La presidenta de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT) —entitat que gestiona l’emissora municipal, Tarragona Ràdio—, Sandra Ramos (PSC), va demanar a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) que retirés la condició de protegit al gerent d’aquesta empresa, Xavier de Gispert.

Ramos ho va fer a finals de setembre de l’any passat en unes al·legacions contra la sol·licitud de l’ampliació del període de protecció que Antifrau havia d’atorgar a De Gispert. La regidora socialista, segona tinenta d’alcalde del municipi al capdavant de les carteres de Cultura i Festes, Universitats, Memòria Democràtica i Benestar Animal, es va oposar a la pròrroga a De Gispert: «Entenem que no es produeix cap excepcionalitat ni cap causa real i concreta que ho justifiqui [la pròrroga del període de protecció]. Per tant, en compliment de la normativa entenem que no s’hauria d’atorgar la pròrroga sol·licitada».

La protecció que Antifrau havia atorgat al gerent finalitzava l’octubre de l’any passat. Aquest va demanar la pròrroga a finals del mes d’agost a la qual Ramos es va oposar un cop va rebre la comunicació de l’OAC. La negativa de la regidora socialista a l’ampliació del període de protecció equivalia a sol·licitar que Antifrau deixés a De Gispert desprotegit.

En la seva sol·licitud de pròrroga, el gerent de Tarragona Ràdio argumentava que «persisteixen les condicions de risc i les amenaces de represàlia institucional vinculades directament a les accions i denúncies que faig formular i que han estat en coneixement de l’OAC durant aquest període. Lluny de cessar, les conductes hostils, l’aïllament funcional i les accions de desprestigi personal i professional s’han mantingut i, fins i tot, agreujat durant els darrers mesos i setmanes».

De Gispert feia referència al fet que a finals de juny es va fer una reunió extraordinària al consell d’administració de l’empresa en el qual s’havia de debatre la seva gestió a l’emissora pública. Aquesta convocatòria extraordinària arribava després que alguns membres de diferents grups municipals al consell (En Comú Podem i PP) haguessin qüestionat la gestió del gerent durant l’apagada elèctrica del 28 d’abril en una altra reunió del mes de maig, qualificant els fets «d’intolerables» i demanant l’assumpció de «responsabilitats» per part de De Gispert pel fet que la ràdio pública s’hagués quedat sense emissió per culpa de la fallada elèctrica. De fet, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC) també havia carregat contra el gerent en una Junta de Portaveus del mes d’abril.

Abans d’aquella reunió de juny, i davant la possibilitat que el càrrec de De Gispert pogués córrer perill, Antifrau va enviar un requeriment recordant als membres del consell que el gerent era una persona protegida i que, per tant, en cas d’acomiadament, s’hauria de demostrar que aquest fet no havia estat una represàlia contra ell, tal com va publicar Porta Enrere el 19 de juny de 2025.

Només uns dies després de la reunió d’aquell consell d’administració de la ràdio municipal, l’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales es va reunir amb els responsables de l’Oficina Antifrau de Catalunya a la seu d’aquest organisme a Barcelona. L’alcalde va assistir a la reunió juntament amb el secretari de l’Ajuntament, Joan Anton Font Monclús, i el cap de Recursos Humans del consistori, Néstor Cañete. Tot i que Porta Enrere va demanar parlar amb l’alcalde de Tarragona per tal de conèixer el motiu d’aquella reunió amb Antifrau en un moment que s’estaven produint aquells fets amb el gerent de Tarragona Ràdio, Viñuales no va voler fer declaracions a aquest mitjà.

La presidenta de l’EMMCT assegurava en les seves al·legacions contra la pròrroga de la protecció del gerent que «no existeix cap acreditació sobre el fet que [De Gispert] fos qüestionat i tutelat per alguns membres del consell d’administració. En tot cas, s’hauria de concretar quins són els membres del consell d’administració als quals fa referència i en què es basa aquesta afirmació. Segurament és una apreciació subjectiva no fonamentada».

Però en el moment de fer aquelles al·legacions, la presidenta Ramos ja coneixia a quins membres del consell d’administració es referia De Gispert. I ho coneixia perquè Antifrau ho havia fet constar en aquell document que va enviar abans de la reunió del consell d’administració del juny.

En aquell document, Antifrau recollia frases textuals de la reunió del maig on es va qüestionar la gestió de De Gispert arran de l’apagada. Frases que corresponien al regidor d’En Comú Podem Jordi Collado i els del PP Óscar García i Maria Mercè Martorell.

La petició de dimissió d’ERC i Junts

Ahir, ERC i Junts van demanar públicament la dimissió de Sandra Ramos com a presidenta de l’EMMCT. Ambdós grups argumentaven la seva petició perquè la política socialista no havia informat el consell d’administració que Antifrau havia renovat la protecció al gerent de l’emissora.

Els membres del consell s’havien assabentat d’aquest punt a través d’una carta dels advocats de De Gispert i no per l’empresa municipal. Segons van informar ERC i Junts, no va ser fins a la reunió del consell d’administració de la setmana passada que Ramos hauria confirmat la pròrroga d’Antifrau.

ERC assegurava que, a més, Sandra Ramos no havia permès gravar la reunió de la passada setmana «ni per ús intern». La portaveu republicana, Maria Roig, va assegurar que era «inadmissible que la presidenta de l’EMMCT ocultés informació tan rellevant».

Per la seva banda, Junts, en la persona del seu portaveu, Jordi Sendra, demanava responsabilitats a Ramos per la falta «d’ètica i transparència»: «Tot això demostra una deixadesa de funcions i una falta de respecte als membres del consell d’administració».

Ramos amaga la informació

El silenci de Sandra Ramos en relació amb la pròrroga de la protecció atorgada per l’Oficina Antifrau de Catalunya al gerent de l’empresa, Xavier de Gispert, ve de lluny, doncs.

La presidenta no va esmentar la sol·licitud de pròrroga del gerent tot i que Antifrau li va notificar abans de la reunió del consell d’administració del mes de setembre de l’any passat, tampoc ho va fer sobre les al·legacions presentades per ella mateixa per evitar que De Gispert continués protegit i ni tan sols ho va fer quan Antifrau va confirmar la pròrroga a principis del mes d’octubre.

No va ser fins a la setmana passada, és a dir, cinc mesos després que l’OAC hagués prorrogat la protecció del gerent, que Sandra Ramos va confirmar aquest fet al consell d’administració de l’EMMCT, quan els consellers ja havien rebut la carta dels advocats de De Gispert informant-los de la condició de persona protegida del seu representat.

La pròrroga d’Antifrau al gerent de Tarragona Ràdio, Xavier de Gispert, és significativa. Tal com indica la Llei 2/2023, de 20 de febrer reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, l’extensió del període de protecció després dels dos primers anys s’acceptarà «excepcionalment i de manera justificada». No és, per tant, una mesura automàtica que s’atorga amb la simple petició de la persona protegida, sinó que cal una valoració acurada per part de l’Oficina Antrifrau de Catalunya sobre cada cas.

L’origen de la protecció d’Antifrau

Xavier de Gispert va tenir la condició de persona protegida per Antifrau des del mes d’octubre del 2023, tal com va publicar en el seu moment el diari Ara. L’any 2021 De Gispert havia encarregat un informe jurídic extern arran de les presumptes irregularitats que s’havien produït a Tarragona Ràdio en el mandat del seu predecessor en el càrrec, Josep Maria Bonet, excap de gabinet de Josep Fèlix Ballesteros (PSC) al consistori tarragoní i actualment cap de gabinet de l’alcalde de Cambrils Oliver Klein (Nou Moviment Ciutadà).

Aquell informe jurídic concloïa que aquelles irregularitats, que sumaven uns  850.000 euros, s’haurien de dur a la Fiscalia, tal com va publicar Porta Enrere el 23 d’agost de 2021.

A principis d’aquell any, el 29 de gener, Porta Enrere ja havia publicat un extens article on es detallaven tota una sèrie de pagaments destinats a teixir una xarxa clientelar al voltant de l’emissora municipal i el partit que aleshores governava a la ciutat, el PSC. L’article explicava com en època de l’alcalde Ballesteros es va reduir ostensiblement la plantilla de l’emissora per tal de retallar despeses, però, alhora, es gastaven molts diners en àpats (26.000 euros en dos anys), excursions i sopars amb associacions de jubilats, conferències fetes per polítics socialistes, edició de llibres, germandats de Setmana Santa, la instal·lació d’una pista de gel per Nadal, aportacions als Jocs Mediterranis, etc.

De Gispert va demanar i va rebre la condició de persona informant de corrupció protegida per Antifrau pocs mesos després de l’arribada de Viñuales a l’Alcaldia de Tarragona (en les eleccions de juny de 2023) després dels quatre anys de mandat del republicà Pau Ricomà (moment en el qual, De Gispert va accedir al càrrec de gerent de l’emissora pública després d’un concurs).

El 15 de desembre de 2023, el diari Ara publicava que la presidenta de l’EMMCT, Sandra Ramos, s’havia reunit el novembre d’aquell any amb els treballadors de Tarragona Ràdio i els havia dit que l’Ajuntament volia fer fora De Gispert. Ramos, segons explicava aquell rotatiu, havia anunciat aquell acomiadament tot i saber que el gerent ja tenia la condició de persona protegida perquè Antifrau ja li havia comunicat.

Com ha succeït ara, els membres del consell d’administració de l’EMMCT es van assabentar que el gerent era una persona protegida per Antifrau perquè van ser els advocats de De Gispert qui ho van notificar els consellers. La presidenta no ho havia fet.

«Neguem rotundament que aquesta empresa iniciï cap mena represàlia al senyor De Gispert», assegurava Sandra Ramos en el seu escrit d’al·legacions contra la concessió de la pròrroga de persona protegida al gerent la tardor passada.

Ramos finalitzava el seu escrit dient que «aquesta presidenta manté intacta la voluntat de col·laboració demostrada fins al moment».

En l’informe enviat per Antifrau abans del consell d’administració del mes de juny de 2025, l’OAC assenyalava, però, la falta de col·laboració de l’EMMCT i de l’Ajuntament de Tarragona en aquest cas: «L’Oficina Antifrau de Catalunya sempre es dirigeix respectuosament a institucions i organismes públics per cercar la col·laboració fluida […]. Malauradament, en aquest expedient de protecció, això no ha estat així».

FOTO: Joan Carles Borrachero / Ajuntament de Tarragona.