Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Esports La fallida celebració del campionat de bàsquet 3×3 a Tarragona posa al descobert la gestió...

Comentaris (0) /

Escrit per:

El projecte que havia de dur a Tarragona una de les proves del circuit de bàsquet “3×3 Series” el mes de juliol passat va ser un dels primers cavalls de batalla de l’equip govern municipal sortint, el PSC, contra el nou, encapçalat per ERC. Els republicans es van negar a formalitzar el projecte al·legant falta de consignació pressupostària d’una iniciativa que havia de dur a la ciutat un campionat d’aquesta modalitat de basquetbol d’àmbit estatal, el 3×3, que ja va formar part del programa oficial dels Jocs Mediterranis del 2018 i que serà olímpic per primera vegada a Tòquio l’estiu vinent.

Des del bàndol socialista es va criticar durament que l’equip de Pau Ricomà es negués a acollir un campionat que suposava la disputa de partits en diferents punts de la ciutat durant dos dies amb un cost per a les arques municipals, això sí, de 64.900 euros cada any i amb una vigència de tres edicions, fins al 2021. Per tant, l’Ajuntament es gastaria 194.700 euros per ser la seu d’aquest campionat que forma part de l’Herbalife Nutrition 3×3 Series de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB). «Mai havíem acollit una prova que fos tan cara, de qualsevol disciplina. Has de tenir en compte que l’arribada de la ‘Vuelta Ciclista a España’ a Tarragona [final d’etapa] el 2017 ens va costar al voltant de 30.000 euros. La ‘Vuelta’ té un impacte, a hores d’ara, molt més gran que una prova del circuit 3×3, la veuen milions d’espectadors d’arreu del món i, tot i així, era la meitat de cara. I encara et diré més, el circuit nacional [àmbit estatal] de voleibol platja ens va costar 18.000 euros i va ser de dijous a diumenge i retransmès en directe per Teledeporte», expliquen a Porta Enrere fonts del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (PMET).

Curiosament, un dels actors del projecte del 3×3 Series de Tarragona era l’empresa Madison, que també va ser l’encarregada de promocionar el circuit estatal de voleibol platja. El Madison Beach Volley va dur el nom de Tarragona International Open – Trofeu Repsol i en l’edició del 2017 va ser anomenat Memorial Mª Isabel Negueruela en record de la regidora d’Esports del PP que havia mort mesos abans.

«Que la Federació Espanyola de Bàsquet porti un esdeveniment tan important com el campionat 3×3 de bàsquet, més un centre de tecnificació amb tot el que suposa d’explotació per a l’Anella Mediterrània i d’impacte econòmic per a la ciutat, i que de sobte el nou equip de govern s’ho carregui no sabem massa bé perquè, dona una imatge molt dolenta de l’Ajuntament de Tarragona i de la ciutat», deia Sandra Ramos, portaveu i regidora del PSC, en una roda de premsa el 10 de juliol. Ramos, que esmentava també que el nou equip de govern havia esgrimit «motius tècnics» per a no fer el campionat, obviava un fet cabdal per a la realització del projecte: el finançament.

Així, un informe de la Intervenció General de l’Ajuntament de Tarragona (IGAT) signat pel viceinterventor general amb data 4 de juliol del 2019 i al qual ha tingut accés Porta Enrere concloïa que «no existeix crèdit adequat i suficient ni projecció per a la signatura d’aquest acord de subvenció nominativa plurianual. Així mateix, s’observa que d’acord amb els articles 172.5 i 188 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 TRLRHL, seran nuls els compromisos de despeses que superin l’import dels crèdits autoritzats en l’estat de despeses de manera que els que ordenin les despeses i pagaments seran personalment responsables de tota despesa que autoritzen i de tota obligació que reconeguin sense crèdit suficient».

Aquest informe va ser utilitzat pel nou equip de govern municipal per justificar la seva decisió de no aprovar un projecte que, a més, no estava tancat amb la FEB. Malgrat que moltes informacions de mitjans de comunicació així com declaracions de representants socialistes parlaven «d’acord entre l’Ajuntament i la FEB», el que realment existia era un simple protocol d’intencions que l’anterior alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, havia signat amb el president de la FEB, Jorge Garbajosa, el 7 de maig del 2019. És a dir, una setmana abans de la campanya electoral.

En el document de dos fulls al qual ha tingut accés aquest mitjà, concretament en el punt tercer de l’apartat “Pactes”, diu: «Aquest document té una naturalesa de protocol d’intencions. L’eficàcia dels compromisos assumits per part de l’Ajuntament de Tarragona està condicionada al compliment del procediment que correspongui d’acord amb la normativa aplicable: en particular, a l’emissió dels corresponents informes jurídics i de fiscalització favorables i, en el supòsit de la subvenció referida al Pacte Segon, a la seva aprovació per part del Ple de l’Ajuntament de Tarragona, així com a la ratificació per la FEB dels compromisos inclosos en el present document». El document explica que es tractaran de «subvencions nominatives», unes subvencions que, tal com explicava l’informe d’intervenció del consistori, no disposaven de consignació pressupostària.

Només quatre dies més tard de la signatura del protocol d’intencions, el director general de Madison, Manuel Pérez, visitava Tarragona per conèixer els espais on s’havia de disputar el torneig. Amb Pérez hi havia Ramon Cuadrat, gerent del PMET, Berni Álvarez i Marc Bertran —aquest últim, com Álvarez, havia treballat a Tarragona 2017 en l’organització dels Jocs Mediterranis—. Segons el document al qual ha tingut accés Porta Enrere, Madison havia bloquejat una sèrie d’habitacions en tres hotels de Tarragona per acollir els jugadors i els organitzadors. Així, l’AC Tarragona allotjaria els jugadors en règim de pensió completa divendres i mitja pensió dissabte. Els hotels SB Ciutat de Tarragona i Astari allotjarien tot l’staff del campionat.

«Era tot un nyap. Nosaltres ens vam assabentar dies després de prendre possessió dels nostres càrrecs —15 de juny— i quan vam veure el document [protocol d’intencions] vam anar a parlar amb el Secretari General de l’Ajuntament. No en sabia res. Tampoc ningú d’Espais Públics ni de Protecció Civil. Vam anar cridant tots els tècnics de les diferents àrees i ningú havia sentit a parlar d’aquest projecte. Es feia el 18 de juliol, teníem menys d’un mes i no s’havia fet res», diu Jordi Fortuny, segon tinent d’alcalde i regidor de Serveis Econòmics, Serveis Centrals i Personal. Fortuny explica a Porta Enrere que la solució hauria estat fer un modificatiu de crèdit però es necessitava l’aprovació del Ple i un període d’exposició pública de dues setmanes. I això sense comptar que no hi hagués al·legacions o impugnacions: «Les coses s’han de fer bé. Si es volia fer aquest projecte, calia una certa planificació però, tal com he dit abans, no s’havia fet res, ni tan sols s’havia comunicat a les àrees implicades». Del pressupost de cada edició del 3×3, dels 64.900 euros totals, 4.900 corresponien a «serveis». En aquest cas es tractava del cost estimat de l’electricitat requerida (2.500 euros) i de les ambulàncies (2.400 euros). El campionat es faria en dos espais, la Plaça Corsini i l’auditori del Camp de Mart, un lloc, aquest últim, on ja s’havia celebrat la competició del 3×3 en els Jocs Mediterranis i que es troba en unes condicions de manteniment molt delicades estructuralment (fins i tot la carpa). «Per fer un torneig com aquest, i més si es té en compte que es feia al carrer, calien plans d’evacuació, assegurances, plans d’autoprotecció, de tot. I no hi havia res», incideix Fortuny.

De fet, en un decret d’alcaldia del 8 de juliol, es fa una relació de la documentació que calia aportar per a la disputa de la competició com un estudi d’impacte acústic, un estudi de mobilitat, un pla d’autoprotecció, serveis d’higiene i salubritat, dispositius d’assistència sanitària, concreció del personal de control d’accessos, determinació de l’aforament màxim autoritzat, assegurances i memòria de l’activitat. En l’expedient de l’esdeveniment al qual ha tingut accés Porta Enrere no hi figura cap mena de documentació al respecte.

Un equip de l’Ajuntament es va reunir, però, amb responsables de la FEB a Tarragona per tal d’intentar salvar el projecte, sense acord. «Els hi vam dir que no hi havia temps material per a fer-ho, que els havien enredat perquè no teníem consignació pressupostària i que, per tant, no ho podíem fer. També els hi vam dir que ens semblava que el cost era excessiu i que, sense temps i sense possibilitat de treure diners d’on fos, l’única solució era rebaixar ostensiblement les seves pretensions econòmiques, un fet que ens ajudaria potser a trobar els diners en tractar-se d’una quantitat més petita. Vam oferir, crec, uns 20.000 o 25.000 euros en lloc dels 60.000 que volien, però ens van dir que no», explica Fortuny. El regidor de Serveis Econòmics es pregunta per què l’equip de Ballesteros no va decidir fer un modificatiu de crèdit abans i aprovar el projecte quan governava: «El 12 de juny, tres dies abans que nosaltres prenguéssim possessió dels càrrecs, es va aprovar un modificatiu de crèdit per pagar hores extres dels agents de la Guàrdia Urbana. Ells [els socialistes] haurien pogut presentar aquest modificatiu de crèdit aleshores però no ho van fer. Per què? Perquè estaven convençuts que guanyarien les eleccions i aleshores ja ho arreglarien. Nosaltres, però, no treballem d’aquesta manera».

Segons Fortuny la despesa per als dos dies del 3×3 era excessiva si es compara amb altres partides del consistori: «Amb 60.000 euros a Cultura, per exemple, es poden fer meravelles. Has de tenir en compte que el pressupost per a les festes de Sant Magí i Santa Tecla és, i parlo de memòria, d’uns 300.000 euros». La FEB va proposar en aquella reunió que no es fes ni la segona ni la tercera edició del 3×3 Series (anys 2020 i 2021) però que, a canvi, es fes sí o sí la primera, la qual estava en el seu compte enrere (19 i 20 de juliol). «Ens van dir que ens perdonarien el segon i tercer any. Perdonar? No ens ho regalaven, simplement no es feia i, per tant, no s’havia de pagar», diuen des del Patronat.

«La FEB ens va dir que ens donarien facilitats, que ho podríem pagar l’any vinent perquè en altres llocs ja s’havia fet això. Jo els hi vaig dir, però, que no podia fer una activitat sense tenir-la pressupostada perquè si després el Ple me la tombava, tindria un problema», explica Jordi Fortuny.

Un cop confirmada la negativa del consistori, la FEB va publicar un comunicat on assegurava que estudiaria emprendre accions legals contra l’Ajuntament de Tarragona pel perjudici causat en l’anul·lació de l’esdeveniment —bàsicament per les reserves de les habitacions en els hotels esmentats anteriorment—. Fortuny confirma a Porta Enrere, però, que no té coneixement de cap denúncia o querella de l’ens federatiu. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb la FEB per conèixer la seva versió dels fets sobre tot aquest afer però la federació espanyola no ha volgut fer declaracions i s’ha limitat a remetre’ns a l’esmentat comunicat.

Finalment, la federació espanyola va triar Madrid per fer el “3×3 Series” que s’havia d’haver jugat a Tarragona.

L’impacte econòmic de l’esdeveniment

La negativa del nou equip de govern de tirar endavant el “3×3 Series” a Tarragona va tenir de seguida resposta del grup socialista, principal impulsor del projecte. Des de les files del partit de la rosa es va incidir, a banda de la mala imatge que suposadament hauria patit la ciutat, en la pèrdua d’ingressos. Així, des del PSC es fixava una xifra de 150.000 euros d’impacte econòmic a la ciutat i que, per tant, s’haurien perdut. Aquesta dada prové del dossier elaborat per la FEB que, però, no té una rèplica en cap document dels tècnics municipals que permeti avalar les xifres de l’ens federatiu. Així l’esmentat dossier, que és, per cert, bastant auster i genèric, quantifica aquests 150.000 euros en els següents apartats:

  • Despesa del públic local: 29.160 euros (presència de 7.290 persones per 4 euros de despesa diària)
  • Despesa de públic forà: 24.300 euros (810 assistents per 30 euros despesa diària)
  • Despesa de jugadors i jugadores participants: 24.149 euros (hotels i consumicions)
  • Despeses dels membres de l’organització: 9.360 euros (hotels i consumicions)
  • Subcontractacions de serveis i infraestructures: 30.000 euros
  • Contractació d’empreses locals (sense incloure hotels ni restauració): 34.000 euros

El dossier no aclareix què se subcontractarà ni quines empreses locals es contractaran ni per què. La quantitat de la presència d’espectadors durant els dos dies de torneig, estimada en 8.936 per part de la FEB —també s’hi compten els jugadors que en aquells moments no disputen el partit i els membres de l’organització, així com els àrbitres—, ha estat posada en qüestió per fonts del Patronat Municipal d’Esports a Porta Enrere: «Afirmar que un divendres al matí, per exemple, hi hauria 900 persones veient el 3×3 a la pista central és agosarat. No creiem que fos realista».

El dossier assegurava que es crearien perfils de twitter, facebook i instagram específics per al 3×3 Series —de totes les seus—. Es preveien 15.000 seguidors a Twitter, 20.000 likes a Facebook i 15.000 seguidors a Instagram.

El centre de tecnificació com a arma política

A banda de la crítica per l’anul·lació del “3×3 Series”, el grup socialista va centrar la seva ofensiva contra l’equip de govern en la no realització del Centre de Tecnificació de bàsquet 3×3 que s’havia de crear a Tarragona. Aquest seria l’espai on totes les seleccions de la FEB vindrien a fer les estades per a entrenar i preparar-se per als campionats internacionals. Convertia Tarragona en la capital espanyola del 3×3 i donava una sortida a la infrautilitzada Anella Mediterrània. Així, a banda del Palau d’Esports que actualment es troba tancat i sense ús, es faria servir el velòdrom, on s’instal·larien una sèrie de cistelles a la coca central de l’equipament.

En un article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el 14 de juliol del 2019 titulat «Adéu 3×3: perdem capitalitat», el regidor socialista Berni Álvarez es lamentava de la decisió de l’Ajuntament i incidia en el centre de tecnificació: «[…] Fugint de tota politització, [el centre de tecnificació] era una magnífica manera d’aprofitar les infraestructures dels Jocs del Mediterrani i de posar Tarragona a l’epicentre de l’esport professional. […] La Federació es comprometia a fer una gran inversió i l’Ajuntament s’havia d’encarregar del manteniment. […] La decisió que ha pres l’Ajuntament de Tarragona ens ha suposat la pèrdua d’un centre de tecnificació de Bàsquet 3×3. […] Aquesta decisió denota poca visió de futur i una més que evident manca de voluntat política. Tant de bo, aquesta no sigui, a partir d’ara, l’estratègia esportiva del nou equip de govern».

Jordi Fortuny (ERC), però, fa una afirmació sorprenent quan diu que els responsables de la federació no van tractar en cap moment el cas del Centre de Tecnificació en la seva reunió amb el nou equip de govern municipal del qual ell en forma part: «Quan ens vam reunir amb la federació espanyola no es va parlar res del Centre de Tecnificació. Ni ho van esmentar. Ells només volien que es fes el campionat de 3×3. És curiós perquè després les principals crítiques han estat per no fer aquell centre». De fet, en el protocol d’intencions que va signar Ballesteros amb Garbajosa, el centre de tecnificació pràcticament no apareix. Només una petita menció en el punt IV del manifest anterior als “Pactes”. «Que per part de l’Ajuntament, està interessat a acollir i participar de l’organització del torneig 3×3 series, dins de la projecció de Tarragona en el món del Turisme Esportiu amb l’objectiu de convertir la ciutat en un centre de tecnificació de bàsquet 3×3». En aquell protocol d’intencions no hi ha res més, ni quantificació de la inversió, ni com es desenvoluparia el projecte, res.

En l’article d’opinió publicat al Diari, Berni Álvarez esmentava un dossier anomenat «Tarragona Capital 3×3» que havia sorgit arran de «l’oferiment de la FEB per ser seu de les sèries de la Lliga professional de Bàsquet 3×3 i instal·lar a Tarragona un centre de tecnificació». Porta Enrere ha accedit a l’esmentat dossier on no apareix per enlloc les anomenades «grans inversions» que havia de fer la FEB en aquest centre, tal com afirma el regidor socialista. Segons el document, la FEB s’havia d’encarregar de proporcionar un coordinador, la roba d’entrenament i de joc, les cistelles exteriors, la pista exterior —en el 3×3 es juga sobre una superfície especial— i les pilotes. L’Ajuntament, en canvi, s’havia d’ocupar de les instal·lacions, l’allotjament dels esportistes i del transport dels jugadors a les pistes. No hi ha cap pressupost ni estimació de costos en tot el document. «Quan val l’allotjament dels esportistes? Quants esportistes vindran i quants dies estaran a Tarragona? En quines dates? No sabem res de tot això. A més, nosaltres com a Ajuntament no podem triar un hotel a dit, hem de licitar aquesta partida, s’han de presentar els establiments que ho desitgin i s’ha d’adjudicar. Necessitàvem saber quina era la despesa», diuen des del Patronat d’Esports mentre apunten a una altra solució per allotjar els esportistes: «Els hotels els podria contractar la FEB i després nosaltres pagar la despesa, però clar, hauries de fer un conveni, s’han d’emetre informes… Però no es pot fer res de tot això sense quantificar-ho».

Un possible cas de prevaricació

El principal impulsor del Centre de tecnificació i del “3×3 Series” a Tarragona va ser l’exjugador i actual entrenador de bàsquet Berni Álvarez, que va formar part de les llistes del PSC en les passades eleccions municipals i que s’hagués convertit, en cas que els socialistes haguessin revalidat el mandat, en el regidor d’esports de l’Ajuntament. Ara es troba, per tant, a l’oposició. «Feia temps que pensava dur a Tarragona un torneig de 3×3. Havia conegut en profunditat aquesta modalitat del bàsquet durant els Jocs Mediterranis [Álvarez era un dels tècnics que va treballar a la Fundació Tarragona 2017 en la preparació dels Jocs, així com durant els dies de competició] i crec que té un gran futur, i més després que el pròxim estiu sigui esport olímpic a Tòquio», diu. Així, en una conversa informal amb Jaume Comas, l’exjugador de bàsquet amb qui Álvarez havia coincidit al Plus Pujol Lleida d’ACB, el tarragoní va assabentar-se que l’empresa Madison estava organitzant una lliga 3×3 en col·laboració amb la FEB i va decidir contactar amb l’ens federatiu per tenir més informació al respecte: «Comas és el seleccionador espanyol de 3×3. Jo havia anat a veure un challenger FIBA a Barcelona —torneig internacional organitzat per la federació internacional de bàsquet— per tal d’informar-me sobre com ho feien. Era caríssim. Costava uns 200.000 euros, tot i que és un campionat molt atractiu i on les ciutats estan molt satisfetes de ser organitzadores. Li vaig comentar a l’alcalde Ballesteros, que em va dir que eren molts diners», explica Álvarez.

Aquell va ser el primer contacte amb l’exalcalde socialista amb qui l’entrenador del Club Bàsquet Tarragona (CBT) té molt bona relació de fa anys —a banda de formar part de l’organització dels Jocs on el president del Comitè Organitzador era Ballesteros, Álvarez ha coincidit sovint amb l’exalcalde en les reunions del Senat tarragoní—. Després de la conversa amb Comas, Álvarez va anar a la federació espanyola i va parlar amb Dani Sainz, coordinador de l’àrea esportiva de la FEB, que li va confirmar allò que li havia dit Comas sobre la creació de la nova lliga 3×3 estatal: «Sainz em va dir que el cost seria d’uns 60.000 euros per a les seus. Quan vaig quedar novament amb l’alcalde Ballesteros, aquest em va dir que aquesta xifra ja era més raonable i que podria anar treballant aquest tema perquè Tarragona fos seu», diu.

Així, en una reunió dels responsables federatius a Tarragona en la qual, segons Álvarez, hi havia Dani Sainz, José Montero —exjugador de la Penya i del Barça i aleshores, en el moment d’aquella reunió, vicepresident de la FEB—, Javier Villamayor —havia substituït Ballesteros a última hora per malaltia—, Ramon Cuadrat —gerent del Patronat Municipal d’Esports— i ell mateix, es va començar a perfilar la candidatura de Tarragona com a seu d’un dels tornejos “3×3 Series”. «En un moment de la conversa, Montero em va dir que la FEB estava mirant de fer un centre de tecnificació a Madrid. Aleshores jo li vaig oferir que es fes a Tarragona i a ell li va agradar la proposta. “Estaria molt bé, sobretot si tu ets al capdavant”, em va respondre. I vam començar a treballar sobre el tema», explica Álvarez.

El projecte anava avançant i Berni Álvarez i Javier Villamayor van desplaçar-se a Madrid a començaments d’enguany per a perfilar definitivament el projecte. «Estava decidit que Tarragona acollís el centre. La FEB volia que jo fos el coordinador i a mi l’oferiment m’agradava molt perquè m’apassiona el 3×3 i ho podia compaginar amb el CBT i el meu negoci. L’alcalde Ballesteros em va insistir que l’arribada del “3×3 Series” a Tarragona havia d’estar vinculat amb la creació del Centre de Tecnificació perquè, si no, trobava que el torneig era car», diu.

D’aquesta manera, juntament amb la federació espanyola, Álvarez va començar a elaborar un arxiu Excel on constaven les despeses del centre de tecnificació. «Les cistelles costaven uns 12.500 euros cadascuna, però això ho aportava la federació. La roba era de Nike, que té un acord amb ells també, i les pilotes costaven al voltant de 30 euros cadascuna. D’altra banda, encara no havíem tancat el tema dels allotjaments i dels pressupostos associats als hotels», admet. Aquesta última part era la que li corresponia pagar a l’Ajuntament. «Amb la federació teníem clar que el Centre de Tecnificació havia de començar a funcionar el maig del 2020 perquè les seleccions estatals fessin les estades prèvies al torneig preolímpic classificatori dels Jocs de Tòquio. Corria pressa tancar el “3×3 Series” però no tant el Centre de Tecnificació, que aniríem treballant després del campionat de Tarragona i això ens serviria com a referència per a conèixer més exactament els costos», afirma Berni Álvarez. Ell explica que l’afluència d’esportistes al centre seria d’uns 70 en les concentracions de les seleccions estatals —cal recordar que un equip de 3×3 l’acostumen a formar quatre jugadors—, «uns 15 o 16 jugadors i jugadores per cada categoria».

Amb la seva inclusió a les llistes del PSC, Álvarez quedava descartat per a ocupar el lloc de coordinador, una vacant que ocuparia, previsiblement, algú de la seva confiança. «Ells volien que fos jo però, òbviament, no podia ser si sortia regidor d’Esports. Tenia un parell de noms al cap perquè la federació em va dir que els triés jo. No vam parlar mai de quantitats perquè encara no estava clar si el coordinador del centre cobraria un salari mensual o per dies treballats, dietes, tal com es fa amb els entrenadors de les diferents seleccions espanyoles —Álvarez és entrenador ajudant en una de les seleccions de formació de la FEB—», diu.

El fet que Álvarez fos l’ideòleg del projecte, el presentés a l’Ajuntament i aquest decidís tirar-lo endavant amb ell a les llistes i, posteriorment, amb un càrrec polític, podria haver comportat responsabilitats penals segons les fonts consultades per Porta Enrere. «Si ell hagués accedit al càrrec de regidor d’Esports, s’hauria d’haver abstingut de participar en el procediment d’aprovació i tramitació d’aquest projecte perquè aleshores es podria incórrer en un delicte de prevaricació. Hi hauria un clar conflicte d’interessos», diu un dels advocats consultats per aquest mitjà.

L’espanyolitat del projecte

«La proximitat de les eleccions va fer impossible la inclusió d’un modificatiu de crèdit, em van comentar des del partit. Suposo que tenien clar que guanyaríem i que aleshores podríem tancar l’acord, però no es va revalidar el mandat. Després, Esquerra no va voler fer cap modificatiu de crèdit per aquest tema, tot i que des que soc regidor a l’oposició se n’han fet un munt per altres coses», diu Álvarez, que lamenta que ningú del nou equip de govern li hagués trucat per saber de què es tractava el projecte i per buscar solucions amb la FEB per a la realització del “3×3 Series”.

Álvarez assegura que tant l’aleshores regidora d’Esports Elisa Vedrina com des del Patronat d’Esports li van confirmar que no tenien pressupost per a fer el torneig però que veien amb molt bons ulls la proposta i que si des d’alcaldia ho podien finançar, doncs perfecte.

El paper de Vedrina (PP) desmunta una de les acusacions que des del PSC es van llençar contra el nou equip de govern sobre el fet de tractar-se de la federació espanyola, en referència a la ideologia independentista dels regidors d’ERC. Així, la portaveu socialista Sandra Ramos ho va dir clarament en aquella roda de premsa del 10 de juliol: «No sabem si no ho han volgut fer perquè els hi molesta l’E de federació espanyola de bàsquet». Un argument que altres dirigents socialistes també es van encarregar de difondre i, fins i tot, alguns mitjans de comunicació. Sobta, però, que Vedrina, poc sospitosa d’anar en contra de les entitats espanyoles, no donés suport a aquest argument, ans el contrari, assegurés que ella ja havia dit no al projecte per falta de diners. «La idea ens semblava interessant, però no podíem dir sí ni comprometre’ns perquè no disposàvem de cap partida pressupostària per pagar l’Herbalife 3×3 Series de bàsquet», tal com assegurava en declaracions al mitjà Tarragona Digital mentre afegia: «El nostre estil de govern és comprometre’ns quan podem, i en aquell moment no era viable».

Des del Patronat d’Esports també s’assegura que la negativa no va tenir res a veure amb temes ideològics perquè el passat estiu Tarragona va acollir campionats d’Espanya de natació a la piscina descoberta de 50 metres. «Si fos per això, perquè no es volien fer proves o tornejos organitzats per federacions espanyoles, la natació tampoc s’hauria fet. És evident que aquest no va ser el motiu».

Eloi Galofré intenta superar un rival durant la competició de 3×3 Any Nou organitzada pel TGN Bàsquet el gener del 2017.

 

El primer club 3×3 de Tarragona

La negativa de l’Ajuntament  perquè la ciutat fos seu del “3×3 Series” ha permès, paradoxalment, l’impuls del primer club de 3×3 de Tarragona. El Club 3×3 Tarraco es va inscriure a la Secretaria General de l’Esport el 9 de setembre d’enguany i actualment es troba a l’espera que la Generalitat oficialitzi la seva creació. «El fet que l’Ajuntament digués “no” a fer el 3×3 a Tarragona va ser el que em va decidir a crear el club. Ho vaig veure com una oportunitat. Feia temps que ho tenia al cap perquè em considero un jugador més de distàncies curtes i el 3×3 s’adapta millor al meu joc que no pas el cinc contra cinc», diu Eloi Galofré, un conegut jugador de la demarcació de Tarragona que fins a la temporada passada militava en el CB Salou de lliga EBA.

Galofré és el president i director tècnic del Club 3×3 Tarraco, una entitat que acaba de fundar amb companys del món de la cistella com Antonio Miras (tresorer i administrador) i Eloy Galán (secretari i responsable de recursos humans). En l’àrea esportiva hi ha jugadors que actualment es troben en actiu, com Adrià Baiget, Ferran Torres o Òscar Ngomo. «La temporada del 3×3 comença quan acaba la competició del bàsquet cinc contra cinc. Podem dir que continuo en actiu, però en aquesta modalitat», explica.

La filosofia d’aquest club és buscar l’essència d’aquesta modalitat de bàsquet, que es troba al carrer. «L’essència del 3×3 és l’streetball, el playground de tota la vida. Els tornejos oficials  es disputen a l’aire lliure i aquest ha de ser el nostre entorn. Vaig parlar amb el gerent del Patronat d’Esports Ramon Cuadrat per explicar-li el projecte i no li vaig demanar ni cap subvenció, perquè volem ser completament independents, ni hores de pavelló. Només volem que ens concedeixen unes hores a la setmana de les pistes que hi ha al carrer per tot el municipi per fer la nostra activitat. Som gladiadors de l’streetball, la nostra arena és el carrer», diu rient.

Part d’aquesta essència del bàsquet de carrer és jugar amb aquell que ho vulgui quan estàs disputant un partit, allò de qui perd surt i entra qui està esperant per jugar. Des del Club 3×3 Tarraco tenen clar que han de disposar de dos equips anomenats Sènior Pro que disputaran el circuit 3×3 que organitza la Federació Catalana de Bàsquet i que consta de 12 tornejos, un dels quals es fa a Tarragona, a l’escola Sant Pau i que està organitzat per l’ADT. També volen formar part del circuit de la federació espanyola, l’Herbalife 3×3 Series, és a dir, la competició que havia d’organitzar Tarragona però que finalment va descartar. A banda de la competició dels equips sèniors, masculí i femení, formats, segons Galofré, per destacats jugadors de la demarcació, el club tindrà una escola, des de les categories infantil, cadet i júnior, que també competiran en els tornejos de l’estiu, que és quan comença la temporada de 3×3. «Els jugadors del Sènior Pro serem els formadors dels equips de l’escola», diu Galofré, que assegura que ja s’ha reunit amb tots els clubs de bàsquet de la ciutat i les escoles per explicar el projecte: «Ens hem ofert per fer tecnificacions dels jugadors dels seus clubs o centres escolars que vulguin jugar a 3×3. Només els demanem que ens facin difusió i que no posin impediments si els jugadors volen jugar amb nosaltres». De fet, els clubs de la ciutat organitzen sovint tornejos 3×3 però no tenen equips propis que disputin els campionats esmentats anteriorment per Galofré.

«En el 3×3 els jugadors sumen punts a títol individual segons els resultats dels equips en els quals juguen. És a dir, pots jugar un torneig amb un equip i un altre amb uns altres companys i seguir sumant punts en relació amb els resultats obtinguts. Hi ha una classificació individual i una altra per equips», explica. Així, els tornejos atorguen punts tot depenent de la seva importància, tal com passa en el tenis. Els principals circuits en l’àmbit internacional són els Challenger i el World Fiba Tour. Aquest últim reuneix els millors jugadors del món i és molt complicat classificar-se per poder-lo disputar. Es tracta d’un circuit d’una desena de campionats on només accedeixen els jugadors amb millor rànquing. L’equip guanyador en cada prova del World Fiba Tour rep 50.000 euros. I els premis són els mateixos en categoria masculina i femenina.

El Club 3×3 Tarraco vol crear una lliga interna de 3×3 a la ciutat que es disputaria els diumenges al matí, a l’estil de la que ja existeix en el cinc contra cinc, la mítica City League. «Jugaríem cada diumenge en una pista diferent, així disputaríem el Master de Campclar —la pista a l’aire lliure està just davant de l’entrada a l’Anella Mediterrània—, el de Boscos o el de Sant Pere i Sant Pau», afirma.

Així, quan la flama del campionat de 3×3 —i el seu Centre de Tecnificació— es va apagar, una espurna va encendre l’esperança d’un nou projecte de bàsquet de carrer a Tarragona.

 

 

Foto de portada: Tarragona 2018

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.