El magistrat del jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona, Carmelo Martínez Creixenti, ha decidit arxivar el cas de l’espionatge a la cap del departament de Neteja Pública de l’Ajuntament de Tarragona, Lídia Bartra, perquè no s’ha pogut conèixer qui ha estat «l’autor o els autors del fet denunciat».

Martínez Creixenti ha decretat l’arxiu després de rebre l’informe pericial dels Mossos d’Esquadra sobre el contingut del pendrive on hi ha els àudios i les imatges de l’espionatge que havia patit Bartra durant els primers mesos de l’any 2024. El dispositiu electrònic estava en poder del Diari de Tarragona, que el va entregar al jutjat després que el magistrat requerís al rotatiu tarragoní el dossier de l’espionatge a la cap de Neteja Pública, que havia arribat a la redacció del periòdic, segons els seus responsables, de forma anònima.

El cas s’ha arxivat després d’un any i mig d’investigació judicial. La cap de Neteja Pública va denunciar els fets davant la Guàrdia Civil dies més tard que se sabés que existia un dossier amb l’espionatge a aquesta treballadora municipal, màxima responsable del nou contracte de la brossa de la ciutat, que suposa una inversió de 234 milions d’euros pels pròxims deu anys.

L’existència del dossier es va revelar durant una reunió a l’Ajuntament de Tarragona el 25 de març de 2024. El motiu d’aquella trobada, que es va convocar d’urgència, era valorar possibles accions legals contra el Diari de Tarragona per la publicació d’un article sobre l’empresa que havia de fiscalitzar la guanyadora del futur contracte de la brossa. Des del consistori es considerava que el Diari havia publicat una sèrie de «falsedats» i «difamacions» contra la cap de Neteja Pública.

Al final, l’Ajuntament va decidir no demandar el rotatiu tarragoní, però durant aquella reunió, la cap de Premsa del consistori, Núria Bea, va explicar que, uns dies abans, el periodista, autor de l’article que havia provocat aquella convocatòria d’urgència, li havia ensenyat un dossier que contenia transcripcions i fotografies de trobades de Lídia Bartra amb tres persones diferents. Una d’aquelles persones era el cap de Recursos Humans de l’Ajuntament de Tarragona, Néstor Cañete, l’altra, l’encarregat del servei de l’aleshores adjudicatària del contracte de la brossa a Tarragona, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC, que ha ostentat aquest contracte durant més de 60 anys ininterrompudament), Àlex Ruiz, i la tercera era Rafel Sans (pare de la vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya, la republicana Raquel Sans). D’aquestes tres persones, només aquest últim, Sans, un jubilat que ha estat professional del sector dels residus durant molts anys, va decidir personar-se en la causa judicial com a perjudicat per haver estat víctima de l’espionatge també (pel fet d’haver quedat amb Bartra). Ni Cañete ni Ruiz van voler fer-ho.

Quan Bea va explicar tot allò als assistents en aquella reunió —a la qual van assistir, entre altres, l’alcalde Rubén Viñuales (PSC), el seu cap de gabinet, José Luís Calderón, la regidora de Neteja, Sonia Orts (PSC), la vicesecretària de l’Ajuntament, Núria Pallarés, l’assessor de Viñuales, Pau Pérez, Néstor Cañete i altres treballadors municipals—, l’alcalde va dir que allò ja ho sabia perquè li havia dit uns dies abans el seu cap de gabinet a la Diputació de Tarragona, Gustavo Cuadrado. Segons va explicar l’alcalde tarragoní a Porta Enrere, Cuadrado sabia que el Diari de Tarragona tenia informació de la cap de Neteja Pública.

Per la seva banda, Cuadrado va admetre a aquest mitjà que una persona del Diari —no va precisar quina— li havia dit que havien rebut un sobre anònim amb un expedient sobre el contracte de la brossa, però que ell no havia vist la informació que contenia.

L’espionatge a la cap de Neteja Pública es va produir en el període que va anar des de l’informe de la valoració de les ofertes presentades per les empreses que optaven a fer-se amb el nou contracte de la brossa (finals de gener de 2024) i l’adjudicació d’aquest per part del ple de l’Ajuntament de Tarragona a la francesa GBI Paprec (15 de març de 2024). Aquesta empresa, però, no ha estat qui s’ha endut finalment el contracte. Una resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic deixava fora Paprec i, finalment, el consistori tarragoní va adjudicar el contracte a Urbaser (que havia quedat segona en el concurs), que ja ha començat a prestar el servei en substitució de FCC. Malgrat això, encara hi ha una sèrie de recursos pendents al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El programa espia al mòbil i la reunió amb l’alcalde

En la denúncia presentada a la Guàrdia Civil, la cap de Neteja Pública aportava un informe pericial en el qual es demostrava que li havien instal·lat un programa espia en el seu telèfon mòbil. A més, la treballadora municipal deia que l’únic dia que havia perdut el telèfon de vista va ser durant una reunió amb l’alcalde Viñuales a l’Ajuntament de Tarragona el 29 de gener de 2024.

En una ampliació posterior de la denúncia, Lídia Bartra assegurava que abans d’entrar en aquella reunió a Alcaldia, els assistents van haver de deixar els telèfons mòbils fora de la sala. Quan es va acabar la reunió, la cap de Neteja Pública afirma que la persona que va tornar els telèfons als assistents —un agent de la Guàrdia Urbana— no havia estat la mateixa que els havia recollit.

En l’informe pericial del terminal mòbil de Bartra s’indica que aquell dia 29 de gener de 2024 hi va haver un «esborrat de dades de forma remota». Segons el pèrit, allò suposava una «irregularitat en el funcionament normal del terminal».

Malgrat la gravetat dels fets denunciats per part de la responsable del contracte més important de l’Ajuntament de Tarragona (més de 20 milions d’euros anuals), l’Ajuntament no va presentar cap denúncia fins al 28 de juny del 2024, és a dir, tres mesos després d’aquella reunió on la cap de Premsa del consistori va explicar l’existència del dossier de l’espionatge a la cap de Neteja Pública (25 de març).

«Si finalment es demostra que a mi també em van espiar, aleshores denunciarem el cas perquè hem de protegir no només la figura de l’alcalde, sinó la institució», va dir el batlle a Porta Enrere en l’article publicat el 18 de juny de 2024. Viñuales es referia al fet d’haver fet analitzar el seu telèfon mòbil. L’alcalde de Tarragona, a més, va dir que havia posat en «alerta» la seva escorta, tot i que no va adoptar cap mesura semblant per a protegir la cap de Neteja Pública.

Finalment, la denúncia es va presentar un mes després que Viñuales tingués els resultats d’un primer peritatge del seu telèfon mòbil, que va donar resultat «negatiu». Arran de la denúncia, els Mossos d’Esquadra també van analitzar el terminal de l’alcalde, però el resultat de l’escrutini de la policia catalana també va descartar la presència de programes espia al mòbil de Viñuales.

L’anònim

En la denúncia que va presentar als Mossos, l’alcalde Rubén Viñuales feia una descripció molt acurada del dossier de l’espionatge, tot i que, en principi, ell no l’havia vist —sí que ho havia fet la seva cap de Premsa, Núria Bea—. Així, el batlle parlava de «blocs de fulls grapats» i que en les transcripcions dels àudios de les reunions de Bartra, posava, alguns cops, «inaudible».

El dossier havia arribat al Diari de Tarragona de forma anònima, tal com van explicar al jutge els responsables del rotatiu tarragoní. Així, van haver de declarar al jutjat com a testimonis el periodista que va mostrar el dossier a Núria Bea (la cap de Premsa de l’Ajuntament també ho fa fer), Octavi Saumell, la directora en funcions quan els documents van arribar al periòdic, Mònica Just, la directora actual, Natàlia Rodríguez, un membre de l’àrea financera, Joan Rofes, i l’editora, Olga Sánchez-Friera. Aquesta última va admetre davant del jutge que havien vist (a través de les càmeres de seguretat) que una persona havia deixat el dossier (pendrive inclòs) a la recepció del Diari, però les imatges no es van fer arribar al jutjat perquè «s’esborren en un moment determinat i tampoc es veia res clar».

Sánchez-Friera va admetre en seu judicial que l’alcalde Viñuales li havia preguntat pel dossier durant una reunió setmanes després que s’hagués destapat l’espionatge en aquella reunió a l’Ajuntament de 25 de març del 2024. Segons l’editora del Diari, el batlle no li va demanar en cap moment que el periòdic fes portés el dossier a la Fiscalia. Aquesta capçalera tarragonina va tenir el dossier en el seu poder més de sis mesos, fins que va entregar el sobre al jutjat un cop se li va requerir.

A banda d’aquestes membres del Diari de Tarragona, van declarar com a testimonis les persones que s’havien reunit amb Bartra els dies en què aquesta va ser fotografiada i espiada, Néstor Cañete, Àlex Ruiz i Rafel Sans. També ho va fer el responsable de FCC a la demarcació de Tarragona, Miquel Àngel Quero.