Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat, Cultura i Patrimoni El mal estat del Museu d’Història de Tarragona provoca que l’aigua de pluja malmeti un...

Comentaris (0) /

Escrit per:

L’edifici del Museu d’Història de Tarragona, a la Casa Castellarnau (carrer Cavallers), no compleix els requisits per garantir el bon estat de les peces que s’hi conserven i per això no forma part del registre de museus de Catalunya que fa el Departament de Cultura de la Generalitat.

Les deficiències de l’immoble són tan grans que fa unes setmanes un dels quadres més emblemàtics que es troben a l’edifici, el retrat d’Enriqueta de Castellarnau, obra de Torres Fusté, es va fer malbé a conseqüència de l’aigua de pluja que es va filtrar a la Sala Groga / Alcova Oest del pis noble de la Casa Castellarnau. Segons confirma a Porta Enrere l’Ajuntament de Tarragona, va ser el personal del MHT qui es va adonar del problema, retirant el quadre immediatament i portant-lo al dipòsit de reserva. «Es va desmuntar del marc per afavorir l’evaporació de la humitat en un ambient de baixa humitat relativa de l’aire. Es va avisar els serveis de manteniment perquè es repari el punt d’entrada d’aigua. L’efecte sobre el quadre ha estat la pèrdua de capa pictòrica en algun punt i en altres un escatament, que no afecta la integritat de l’obra. La restauració s’ha adjudicat a Clara Bailach en 1.790,80 € (IVA inclòs). Els serveis administratius estan treballant en l’adjudicació», diu textualment el consistori tarragoní.

El fet és que l’immoble de la Casa Castellarnau té greus mancances en les seves instal·lacions. No hi ha aparells que mesurin la humitat per saber, d’aquesta manera, si les peces es troben en un ambient adequat per a la seva conservació, els tancaments no són aïllants, entra pols constantment a les dependències, no hi ha sistema contraincendis, com detectors de fum i hi ha massa entrada de llum natural, un fet que afecta també les peces. Alguns dels punts de llum artificial, com fluorescents, també són nocius per mantenir el bon estat de les obres.

Segons confirma l’Ajuntament de Tarragona, el «Museu d’Història de Tarragona no està inscrit com a museu per la Generalitat de Catalunya, només té la consideració de col·lecció».

Les condicions per a poder-se inscriure com a museu són:

1) Elements físics, mecànics o electrònics adequats per garantir a totes les zones del museu: La prevenció, la protecció física i la vigilància, la detecció i l’alarma, la neutralització de qualsevol perill per als béns culturals, els usuaris i les instal·lacions del museu.
2) Condicions ambientals necessàries perquè els seus fons estiguin en tot moment en l’estat més adequat per a la seva conservació.
3) Els edificis que siguin seu de museus han de ser accessibles i utilitzables per les persones amb mobilitat reduïda.
4) Llibre-registre dels fons.

El consistori tarragoní admet a Porta Enrere que el MHT no compleix aquestes condicions, tot i que assegura que «en aquest moment estem treballant amb la Generalitat per poder accedir a aquesta inscripció».

La protagonista del retrat, Enriqueta de Castellarnau, va ser assenyalada durant molt temps com el fantasma d’aquest immoble, en una sèrie d’històries que sempre han envoltat l’edifici i que van reviure un moment àlgid fa uns vint anys. «La nena de Castellarnau», es deia popularment a la presència d’aquest esperit que va sorgir arran d’una història que explicava que una nena afectada per alguna malaltia crònica la mantenia confinada en una habitació de la casa, aïllada de la societat, solament visitada per metges i atesa per la seva família, els Castellarnau. Durant anys, molts tarragonins van explicar que havien sentit crits i veus d’una nena a l’immoble, fins i tot quan aquest estava deshabitat i que els llums s’encenien i s’apagaven sense cap explicació. El cert és que la protagonista del retrat, que a la pintura apareix quan era una nena, va ser qui va vendre la casa a l’Ajuntament de Tarragona el 1954 quan tenia 51 anys.

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.