—És la primera vegada que contracten detectius? — pregunta la periodista.

—Nosaltres sí.

El passat 9 de setembre, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), va ser entrevistat al programa Aquí Camp de Tarragona de la Cadena SER. En aquella entrevista, a Viñuales li van preguntar per la contractació de detectius per part de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de la ciutat, un fet que havia descobert Porta Enrere en un article publicat el 7 de setembre i que va ser admès posteriorment pel consistori tarragoní a través d’un comunicat.

La resposta de Viñuales —«nosaltres sí»— amaga un matís important. Potser és la primera vegada que l’actual equip de govern municipal contracta detectius —almenys això assegura l’alcalde—, però no és la primera vegada que ho fa l’EMT i el partit al qual pertany Viñuales, el PSC.

A finals de l’any 2015, en el que suposava l’inici del tercer mandat del socialista Josep Fèlix Ballesteros al capdavant del consistori tarragoní, l’EMT va contractar una empresa de detectius. La contractació quedava reflectida en el llistat de contractes menors i la despesa va ser de 10.200 euros, dividits en dues factures.

L’agència de detectius contractada es deia Affinis Detectius Privats S.L. i tenia la seu al carrer Higini Anglès de Tarragona.

Porta Enrere es va adonar d’aquesta contractació dos anys després d’haver-se fet i quan va preguntar a l’Ajuntament de Tarragona pel motiu que el va dur a contractar els detectius, des del consistori es va dir que s’havia fet «per un seguiment a uns treballadors».

Aquest mitjà va demanar consultar l’expedient de la contractació dels detectius. L’Ajuntament no va acceptar, al·legant motius de confidencialitat per a justificar la seva negativa.

En el moment de demanar la informació, el gerent de l’EMT era Néstor Cañete, actual cap de Recursos Humans del consistori. Cañete, que havia accedit al càrrec a través d’un procés de selecció que anys després els tribunals sentenciarien que havia estat irregular, va fer un informe on explicava els motius de la contractació dels detectius i la seva negativa a entregar la documentació a Porta Enrere.

L’informe es va enviar a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) després que aquest periodista fes una reclamació davant la negativa del consistori.

En aquell document, signat en data 13 de setembre de 2017, Cañete assegurava que ell no era el gerent en el moment de la contractació dels detectius («octubre de 2015») perquè es va incorporar el maig de 2016.

Qui hi havia al capdavant de la gerència de l’EMT quan es van contractar els detectius era Mario Cortés, que, precisament, va dimitir per sorpresa a finals d’aquell mes d’octubre del 2015. Cortés era una persona que, tal com va publicar els mitjans de comunicació en aquella època, estava sota sospita per haver fet una sèrie de contractes amb una mateixa empresa «prescindint dels principis marcats per la llei de contractació pública».

Dos dels partits a l’oposició d’aleshores, Ciutadans i la CUP, van denunciar públicament les irregularitats a l’EMT durant la gestió de Cortés. El cap de Ciutadans al consistori tarragoní en aquells anys era Rubén Viñuales.

Cortés, que va enviar una carta de dimissió a la presidenta de l’EMT d’aleshores, Begoña Floria (PSC), seria investigat un parell d’anys després per la Fiscalia —va ser Ciutadans qui hi va dur el cas— per les despeses que havia carregat a les targetes de crèdit de l’EMT de les quals disposava i amb les quals havia pagat àpats i viatges per un import superior als 60.000 euros. «És molt preocupant que això passi en una empresa que té un dèficit de 9 milions d’euros», va dir aleshores Rubén Viñuales, que titllava la situació «d’indecent».

En l’informe enviat a la GAIP, Cañete assegurava que els detectius s’havien contractat per seguir dos treballadors amb les inicials PMS i JRH. En el primer cas, el gerent va dir que el treballador havia dut a l’EMT als tribunals després que l’empresa li denegués una reducció de jornada per tenir cura d’uns familiars. Al final, no hi va haver judici perquè es va arribar a un acord i l’Empresa Municipal de Transports va accedir a la petició del treballador. Però, a partir d’aleshores, l’EMT va contractar un detectiu per saber si durant el període de reducció de jornada, aquell empleat estava treballant en una altra empresa (en lloc de cuidar els familiars, tal com havia al·legat).

Segons Cañete, els detectius van concloure que el treballador no havia fet res mal fet.

En el segon cas, el motiu va ser el mateix: saber si l’empleat amb les inicials JRH estava treballant en una altra empresa a banda de l’EMT. Cañete no explica en el seu informe si els detectius van determinar que l’empleat havia fet alguna cosa irregular i es limitava a dir que el treballador va deixar de formar part de l’EMT mesos després (juny de 2016) perquè «havia expirat el seu contracte laboral».

Segons admetia l’aleshores gerent de l’Empresa Municipal de Transports, la doble contractació d’Affinis Detectius Privats SL es va fer sota la modalitat d’adjudicació directa, sense demanar ofertes a altres empreses ni fer publicitat de la contractació.

Néstor Cañete deia que es va contractar a Affinis perquè aquesta empresa va ser recomanada per l’advocat que havia de representar l’EMT en el judici arran de la demanda del treballador PMS que havia demanat la reducció de jornada. En l’informe, l’aleshores gerent de l’Empresa Municipal de Transports afirmava que no es podia entregar l’expedient de contractació dels detectius d’Affinis a Porta Enrere perquè hi constava «circumstàncies d’hàbits i familiars del treballador investigat».

La directora d’Affinis Detectius Privats SL a Tarragona —tenia delegacions a Múrcia i Barcelona— aleshores era Ana María Macho (va traspassar l’any 2021) que, en un fragment d’una entrevista concedida al Diari de Tarragona i publicada al seu perfil de LinkedIn, deia: «Si hi ha una sospita sobre uns fets, et limites a investigar allò. És a dir, en encara que vegis uns altres aspectes, inclòs de la vida íntima de la persona investigada, no s’inclouen en l’informe. Et limites a investigar la qüestió en concret per la qual t’han contractat».

El soci de Macho a Affinis era Santiago Fernández Palafoll, un detectiu que va ser detingut dins de l’Operació Pitiüsa, nom que es va donar a la investigació sobre una xarxa de venda de dades confidencials de persones tan conegudes com el marit de María Dolores de Cospedal, la germana de la reina Letizia d’Espanya, Telma Ortiz o alguns empresaris andalusos, tal com publicava El Confidencial el febrer de 2014.

Segons publicava El País, els detectius catalans detinguts estaven imputats per comprar i vendre historials mèdics de pacients de la sanitat pública, «inclosos menors d’edat». Algun dels detectius investigats es feien passar per metges per aconseguir la informació.

Finalment, els detectius i policies implicats en la trama van ser absolts per l’Audiència Provincial de Barcelona (sentència ratificada pel Tribunal Suprem), tot i que es van condemnar a penes de presó a funcionaris d’Hisenda.

Els detectius i Porta Enrere

Les preguntes de la periodista de la Cadena SER a l’alcalde Rubén Viñuales tenen el seu punt de partida en unes declaracions del batlle tarragoní a Porta Enrere en un article publicat el 2 de setembre. Viñuales va admetre a aquest mitjà que s’havien contractat detectius a l’EMT (la presidenta de l’EMT, Sonia Orts, no va voler atendre Porta Enrere quan la va trucar per demanar-li informació sobre aquesta contractació).

La resposta de l’alcalde venia precedida d’una pregunta d’aquest periodista en el qual es demanava al batlle tarragoní si coneixia o havia mantingut contacte amb una agència de detectius anomenada Sexto Sentido. Aquesta agència hauria estat investigant el fundador de Porta Enrere, Rafa Marrasé (el periodista que escriu aquest article), tal com s’explicava en aquell article del 2 de setembre.

Porta Enrere va començar a rebre trucades de persones que es feien passar per repartidors de notificacions (indeterminades), d’Amazon o de Correus amb l’excusa de quedar en persona amb aquest periodista. El número de telèfon des del qual trucaven era el mateix amb el qual havien telefonat a la Fundació Jara Barceló (una entitat que dona suport a Porta Enrere des de mitjan any 2021) i a una excol·laboradora d’aquesta entitat fent-li preguntes sobre la relació d’aquest mitjà i la fundació.

Al mateix temps, una sèrie d’homes començaven a visitar el domicili de la mare d’aquest periodista, alhora que feien preguntes als veïns de la dona sobre el seu fill.

L’excol·laboradora de la Fundació Jara Barceló va començar a rebre les trucades l’endemà que la cap de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona, Núria Bea, demanés el telèfon de la noia a una periodista. Bea no va trucar mai l’excol·laboradora, ni tampoc ho va fer l’Ajuntament. Bea diria posteriorment que volia aconseguir el número de la noia per demanar-li el telèfon del periodista radiofònic Carles Francino, a qui l’Ajuntament volia fer pregoner de les festes de Santa Tecla.

Però quan Bea va demanar el telèfon de l’excol·laboradora de la fundació feia cinc dies que l’alcalde havia vist i parlat en persona a Francino en l’acte de l’entrega dels Premis Nacionals de Comunicació que s’havia fet a Tarragona. Bea va admetre al fundador de Porta Enrere que havia demanat el telèfon de l’excol·laboradora a petició de l’alcalde Rubén Viñuales.

En una d’aquelles trucades que va rebre Porta Enrere, el número de telèfon era diferent d’aquell que sempre trucava. Aquella trucada des d’un número diferent, era idèntica a les anteriors, on l’interlocutor es feia passar per un carter de Correus que volia entregar un paquet en persona (no hi havia cap paquet a nom d’aquest periodista a Correus). El número de telèfon corresponia a una agència de detectius de Barcelona, Sexto Sentido.

Paral·lelament, un altre excol·laborador de la Fundació Jara Barceló també va ser preguntat per un detectiu, però d’una altra agència, en aquest cas, Método 3. L’home explica que el van convocar a un dinar en un conegut restaurant de Barcelona (Via Veneto) amb l’excusa de voler fer un documental sobre el sector de la carn. L’home que li va proposar allò en aquell dinar, que s’havia presentat com advocat de la patronal càrnia era, en realitat, Francisco Marco Fernández, director de la coneguda agència de detectius Método 3. Durant el dinar (i en una trucada que havia rebut abans per part d’una dona que es va fer passar per treballadora d’una important empresa càrnia), l’excol·laborador de la Fundació Jara Barceló va haver de respondre un munt de preguntes sobre aquesta fundació, així com del fundador de Porta Enrere.

Coincidint amb el temps en aquests fets de detectius, van començar a córrer una sèrie de missatges de WhatsApp on es difonia informació de la relació entre Porta Enrere i la Fundació Jara Barceló. En els missatges es volia desprestigiar aquest mitjà pel fet de rebre suport financer de la fundació (un model que segueixen de fa molt de temps els principals mitjans d’investigació dels Estats Units, que reben suport de fundacions o entitat sense ànim de lucre), posant en dubte la independència i rigor de Porta Enrere. Alguns d’aquells missatges van ser difosos pel cap de gabinet de Rubén Viñuales a la Diputació de Tarragona, Gustavo Cuadrado.

Les informacions sobre els vincles entre la Fundació Jara Barceló i Porta Enrere van començar a aparèixer l’any passat després que aquest mitjà publiqués una sèrie d’articles sobre l’espionatge que havia patit la cap de Neteja Pública de l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta treballadora pública era l’encarregada del nou contracte de la recollida de residus i neteja viària del municipi. Un contracte per un valor de 234 milions d’euros pels pròxims deu anys.

Aquelles informacions sobre la fundació i Porta Enrere amb la intenció de difamar les dues entitats van aparèixer en un document anònim enviat dins d’un sobre als diferents grups municipals de l’Ajuntament de Tarragona. L’anònim se centrava en el cas del nou contracte de la brossa, i també difamava la treballadora pública. En una part del text, atacava la Fundació Jara Barceló i al fundador de Porta Enrere.