L’amfiteatre romà de Tarragona es troba en una situació molt delicada. Un ampli estudi encarregat per l’Ajuntament de la ciutat i al qual ha tingut accés Porta Enrere demostra que l’estat del monument és molt greu fins al punt, segons l’informe, de posar «en perill la seguretat de les persones i la conservació del valor patrimonial del monument». El document, amb data d’agost del 2019, duu per títol Estudi i diagnosi de l’estabilitat estructural dels elements existents en l’amfiteatre romà de Tarragona i està signat per Josep Lluís Serven i Josep Maria Toldrà, amb la col·laboració d’Álex Briñón i Denio Grifoll. Es tracta d’un ampli document de més de 200 pàgines (annexos inclosos) que desgrana part per part l’estat actual de l’amfiteatre, recollint estudis fets durant tot l’any i que formen part d’aquest informe final que es converteix en la millor radiografia que s’ha fet del monument.

«S’aconsella no utilitzar les grades perquè es troben en força mal estat i, a més, podrien patir col·lapses parcials causats per possibles cavitats existents en el reble [conjunt de fragments de maó, de pedra, etc., eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc]», diu l’informe, que apunta a les filtracions d’aigua com a principal causant de la pèrdua del volum del reble. Aquestes grades a les quals fa referència l’informe són les que es van reconstruir els anys 60 i 70 del segle XX i que ara s’ha vist que presenten un estat molt delicat. Són les grades on s’asseu el públic quan es fan actes a l’amfiteatre, com les lluites de gladiadors durant el festival Tàrraco Viva:

I les mateixes grades on només fa un parell de dies es va fer un acte del Port de Tarragona amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet i de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. En un acte que va aplegar centenars de professionals del transport de paper de tot el món, tal com es va publicar en diferents mitjans de comunicació (vegeu la fotografia).

L’amfiteatre que es veu actualment no són les restes completes de l’edifici del segle I d.C., sinó que gran part, sobretot les graderies que habitualment ocupa el públic, són fruit de la reconstrucció feta a mitjans del segle XX:

 

Així, el document assenyala un total de 52 patologies en diferents punts del monument, 31 de les quals estan qualificades de molt greus pels especialistes i 10 més com a greus. L’estudi ha consistit en cales electromagnètiques, perfils de georadar, sondejos geotècnics, instal·lació de fissuròmetres 3D, assajos de material al laboratori, instal·lació de vibròmetres, escaneig làser, cales manuals i reconeixements visuals.

«[…] Els murs són inestables, no ofereixen un nivell de seguretat suficient davant l’empenta del reblert. Podrien col·lapsar», diu un fragment de l’informe en relació a la part de l’amfiteatre que correspon a les graderies reconstruïdes els anys 60 i 70 del segle XX, és a dir, totes aquelles que ocupen els espectadors quan hi ha espectacles a l’amfiteatre, a la banda dreta un cop s’entra al recinte. L’informe analitza un per un els diferents llenços de mur per seccions. L’afirmació «el mur no és segur i té un risc molt important de col·lapsar» es repeteix sovint en l’informe en relació a aquesta part del monument. «Alguns murs presenten esquerdes i desploms que indiquen que han patit moviments i assentaments diferencials […] Les graderies estan en mal estat i no tenen xarxa de desguàs, cosa que afavoreix l’entrada d’aigua cap al reble». L’aigua, en general, és considerada, durant tot l’informe, com un dels principals factors que ha provocat el mal estat del monument, que no compta, en molts casos, de canalitzacions adequades i quan les té, moltes vegades estan obstruïdes per despreniments, un fet que provoca acumulació d’aigua, filtracions i afebliment de l’estructura. «El reble interior de les grades no disposa d’un sistema de drenatge que permeti evacuar l’aigua que li arriba. L’acumulació i circulació d’aigua en el reble produeix l’alteració de les seves propietats i un augment de l’empenta horitzontal contra els murs».

En aquesta part de l’amfiteatre, el de les graderies i els murs corresponents a la reconstrucció de mitjans del segle XX, l’informe assegura que el coeficient d’estabilitat és inferior a la normativa actual: «Tots els murs tenen un coeficient d’estabilitat inferior a 1 i segons la normativa actual hi hauria d’haver un coeficient de seguretat global de 2. Caldria actuar en tots els murs per assegurar un correcte suport sobre l’estrat resistent i assolir un nivell de seguretat adequat».  En l’informe es poden apreciar forats a les graderies, un d’ells de grans dimensions: «Col·lapse de la cavitat ubicada sota les grades causat per alteracions del terreny i l’escorrentia d’aigües de pluja». Aquestes patologies poden agreujar-se per les pluges.

 

Pel que fa a les graderies que estan excavades directament a la roca, és a dir, aquelles que es troben entrant al recinte a mà esquerra i a les quals no es pot accedir —els visitants veuen un pendent de roca perquè amb prou feines es poden veure restes de grades—, l’informe apunta que «es poden veure diversos blocs de roca que estan despresos de la seva base i que podrien lliscar pel pendent cap a l’arena». El document assegura que «aquesta situació s’ha considerat de caràcter urgent prèviament en un document amb data de juny del 2019» i assenyala que «les possibles caigudes de blocs de roca a l’arena resulten un perill pels visitants i treballadors». Els experts proposen fixar els blocs de pedra amb ancoratges d’acer perquè els «blocs que estan recolzats en plans d’inclinació superiors a 14,93º no són segurs»: «Davant el risc elevat de despreniment dels blocs de pedra es proposa la fixació d’aquests mitjançant barres d’acer inoxidable ancorades a la base rocosa».

L’informe també destaca l’estat de degradació de l’estat dels vomitoris (els túnels que donen accés a les graderies), on s’aprecien despreniments del formigó que recobreix les armadures —aquesta part del monument també és contemporània, és a dir, de la que es va construir als anys 60 i 70 del segle XX—. «La causa més probable d’aquesta patologia és l’oxidació de l’armadura […] A l’oxidar-se, l’armadura augmenta el seu volum i trenca el formigó».

Les Escales del Miracle

Una de les parts que es troba en pitjor estat és la que limita amb les Escales del Miracle. Els experts han observat com els murs que es troben en aquesta zona estan molt malmesos i poden suposar un perill. «El desplom dels brancals de la volta sota les Escales del Miracle cap a l’interior requereixen una actuació cautelar immediata i una consolidació dels murs». Les voltes que aguanten les Escales del Miracle també tenen greus deficiències, com el desplom de l’intradós (cara interna de la volta), que podria comportar el col·lapse del mur i la volta.

Segons els autors de l’estudi, hi ha parts d’aquesta zona que estan en tan mal estat que, fins i tot, no és necessari estudiar l’estabilitat d’alguns murs per saber que són inestables: «No s’estudia l’estabilitat dels murs que suporten la volta [sota les Escales del Miracle] perquè, pel seu estat, és evident que són inestables i que és necessari l’apuntalament urgent i l’estudi d’una solució específica». Abans d’entrar a valorar els elements estructurals limítrofs de les Escales o sota d’elles, l’informe adverteix: «Els murs situats al llindar entre el recinte de l’amfiteatre i les Escales del Miracle contenen les terres sobres les que es recolza l’esmentat carrer de vianants, per on circula força gent». Sobre el mur de contenció d’aquesta part, l’estudi assegura que «la secció sencera no ofereix un nivell de seguretat suficient, cosa que empitjora si es consideren els buidatges d’aquest tram» i recomana fer inspeccions visuals quatre vegades l’any i «després de cada pluja».

Les causes del mal estat d’aquests murs són les filtracions d’aigua tot i que els experts també apunten a buidatges de material d’origen humà («buidat antròpic»).

Les restes de l’església romànica que es troben al mig de l’arena de l’amfiteatre també estan malmeses amb degradació de la pedra dels carreus que pot comportar, segons l’informe, la inestabilitat dels murs, així com esquerdes que s’apunten per culpa de l’acció de l’home.

 

Als fossars que es troben a l’arena també s’han detectat problemes molt greus, com en la imatge següent, on es diu: «En una canonada del fossar, pèrdua de matèria del mur de contenció i descalçament parcial del mur perpendicular […] Estat: molt greu, redueix l’estabilitat del mur».

O, també a l’arena, les esquerdes trobades al podium, és a dir, el mur que separa l’arena de les graderies, molt a prop de la Porta Triumphalis, és a dir, aquella per on sortien els gladiadors i per on accedeixen els visitants a l’arena: «Esquerda vertical ubicada a les cantonades dels murs del podium quan giren cap a la Porta Triumphalis […] Estat: molt greu, el mur no ofereix un nivell de seguretat suficient davant l’empenta del sòl, cosa que s’agreuja si s’afegeix l’empenta de l’aigua».

Per a solucionar els nombrosos i greus problemes del monument, l’informe apunta a dues línies d’actuació, una primera actuant cas per cas per tal de fer una mínima actuació i després fent una actuació global que hauria de servir com «una oportunitat de reinterpretació del monument i del seu entorn».

La incidència de les vibracions del ferrocarril

L’informe també es fa ressò d’un estudi realitzat per l’empresa Global Cultural Heritage Management per encàrrec d’A Priori Cultural S.L. que, al seu torn ho feia pel  Museu d’Història de Tarragona, analitza l’impacte que té el pas dels ferrocarrils per davant de l’amfiteatre. L’estudi, que duu el nom d’Informe de dades d’afecció per vibracions en el conjunt monumental de l’amfiteatre romà de Tarragona, mitjançant estacions passives estàtiques, té data del 9 de maig del 2019 i està signat per Luis Avial. Cal recordar que la graderia sud, la que està més a prop de la platja del Miracle i que, de fet, és original en la seva gran part (la resta, excepte la que està just a l’esquerra de l’entrada, allà on es veuen restes de graderies excavades en la roca, són majoritàriament, graderies noves, fetes els anys 60 i 70 del segle passat), està a pocs metres de la via del tren.

«Els mesuraments realitzats mostren una franja d’afecció per vibracions per trànsit de transport pesat. Existeix una franja d’afecció directa de fins a nivell sísmic VII [considerat molt fort, vegeu el quadre posterior de l’escala de Mercalli —escala de 12 punts desenvolupada per a avaluar la intensitat dels terratrèmols a partir dels danys causats en diferents estructures— que també consta en aquest estudi] fins als primers 15 metres des de la via (ALTA AFECTACIÓ). Existeix una zona d’afecció mitigada de fins als següents 15 metres en la qual apareixen lectures residuals vibratòries fins i tot en projecció en altura (MITJA AFECCIÓ)».

En les conclusions, l’autor de l’estudi apunta que amb la mena de mesurament que s’ha fet només es poden oferir «dades parcials» però remarca que és una «base suficient» per a sol·licitar un «estudi actiu soroll-vibració amb acceleròmetres/geòfons» que aportaria dades que permetrien calcular els danys potencials.

Com s’ha arribat aquí?

Tal com explica l’informe principal, el gran culpable de l’estat actual de l’amfiteatre és l’aigua. «S’observen diverses escorrenties que malmeten l’entorn i poden acabar afectant severament a diversos elements amb valor patrimonial […] Hem detectat arrossegament de material entre les grades reconstruïdes i les grades excavades a la roca, el qual queda dipositat a l’espai situat entre l’arena i el podium. També es pot apreciar com paviments originals d’època romana s’estan malmetent per l’acció de les escorrenties». I encara més: «Un dels problemes associats a l’arrossegament de materials és la saturació dels embornals que recullen l’aigua per introduir-la a la xarxa d’evacuació. Això es pot veure a la Porta Triumphalis. L’embornal encarregat de recollir-la no ofereix suficient capacitat i això provoca una escorrentia que acaba en el fossat, perjudicant els murs de contenció que el delimiten».

L’aigua encara ha debilitat més uns murs que, com veurem després, no estaven construïts de la millor manera (els de la part reconstruïda els 60 i 70 del segle XX): «Amb el pas dels anys l’aigua de pluja s’ha anat filtrant cada cop més cap al reble, provocant que disminueixi la seva cohesió interna i afavorint les empentes contra els murs. A causa del poc gruix que tenen els murs, i vist que alguns d’ells també estan recolzats sobre el reble, les empentes poden provocar fissures, esquerdes, desploms i, fins i tot, el col·lapse del mur».

Un estudi previ fer per l’arqueòloga Marta Brú a finals del 2018 i que forma part també de l’informe principal analitzat en aquest article, assenyala que moltes parts de la reconstrucció feta els anys 60 i 70 del segle XX tenen deficiències estructurals. En les diferents cales arqueològiques, Brú afirma que molts dels murs de la reconstrucció no presenten cap mena de fonament, amb rebliments poc adequats i l’acumulació d’humitats. «Hem observat que l’estructura reconstruïda generalment no es recolza en el terreny natural ni tan sols quan aquest apareix a pocs centímetres […] Per a regularitzar i terraplenar la zona es van realitzar importants moviments de terres, amb l’abocament de gran quantitat de terra i runa procedent del desmuntatge d’algunes de les edificacions que amortitzaven i ocultaven l’amfiteatre original, com el convent dels trinitaris o el penal —abans de presó, a finals del XVIII i fins a inicis del segle XX, l’amfiteatre també havia estat l’indret d’un convent dels trinitaris (segles XVI i XVII), les voltes i murs del qual es troben al llindar i sota les escales del Miracle— […] Pocs rebliments, per tant, semblen haver estat posats a consciència per donar l’estabilitat i la regularització necessària a la zona per a la posterior construcció de les grades i de la mateixa estructura de l’amfiteatre reconstruït».

 

 

 

El mal estat de l’amfiteatre no s’ha produït, per tant, d’un dia per l’altre. De fet, en un article publicat al mitjà Notícies TGN ja s’explicava que els tècnics municipals havien detectat esquerdes i fissures al monument l’any 2017. Un estat d’alerta que havia començat arran d’un altre estudi ampli que abastava no només l’amfiteatre sinó tot el patrimoni del conjunt de Tàrraco i que va fer el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), tal com va publicar al seu moment la revista Viu a fons. «L’edifici presenta problemes d’estabilitat estructural, que ja han ocasionat diversos enfonsaments al llarg del temps, i que encara es manifesten a través de nombroses esquerdes i desplaçaments de carreus (sobretot a la zona de la càvea reconstruïda). Aquests problemes deriven dels moviments de l’edifici, deguts sobretot al pas de la línia del ferrocarril: la seva construcció va afectar a part de la graderia, i gairebé amb tota seguretat provoca vibracions a l’estructura del monument [en aquest estudi per tant, ja s’apuntava la incidència del tren en l’estat del monument]. La composició del sòl (amb argiles expandides) també deriven en moviments de l’edifici». Aquell ampli estudi del CRMBC ja apostava per a la realització d’un ampli estudi per saber quines intervencions fer en un futur immediat.