«La querella de Griñó és, ni més ni menys, i des del nostre punt de vista, un intent d’SLAPP, és a dir, una demanda estratègica contra la participació pública (per les seves sigles en anglès). El que es pretén amb aquestes accions judicials és silenciar les veus crítiques amb llargs i costosos processos judicials». Així s’ha manifestat el fundador i director de Porta Enrere, Rafa Marrasé, en la roda de premsa d’aquest migdia que s’ha celebrat a la delegació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

En la compareixença davant dels mitjans també hi ha participat el president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC- EdC), Xavier Jiménez, el documentalista i responsable de la productora Hokusai Films, Christophe Sion, i el president de la Fundació Jara Barceló, Gerard Jara.

Aquestes persones i entitats són les afectades per la querella que l’empresa de gestió de residus Griñó Ecològic va presentar el mes d’octubre del 2025 en la qual s’assegurava que els ara querellats havien ordit una mena de complot per a perjudicar-la. De fet, Griñó titllava als assenyalats per la querella «d’organització criminal».

«Que algú intenti fer creure que una entitat com el GEPEC-EdC, que fa 41 anys que treballa de forma altruista i transparent a favor del medi ambient, és una organització criminal, com es diu a la querella, és molt greu i és un precedent molt perillós», alerta Xavier Jiménez, president del GEPEC.

«Griñó ens acusa a nosaltres de ser una organització criminal. I nosaltres som: un periodista que va fundar un mitjà de periodisme d’investigació independent, un documentalista independent, una entitat ecologista amb més de 40 anys d’història i una fundació filantròpica sense ànim de lucre», diu Marrasé.

Griñó Ecològic diu en la seva querella que aquelles persones i entitats formen una organització criminal, però cal dir que fa gairebé un any i mig la Guàrdia Civil va detenir tota la cúpula directiva d’aquesta empresa de gestió de residus afirmant que pertanyien a «una organització criminal internacional que es dedicava al tràfic il·legal de residus». Aquella operació, anomenada Rifiuti (residus en italià) va ser dirigida pel jutjat d’Instrucció número 4 de Tarragona, que investiga Griñó Ecològic per delicte mediambiental i falsedat documental. La causa continua oberta.

Griñó assegura en la querella que aquelles detencions i el fet que l’empresa sigui investigada pel jutge és culpa d’un documental, Insostenible, rere la brossa, que es va emetre al programa Sense Ficció de TV3 el 20 de juny de 2023 i que va estar disponible a la plataforma 3Cat durant dos anys i mig. Ara es pot tornar a veure, tal com explicava un article de Porta Enrere el passat 4 de maig.

Insostenible, que va guanyar diferents premis (Mañé i Flaquer, Ecozine Film Festival de Saragossa i Nebrodi Cinema Doc de Sicília) mostra la falta de control de les autoritats catalanes, europees i italianes del tràfic de residus dins de la Unió Europea, així com la importació de brossa des d’Itàlia a Catalunya. Concretament, des de Nàpols i fins al port de Tarragona.

Segons Griñó, el documental havia servit per enganyar la Guàrdia Civil i el jutge i això havia comportat la detenció dels seus responsables, amb el consegüent dany reputacional i, fins i tot, un perjudici econòmic. L’operació Rifiuti de la Guàrdia Civil i del jutjat es va executar un any i mig després de l’emissió del documental.

«El documental parteix d’una investigació que va acabar revelant una qüestió d’interès públic: la gestió dels residus, la manca de control i la necessitat de reduir-ne la generació, perquè el repte no és només gestionar millor la brossa, sinó deixar de produir-ne tanta», ha dit Christophe Sion, director d’Insostenible, durant la roda de premsa, tot afegint: «El més greu és l’intent de desplaçar el debat de fons cap als qui han investigat i explicat aquesta realitat».

«Griñó es querella contra nosaltres perquè som acusació popular en la causa per la qual el jutjat investiga aquesta empresa [per delicte mediambiental i falsedat documental]. El que es pretén es desgastar-nos i criminalitzar-nos», ha dit Xavier Jiménez. El president del GEPEC assegura que la feina que fan molesta a determinades activitats que tenen molts interessos econòmics vinculats al medi ambient: «Som una entitat que treballa pel medi ambient que la nostra feina de denúncia i d’investigació assenyala activitats que generen molts recursos, molts diners, molts interessos i, per tant, sovint són molestos». Jiménez ha aportat una sèrie de dades sobre la persecució a la qual estan sotmesos els ecologistes arreu del món: «Els activistes ambientals són un dels col·lectius més perseguits a nivell mundial, justament per la feina que fem i perquè posem en perill molts negocis que es basen en alterar o aprofitar-se el medi ambient. Entre el 2012 i el 2024, es considera que al món hi va haver 2.253 persones que lluitaven pel medi ambient foren assassinades o desaparegudes».

«La querella és un avís a navegants. Ara som nosaltres qui en patim les conseqüències, però, com hem comentat, aquesta mena d’accions judicials van a més. Això és un intent d’intimidació molt gran. Nosaltres ens defensarem davant de la jutgessa», conclou Marrasé en referència del creixement de casos d’SLAPP a la Unió Europea els últims anys.

Les SLAPP

Així doncs, les entitats i persones afectades per la querella de Griñó Ecològic consideren que l’acció judicial d’aquesta empresa de gestió de residus és una SLAPP (en anglès, strategic lawsuits against public participation), és a dir, litigis estratègics contra la participació pública. En l’informe SLAPPS, les sigles que volen fer callar el periodisme — publicat per Mèdia.cat el març del 2023 —, Joan Barata, investigador del Cyber Policy Center de la Universitat de Stanford, especifica l’objectiu de les SLAPPS: «La finalitat és portar un tema als tribunals. No per aquell cas, sinó per enviar un missatge que farà que els periodistes o les organitzacions, abans de publicar determinades coses, s’ho pensin dues vegades, perquè veuran que això suposa molts problemes o embolics».

Aquestes SLAPPS queden recollides a la Directiva (UE) 2024/1069 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea i es defineix la participació pública com «la realització de qualsevol declaració o activitat per part d’una persona física o jurídica en exercici de drets fonamentals com la llibertat d’expressió i d’informació […] i d’associació». Aquesta normativa també és coneguda com a «Llei Daphne» per la periodista maltesa Daphne Caruana, assassinada per l’explosió d’una bomba col·locada al seu cotxe quan tenia 53 anys. En el moment de la seva mort (octubre del 2017), Caruana tenia oberts 47 processos judicials.

La Coalició contra els SLAPPS a Europa (Coalition Against SLAPPs in Europe, CASE) fa un recompte anual dels casos que s’identifiquen arreu del continent i exposa els perfils dels principals Afectats. El 34% dels casos acumulats entre el 2010 i el 2021 es dirigeixen contra periodistes i el 23%, contra mitjans de comunicació. Més avall del rànquing, són els activistes, els editors i les ONG qui reben més SLAPPS. Aquest estudi també recull els perfils dels actors darrere dels litigis, és a dir, qui interposa les demandes: el 32% les presenten empreses o empresaris i el 23%, polítics o funcionaris públics.

Malgrat la querella de Griñó, els convocants de la roda de premsa han manifestat la seva determinació a continuar treballant. «Una de les coses que es busca en accions judicials d’aquesta mena és que l’afectat per aquella demanda o querella deixi de fer allò que fa, però, en el nostre cas, no ho aconseguiran. Estem convençuts de la feina que fem, creiem que el fet que existeixi un periodisme rigorós, que es defensi el medi ambient o que hi hagi filàntrops que donin suport a projectes d’aquesta mena, fa que la societat sigui millor», han dit tots afectats per la querella.

En aquest sentit, Gerard Jara, president de la Fundació Jara Barceló, també es manté ferm en la defensa de Porta Enrere: «Nosaltres creiem que, dins del territori, que hi hagi una veu valenta, crítica, que pugui fer investigació amb absoluta transparència sobre temes molt complexos i incòmodes és una oportunitat per nosaltres per donar-hi suport». Jara ha destacat la feina feta per Sion i Marrasé (guionista del documental) a Insostenible, també.

Els detectius

El fundador i director de Porta Enrere, Rafa Marrasé, ha destacat que, per fer la querella, Griñó Ecològic havia contractat detectius «per assetjar alguns dels aquí presents, fent servir identitats falses per aconseguir informació sobre nosaltres». Marrasé ha assenyalat que Porta Enrere va publicar un parell d’articles el setembre de l’any passat sobre aquell espionatge que aleshores patia (primer article, el 2 de setembre; segon article, el 10 de setembre).

L’agència de detectius contractada per Griñó Ecològic és Método 3, que va ser coneguda pel cas del restaurant La Camarga. Porta Enrere va destapar la investigació que el responsable d’aquella agència, Francisco Marco Fernández, estava fent sobre el fundador de Porta Enrere i la Fundació Jara Barceló en l’article del 10 de setembre. Aleshores, Marco, ja va fer una advertència al director d’aquest mitjà: «Jo no soc com aquelles persones sobre les quals vostè acostuma a escriure. Vagi molt amb compte a vincular-me a mi amb una investigació sobre vostè».

El director de Porta Enrere, el president del GEPEC, el responsable d’Hokusai Films i el president de la Fundació Jara Barceló han defensat la llibertat d’expressió, d’informació, l’activisme i la filantropia davant del que consideren un atac de l’empresa de gestió de residus Griñó Ecològic.

«Aquesta querella és un intent d’intimidació inadmissible. Un intent de censura en plena democràcia», diu Marrasé.