La Plataforma Cel Net ha presentat aquest matí un estudi fet per tres universitats catalanes en el qual es destaca el perill per a la salut dels ciutadans que suposa l’exposició al benzè i l’1,3-butadiè i en el qual es reclama que la Generalitat tingui normativa pròpia sobre aquests compostos cancerígens. «Ara sabem del cert que estem exposats a substàncies cancerígenes i que la Generalitat té totes les eines per a controlar-les i legislar-les per fixar uns límits màxims d’exposició a aquests compostos», ha dit Neus Roig, de la Plataforma Cel Net, una entitat que lluita de fa dècades per conèixer la contaminació a l’aire al voltant dels polígons petroquímics Nord i Sud de Tarragona (que junts conformen el més gran del sud d’Europa).

L’estudi que s’ha presentat avui és, de fet, un conjunt de tres informes fets per la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). «L’únic nivell legal acceptable d’exposició de les persones a aquests compostos és com aquell de la cervesa sense alcohol, el 0,0», ha dit Joaquim Rovira, autor, juntament amb Natalia Mora, de l’estudi fet per la URV i que du per títol Legislation, limits and reference concentracions in air: Benzene and 1,3-Butadiene.

Rovira, investigador del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TECNATOX) de la URV, ha afirmat que estar exposat a una substància cancerígena (com ara el benzè i l’1,3-butadiè) al llarg de tota una vida pot fer que les persones acabin tenint càncer. «El límit màxim d’exposició ha de ser zero, tota la resta són compromisos amb els agents econòmics», ha dit Rovira en relació amb el paper de l’administració a l’hora de fixar uns límits que, en el cas de l’1,3-butadiè, per cert, no existeixen a l’estat espanyol —però sí en altres llocs del món, com ara Ontario (Canadà), on el màxim permès és de 2 µg/m³ de mitjana anual, o al Regne Unit, on el límit és de 2,25 µg/m³; l’any 2024, el Morell va registrar una mitjana de 2,70 µg/m³ d’1,3-butadiè, tal com va explicar Porta Enrere en un article del 7 d’abril d’enguany. En aquell reportatge s’explicava que s’havien detectat pics (episodis) d’1,3-butadiè de fins a 190 µg/m³. Aquells episodis provindrien de Repsol, tal com va admetre implícitament el director del complex industrial d’aquesta petroliera a Tarragona.

L’investigador de la URV també ha destacat que el temps d’exposició màxim a aquestes substàncies ha de ser «el mínim possible», introduint aquí un dels aspectes importants de la contaminació ambiental. Així, la normativa actual a Espanya i a Catalunya sobre el benzè indica que una persona no pot estar exposada a aquesta substància en una concentració a l’aire superior als 5 micrograms per metre cúbic de mitjana anual (5 µg/m³). Això vol dir que un dia, una persona pot estar exposada a una quantitat molt més alta, però altres dies pot ser més baixa o nul·la i, al final de l’any, quan es fa la mitjana, el resultat ha de ser inferior a aquest.

La normativa no té en compte els episodis de contaminació, és a dir, aquells pels quals una persona ha estat sotmesa a una gran quantitat de contaminació a l’aire durant un breu instant. Aquesta és una de les reivindicacions d’una de les altres universitats que han participat en aquest triple estudi presentat avui, la UPC, concretament el Laboratori del Centre del Medi Ambient d’aquesta universitat.

L’episodi de contaminació per benzè més gran que s’ha mesurat els últims anys es va produir la matinada del 30 de juny del 2020. Aleshores, l’estació de mesurament de Constantí va registrar 429,3 µg/m³ coincidint amb una parada de Repsol, tal com va publicar Porta Enrere en un article el 21 d’octubre de 2022. Aquella xifra duplicava el segon mesurament més alt del qual es té constància els últims anys. També va ser coincidint amb una parada de Repsol. La xifra va ser de 200,9 µg/m³ la matinada del 8 d’octubre del 2020. En un article del 2 d’octubre de 2024, Porta Enrere va publicar com una sèrie de documents als quals havia tingut accés aquest mitjà en virtut d’una sol·licitud d’informació pública, Repsol admetia ser la responsable de la majoria d’episodis de contaminació per benzè detectats l’any 2023.

«La problemàtica episòdica, i l’especificitat de les activitats que es duen a terme al polígon petroquímic [de Tarragona], fan que s’hagi d’anar un pas més enllà del que està legislat respecte a controls de compostos en immissió, tant per la incorporació de compostos que actualment no es troben legislats, com per exemple l’1,3- butadiè, com per l’avaluació de les concentracions trobades en períodes episòdics per al benzè i per a l’1,3–butadiè», diu l’informe de la UPC, els investigadors de la qual asseguren que aquests episodis de contaminació «són recurrents de fa dècades al voltant del polígon petroquímic [de Tarragona]».

Els científics del Laboratori del Centre del Medi Ambient són tots uns experts en la contaminació ambiental episòdica, també al Camp de Tarragona. Són ells qui van fer els primers estudis al Morell (aleshores amb Francesc Xavier Roca al capdavant i ara amb Eva Gallego i José Francisco Perales) i qui s’encarregaran de fer el de Tarragona, que no s’ha fet mai fins i ara i que va comptar amb l’oposició aferrissada de l’actual equip de govern a l’Ajuntament Tarragoní, el PSC, tal com va explicar aquest mitjà el 20 de maig d’enguany. La UPC també s’encarrega de l’estudi de la qualitat de l’aire de tres municipis del Vallès.

Per mesurar aquests episodis de contaminació, la Generalitat de Catalunya va decidir licitar i adjudicar la compra d’una sèrie d’aparells de mesurament en continu d’aquests contaminants més perillosos, juntament amb l’òxid d’etilè. Aquests aparells s’haurien d’haver instal·lat durant el primer semestre d’enguany, però a hores d’ara no se sap quan es farà. De fet, Porta Enrere ha preguntat en nombroses ocasions al departament de Medi Ambient per aquest assumpte sense haver rebut resposta.

«Sabem que tenen els aparells guardats en algun magatzem. Demanem, i més encara després dels estudis que presentem avui, que s’instal·lin d’una vegada i que s’anunciï la data de posada en marxa dels mesuraments. Demanem també que els resultats dels mesuraments d’aquests aparells es pugui consultar en línia», ha dit Adrià Pallejà, de Cel Net, en la compareixença de premsa.

La Generalitat «ha de tenir normativa pròpia»

«S’ha d’establir una normativa de qualitat ambiental del benzè i l’1,3-butadiè. El pla de qualitat ambiental de l’aire de la Generalitat de Catalunya de l’any 2017 ja assenyala que els ciutadans tenim dret a viure amb un aire net», ha dit Àlex Peñalver, un dels autors de l’estudi jurídic fet per la UB. Peñalver, professor titular de Dret Administratiu en aquella universitat, ha realitzat l’estudi juntament amb Cristina Genescà, jurista del Fons de Defensa Ambiental de la UB. El document, que porta el títol d’Estudi sobre la viabilitat d’un projecte legislatiu sobre contaminació atmosfèrica a Catalunya, també ha comptat amb la col·laboració del professor de Dret Constitucional i Ambiental de la URV, Jordi Jaria, així com d’Aitana de la Varga, professora agregada de Dret Administratiu de la universitat tarragonina.

«Els estats tenen el deure de protegir la salut de les persones. Totes les administracions, també els ens locals, tenen l’obligació d’evitar la contaminació de l’aire, una obligació que consta en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya», ha dit Peñalver.

L’estudi de la UB fa un ampli repàs normatiu internacional, arribant a la conclusió que la Generalitat «ha d’aprovar una normativa de l’1,3-butadiè i una de més restrictiva pel que fa al benzè». Així, en relació amb aquest últim compost, en què la normativa actual fixa un màxim d’exposició de mitjana anual de 5 µg/m³, Peñalver ha assenyalat que una nova directiva europea, que s’ha de transposar, com a màxim el juliol de 2026, fixa en 3,4 µg/m³ l’exposició màxima d’una persona al benzè de mitjana anual. «Històricament, Catalunya s’ha avançat a l’Estat en aquesta mena de transposició de les directives europees. Ara no hauria de ser diferent», ha dit Peñalver.

Aquest professor de la UB ha matisat, però, que l’estat espanyol és qui acumula més procediments d’infracció de normativa ambiental de tota Europa. És a dir, que un cop la normativa és aprovada, després no es fa complir.

L’estudi de la UB diu que és «imprescindible enfortir la normativa en l’àmbit català relatiu a aquests dos contaminants [benzè i 1,3-butadiè] tenint en compte les característiques de la província de Tarragona pel seu complex petroquímic».

Els autors arriben a la conclusió que el Camp de Tarragona s’hauria de declarar Zona de Protecció Especial (ZPE), un fet que comportaria la implantació d’un pla d’actuació per tal de millorar la qualitat de l’aire. «Per mitjà d’aquest pla d’actuació es podran establir uns límits d’emissió especials més rigorosos que els de caràcter general i es podrà assolir una millora de la qualitat de l’aire de la província de Tarragona», consta en el document.

La contundència d’aquestes conclusions ve determinada, segons els autors, pels informes  toxicològics fets per Laboratori del Centre del Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i per la Universitat Rovira i Virgili (URV) en els quals «es pot observar com l’exposició a aquests dos contaminants és molt perjudicial per a la salut, perquè a llarg termini poden resultar diferents tipus de càncer».

La viabilitat d’una normativa catalana sobre el benzè i l’1,3-butadiè

Els autors de l’estudi jurídic de la UB se centren a explicar els antecedents i tot el marc jurídic i normatiu al voltant de la contaminació ambiental i si, un cop analitzat tot això, seria viable que Catalunya tingués la seva pròpia normativa pel que fa a aquests dos compostos cancerígens. La resposta que donen Peñalver i Genescà és que sí.

Així, esmenten el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), que reconeix la interdependència entre el medi ambient i la salut humana, així com la necessitat d’abordar de manera conjunta les desigualtats en la salut i els riscos ambientals. Segons l’estudi, el PNUMA proposa una acció coordinada en l’àmbit estatal i internacional per protegir la salut humana i el medi ambient.

Els juristes de la UB esmenten diferents sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea al voltant de la Directiva 2008/50 de la Unió Europea. En aquelles sentències, segons els autors, el TJUE establia el dret dels individus a exigir una acció de l’estat (aprovar un pla) en cas que sigui probable que s’incompleixin els valors límit per la protecció de la salut humana.

«El TJUE va considerar que, sempre que les superacions dels valors límit poguessin posar en perill la salut humana, les persones afectades han d’estar en condicions de confiar en normes obligatòries per a poder fer valer els seus drets. […] D’això es dedueix que un estat membre ha d’adoptar lleis vinculants relatives als estàndards de qualitat de l’aire ambient amb l’especificitat, la precisió i la claredat necessàries per a satisfer l’exigència de seguretat jurídica. La inserció de valors límit en una circular tècnica no compleix aquests requisits», diu l’estudi de la UB.

A més, els autors esmenten que el Tribunal Constitucional, en la seva jurisprudència, tot i deixar clar que la legislació bàsica en relació amb el medi ambient correspon a l’Estat, la resta de comunitats autònomes poden establir llindars de protecció més alts. «Això és important perquè permet al legislador autonòmic definir estàndards més elevats de protecció en relació amb la normativa estatal, en cas que aquesta existeixi», diu l’estudi. Els autors, però, matisen que últimament, la doctrina del TC «ha tendit a limitar les competències autonòmiques a l’hora d’establir normes addicionals de protecció, això és, a aprovar legislació que concedís una protecció superior al medi ambient que la continguda en la legislació estatal quan la normativa ambiental autonòmica s’ha projectat sobre sectors de competència estatal exclusiva». Els autors de la UB consideren que aquesta doctrina del TC és «discutible».

El precedent

Fa molts anys que la Plataforma Cel Net demana més control sobre les emissions contaminants de la indústria petroquímica de Tarragona. Una de les seves reclamacions també ha estat la d’una normativa que fixi uns límits màxims als compostos perillosos, especialment els cancerígens, com el benzè, l’1,3-butadiè, però també l’òxid d’etilè.

Una campanya de Cel Net, Tu també ho respires, va provocar que la CUP presentés una moció al Parlament de Catalunya el 9 de febrer de 2023. Es van aprovar els mecanismes d’avisos a la població, les anàlisis de riscos de les indústries del complex petroquímic, la compra de mesuradors en continu, la realització d’estudis acústics al voltant dels polígons petroquímics o l’elaboració d’un estudi epidemiològic. Però, en canvi, es va rebutjar fer una normativa sobre els compostos més perillosos. PSC, ERC, Junts i Vox van votar en contra de tenir aquella normativa.

«Demanem control dels compostos contaminants, legislació sobre aquests i sancions a les empreses que contaminin», ha dit Adrià Pallejà, de Cel Net, que ha remarcat el perill que corren les persones a l’hora de respirar un aire amb altes concentracions de compostos cancerígens: «Sabem que respirar aire amb 150 µg/m³ de benzè [com s’ha dit, a Constantí es van arribar a mesurar gairebé 430 µg/m³ de benzè] és molt perillós per a la salut de les persones. S’ha de fer una llei per a protegir la gent».

«El pla programàtic de la Unió Europea en relació amb la qualitat de l’aire inclou el concepte de contaminació zero», diu Àlex Peñalver. Aquest professor titular de la UB, finalitza dient: «Les lleis són fruit de consensos polítics, però també han de ser fruit de consensos socials», en relació amb el paper que ha de jugar la ciutadania a l’hora defensar els seus interessos en forma de normativa que la protegeixi.

FOTO: Elena Gavaldà.