Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Cultura i Patrimoni Els informes tècnics consideren «perillós i inestable» el cel ras del Teatre Tarragona: l’estructura de...

Comentaris (0) /

Escrit per:

La nit del 15 al 16 de febrer passat el Teatre Tarragona va patir un despreniment d’una part del sostre fals de guix i cartró que l’ha mantingut tancat des d’aleshores. Tota una secció transversal del cel ras (o sostre fals) de 41 metres quadrats de la sala principal de l’edifici va caure sobre el pati de butaques provocant una gran destrossa. L’incident, que afortunadament va succeir quan el teatre estava tancat, hauria pogut causar una desgràcia fatal si s’hagués produït amb presència de públic, tal com admeten diverses fonts a Porta Enrere. L’Ajuntament de Tarragona es va afanyar a tancar l’edifici i va anul·lar l’espectacle «Maremar» de la companyia Dagoll Dagom que estava previst per l’endemà, dissabte 16 de febrer.

Mesos després d’aquell incident, Porta Enrere ha tingut accés a una sèrie d’informes tècnics que evidencien un problema seriós en la instal·lació del cel ras. Els documents assenyalen un muntatge deficient de l’estructura, dels materials emprats i de l’ancoratge de tot el sistema, i que hauria estat un autèntic perill des de la inauguració de l’equipament l’any 2012.

Un dels documents, redactat i signat per l’arquitecte municipal Rogelio Jiménez el 29 d’abril, conclou que «el cel ras negre de la sala del Teatre Tarragona és actualment inestable i perillós a curt i també a llarg termini per efecte de la corrosió, donat que no està garantida la resistència de tots i cadascun dels ancoratges». Segons els peritatges fets des de la nit del despreniment, la instal·lació hauria suposat un risc per a tots els assistents al teatre. Jiménez, en l’esmentat informe, assegura que «no existeix continuïtat de transmissió de les càrregues als perfils de xapa i constructivament el cel ras està sotmès a l’efecte cremallera que comporta que un despreniment puntual arrossegui tota la tramada, tal com s’ha pogut comprovar en el recent esfondrament». Per tot això, l’arquitecte municipal afirma que és «imperatiu per eliminar el perill actual, la substitució immediata de la totalitat del cel ras per un altre amb una subestructura de sustentació realitzada en compliment de la normativa actual».

L’informe de Rogelio Jiménez nega la primera versió de l’Ajuntament de Tarragona, que informava en un primer moment que «es tracta d’una afectació localitzada i que el despreniment no ha afectat la resta de l’estructura». El consistori es va afanyar a oferir una imatge de transparència i normalitat dins de les circumstàncies quan va facilitar fotografies de com havia quedat el cel ras i la sala principal del teatre, així com el fet de permetre l’accés als periodistes uns dies més tard de l’incident. Això, sí, amb la sala neta de runa. De fet, en un altre informe de l’arquitecte municipal Rogelio Jiménez amb data del 20 de febrer, aquest assegurava que l’Oficina de Projectes del consistori «no va determinar en cap moment si el defecte podria ser localitzat i per tant no extensible a la resta del cel ras».

El fet és que les imatges a les quals ha tingut accés Porta Enrere mostren la magnitud del despreniment d’una part del cel ras que va caure des d’una alçada de 12 metres:

Foto (dalt): Mauri / Ajuntament de Tarragona

Fotos a les quals ha tingut accés Porta Enrere i que mostren les destrosses causades pel despreniment del cel ras. En la segona foto es pot veure l’impacte sobre el pati de butaques i el mal que hauria pogut fer si el teatre hagués estat obert i amb públic.

 

És destacable que l’informe de l’arquitecte municipal del 29 d’abril esmenti un perill imputable no només al fet que una part del cel ras hagués caigut, que hauria provocat la inestabilitat de tot aquest element, sinó que la instal·lació del sostre fals no s’hauria fet degudament i, per tant, comportava un risc des de l’inici. Jiménez es remet a un peritatge tècnic encarregat per l’Ajuntament de Tarragona a l’empresa Bogom després del despreniment. L’informe d’aquesta empresa està signat per l’arquitecte Ángel Gil el 27 de març i en el document el tècnic assegura que el sistema de muntatge del cel ras «no compleix amb cap patró de muntatge amb criteri homologat o basat en la normativa UNE 102043». Gil admet, però, que en el moment de la construcció del cel ras, la normativa no era la mateixa que ara però assenyala que «la majoria d’indicacions i criteris bàsics que ara marca la normativa UNE s’aplicaven habitualment en el moment del disseny de l’estructura del sostre fals de l’edifici».

L’arquitecte responsable del projecte del Teatre Tarragona i director facultatiu de l’obra, Xavier Climent, assegurava en un informe signat el 15 de març, però, és a dir, poc menys de dues setmanes abans del de Bogom, que la solució emprada per a la instal·lació de l’estructura del cel ras del Teatre Tarragona és «admissible», tot matisant: «També és cert que les normatives posteriors com la UNE 1020403 no contemplen aquesta mena de solucions entre les admeses […] Això no invalida l’eficàcia del sostre instal·lat». Climent justificava doncs, la forma en què s’havia fet el sostre fals dins d’una obra que ell havia dirigit. Els informes de l’arquitecte municipal i de l’empresa especialitzada Bogom no indiquem, tal com s’ha vist, el mateix.

En el seu informe per a Bogom, Ángel Gil, afegia, a més: «El sistema de fixacions, de penjament i els elements de suport estan executats amb criteris i materials no homologats per l’ús que se li ha donat […] S’han utilitzat perfils (T47) adaptats mitjançant tècniques de treball utilitzades en envans de pladur no aptes per a sostres falsos […] Aquests perfils T47 no estan dissenyats per treballar a tracció ni tampoc en posicions de penjament en angle […] L’estructura, en línies generals, no compleix amb cap paràmetre com a base d’un muntatge».

El document d’aquest arquitecte també incideix en els ancoratges de tota l’estructura, considerant-los totalment inapropiats: «S’han utilitzat cargols metàl·lics, dels que es destinen a la fixació xapa-xapa, fins i tot en el formigó […] En les zones de formigó s’haurien d’haver utilitzat ancoratges mecànics o de tac expansiu». Alguns dels cargols no s’havien instal·lat bé i, en zones de plaques metàl·liques, només haurien estat ancorats als recobriments ignífugs, fet que hauria malmès aquesta capa i que, a més, no subjectaria l’estructura.

 

Les conclusions de l’informe són contundents en relació a una instal·lació «inadequada»: «No ha existit un estudi previ de càrregues i de replantejament del sistema d’acord amb els patrons del disseny dels sostres falsos continus. No s’ha utilitzat el sistema de muntatge adequat a les prescripcions d’ús […] No s’han realitzat unions adequades entre perfils […] Tot el sistema de muntatge es troba al voltant d’una manipulació de perfils a l’obra, sense ajustar-se a cap patró homologat ni assimilable als indicats en les normatives de referència UNE 102043 o als criteris de construcció publicats per ATEDY [Asociación técnica y empresarial del yeso] […] La causa principal del col·lapse ha estat la mala fixació del sistema a la base de sustentació a la zona del sostre».

Arran de l’informe de Bogom, Rogelio Jiménez va apuntar en el document del 29 d’abril que la manipulació dels perfils T47 hauria provocat la disminució de les seves propietats, així com l’exposició a la corrosió, un fet que provocaria que aquests elements de sustentació fossin més vulnerables en el futur: «El tècnic que subscriu vol assenyalar una característica del sistema emprat que considera particularment inquietant. El sistema de suspensió i els elements de suport  han estat executats amb perfils (concretament el perfil T47) de xapa molt prima (0,55 mm de gruix) d’acer galvanitzat, utilitzats normalment en la construcció d’envans lleugers. La utilització d’aquests perfils  comporta una intensa manipulació i transformació dels perfils, fonamentalment tallant i plegant els perfils de forma manual sense cap consideració a restituir, una vegada tallats, la seva capacitat mecànica. El tall de les ales del perfil per permetre el plec a 90º que es descriu a continuació, foto [veure imatge següent], ha estat emprat extensivament com a punt final del dispositiu d’ancoratge i suspensió a la totalitat del cel ras negre. La forma amb la qual aquest plec ha estat realitzat, talls, comporta reduir en 25 mm2 la secció útil de xapa per resistir les traccions, pràcticament la meitat de la seva secció nominal. Posteriorment als talls de les ales, per realitzar aquest plegat in situ de l’ànima del perfil, s’ha de superar el límit elàstic del material (deformació permanent), certament sense arribar al seu trencament, però generant sense dubte un punt dèbil a la continuïtat del material. A més a més, la realització en obra de forma manual i imprecisa dels talls, han trencat el galvanitzat de zinc (Z140) que protegeix el perfil que, en conseqüència, queda exposat, en aquest punt crític, als efectes de la corrosió».

 

Discrepàncies amb l’arquitecte responsable de l’obra del teatre

«L’anàlisi previ estableix conclusions sobre la resistència dels ancoratges que no permeten o no donen una explicació raonable respecte el perquè el cel ras col·lapsa set anys després de finalitzades les obres», deia en una de les conclusions d’un informe del 20 de febrer Rogelio Jiménez arran d’un informe previ de l’arquitecte encarregat del projecte del Teatre Tarragona, Xavier Climent. En aquell informe «preliminar», Climent ja assenyalava el problema dels ancoratges que posteriorment ampliaria l’empresa Bogom, tot i que aquesta, com s’ha vist, assenyalava tota l’estructura com a deficient. «De les observacions practicades i dels comentaris entre les persones intervinents sembla que el defecte podria ser causat perquè les peces es van fixar a la capa de vermiculita de protecció de les bigues. Aquest material de gruix variable al voltant dels 3 cm, no té capacitat portant suficient per a suportar cap mena de càrrega. No està dissenyat per això. Si es volia ancorar a la biga metàl·lica, s’hauria d’haver fet directament a aquesta amb cargols autorroscants per acer laminat, i no sobre el revestiment. Aquest ancoratge és deficient ja d’origen. S’ha pogut comprovar com els ancoratges cargolats directament a les plaques de formigó del sostre consten d’un sol cargol, mentre que les ancorades sobre la vermiculita presentes 3 i fins a 4 cargols no completament roscat degut probablement a que la punta topava amb la biga metàl·lica. Així ho indica la pols de la vermiculita aferrada, només, a la punta dels cargols», deia Xavier Climent en el seu informe. El mateix Climent, autor del projecte del Teatre Tarragona i director facultatiu de l’obra, admetia en un informe posterior, del 8 de març, que no s’havia pogut trobar el certificat de l’empresa encarregada del revestiment de vermiculita (el material antiincendi) sobre l’estructura metàl·lica que sustenta el sostre de la sala i de l’amfiteatre.

Amb tot, Xavier Climent assenyalava en un informe del 15 de març que el problema del cel ras només afectava la part que havia caigut, descartant que fos tot el sostre el que hagués patit una mala instal·lació, un fet que l’arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, i l’empresa Bogom, van descartar: «L’accidentés clarament el resultat de la mala praxi en el muntatge d’una sola (afortunadament) de les faixes transversals […] El despreniment probablement va ser conseqüència de l’error d’un únic operari que va actuar sense criteri i sense informar de la solució adoptada». Climent assegurava que en «15 dies podria estar resolt el problema». Ara sabem, però, que el Teatre Tarragona estarà tancat tot l’estiu.

Va ser la regidora de Cultura i Patrimoni, Begoña Floria, la que fa un parell de dies va assegurar que el teatre no obriria aquest mes de juny tal com estava previst, sinó que no ho faria abans d’acabar l’estiu. Floria afirmava que les obres tindrien un cost d’uns 100.000 euros però el pressupost de l’execució per contracte de l’empresa Bogom, encarregada de fer el projecte i la direcció d’obra és de 257.659,02 euros (IVA inclòs), tal com figura en el document enviat per aquesta empresa a l’Ajuntament de Tarragona. L’arquitecte municipal va fer tres informes afirmant que es desestimava un sol contractista i, en la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere, aprovava tres ofertes per fer diferents treballs al Teatre Tarragona: 53.067,97 euros, 178.791,38 euros i 1.440 euros.

Però hi va haver més despeses. L’endemà del despreniment es va produir al desenrunament del teatre, que va tenir un cost de 1.200 euros i posteriorment els tècnics van demanar que es muntés una bastida per tal de fer una anàlisi detallada dels danys i els motius de l’incident. La bastida costava gairebé 4.500 euros (sense IVA), més 50 euros diaris en concepte de lloguer. El despreniment va malmetre diferents elements del teatre, com algunes butaques, baranes o, fins i tot, el canó de projecció de vídeo, la reparació del qual es va pressupostar en 1.142 euros. També consta una despesa de 8.068 euros en concepte de «diversos treballs d’emergència del sostre del Teatre Tarragona» que es va consignar al departament de Patrimoni Històric. A més, l’arquitecte Xavier Climent va encarregar un estudi de proves de càrrega del cel ras que costava 2.500 euros. En total, la despesa de la reparació i de les actuacions al Teatre Tarragona ascendirien a gairebé 275.000 euros.

 

 

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.