Un camp que no es va omplir ni de bon tros i un munt de banderes espanyoles a les graderies. Aquesta era la primera imatge de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018 que es va celebrar abans-d’ahir divendres 22 de juny al Nou Estadi del Gimnàstic de Tarragona. La fallida a l’hora de convocar a la ciutadania contrastava amb una presència massiva de símbols de l’Estat a càrrec de molts espectadors que van cridar, durant molts moments de la cerimònia, eslògans com «Viva el rey» i «viva España», alhora que xiulaven ben fort el president de la Generalitat Quim Torra, que va decidir fer acte de presència a l’últim moment.

Durant la nit de divendres i, sobretot, el matí d’ahir dissabte, s’han exposat moltes teories de què va passar abans-d’ahir al camp del Nàstic, des de la poca afluència a la massiva presència de ciutadans a favor de la unitat d’Espanya en contraposició del paper de l’independentisme, que aspirava a fer sentir la seva veu davant el món —i es va concentrar a les portes del Nou Estadi— en una cerimònia que es va retransmetre en directe per TV3, Televisió Espanyola (pel canal Teledeporte) i la Xarxa de Televisions Locals. Porta Enrere ha pogut seguir el fil previ dels esdeveniments i pot explicar el perquè de la gran afluència de membres i entitats contraris a la independència.

«Vam començar a mobilitzar-nos quan vam saber que ja teníem les entrades, d’allò fa un mes», diu Montse Asensio, representant de Plataforma por Tabarnia a Tarragona. Asensio, que va assistir a la cerimònia d’inauguració al Nou Estadi, assegura que es van repartir gratuïtament un munt d’entrades entre els diferents grups de caràcter unionista: «Vaig estar al camp. A mi les entrades me les va passar un altre grup. Jo estic a molts grups (“dotze o tretze”, diu) i és cert que es van donar moltes entrades, clar. Era un acte important perquè s’havia dit que es volia boicotejar la presència del rei i al final vam aconseguir que hi hagués moltes banderes espanyoles, mentre que les estelades es podien comptar amb els dits d’una mà».

Segons Asensio, ella va aconseguir la seva entrada, com molts d’altres, a la Casa de Aragón de Tarragona, on es distribuïen. Les entrades, tal com afirma aquesta representant de Plataforma por Tabarnia, provenien de Barcelona: «Es van donar moltes entrades des de Barcelona i es van repartir entre els grups d’aquí de Tarragona. No sé qui va comprar les entrades a Barcelona, a mi me les van donar des de la Casa de Aragón». Sobre la quantitat de persones que van assistir a l’estadi amb banderes espanyoles i en defensa de la unitat d’Espanya, Asensio va assegurar que eren moltes més de 2.000: «2.000? No, érem més, molts més».

El president de la Casa de Aragón de Tarragona és Santiago Isla. Aquest veterà dirigent es mostra indignat amb els rumors que afirmen que la seva entitat repartia entrades i assegura que la seva associació no ha gestionat cap tipus d’acte, venda o donació d’entrades, però admet que hi ha un grup que té llogat l’entresol de la seu de la Casa de Aragón, que sí ho va fer. Segons Isla, les entrades les venia Societat Civil Catalana. «Hi ha un grup de persones que es reuneix cada divendres aquí, Societat no sé què es diuen [Societat Civil Catalana?, li pregunto. “Sí”, respon Isla]. Ells són membres d’una associació que un dia van arribar aquí a la tarda amb un munt d’entrades. Cridaven a la gent pel nom i els hi donaven l’entrada que els corresponia».

Segons el president de la Casa de Aragón, l’entitat que presideix no té res a veure amb les entrades, tot i que ell va anar a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis: «No és cert que des de la Casa de Aragón distribuíssim entrades de forma gratuïta. El nostre centre té un bar a la planta baixa que està llogat a una persona. A sobre del bar, hi ha un entresol, que també el tenim llogat. Allí es fan les reunions de l’associació que t’he dit cada divendres. Casualment, el dia abans de la cerimònia, cap a les 19 h, hi havia un grup de persones, que normalment es reuneixen a l’entresol, repartint entrades, però la gent, pel que vaig veure, les pagava».

Pilar és la responsable del bar. Ella admet que volia anar a la cerimònia d’inauguració però que, al final, per diversos motius no hi va anar. Amb tot, Pilar assegura que les entrades les aconseguia aquesta associació que es reuneix periòdicament al bar de la Casa de Aragón: «Volia anar però no vaig poder. Les entrades les duia aquest grup que es reuneix els divendres aquí i així anàvem tots junts però com que al final no podia anar, ja no vaig agafar cap entrada».

Santiago Isla assegura que la seva entitat és apolítica —«aquí poden entrar els del llacet [groc] a dir el que vulguin, com si són socialistes, del PP o qui sigui»—, però admet que no li agrada que hi hagi símbols independentistes a la via pública: «A mi als espais públics em fot molt veure, per exemple, un llaç groc. Perquè podrien posar una bandera espanyola, un crucifix o una bandera italiana, per exemple. Cadascú que faci el que vulgui, però en els espais públics em fot molt». La necessitat d’aconseguir ingressos, segons el president de l’associació aragonesa, va provocar que lloguessin l’espai, sense importar la ideologia de les persones que ho van fer: «L’entresol està dins de l’edifici. Els nostres socis paguen 60 euros a l’any més alguna subvenció de l’Ajuntament i el Port i, per poder subsistir, necessitem tenir més ingressos, per això lloguem el bar i l’entresol».

Rocío León ocupa una de les vicepresidències de Societat Civil Catalana (SCC) a Tarragona. «Som tres, un del PP, un altre de Ciutadans i jo», diu. León és, paradoxalment, membre de l’Executiva del PSC a Tarragona un fet que pot resultar sorprenent si es té en compte que SCC està considerada una associació d’extrema dreta. León desmenteix que l’associació de la qual forma part, SCC, tingui la seva seu a l’entresol de la Casa de Aragón i assegura que va assistir a la cerimònia d’inauguració a títol personal i sense cap bandera: «Nosaltres tenim la seu en el domicili particular d’un dels nostres membres. De cap manera som els que estem a la Casa de Aragón, aquells són els de Catalunya por España, que no té res a veure amb Societat Civil Catalana, són d’un altre perfil. Nosaltres, a més, no hem distribuït cap mena d’entrada i jo, personalment, vaig comprar la meva per assistir a la cerimònia d’inauguració i no vaig dur cap bandera».

León emfatitza que SCC no ha parlat sobre aquest tema de les entrades en les seves juntes periòdiques amb els seus membres: «Ens desmarquen de Catalunya por España completament. Nosaltres no hem tractat cap tema referent a entrades de la cerimònia d’inauguració, i molt menys vendre-les». Amb tot, la vicepresidenta de SCC admet que, durant la campanya electoral dels comicis autonòmics de desembre del 2017, va anar alguna vegada a reunions a la Casa de Aragón: «Ens van convidar a gent de totes les candidatures abans de les eleccions del desembre per tenir una trobada. Vaig anar aquella vegada però ja no he tornat a anar».

La vicepresidenta vol desmarcar-se també de Vox, que va fer la convocatòria prèvia a la cerimònia d’inauguració al costat del Nou Estadi i afirma que la seva associació, SCC, no farà res en comú amb aquell partit: «Vox pot vestir el seu projecte com vulgui, però Vox és el que és i no hi ha objectius comuns amb ells».

León no és l’única dirigent de SCC que té un vincle amb el PSC. El màxim dirigent d’aquesta associació (SCC) és Salvador Caamaño, funcionari de l’Ajuntament de Tarragona i oncle del regidor pels Jocs Mediterranis Javier Villamayor. Caamaño va ser dirigent del PSUC (un partit clarament d’esquerres) i fundador del Foro Babel a Tarragona, una entitat que lluita en contra de la normalització lingüística del català. Segons les fonts consultades per Porta Enrere, Caamaño s’encarrega de fer funcions de suport i assistència a les tasques de Villamayor al consistori tarragoní, pràcticament com un secretari personal.

Vox i les entrades de Barcelona

Vox va ser el partit polític espanyolista que va concentrar el protagonisme de la trobada prèvia abans de la inauguració i, a més, va assegurar hores abans de la cerimònia, que estaria dins de l’estadi del Nàstic. «Nosaltres ja havíem comprat entrades abans. Ens havien dit que, com a partit polític, si volíem assistir, que demanéssim entrades», diu Jordi Ferré, vicesecretari de comunicació de Vox a la demarcació de Tarragona. Segons Ferré, Vox va portar a Tarragona gent de Barcelona i també d’altres punts d’Espanya. De fet, després de la cerimònia, hi havia un autobús aparcat a la Via Augusta esperant espectadors amb banderes d’Espanya i també molts vehicles particulars van dirigir-se cap a aquelles comarques en acabar l’acte. «Sabia que venia gent de Barcelona amb autobús, però no sé si només era gent de Vox o altres persones que volien la unitat d’Espanya», diu Ferré que assegura que, en principi, només venien menys de 10 persones a l’autobús, un fet, si més no, difícil de creure en un vehicle de 55 places i que, segons va poder comprovar aquest redactor, va anar força ple. Segons Ferré, les entrades que Vox va demanar en total no van ser més de 20 i assegura que no ha mantingut cap contacte amb Societat Civil Catalana.

Amb tot, el vicepresident de comunicació de Vox, afirma que no tenen seu fixa però que es reuneixen sovint a la Casa de Aragón de Tarragona. Aquesta entitat, explica, acull també trobades de diferents persones amb l’objectiu de defensar la unitat d’Espanya i que formen una agrupació citada anteriorment: Catalunya por España. «Jo i algun membre més de Vox hem anat allí a títol personal i per parlar de la unitat d’Espanya. Allí hi ha gent de totes les formacions, socialistes, Ciutadans, etc. D’altres vegades, però, hem anat com a Vox però sense coincidir amb Catalunya por España».

A diferència del que explicava el president de la Casa de Aragón, que manifestava que les reunions a l’entresol es feien després de pagar un lloguer —Santiago Isla, president de la Casa de Aragón, afirmava que el grup que es reunia allí era Societat Civil Catalana, però—, Ferré assegura que es fan al bar i després de consultar als responsables de l’establiment si poden fer les seves trobades: «A la Casa de Aragón es pot parlar i ens agrada, però no és la nostra seu [de Vox]. Només anem al bar i abans ens posem en contacte amb el propietari i li diem que som de Vox i si podem anar tal dia, si ens autoritza, anem, paguem la consumició i au».

Ferré afirma que la convocatòria es va fer a última hora per donar suport al rei. Això contrasta amb el que diu Montse Asensio de Plataforma por Tabarnia [veure la part inicial de l’article], que assegurava que feia un mes que totes les associacions, agrupacions i partits espanyolistes s’havien començat a mobilitzar arran de conèixer que disposaven d’entrades de fa un mes. «Em va sorprendre positivament la gran afluència de persones si es té en compte que la convocatòria la vam fer 12 hores abans de la cerimònia», diu.

El vicepresident de comunicació de Vox a Tarragona admet, però, que les entrades ja estaven encarregades anteriorment i que la gestió de la compra la va fer una persona del partit de Barcelona. Això confirma el que deia Montse Asensio en relació amb la procedència de les entrades, així com on les va aconseguir: a la Casa de Aragón, seu de Catalunya por España y, puntualment, de Vox. «La persona encarregada ens va dir: “mira, tened las entradas que habéis pedido“», diu Ferré en relació a les entrades que van demanar. «La persona que ens les va donar és del nostre partit i, segons em consta, també va comprar les del moviment cívic Espanya i Catalans. Crec que van assistir, a més, a diverses agrupacions de diversa simbologia d’arreu d’Espanya, un fet que considero lògic», diu. Pel que afirma Jordi Ferré, una persona de Vox va gestionar la compra d’entrades per moltes entitats i associacions que defensaven la unitat d’Espanya. Segons Asensio, de Plataforma por Tabarnia, aquestes entrades es van repartir gratuïtament i, vist el que explica Ferré, que des de Vox es va gestionar la compra d’entrades per a molts grups espanyolistes —Asensio parlava que ella mateixa estava en 12 o 13 grups— es pot explicar el que la representant de Plataforma por Tabarnia assegurava: moltes entrades regalades i més de 2.000 persones a l’estadi.

Així es vendran totes les entrades dels Jocs: la majoria ja estan repartides (no sabem si passant per caixa o no). Exemple: cerimònia d'inauguració al Nou Estadi. No queda pràcticament ni un terç. pic.twitter.com/mMbSaG8Lxs

— Josep M Llauradó (@JosepMLlaurado) May 17, 2018

Així, el periodista Josep Maria Llauradó explicava el 17 de maig, fa poc més d’un mes, que només estaven disponibles un terç de les entrades per a la cerimònia d’inauguració (a la venda, les zones amb color blau). Les entrades, per cert, es van començar a vendre aquell dia. Com es pot veure, el gol nord estava tot pràcticament bloquejat o venut. Per tant, quan Montse Asensio assegura que ja tenien les entrades de feia un mes i resulta que la majoria de presència espanyolista es trobava al gol nord, cal pensar que aquestes localitats estaven reservades o adquirides en el moment de sortir a la venda. La zona de tribuna també estava esgotada però, com es va poder comprovar a la cerimònia inaugural, la part baixa de tribuna estava molt buida.

Segons el document de previsió de venda d’entrades, per a la inauguració hi havia 10.850 tiquets disponibles. A la zona del gol nord, les entrades a la venda previstes eren de 2.036 (20 euros cadascuna), a la zona baixa de preferent, 3.222 (40 euros). La previsió d’ingressos per venda d’entrades per a la cerimònia d’inauguració era de 371.880 euros.

Porta Enrere ha intentat posar-se en contacte amb l’organització dels Jocs Mediterranis per saber com Vox va poder aconseguir totes aquestes entrades, quantes finalment es van vendre realment i el total d’ingressos, sense resultat.

Les entrades que no es podien comprar

«Algunes persones de la nostra associació van voler comprar entrades el mateix dia de la inauguració al gol nord [de muntanya] però Ticketmaster no els deixava, deia que estaven esgotades. Com que hi havia seients buits a la cerimònia en aquella zona, potser van decidir no anar tot i comprar-les», diu Charo García, presidenta de la Casa de Andalucía de Tarragona. De fet, el servei de venda d’entrades de Ticketmaster no deixava comprar localitats en aquella zona i només permetia la compra a graderia Preferent, la majoria molt cares, entre 60 i 80 euros.

Durant la nit de la cerimònia i el matí de l’endemà dissabte, van córrer molts rumors sobre entrades regalades. «Si veien que l’estadi no s’ompliria, per què no han regalat entrades per evitar una imatge així?», preguntaven alguns espectadors a aquest redactor. De fet, va haver-hi moltes invitacions. Per exemple, els patrocinadors principals dels Jocs Mediterranis van disposar de 150 entrades cadascun (per sis patrocinadors). A més, aquestes empreses van comprar entrades per a repartir-les pels compromisos que tenien i, pel que ha pogut saber Porta Enrere, el total seria d’unes 2.000. A més, empreses com El Corte Inglés van sortejar localitats entre els seus treballadors i empleats de l’Ajuntament de Tarragona també en van rebre cedides pel consistori. De fet, allò que explicava Charo García, que no es podien comprar localitats al gol nord, passava en la resta de l’estadi excepte en la graderia Preferent, que 24 hores abans de la cerimònia només havia esgotat el 25% de les entrades. La resta del camp estava bloquejat a la compra —el gol sud o de mar, estava destinat als atletes, però aquests, després de fer la desfilada a l’inici, no van pujar a les graderies i els que ho van fer, van marxar de seguida, deixant una imatge de buidor molt gran—.

«La Junta Directiva de la Casa de Andalucía teníem invitacions. En total, van haver-hi més de 80 persones de la nostra entitat a la inauguració, però molts van comprar la seva entrada per Ticketmaster», diu Charo García. Segons la presidenta d’aquesta associació cultural andalusa, els seus membres han assistit a visites de l’Anella Mediterrània i altres esdeveniments dels Jocs però nega que es repartissin entrades gratuïtes de forma massiva: «Ens van arribar algunes entrades a l’associació després de demanar-les. Les vam rebre directament des de l’organització, però tal com van fer totes les entitats de la ciutat, que tenien la possibilitat de demanar entrades». García és, per cert, la muller del Cap de Gabinet de Josep Fèlix Ballesteros, Josep Maria Bonet.

Hi va haver entitats, o millor dit, federacions esportives, que no van tenir la possibilitat d’assistir a la cerimònia, tot i tractar-se d’un acte que obria un campionat esportiu. Així, el president de la Unió de Federació d’Entitats Esportives de Catalunya, Gerard Esteva va escriure una carta a l’alcalde de Tarragona i president del Comitè Organitzador Tarragona 2018, Josep Fèlix Ballesteros, en el qual mostrava la seva «decepció» perquè l’organització no havia comptat per a res amb la UFEC, que compta amb l’afiliació de 69 federacions esportives, 12.500 entitats i 700.000 llicències i lamentava que, fins i tot, ni se’ls havia convidat a la inauguració dels Jocs. S’ha de tenir en compte que el Comitè Organitzador només compta amb 35 persones, una xifra ridícula per organitzar un campionat d’aquesta envergadura. Sense anar més lluny, Almeria 2005 tenia 500 persones a la seva estructura, voluntaris al marge, clar. «Nosaltres vam passar la carta aquesta al president del Comitè Organitzador, que és l’alcalde de Tarragona, i vam passar una còpia també a tots els responsables de les altres institucions, Generalitat de Catalunya, Comitè Olímpic Espanyol, etc., però no hem rebut resposta de ningú. Bé, la Generalitat ens va dir que farien arribar la nostra sol·licitud però tampoc ens han contestat. La UFEC no ha estat convidada a la inauguració però tampoc els clubs, fins i tot els més destacats i tampoc els que participen de l’organització en alguns dels esports. Allò que sí em consta és que es van posar en contacte, arran de la nostra carta, amb algun president d’alguna federació per convidar-lo», diu Gerard Esteva a Porta Enrere.

El màxim dirigent de les federacions catalanes assegura que ningú els ha trucat malgrat fer-se pública la carta que, per cert, va ser enviada el 20 de juny i les declaracions d’Elsa Artadi ahir al matí al programa Via Lliure de Catalunya Ràdio. «No ens ha trucat ningú, res. Nosaltres, tal com exposàvem a la carta, entenem que hi ha una complexitat important en l’organització d’aquest tipus d’esdeveniment però també era molt complex organitzar els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i, en canvi, les federacions catalanes i els clubs catalans van rebre un tracte exquisit. Per tant, no està renyit que hi hagi una multitud de persones i institucions en l’organització a què es tingui un respecte per la gent de casa», afirma i afegeix: «Comptar amb tots els clubs i federacions fa els Jocs més grans, provoca que tinguin una dimensió molt més àmplia. Sincerament, al principi pensava que no es comptava amb nosaltres per una qüestió de capacitat de gestió, però després de les últimes declaracions, de no haver rebut resposta a la carta, penso que és un tema voluntari [fet expressament]. Però, al cap i a la fi, a qui acaba perjudicant és a ells mateixos [Comitè Organitzador] perquè fan més petits els Jocs».

Sobre la possibilitat que l’absència de la UFEC i els clubs catalans per part del Comitè Organitzador respongués a un desig d’evitar catalanitzar l’esdeveniment —que, tot s’ha de dir, es fa a Catalunya— i donar-li un caire més espanyol, Esteva diu: «No vaig veure la cerimònia ni tinc massa referències i, per tant, la voluntat que hi havia rere tot això no la puc valorar». Esteva assegura que si Tarragona 2018 els demana suport i vol comptar amb ells, s’hi bolcaran: «Nosaltres estem decidits a col·laborar, val més tard que mai. Tenim 700.000 llicències esportives per tal de fer més grans els Jocs. Si l’alcalde té la voluntat d’incloure el sector esportiu català, nosaltres hi estarem. Ara, cada dia que passa, hi ha menys temps per solucionar aquesta trista situació. A la que ens cridin, nosaltres estarem allà pel que calgui, tot el que no sigui això és miopia política i organitzativa».

Segons va publicar ahir El Nacional, el Comitè Organitzador hauria decidit començar a regalar entrades per evitar la imatge d’instal·lacions buides durant la competició, un fet que mostra la desesperació de l’organització davant la fallida de la resposta del públic.

Els castellers i la catalanitat de la inauguració

La cerimònia d’inauguració va ser durament criticada no només per la falta de públic o la presència de molts espectadors de caràcter espanyolista que, com hem vist en aquest article, van accedir a l’estadi del Nàstic amb entrades reservades de feia molt de temps, sinó perquè la cerimònia va ser una mostra d’espanyolisme. Si la inauguració s’hagués fet a Zamora, per exemple, ningú hauria notat la diferència menys la cançó dels Jocs, feta en català i composta per PeTaCA (Petit Taller de Cançons). La resta de melodies, totes en castellà, amb Lucrecia, un símbol de TVE i Antonio Orozco. A banda de la part final, on es va fer una al·legoria de la Mediterrània, no hi va haver cap mostra de folclore i cultura catalana ni tarragonina. «Ni castells?», es va escoltar a la graderia. De fet, al plec de clàusules tècniques per triar l’empresa que havia de fer l’espectacle de la cerimònia d’inauguració s’estipulava que hi havia d’haver la presència de «castellers, un dels elements culturals més potents del territori, amb especial prioritat a les colles castelleres de Tarragona i els municipis seu». Això no és d’estranyar perquè Tarragona és ciutat de castells i, a més, la seu del concurs mundial que se celebra cada dos anys i, per cert, enguany toca i es farà, com sempre a la Tarraco Arena Plaça.

Doncs bé, no hi va haver castells. Porta Enrere ha pogut saber que la decisió de l’absència de les colles a la cerimònia va ser, en certa manera, mútua entre el Comitè Organitzador i els castellers. D’una banda, des de l’organització es temia no poder controlar les colles, integrades per molts membres, i que a l’hora de carregar un castell es despleguessin estelades davant del rei i de totes les televisions. D’altra banda, les colles no estaven gens engrescades a participar en uns Jocs Mediterranis que mai havien vist amb bons ulls. El més sorprenent de tot és que la Diputació de Tarragona va atorgar una subvenció de 500.000 euros a totes les colles castelleres a condició que «s’impliquessin en els Jocs Mediterranis». Així, aquest mig milió d’euros es repartia i dividia segons el rànquing de cada colla. Les dues de Valls i la Jove i els Xiquets de Tarragona van rebre 50.000 euros cadascuna. En el següent nivell, les colles cobraven entre 25.000 i 30.000 euros. El fet, però, és que les colles finalment faran les actuacions clàssiques d’aquests dies i s’inclouran dins del programa cultural dels Jocs. Així, les quatre colles de Tarragona van acordar no fer cap actuació específica pels Jocs, i això incloïa la cerimònia d’inauguració i cloenda.

La presència de l’exèrcit espanyol descendit del cel amb paracaigudes per dur la bandera dels Jocs al nou estadi i lluint els colors de la bandera espanyola al paracaigudes, va ferir la sensibilitat de molts i suposa un capítol més en el protagonisme de l’exèrcit espanyol en aquests Jocs. Així, el projecte cultural dels Jocs, imposat per Javier Villamayor després de la renúncia de la regidora de Cultura, Begoña Floria, a dirigir el projecte, tal com va explicar Porta Enrere el 2 de març del 2018, han fet un munt de concessions a la cultura purament espanyola en detriment de la catalana. La banda militar de l’exèrcit al Metropol, les acrobàcies de la patrulla Águila, els paracaigudistes de la inauguració i el portaavions que està a punt d’atracar al Port de Tarragona.

On són els símbols de catalanitat i tarragonisme en la cerimònia. Una gran festa de l'espanyolitat només. Insultant. #JocsMediterranis

— Esteve Giralt (@estevegiralt) June 22, 2018

Païnt una gala on l'exèrcit cau de l'aire i on no es reconeix la ciutat. Quina oportunitat perduda… #JocsMediterranis #Tarragona

— Sara Sans (@Sarasansca) June 22, 2018

Escric trist i desolat, incrèdul i indignat al @fetatarragona sobre l'absència de la cultura tarragonina i catalana a la gala inaugural #JocsMediterranis Sort que visc en una #Tarragona molt diferent a la que ens van mostrar ahir #Tarragona2018 https://t.co/qVB3dAJ4Ry

— Ricard Lahoz (@RicardLahoz) June 23, 2018

«La cerimònia va ser preciosa. Li vull donar l’enhorabona a l’alcalde Ballesteros amb una carta que escriurem al centre. Va ser un espectacle digne d’admirar», diu Santiago Isla, president de la Casa de Aragón de Tarragona.

FOTOS: Tarragona 2018

ATENCIÓ: Porta Enrere és un mitjà d’investigació independent, per això no tenim publicitat institucional ni privada (ni rebem subvencions) perquè podria condicionar els nostres continguts. Necessitem el suport de la ciutadania per explicar allò que els altres no expliquen.  Necessitem ser autosuficients econòmicament per a continuar publicant articles com el que acabeu de llegir.  Feu-vos subscriptors: https://www.portaenrere.cat/registre/