La matinada de dissabte passat, l’estació de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya té al municipi de Constantí va registrar concentracions de benzè «escandaloses». Així, en la franja horària de les sis de la matinada, el mesurament va ser de 200,9 micrograms per metre cúbic (µg/m³), mentre que un parell d’hores abans, la xifra era de 139,9 µg/m³. Aquests van ser els dos pics d’unes primeres hores d’un dia, el dissabte 8 d’octubre, que va veure com a les tres de la matinada la concentració de benzè a l’estació de mesurament de Constantí era de 39,3 µg/m³, a les cinc, de 41,4 µg/m³ i a les set, de 44,8 µg/m³. La mitjana d’aquell dia va ser de 24,3 µg/m³.

El benzè és una substància química cancerígena que es troba de forma natural en el petroli i la benzina. La legislació de la Unió Europea (així com la de l’estat espanyol i la de Catalunya) situa el límit d’exposició de les persones a aquest compost en 5 µg/m³ de mitjana anual. No hi ha, com en altres contaminants, límits corresponents a mitjanes horàries i, per tant, els episodis, si no són molt recurrents queden diluïts en les mitjanes anuals. Només la província d’Ontàrio, al Canadà, té fixats límits diaris d’exposició a aquesta substància en relació amb la qualitat de l’aire. Segons el ministeri de Medi Ambient d’aquesta província canadenca, la més poblada del país (12 milions d’habitants), la concentració de benzè a l’aire en un dia no hauria de sobrepassar els 2,3 µg/m³ per tal de no posar en risc la salut de les persones (es tracta d’una recomanació, no d’una llei). Per tant, el dissabte passat Constantí hauria multiplicat per 10 aquesta xifra. La mitjana anual que fixa Ontàrio és de només 0,43 µg/m³.

«Els valors del cap de setmana passat són escandalosos, però no són fets aïllats, fa temps que es produeixen. En els darrers anys he trobat valors de benzè al punt de control de Constantí que superaven els 400-500 μg/m³», diu Francesc Xavier Roca, exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Roca, que juntament amb el seu equip, va fer el primer estudi independent de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona als municipis de Constantí, el Morell, Perafort i Vilallonga del Camp el 2014 i que evidenciava que els habitants d’aquestes poblacions estaven exposats a alts nivells de Compostos Orgànics Volàtils, és un ferm defensor de la teoria dels episodis. Aquesta diu que estar exposat a una substància tòxica durant un curt període de temps però en gran quantitat és més perillós que estar exposat al mateix compost durant molt de temps però en petites quantitats. Allò que mostra l’estació de Constantí la matinada del 8 d’octubre seria un episodi en tota regla (i molt gran).

L’any passat, els mesuraments automàtics que es fan des de l’estació de Constantí no van registrar cap valor ni remotament similar als de la matinada de dissabte. Així, la xifra més alta de benzè a l’aire va ser de 18,9 µg/m³, és a dir, més de 10 vegades inferior a la del cap de setmana passat. La mitjana anual de 2021 va ser de 0,87 µg/m³, molt lluny, per tant, dels 5 µg/m³ que marca la legislació. De fet, no va haver-hi cap dia que se superessin els 4 µg/m³ (una xifra que, però, ja estaria per sobre de la referència establerta per Ontàrio).

«Alguna vegada he sentit a responsables de Salut dir que, com la concentració està per sota del límit legislat (mitjana anual), el risc és zero. Això és totalment erroni, ja que el risc zero no existeix. S’ha de tenir en compte que el benzè és un compost carcinogen i sempre que es detecti, sigui quina sigui la seva concentració, té efectes sobre la salut», diu Roca. Aquest exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la UPC posa el dit a la nafra en relació amb la legislació i els efectes nocius de les substàncies tòxiques, una qüestió que va explicar molt bé el professor de la URV Jordi Jaria, doctor en dret ambiental, al documental És a l’aire que va emetre TV3: «El que fa la legislació quan fixa estàndards és dir “vostè (empresari), sota aquests estàndards (límits d’emissions), no és responsable, està actuant correctament i, per tant, les conseqüències que hi puguin haver, vostè no té per què assumir-les”».

Segons l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, el benzè augmenta el risc de patir leucèmia.

L’origen del benzè

Les altes concentracions de benzè registrades dissabte passat a Constantí tenen el seu origen a la refineria de Repsol que es troba al polígon Nord. Segons ha pogut saber Porta Enrere, les últimes pluges haurien arrossegat restes d’hidrocarburs i de benzè del desmuntatge de peces de la planta, que es troba de parada de manteniment, la més gran de la història, amb una inversió de 100 milions d’euros (el 35% dels quals es destinarà, segons el director de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, a reduir les emissions de CO2). Aquests hidrocarburs haurien arribat, a través dels desaigües, a la planta depuradora que l’empresa té a les seves instal·lacions. La depuradora, que es troba a cel obert, hauria estat emetent aquests vapors de benzè especialment elevats durant la matinada de dissabte.

Repsol ha confirmat a Porta Enrere aquest extrem. Segons l’empresa petroliera, «els episodis anormals de benzè detectats a Constantí la matinada del 8 d’octubre, són conseqüència, bàsicament, dels treballs de neteja i ventilació dels equips involucrats en la parada». Repsol admet que per a fer aquestes tasques es fa servir aigua per a «desplaçar els hidrocarburs de l’interior dels equips, així com neteges químiques i nitrogen per a inertitzar». Aquesta aigua fa cap a la planta de tractament que l’empresa té a les seves instal·lacions. Segons Repsol, «totes aquestes “maniobres”, afegides a l’episodi de pluges de la matinada del 8, van saturar la planta de tractament i explica els episodis de Constantí». La petroliera assegura a Porta Enrere que la investigació interna sobre aquests fets continua oberta.

Aquest episodi d’enormes concentracions de benzè en un nucli habitat com el de Constantí arriba poc més de dues setmanes després que la fuita d’ASESA (al polígon Sud), que va provocar una pudor molt intensa a la ciutat de Tarragona i que va arribar, fins i tot, al Garraf. ASESA va dir que havia patit una fuita de nafta de 150 m³ (150.000 litres) i això explicava les fortes olors. El cert és que, tal com va admetre l’empresa, el sostre d’un dels dipòsits de nafta s’havia enfonsat per culpa de la pluja. El tanc tenia una capacitat de 3.000 m³ (3 milions de litres) i això vol dir que els vapors i la pudor que es va sentir durant el primer dia va ser provocada per l’exposició de tot el contingut del dipòsit a l’aire (en els dies següents, l’olor va ser més intermitent perquè es va abocar escuma sobre el dipòsit de nafta a mode de sostre). A diferència del cas de Repsol, de moment, després de més de dues setmanes, no hi ha dades sobre els mesuraments de compostos tòxics com el benzè a l’aire.