Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat, Esports, General L’Ajuntament i la Fundació Tarragona 2017 recorren al TSJC per no entregar a Porta Enrere...

Comentaris (0) /

Escrit per:

«Som una fundació de dret públic i cada euro que nosaltres ingressem ha de ser realment obert, transparent i disponible perquè qualsevol persona ho pugui confirmar […] Quan se’ns diu que nosaltres no som transparents, nosaltres neguem ‘la major’, quan es diu que fem una gestió poc transparent i opaca, neguem ‘la major’», deia literalment Javier Villamayor, comissionat dels Jocs Mediterranis, en la roda de premsa de presentació dels comptes de la cita olímpica que es va fer el 26 de setembre d’enguany.  La realitat, però, és que ni l’Ajuntament de Tarragona ni la Fundació Tarragona 2017 han tingut mai la voluntat de ser transparents i garantir l’accés a la informació als ciutadans.

Ara, la Fundació i el consistori tarragoní han decidit presentar un recurs al la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per tal de no facilitar la informació i la documentació pública demanada per Porta Enrere en relació a la venda d’entrades de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. L’acció judicial empresa per aquestes dues institucions públiques s’ha fet contra la resolució 316/2018 de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) —un òrgan independent que es va crear per garantir l’accés a tots els ciutadans de Catalunya a tota la informació i documentació de les diferents administracions, empreses i fundacions públiques— que dona la raó al periodista que signa aquest article en la seva reclamació d’informació i documentació sobre la venda d’entrades de la cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis 2018.

Des de Porta Enrere es volia tenir una prova documental d’allò que aquest mitjà va destapar el 24 de juny del 2018, és a dir, dos dies després que es fes la cerimònia d’inauguració dels Jocs. En aquell article, Les entitats espanyolistes tenien entrades de la cerimònia d’inauguració dels Jocs des de fa un mes: el paper de Vox, Catalunya por España, Plataforma por Tabarnia, Societat Civil Catalana i els vincles amb el PSC de Tarragona,  Porta Enrere va demostrar com entitats per la defensa de la unitat d’Espanya ja disposaven d’entrades molt abans que aquestes sortissin a la venda pel públic en general. Diversos testimonis d’aquelles mateixes entitats, associacions i partits espanyolistes, admetien que tenien entrades més d’un mes abans de la inauguració, com els tiquets s’havien comprat en paquets (la venda online i física, exercida en exclusiva per Ticketmaster, empresa guanyadora del concurs per a la gestió de la venda d’entrades, no permetia als potencials compradors adquirir més de sis entrades per persona) i com havien arribat des de Barcelona i s’havien repartit per diversos punts de la ciutat de Tarragona. L’epicentre de la distribució d’entrades va ser una sala de la Casa de Aragón de Tarragona que, segons el seu president, Santiago Isla, estava llogada a Societat Civil Catalana. Allà també s’hi reunien membres de Vox, tal com va admetre Jordi Ferré, vicesecretari de comunicació de Vox a Tarragona.

El procés de la compra d’entrades

Per tant, com van aconseguir aquelles entitats, associacions i partits en defensa de la unitat d’Espanya tantes entrades? (En aquell article de Porta Enrere, Montse Asensio, representant de Plataforma por Tabarnia a les comarques de Tarragona afirmava que eren «moltes més» de les 2.000 que es creia que s’havien venut). Les entrades només podien provenir de l’organització.

Roda de premsa de Javier Villamayor (al centre), Josep Maria Milà (regidor d’Urbanisme, que no, però, no va intervenir) i Victor Sánchez (director executiu dels JJMM: a la imatge, amb mànigues de camisa, a la dreta de Villamayor, llegint uns  papers)

Porta Enrere ha tingut accés als «Aclariments» del procés de selecció de  l’empresa que havia de gestionar la venda d’entrades dels Jocs (finalment va ser Ticketmaster). En els documents hi ha una pregunta feta per una de les empreses candidates (només es van presentar dues, Ticketmaster i Onebox) que diu:

«Es requereix la venda a grups especials. Ens podeu informar de forma més detallada sobre les característiques d’aquests grups: a partir de quantes persones estaríem parlant? La venda a grups també ha de ser possible via
telèfon?»

I la resposta de la Fundació Tarragona 2017, encarregada del concurs per a seleccionar el gestor de venda d’entrades, va ser:

«En aquests moments, els grups identificats són: Comitès Olímpics Nacionals participants, patrocinadors i VIPS, Administracions membres del Comitè Organitzador dels Jocs i Ajuntaments subseu. La plataforma online de venda d’entrades haurà d’obrir-se a aquests grups abans d’obrir-se al públic en general. Els preus de les entrades per a aquests grups seran els mateixos preus que els assenyalats al PPT. Per tant, l’existència de grups especials no afecta ni al volum d’entrades ni al preu de les mateixes, sinó que únicament té repercussió respecte a terminis, ja que, com assenyalàvem, la plataforma on-line de venda d’entrades haurà d’obrir-se a aquests grups especials amb caràcter previ a l’obertura al públic en general. La venda als grups especials no pot ser per telèfon, haurà de fer-se per Internet».

Això explica perquè aquelles entitats, associacions i partits polítics a favor de la unitat d’Espanya tenien entrades abans de la venda al públic, és a dir, anteriorment al mes abans de la celebració de la cerimònia d’inauguració, tal com admetien els mateixos implicats en aquell article de Porta Enrere del 24 de juny. Però aquestes entitats, associacions i partits polítics unionistes no apareixen al llistat de la venda en grups. Tal com es pot apreciar en el text del document, només els Comitès Olímpics Nacionals (CON) participants, patrocinadors i les administracions del Comitè Organitzador (i Ajuntaments subseus) podien fer aquesta compra en grup i per internet. Com van arribar doncs les entrades a mans de Vox, Plataforma por Tabarnia, Catalunya por España i Societat Civil Catalana? Només algú d’aquells «grups identificats» esmentats en el document «d’Aclariments» els hi podria haver facilitat, clar.

«La Secretaria de l’Ajuntament de Tarragona és la Secretaria de la Fundació Tarragona 2018, per tant, poden [els periodistes, els ciutadans] seguir la pista de qualsevol dels euros que ens hem gastat perquè s’han gastat segons la llei de contractes del sector públic», deia Javier Villamayor en la roda de premsa de presentació dels comptes dels Jocs Mediterranis 2018, un fet que demostra encara més la indissoluble unitat entre l’Ajuntament i la Fundació en tot el procés organitzatiu.

Com s’explicava en l’article de Porta Enrere del 24 de juny, l’Ajuntament de Tarragona —concretament el partit majoritari al govern municipal, el PSC— té vincles molt profunds amb Societat Civil Catalana. Així, l’oncle de Javier Villamayor, Salvador Caamaño, és president de SCC a Tarragona i la vicepresidenta d’aquesta associació unionista és Rocío León, membre de l’Executiva del PSC a Tarragona.  Caamaño, però, va ser dirigent del PSUC (un partit clarament d’esquerres) i fundador del Foro Babel a Tarragona, una entitat que lluita en contra de la normalització lingüística del català. Segons les fonts consultades per Porta Enrere i tal com es va publicar el 24 de juny, Caamaño s’encarrega de fer funcions de suport i assistència a les tasques de Villamayor —recordem, Comissionat dels Jocs— al consistori tarragoní, pràcticament com un secretari personal. Javier Villamayor, però, va negar posteriorment a Porta Enrere qualsevol tipus de connexió del PSC de Tarragona amb SCC més enllà del parentesc familiar amb el seu oncle.

L’opacitat de l’Ajuntament i la Fundació Tarragona 2017

Diverses fonts solvents consultades per Porta Enrere asseguren que Societat Civil Catalana hauria obtingut fins a 3.000 entrades per a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis. Tal com sempre fa aquest mitjà, es va voler tenir una prova documental que acredités completament aquest fet, per això es va exercir el dret a la informació pública regulat per la Llei 19/2014 del 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i es va enviar una petició formal a l’Ajuntament de Tarragona (26 de juny) per conèixer documentalment qui i quan havia comprat entrades per a la inauguració dels Jocs.

Villamayor explica amb vehemència la seva gestió durant la roda de premsa al Saló dels Penjats de l’Ajuntament de Taragona.

Tot i que la gestió de la venda d’entrades corresponia a Ticketmaster, la Fundació estava permanentment informada de com anava la venda de tiquets, tal com demostra un paràgraf del «Plec de prescripcions tècniques del servei de gestió integral de venda i distribució d’entrades dels XVIII Jocs Mediterranis»:

«Per a això, l’adjudicatari haurà de remetre, a partir de la data d’inici de la distribució i venda, un informe setmanal a la Fundació amb el resum de les vendes efectuades des de la posada en funcionament de la plataforma on-line i fins al 18 de juny. A partir d’aquest dia, i durant els dies de competició, l’informe serà diari. Un cop acabat l’esdeveniment, l’adjudicatari facilitarà un informe final amb el resultat de les vendes. L’empresa adjudicatària designarà també una persona responsable de la interlocució amb la Fundació, que es coordinarà amb la persona que es designi a aquest efecte per part de Tarragona 2018».

L’Ajuntament de Tarragona va respondre a aquest periodista el 27 de juny que havia derivat la petició d’informació a la Fundació Tarragona 2018, el màxim responsable de la qual és Víctor Sánchez, que va compartir roda de premsa amb Javier Villamayor el 26 de setembre per explicar les xifres dels Jocs. Porta Enrere no va rebre mai aquella documentació i es va fer una reclamació formal a la GAIP per tal d’aconseguir-la.

La GAIP va demanar un informe previ a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) per tal de conèixer millor quin era l’abast de la petició perquè es demanava qui i com havia comprat les entrades. L’APDCAT va emetre un informe d’onze pàgines on justificava l’accés a la identitat de persones jurídiques que haguessin adquirit entrades per a la cerimònia d’inauguració però, en canvi, demanava anonimitzar a les persones físiques, excepte aquells treballadors o càrrecs de l’organització.

En virtut de l’informe de l’APDCAT, la GAIP va resoldre a favor d’aquest periodista de Porta Enrere el 8 de novembre, puntualitzant que s’havia de conèixer la identitat de les persones jurídiques però no les físiques. Això permetria saber si alguna entitat, associació o partit polític hauria comprat entrades en massa i, d’aquesta manera, es podria comprovar documentalment allò que Porta Enrere va destapar el 24 de juny. La resolució es va comunicar a les parts el 14 de novembre i tant l’Ajuntament de Tarragona com la Fundació Tarragona 2018 tenien fins al 5 de desembre per lliurar-la a aquest periodista. No ho van fer. A canvi, i tal com va comunicar la GAIP a aquest redactor la setmana passada, el consistori i la Fundació van presentar un recurs contenciós administratiu contra la resolució de la  GAIP l’11 de desembre al TSJC, demanant com a mesures cautelars, la suspensió de l’execució de l’esmentada resolució (cinc dies després del termini màxim d’entrega). Tal com ha pogut documentar Porta Enrere, la Fundació Tarragona 2017 ha gastat 6.000 euros en advocats per presentar aquest recurs. Tal com consta en la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere, el despatx d’advocats que va fer “l’assistència i direcció lletrada” en el recurs i que va cobrar aquests 6.000 euros va ser Broseta Abogados S.L.P.

Rere les accions de l’Ajuntament i de la Fundació hi ha, per tant, la clara voluntat d’amagar la veritat als ciutadans i perllongar un procediment que pot tardar mesos en finalitzar als jutjats, guanyant temps de cara a les pròximes eleccions municipals.

L’incompliment continuat de la llei de Transparència

Tot i que des de l’Ajuntament de Tarragona alguns responsables polítics s’omplen la boca a l’hora de dir que són molt transparents en la seva gestió —la roda de premsa de Villamayor i Sánchez del 26 de setembre com a exemple—, la veritat és que el consistori tarragoní, les seves empreses municipals, patronats i fundacions incompleixen constantment la llei de Transparència. Aquest periodista ha hagut de presentar fins a 13 reclamacions a la GAIP en poc més de dos anys des que el projecte Porta Enrere es va posar  en marxa (agost del 2016). El silenci administratiu i una documentació i informació incomplertes han estat els principals motius a l’hora de reclamar.

Porta Enrere li va comunicar directament i en persona aquesta situació al màxim responsable de l’Àrea de Transparència de l’Ajuntament de Tarragona, el regidor José Luis Martín (PP), que va mostrar la seva sorpresa per aquest fet però la realitat és que tot continua igual tal com es pot comprovar en el recurs presentat pel consistori a la Resolució de la GAIP.

Sobre les dades de la venda d’entrades als Jocs (cerimònia d’inauguració i la resta), el consistori tenia sobre la taula dues peticions del periodista que signa aquest article en virtut de la llei de Transparència: una del 24 de juny com s’ha explicat i una altra del 2 d’agost que fa referència a totes les entrades de la competició i la cerimònia de clausura. Tot i això, ni l’Ajuntament ni la Fundació van fer arribar la documentació a Porta Enrere (malgrat que ja hi havia una reclamació a la GAIP) i van convocar una roda de premsa per a tots els mitjans on es van explicar els comptes dels Jocs, detallant el nombre d’entrades venudes (però no qui les va comprar, on i quan només es van vendre un 15% de totes les que s’havien posat a la venda),  i assegurant que hi havia superàvit. En canvi, aquell mateix matí del 26 de setembre, dos mitjans de la ciutat, el Diari de Tarragona i la Cadena Ser, van publicar en exclusiva les xifres dels Jocs amb la majoria de dades que hores més tard Villamayor i Sánchez explicarien a la resta de la premsa. Les publicacions d’alguns mitjans sobre els Jocs Mediterranis en els últims anys no ha estat exempta de polèmica tal com explicava Porta Enrere en un article del 10 de maig, on es provava que la Fundació i l’Ajuntament havien pagat per informacions signades per periodistes que a ulls del lector semblaven independents: L’Ajuntament de Tarragona va destinar més d’1,1 milions d’euros als mitjans de comunicació els anys 2016 i 2017: premsa lliure o subvencionada?

«Estudiarem quina és la via més adequada per tal de tenir accés a tota la informació relacionada amb els Jocs Mediterranis […] valorarem aconseguir les dades mitjançant la llei de transparència i acudint a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública o acudint al contenciós administratiu», deia Dídac Nadal, portaveu del PdCAT a l’Ajuntament de Tarragona el 19 de setembre d’enguany. La GAIP ja s’ha pronunciat sobre aquest tem arran de la reclamació de Porta Enrere. Ara tot està en mans del TSJC.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *