc finalistes, Cañete era l’únic que no tenia experiència en el món del transport», deia Ricomà—. L’actual alcalde de Tarragona apuntava als vincles socialistes de Cañete i al fet que el consistori havia contractat una empresa privada per fer un procés de selecció que havia estat profundament criticat i que ara els tribunals han desmuntat.

Néstor Cañete havia estat regidor del PSC als Pallaresos per, posteriorment, convertir-se en el cap de Recursos Humans de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (2012-2015), l’alcaldessa del qual és la socialista Nuria Parlon. Segons recollien algunes informacions d’aleshores (2012), en el consistori colomenc aquesta contractació va causar sorpresa, la mateixa que va generar anys després a Tarragona quan Cañete va ser nomenat gerent de l’EMT. «Aquest ha estat un procediment inèdit per a l’elecció del gerent municipal, un nomenament que habitualment es fa per designació directa de l’equip de govern», defensava Begoña Floria, presidenta de l’EMT quan es va contractar Cañete el 2016. Floria tenia raó. Per contractar un gerent no calia fer un concurs, però, tal com asseguren diverses fonts a Porta Enrere, la regidora tarragonina va voler ser «més papista que el Papa» en el sentit de donar «una falsa aparença de transparència».

L’Ajuntament va contractar una empresa privada per a fer la selecció del que havia de ser el nou gerent. Aquesta empresa es deia Talengo i els seus serveis van costar 12.000 euros a l’erari públic, tal com publicava el Diari de Tarragona el 3 de maig de 2016. Cañete que, com havia assenyalat Ricomà, no havia estat dels millors qualificats en la prova de mèrits, va aconseguir una puntuació molt superior a la resta d’aspirants en la part de l’«avaluació directiva», una mena d’entrevista que es va fer a la seu de Talengo a Barcelona (Passeig de Gràcia, 78). Cañete va sumar 46 punts (sobre 50 possibles), vuit més que el segon millor qualificat en aquest apartat i 10,5 punts més que el tercer. Així, Cañete, que en els mèrits havia estat el quart classificat (23 punts), aconseguint 10 punts menys que el primer (Manrubia) i set menys que el segon (Lifante), va guanyar el concurs.

La prova per a dirimir les capacitats directives de qui va ser el gerent de l’EMT havia estat, per tant, decisiva. En la sentència del jutjat de primera instància, el magistrat havia considerat que la qualificació atorgada per l’empresa de selecció de personal (Talengo) i, sobretot, la valoració que n’havia fet el director del projecte de l’esmentada empresa tenia més pes en la tria del candidat perquè calia destacar «les habilitats necessàries de la gestió diària de la companyia municipal del transport públic» per sobre de l’experiència professional i els mèrits al·legats. «Des de la nostra experiència, per a l’elecció final, és més oportú considerar el nivell de competències directives com indicador d’èxit i adaptació», deia César Fernández, director del projecte de la tria del gerent de l’EMT. El TSJC ho va rebatre argumentant que la «preferència del criteri en les competències directives [sobre els mèrits] només existeix si hi ha un empat entre dues o més persones» i que, per tant, calia ponderar la puntuació en cada apartat. Així, l’alt tribunal català va acabar restant cinc punts dels 10 que Cañete havia aconseguit en l’apartat «d’experiència», un fet que el condemnava, per tant, a perdre el concurs.

“Cañete és vàlid per les seves competències, no pel fet que hagi estat parella d’algú”

El TSJC destacava que l’empresa havia rebutjat anys d’experiència de Lifante per haver sumat feines simultànies —pluriocupació— en el mateix període de temps i, en canvi, a Cañete no l’havia penalitzat per una situació idèntica. «Es van donar indicacions a l’empresa [Talengo] perquè guanyés Cañete», expliquen fonts del PSC a Porta Enrere. L’aleshores presidenta de l’EMT, Begoña Floria, nega aquest extrem. Floria assegura a aquest mitjà que no va parlar amb ningú que s’encarregués del procés de selecció, ni amb l’empresa Talengo ni tampoc amb la tècnica municipal designada per aquesta tasca (Teresa Milà). «Jo vaig confiar plenament amb la tècnica que s’encarregava del procés i, si hi va haver algun error, que no ho sé, per això estan els recursos contenciosos administratius», explica Floria, que remarca que «si hagués volgut» hauria pogut nomenar Cañete directament i no ho va fer perquè es va buscar «el millor perfil possible». Alguns mitjans com El Confidencial, Público o Economía Digital han publicat articles posant en dubte algunes eleccions d’alts directius (procedents de la política) fets per Talengo.

Però, per què l’EMT es va complicar tant la vida perquè guanyés un candidat en concret que, a més, va despertar sospites d’haver estat afavorit des del primer moment? «Floria volia fer mèrits davant Nuria Parlon, a qui havia donat suport en detriment de Miquel Iceta en la lluita per la secretaria general del PSC a Catalunya», expliquen les mateixes fonts, fent referència als vincles de Cañete amb l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. «Aquesta afirmació és malintencionada i sense cap fonament. Un exemple de la bona decisió que va ser la seva contractació [de Cañete] és que, tot i ser una persona pròxima al PSC, ha seguit amb ERC. Per tant, [Cañete] és vàlid per les seves competències, no pel fet que hagi estat parella d’algú», diu Begoña Floria a Porta Enrere.

«No acceptar el resultat i donar a entendre que hi ha hagut trampes en el procés perquè el desenllaç no ha agradat per motius subjectius i perquè és una persona [Cañete] amb carnet [socialista] només demostra que l’oposició creu que la gestió de la ciutat és un circ», deia aleshores la presidenta de l’EMT quan encara no s’havien produït les resolucions judicials. «Desconec els detalls de les sentències i, per tant, no les puc valorar», diu Floria a Porta Enrere en relació amb el fet que la sentència del TSJC, ara ferma, demostra que Cañete va rebre una puntuació més alta de la que li pertocava i, per tant, les sospites de l’oposició en el procés de selecció d’aleshores queden ara confirmades.

Quan la sentència del TSJC es va fer pública, ERC, aleshores a l’oposició, va assegurar que exigirien explicacions a l’empresa que va fer la selecció del gerent de l’EMT el 2016, Talengo. No hi ha constància que això s’hagi fet.

Un càrrec històricament polèmic

El nomenament de Juan Manrubia com a gerent és temporal perquè l’EMT es troba en el tram final del procés de fusió amb Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT). Bé, de fet, es tracta d’una absorció perquè l’Empresa Municipal de Transports ha engolit la d’Aparcaments i la gestió de l’ens que en resulti anirà a càrrec d’un sol consell d’administració i d’un gerent, tal com confirma Jordi Fortuny a Porta Enrere. El projecte de fusió va ser aprovat pel Plenari de l’Ajuntament però es va paralitzar temporalment perquè la majoria dels partits de l’oposició a la Junta de Portaveus no estaven d’acord amb la conformació dels consells d’administració de les dues empreses. «Allò està totalment superat, vam poder registrar l’empresa al Registre Mercantil i ara només falta anar al notari a acabar de formalitzar-ho tot. De fet, comptablement, l’absorció ja és una realitat des del gener d’enguany», assegura Fortuny, que admet que el consell d’administració de l’entitat serà el de l’EMT. En canvi, es farà un procediment de selecció d’un nou gerent.

«El concurs el posarem en marxa el 2022. El gerent actual [Manrubia] suposo que es presentarà», diu Fortuny que matisa que, en cas que l’actual gerent temporal no aconseguís la plaça en el nou procés de selecció, tornaria a l’EMT al seu lloc de Cap de Servei d’Explotació: «És un cas com l’anterior gerent de l’AMT, Sergi Arts, que un cop va deixar el càrrec va tornar a la plaça que tenia a l’empresa». Arts va dimitir un any després de l’entrada d’ERC al govern municipal i quan era investigat pel cas del Coaching, que es va arxivar el febrer d’enguany.

Però si no es tracta d’una fusió, sinó d’una absorció, el consell d’administració continua sent el mateix i la massa social, tal com explica Jordi Fortuny a aquest mitjà, també és la mateixa, és a dir, l’Ajuntament de Tarragona, es podria considerar que l’EMT és una empresa nova per la qual caldria fer un nou procés de selecció per triar un nou gerent? «Nosaltres entenem que ens trobem davant d’una nova realitat i, per tant val, la pena fer un nou procediment», diu Fortuny a Porta Enrere.

L’advocat de Jesus Lifante es planteja, tal com es pot llegir en aquest article, presentar un recurs per la puntuació de Manrubia en el concurs de 2016. Si arribat el cas, Lifante, tal com ha passat amb Cañete, aconseguís rebaixar la nota de Manrubia i, per tant, es proclamés guanyador del procés de selecció, podria accedir al càrrec o, en haver-se fet un nou procediment de tria d’un gerent ja no tindria opcions? «S’hauria de veure. En tot cas, si fos així, demanaríem danys i perjudicis per no haver ocupat el càrrec de gerent tots aquests anys», afirma Jerónimo Martín.

El càrrec de gerent de l’EMT sembla que pateix una maledicció perquè està envoltat de polèmica de fa anys. El predecessor de Cañete, Mario Cortés, va dimitir l’octubre de 2015 i dos anys més tard es va fer públic que la Fiscalia l’estava investigant per corrupció amb la gestió de les targetes de crèdit de l’empresa, amb les quals havia pagat àpats i viatges (l’abús en l’ús de les targetes de crèdit ha estat una constant a l’Ajuntament, només cal veure els casos de l’exgerent d’Espimsa Isidre Prunor, el de l’excap de gabinet i gerent de l’Empresa de Mitjans de Comunicació de Tarragona, Josep Maria Bonet, i els viatges que feia l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros). La causa contra Cortés, però, va ser arxivada a principis d’any tot i que l’Audiència Provincial de Tarragona ja havia refusat els recursos de la defensa i enviava l’exgerent a judici. A última hora, la Fiscalia i l’Ajuntament de Tarragona (que s’havia personat en el cas) van decidir que no hi havia motiu per a processar Cortés i van avalar el sobreseïment de la causa.

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

One Response to " El Suprem ratifica la sentència del TSJC que resolia que Néstor Cañete no hauria d’haver guanyat el concurs a gerent de l’EMT: el joc de cadires a l’Ajuntament de Tarragona "

  1. Gertrudis ha dit:

    Pues ahora empieza a informarte de todas las burradas y subidas de tarifas en zona regulada y la anulación de las tarjetas trimestrales y anuales, el caos que va a provocar a los usuarios el Sr Fortuny y como no el nuevo gerente que es también el Sr.Manrubia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.