«Li comunico que el subjecte obligat no ha presentat, avui dia, cap escrit relatiu al compliment de la referida resolució». El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG) ratificava ahir a Porta Enrere allò que ja s’havia certificat feia dies: el Port de Tarragona («el subjecte obligat») no ha facilitat la documentació que havia d’entregar a aquest mitjà segons la resolució 2025-0510 d’aquest organisme, que és l’encarregat de «promoure la transparència de l’activitat pública i salvaguardar l’exercici del dret d’accés a la informació pública».

El CTBG és l’equivalent per a tot l’estat espanyol de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) de Catalunya i s’ha de recórrer a ell quan prèviament s’ha fet una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) a una administració o entitat estatal, com el Port de Tarragona, que pertany al Ministeri de Transports.

En la SAIP que va provocar la posterior reclamació al CTBG, Porta Enrere demanava un document en poder del Port de Tarragona que du per títol Anàlisi territorial del transport ferroviari de mercaderies a l’àrea de Tarragona: revisió d’alternatives i que està fet pel director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Aaron Gutiérrez. De fet, el Port de Tarragona va esgrimir aquesta circumstància, l’autoria de l’informe, per tal de no entregar el document a Porta Enrere. La resolució del CTBG rebat aquest argument i obliga l’Autoritat Portuària tarragonina a entregar el document, cosa que no ha fet.

Així, el Port de Tarragona havia d’entregar l’informe en els deu dies posteriors a la data de la resolució, que va ser el 7 de maig d’enguany. Passat aquell període, Porta Enrere es va posar en contacte amb el CTBG per notificar que el Port no havia complert amb la seva obligació d’entregar la documentació. El CTBG va requerir al Port de Tarragona que complís amb la resolució, però el Port ni tan sols ha contestat al Consejo de Transparencia.

Pilotes fora

Porta Enrere va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública demanant l’esmentat informe el 18 de desembre de l’any passat. Un mes després, el 16 de gener, el Port de Tarragona notificava a aquest mitjà que, acollint-se a un dels articles de la Llei de Transparència (19/2013), ampliava un mes més el termini per decidir si entregava el document o no. D’entrada, això ja va ser incorrecte, tal com indica el CTBG en la seva resolució: «El Consejo ha assenyalat [en altres resolucions] que la correcta aplicació d’aquesta ampliació del termini (que s’ha de fer servir raonablement i ha de ser objecte d’una interpretació restrictiva), es limita a dos supòsits: “el volum de dades o informacions” i “la complexitat d’aconseguir o extraure aquestes [dades o informacions]”; havent-se de justificar la seva concurrència expressament i en relació amb el cas concret, que, en aquest cas, no es va fer». Com s’ha vist, Porta Enrere demanava un sol document, que identificava clarament. No era, per tant, cap dels supòsits que esmentava el CTBG, és a dir, no hi havia un gran volum de dades o informació (es tractava d’un sol informe) i no hi havia cap complexitat a l’hora d’extreure la informació que es demanava. De fet, no és la primera vegada (ni la segona) que el Port de Tarragona utilitza aquest argument per a demorar la seva decisió d’entregar documentació pública. Un dels precedents es troba en la informació que Porta Enrere va demanar a l’Autoritat Portuària tarragonina en el cas de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets. Aleshores, el Port també va recórrer a la fórmula d’ampliació del termini. En aquell cas, com en el d’ara, el CTBG també va recriminar aquesta jugada al Port de la mateixa manera: no havia argumentat els motius de l’ampliació del termini a l’hora de resoldre si acceptava o no la SAIP de Porta Enrere. «L’ampliació del termini únicament està justificada quan es reconegui el dret d’accés i es necessiti més temps per a buscar la informació o la documentació requerida, preparar-la i posar-la a disposició del sol·licitant, no havent-se d’estendre mai més enllà del temps estrictament necessari per a aquesta finalitat», diu aquella resolució de la plataforma dels pèl·lets (2025-0324), que afegeix amb rotunditat: «L’observança del termini màxim de contestació és un element essencial del contingut del dret constitucional d’accés a la informació pública». En el cas de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets, el Port, a més, va mentir al CTBG en relació amb la informació de la qual disposava, tal com va explicar Porta Enrere en un article del 27 de març d’enguany.

En la reclamació en relació amb l’informe sobre l’anàlisi del transport ferroviari de mercaderies a Tarragona, després de l’ampliació del termini, el Port va respondre a Porta Enrere que no li entregaria el document fet per la URV perquè la decisió havia de correspondre a aquesta universitat tarragonina. Tal com consta en la resolució del Port, el responsable de resoldre aquestes sol·licituds d’accés a la informació pública és el «president de l’Autoritat Portuària de Tarragona», és a dir, Santiago Castellà, primer secretari del PSC a Tarragona. «Quan la informació objecte de la sol·licitud, encara que estigui en poder del subjecte al qual es dirigeix, hagi estat elaborada o generada en la seva integritat o part principal per un altre, es remetrà la sol·licitud a aquest perquè decideixi sobre l’accés», feia constar el Port en la seva resolució tot citant l’article 19.4 de la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern.

L’argument del Port va ser, però, refusat pel CTBG. En la seva reclamació, Porta Enrere va fer constar que, efectivament, la URV havia estat l’autora de l’informe, però que l’havia fet arran d’un encàrrec del Port de Tarragona. «Es dona la circumstància que l’informe ha estat elaborat per encàrrec de l’AP [Autoritat Portuària] de Tarragona, segons posa de manifest el reclamant fins a dues vegades sense que la mencionada autoritat [portuària] hagi negat aquest extrem», destaca la resolució del CTBG. Aques fet és, segons el Consejo de Transparencia, «rellevant perquè el resultat d’aquest encàrrec implica una cessió de drets [per part de la URV] a l’entitat contractant [el Port]».

Segons la resolució, «l’AP de Tarragona que va encarregar l’informe i és titular dels drets d’explotació i ús de l’obra és qui ha de decidir sobre el seu accés o divulgació, en la mesura que es tracta d’informació que es troba en el seu poder i que ha estat adquirida en l’exercici de les seves funcions». En relació amb això últim, el CTBG assenyala que, segons la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del Sector Ferroviari, «l’autoritat portuària exercirà les competències que s’atribueixen a l’administrador de les infraestructures ferroviàries en els ports d’interès general i connectades amb la Xarxa Ferroviària d’Interès General. Entre aquestes funcions es preveu la de l’elaboració i execució d’estudis o projectes en matèria de mobilitat sostenible o transport ferroviari».

Vist tot això, la resolució assenyala que «la competència específica de l’elaboració de l’anàlisi objecte de la sol·licitud és, d’acord amb la normativa, l’AP Tarragona, amb independència que, per al seu exercici, recorri a la intervenció d’un tercer, en aquest cas, una universitat pública [URV]».

La conclusió del CTBG era que havia d’estimar la reclamació de Porta Enrere i que l’Autoritat Portuària de Tarragona havia d’entregar l’informe sol·licitat. Malgrat la resolució d’aquest organisme, el Port no ha entregat l’informe i, a més, tal com ha confirmat el Consejo de Transparencia a aquest mitjà, ni tan sols ha donat senyals de vida.