L’Audiència Provincial de Tarragona ha anul·lat la resolució de l’arxivament del cas de l’espionatge a la cap de Neteja Pública de l’Ajuntament de Tarragona, Lídia Bartra, dictada pel jutge instructor Carmelo Martínez Creixenti ara fa onze mesos.

Les magistrades de la secció segona de l’Audiència han estimat, d’aquesta manera, els recursos interposats pels denunciants i víctimes de l’espionatge (la treballadora municipal i una de les persones amb les quals es va reunir i que també va ser espiada) malgrat l’oposició de la Fiscalia, que avalava la resolució d’arxivament de Martínez Creixenti que ara ha estat anul·lada per la màxima instància judicial de la demarcació.

En la seva resolució, les jutgesses de l’Audiència consideren nul el sobreseïment del cas pel jutge instructor perquè la seva decisió no està prou fonamentada. «[…] L’esmentada interlocutòria d’arxivament de les diligències obeeix a un estereotip de resolució judicial. No consta en la interlocutòria cap referència al cas concret i als fets objecte d’instrucció, ni tampoc els motius que porten el jutge a declarar, sense la pràctica de diligència d’investigació, el sobreseïment provisional de la causa. Es considera que la decisió d’instància no satisfà les càrregues de motivació que imposa la Constitució per a la vàlida declaració de drets», diu la resolució de l’Audiència.

Les magistrades consideren que «les parts» es troben en situació «d’indefensió» perquè no coneixen la motivació que ha dut el jutge a dictar la seva resolució, «cosa que impedeix de forma natural combatre aquesta en el recurs corresponent». I això també val per a la resolució de l’Audiència, que assegura que ara no pot entrar en el fons de la qüestió perquè no coneix els arguments del jutge instructor per arxivar la causa. «Allò que aquest òrgan [l’Audiència] no pot fer és entrar a analitzar les actuacions pel que fa al fons i exposar, per primera vegada, les raons que han de dur a adoptar una decisió o una altra perquè això seria com fer la feina que li correspon al jutjat instructor i no a aquesta sala», diu la resolució.

Així, les jutgesses de l’Audiència li diuen al jutge instructor del cas que faci una nova resolució «degudament motivada» per tal que les parts coneguin en què es basa la seva decisió. Aleshores, les parts, si ho consideren oportú, podran fer nous recursos i serà l’Audiència qui decideixi si el cas s’arxiva definitivament o ordena tornar a obrir la causa un cop hagi entrat a valorar el fons de l’assumpte.

Demanen que declari Gustavo Cuadrado

En la resolució de l’Audiència es fan constar els arguments esgrimits per les parts per tal de recórrer contra la resolució del jutge instructor d’ara fa gairebé un any. Així, es demanava poder fer un nou peritatge del pendrive on consten les proves de l’espionatge (fotos i els àudios de les converses gravades). Els Mossos ja havien inspeccionat aquest dispositiu informàtic d’emmagatzematge de dades, sense haver trobat de qui era o qui havia gravat aquells arxius, però els denunciants sol·licitaven un peritatge independent del llapis de memòria. També es demanava la declaració de l’actual cap de gabinet de l’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales (PSC) a la vicepresidència de la Diputació de Tarragona, Gustavo Cuadrado —que actualment és jutjat a l’Audiència pel cas INIPRO—.

Segons recull la resolució de l’Audiència, una de les parts demanava la declaració de Cuadrado perquè aquest havia manifestat que coneixia l’existència del dossier de l’espionatge abans que es fes públic. Cuadrado va assegurar que ho sabia perquè algú del Diari de Tarragona —mitjà que tenia el dossier perquè, segons van explicar al jutge, li havia arribat de forma anònima— li havia dit. A més, el cap de gabinet de Viñuales a la Diputació va admetre que havia traslladat aquesta informació a l’alcalde de Tarragona.

Gustavo Cuadrado va fer aquestes afirmacions a Porta Enrere quan aquest mitjà li va trucar per preguntar-li sobre aquest cas després que en una reunió a l’Ajuntament, la cap de Premsa del consistori tarragoní, Núria Bea, destapés l’espionatge i Viñuales digués que ell ja ho sabia perquè li ho havia dit Cuadrado.

L’espionatge al voltant d’un contracte de 234 milions d’euros

El cas, que va ser destapat públicament per Porta Enrere, es remunta al març de 2024. Aleshores, la màxima responsable del nou contracte de la brossa de l’Ajuntament de Tarragona (234 milions pels pròxims deu anys) va denunciar davant la Guàrdia Civil que havia estat espiada.

La treballadora municipal, que és la cap de Neteja Pública del consistori, va decidir presentar la denúncia després que es conegués l’existència del dossier del seu espionatge durant una reunió a l’Ajuntament de Tarragona el 25 de març de 2024. La reunió havia estat convocada inicialment per valorar les possibles accions legals que el consistori es plantejava dur a terme contra el Diari de Tarragona per la publicació d’un article sobre l’empresa que havia de fiscalitzar la guanyadora del futur contracte de la brossa. Des de l’Ajuntament es considerava que a l’article s’havien dit una sèrie de «falsedats» i «difamacions» contra Bartra.

Al final, el consistori no va demandar el Diari ni el periodista que va escriure aquell article (Octavi Saumell), però en la reunió es va produir una revelació inesperada. La cap de Premsa de l’Ajuntament, Núria Bea, va explicar davant dels assistents —entre els quals hi havia l’alcalde Viñuales, la regidora encarregada de la Neteja Pública, Sònia Orts i diferents alts càrrecs del consistori tarragoní— que el periodista que havia publicat l’article motiu d’aquella reunió li havia ensenyat uns dies abans un dossier en el qual hi havia fotografies de la cap de Neteja Pública reunida amb altres persones fora de l’Ajuntament de Tarragona. En el dossier hi havia les transcripcions de les converses d’aquelles reunions.

Aquelles persones eren el cap de Recursos Humans de l’Ajuntament de Tarragona, Néstor Cañete, l’encarregat del servei de l’aleshores adjudicatària del contracte de la brossa a Tarragona, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Álex Ruiz, i un extreballador del sector dels residus, Rafel Sans, pare de la vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya Raquel Sans.

Malgrat que aquestes tres persones també van ser espiades, només Sans va decidir personar-se en la causa com a perjudicat.

Quan la cap de Premsa Núria Bea va explicar allò en aquella reunió, l’alcalde Viñuales va dir que ja ho sabia perquè li havia dit el seu cap de gabinet a la vicepresidència de la Diputació, Gustavo Cuadrado. Aquest últim va admetre a Porta Enrere que algú del Diari de Tarragona —assegurava que no recordava qui havia estat— li havia dit que el rotatiu havia rebut un sobre anònim amb un expedient sobre el contracte de la brossa. Cuadrado va remarcar que ell, però, no havia vist aquella documentació.

El programa espia i la reunió a Alcaldia

En la denúncia de Lídia Bartra a la Guàrdia Civil, aquesta va fer constar que el seu telèfon mòbil tenia un programa espia. A més, la cap de Neteja Pública va assegurar que l’únic dia que havia perdut de vista el seu telèfon va ser durant una reunió amb Viñuales a Alcaldia. Aleshores, abans de començar la reunió, Viñuales va demanar a tots els assistents que deixessin els telèfons fora de la sala. En acabar, Bartra va dir a la denúncia que la persona que va tornar els terminals als assistents (un agent de la Guàrdia Urbana) no havia estat la mateixa que els havia recollit.

La treballadora de l’Ajuntament va fer analitzar el seu terminal i un pèrit informàtic va certificar la troballa d’aquell software, que permet extreure dades i fer captures de so sense que el propietari de l’aparell se n’adoni.

En l’informe del pèrit es fa constar que el dia de la reunió amb l’alcalde en el qual Viñuales va fer deixar els mòbils fora de la sala (29 de gener de 2024), es van esborrar dades del telèfon de la treballadora de «forma remota» i que allò suposava «una irregularitat en el funcionament normal del terminal».

Tot i la gravetat dels fets, l’Ajuntament no va presentar cap denúncia fins al 28 de juny de 2024, és a dir, tres mesos després que se sabés l’existència del dossier de l’espionatge en aquella reunió al consistori. La denúncia arribava un mes després que l’alcalde Viñuales tingués els resultats del peritatge al qual va sotmetre al seu telèfon mòbil, que van donar resultat negatiu. Quan va presentar la denúncia, els Mossos també van analitzar el terminal del batlle, sense trobar cap rastre de programes espia.

Els testimonis certifiquen l’existència del dossier

En la investigació judicial que va dur a l’arxivament de les actuacions i que ara l’Audiència ha considerat nul·la, van haver de declarar com a testimonis un bon grapat de persones, entre elles, moltes del Diari de Tarragona, mitjà que havia rebut el sobre anònim amb el dossier i que l’havia tingut en el seu poder durant sis mesos fins que el jutge li va reclamar.

Així, en la declaració de la directora actual, Natàlia Rodríguez, aquesta va dir que, quan va arribar el sobre anònim, ella encara no s’havia incorporat al Diari, però va admetre l’existència del dossier i va afirmar davant del jutge que les úniques persones que havien tingut accés a aquells documents eren el periodista Octavi Saumell, la directora en funcions quan el sobre va arribar al rotatiu tarragoní, Mònica Just, i ella mateixa.

Per la seva banda, Saumell va reconèixer que va rebre una còpia dels documents en paper en què hi havia fotos, transcripcions de converses i un relat sobre el context (va negar haver tingut accés al llapis de memòria i haver escoltat àudios) perquè li van donar l’aleshores directora en funcions, Mònica Just, i l’editora del Diari, Olga Sánchez-Friera. Saumell va dir que havia guardat el dossier en un calaix i que havia fet una sèrie de comprovacions sobre la informació que contenia per saber si allò que hi posava era veritat o no. El periodista va negar que hagués fet servir el dossier per a publicar alguns articles, afirmant que la informació de les seves publicacions procedia d’altres fonts.

L’editora del Diari, Olga Sánchez-Friera, va dir al jutge que el pendrive el tenia Saumell juntament amb la resta del dossier, però. Sánchez-Friera va admetre que les càmeres de seguretat havien gravat a la persona que va deixar el sobre a la recepció del rotatiu tarragoní, però que no havien enviat les imatges al jutjat perquè s’havien esborrat de forma automàtica. L’editora va admetre que l’alcalde Viñuales li havia preguntat pel dossier setmanes després que s’hagués sabut l’existència de l’espionatge en aquella reunió de l’Ajuntament, però el batlle no li va demanar que el Diari dugués el dossier a la Fiscalia.