«Els únics detectius que hem contractat és per un cas a l’EMT». Aquesta frase correspon a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), quan Porta Enrere li va preguntar si el batlle coneixia o havia mantingut algun contacte amb una agència de detectius anomenada Sexto Sentido. «Pots demanar la informació que vulguis en relació amb això, que nosaltres no hem contractat aquesta gent», deia Viñuales.

Tal com va suggerir l’alcalde, Porta Enrere ha demanat la informació a l’Empresa Municipal de Transports (EMT). I ho ha fet per dues vies: la primera, una sol·licitud d’informació pública (SAIP) en virtut de la Llei de Transparència. La segona, contactant directament amb els responsables d’aquesta empresa municipal: la seva presidenta, Sonia Orts (PSC, però que, com Viñuales, va fer el salt des de Ciutadans), i el seu gerent, Joan Manrubia.

Cap dels dos ha volgut respondre a les preguntes d’aquest mitjà.

«Jo no he de parlar de res amb vostè», ha dit Orts quan Porta Enrere s’ha posat en contacte amb ella via telefònica. Aquest periodista ha insistit, fent-li veure que encara li havia de dir per què li trucava. Orts ha mantingut la negativa i, tot i que Porta Enrere li ha indicat que ella és un càrrec electe (és regidora de Neteja, Mobilitat i Relacions Ciutadanes) i la presidenta d’una empresa pública que era preguntada per un periodista en l’exercici de la seva professió, Orts ha dit: «Jo puc triar amb qui vull parlar o no, i amb vostè no parlaré». I ha penjat.

Després de la trucada, Porta Enrere ha enviat un missatge de WhatsApp a Sonia Orts fent-li les preguntes que li havia de fer (i que Orts no ha deixat formular per telèfon) en relació amb la possible contractació de detectius a l’EMT, tal com havia assegurat l’alcalde Rubén Viñuales. Orts, tot i llegir els missatges (doble check blau), no ha respost.

Porta Enrere també s’ha posat en contacte amb el gerent de l’EMT, Joan Manrubia. Aquest va accedir al càrrec després que Néstor Cañete hagués fet el salt des de la gerència de l’empresa de transports al departament de Recursos Humans del consistori. Aquell salt es va produir quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va sentenciar que el procés de selecció endegat per l’EMT per trobar un gerent i que havia guanyat Cañete no havia estat correcte perquè Cañete havia rebut més punts dels que li pertocaven. El Suprem va confirmar la sentència, però aleshores Cañete ja era cap de RRHH de l’Ajuntament i el seu càrrec va passar a qui va quedar segon en aquell procés de selecció, Manrubia. Qui havia impugnat el procés de selecció, arribant fins al Suprem, era el candidat que havia acabat en tercera posició, que no va poder accedir al càrrec.

—Necessito contrastar això que dius de l’alcalde— diu Joan Manrubia quan Porta Enrere li pregunta per la contractació dels detectius a l’EMT que havia dit Viñuales.

—Independentment del que digués l’alcalde, vostè és el gerent de l’EMT i hauria de saber si s’han contractat detectius— respon aquest periodista.

—Sí, però jo no conec tot l’estat de les coses i ara surto d’una reunió. També he de consultar la teva legitimitat a conèixer aquesta informació— diu el gerent.

—Soc periodista i m’he identificat. La possible contractació de detectius per l’EMT és una contractació pública (en el sentit que hauria de ser accessible per a tothom).

Després d’aquesta resposta, Manrubia admet que, efectivament, la contractació és pública i diu a aquest periodista que li facilitarà la informació.

Porta Enrere va escriure un missatge de WhatsApp al senyor Manrubia després d’aquesta conversa telefònica per demanar la informació sol·licitada. Manrubia va contestar set hores després, tot dient: «El remetem als mecanismes de transparència ja existents, on trobarà periòdicament tota la informació pública disponible en matèria de contractació».

És a dir, Manrubia no va voler contestar directament si l’EMT havia contractat detectius tal com havia assegurat l’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales. Si aquesta empresa pública de transports no hagués contractat aquells investigadors privats, quin sentit tindria remetre aquest periodista als «mecanismes de transparència»? Hauria estat suficient un «no» com a resposta.

Els detectius

Les preguntes d’aquest mitjà a Manrubia i Orts feien referència a un cas que Porta Enrere va publicar aquesta mateixa setmana, el 2 de setembre. En aquell reportatge s’explicava que el fundador de Porta Enrere, Rafa Marrasé, havia estat seguit per unes persones que l’havien trucat repetides vegades emprant identitats falses. Aquelles persones volien quedar en persona amb aquest periodista, a més d’anar al domicili de la seva mare en repetides ocasions i fer preguntes als veïns de la dona sobre el seu fill.

L’objectiu d’aquells homes era aconseguir informació sobre el finançament de Porta Enrere i per això van contactar amb la Fundació Jara Barceló, que dona suport a aquest mitjà de fa uns quatre anys.

També van trucar insistentment a una excol·laboradora de la fundació Jara Barceló. La noia va començar a rebre les trucades l’endemà que la cap de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona, Núria Bea, demanés el seu telèfon a una periodista. Bea mai va trucar a l’excol·laboradora, i l’Ajuntament, tampoc.

Bea va admetre a Porta Enrere que havia demanat el telèfon de l’excol·laboradora de la Fundació Jara Barceló perquè li havia dit l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.

Els homes que van trucar a la fundació també van fer servir identitats falses, trucant des de telèfons de centraleta (als quals no es pot tornar la trucada). Aquells telèfons eren els mateixos que havien trucat a aquest periodista. Excepte un, que era diferent. Amb tot, el contingut de la trucada era el mateix: fer-se passar per un repartidor de missatgeria (en aquell cas de Correus) per intentar quedar amb el creador de Porta Enrere.

El telèfon des del qual trucava aquell fals carter consta que ha pertanyut a l’agència de detectius Sexto Sentido, a Barcelona. Un dels socis d’aquesta agència, Àngel Matamoros, va negar haver investigat aquest periodista, haver estat contractat per l’Ajuntament, l’alcalde o el seu cap de gabinet a la Diputació de Tarragona, Gustavo Cuadrado, i, fins i tot, fer investigacions en aquesta ciutat.

FOTO: Sonia Orts durant una compareixença a l’Ajuntament de Tarragona. AUTOR: Joan Carles Borrachero / Ajuntament de Tarragona.