«Les partícules es produeixen majoritàriament per la combustió de combustibles, la incineració de residus, l’edificació i la construcció, les activitats de pedrera i altres processos industrials. […] Pel que fa al potencial contra la salut humana, les partícules són un dels contaminants més importants, ja que penetren en regions sensibles del sistema respiratori, agreujant malalties respiratòries com l’asma i augmentant la prevalença i la incidència d’altres malalties cardiovasculars i la mort prematura». Així defineix l’Agència Europea del Medi Ambient l’origen de les partícules a l’aire i el seu potencial efecte nociu.

Les partícules es divideixen segons la seva mida, en PM₁₀ —és a dir, amb un diàmetre més petit de 10 micres (un metre té 10 milions de micres; com a referència, un cabell humà té entre 50 i 70 micres de diàmetre aproximadament)—, o en PM₂,₅ —diàmetre més petit de 2,5 micres—. També hi ha les més petites de totes, les PM₁. Com més petites, més perilloses són perquè poden penetrar en els racons més recòndits del sistema respiratori.

La normativa europea indica que el límit diari per a la protecció de la salut humana és d’una concentració de PM₁₀ a l’aire de 50 micrograms per metre cúbic (µg/m³). Segons la directiva 2008/50/CE Parlament Europeu, aquesta xifra no es pot superar més de 35 vegades l’any.

El Port de Tarragona, però, ho va fer fins a 39 vegades l’any 2021. Els mesos de maig, juliol i octubre d’aquell van ser els que van registrar més dies de contaminació elevada, com el 28 de juliol, amb una mitjana de 230,5 µg/m³, és a dir, gairebé cinc vegades més d’allò que permet la normativa. Però encara hi va haver una xifra superior, el 29 de setembre, amb una mitjana de 308,9 µg/m³, més de sis vegades més que el màxim permès.

Entre el 18 i el 26 d’octubre de 2021, les mitjanes diàries van estar per sobre dels 100 µg/m³, arribant a superar, alguns dies, els 150 µg/m³.

Aquestes dades són mitjanes diàries, és a dir el resultat de la suma de les concentracions de PM₁₀ hora a hora i dividit entre 24 hores del dia. Hi ha valors en franges horàries durant aquells dies que són extremadament elevats. Així, a les vuit del vespre del 26 d’octubre de 2021 es van registrar 881,54 µg/m³. Una hora abans, la concentració de PM₁₀ a l’aire era de 758,02 µg/m³.

El 22 d’octubre hi va haver hores amb concentracions superiors als 400 µ/m³. En dies anteriors, per sobre dels 500.

El Port de Tarragona té diferents estacions de mesurament de contaminants al llarg de les seves extenses instal·lacions. Les dades sobre concentracions de PM₁₀ que s’han mostrat en el quadre anterior corresponen, tal com confirma el Port de Tarragona a Porta Enrere, a una estació de mesurament que es troba al sostre de l’edifici Marina Tàrraco.

L’estació de mesurament de partícules es troba en un lloc d’oci i molt a prop dels primers habitatges de la ciutat.

L’estació de mesurament de partícules es troba, doncs, a Marina Port Tàrraco, el moll on atraquen iots de luxe i que disposa d’un passeig amb terrasses de bars i restaurants i on es fan activitats esportives, culturals i empresarials també. No es tracta, per tant, de la zona més industrial del Port.

El punt de mesurament està situat a poc menys de 600 metres en línia recta del barri del Serrallo (lloc on, a banda dels residents, hi van molts ciutadans de Tarragona els caps de setmana), a poc més de 500 metres del carrer del Mar de la Part Baixa de la ciutat i a uns 550 metres de la plaça dels Carros.

A la ciutat de Tarragona només hi ha un punt de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya que mesuri les PM₁₀ i les PM₂,₅. Es tracta de l’estació que es troba a les dependències dels Serveis Territorials del departament de Salut, al carrer de Maria Cristina número 54, en un dels extrems del nucli urbà de la ciutat. A gairebé 1,9 quilòmetres en línia recta de l’estació de mesurament del Port de Tarragona.

L’estació de l’XVPCA de Salut només mesura les PM₁₀ i les PM₂,₅ de forma manual. Això vol dir que no hi ha registres automàtics hora per hora, sinó mitjanes diàries (i no hi ha dades de tots els dies). Si es comproven els mesuraments d’aquesta estació amb la del Port de Tarragona els dies en què es van registrar les concentracions de partícules més elevades es pot veure que els resultats són molt inferiors en el cas del punt de mesurament de Salut.

L’estació de mesurament de la XVPCA de Salut es troba a l’altra punta de la ciutat, a gairebé dos quilòmetres del punt de mesurament del port.

Així, el 29 de setembre de 2021, quan l’estació del Port va marcar un màxim de mitjana diària de 308,9 µg/m³, l’estació de la XVPCA de Salut registrava 14,62 µg/m³. El 28 de juliol, que el Port mostrava una concentració de PM₁₀ de 230,5 µg/m³, l’estació de Salut registrava 18,52 µg/m³.

A l’octubre d’aquell any, el mes que, amb diferència, el punt de mesurament de Marina Tàrraco mostrava més dies i més seguits amb valors altíssims de partícules, l’estació de Salut va registrar el seu màxim el 25 d’octubre, amb 26,32 µg/m³.

Les PM₂,₅

A diferència de les PM₁₀, que tenen un valor límit diari, les PM₂,₅ estan subjectes a un màxim anual. La normativa de les PM₂,₅ indica que no es poden sobrepassar els 25 µg/m³ en un any. L’any 2021, l’estació de l’edifici Marina Tàrraco del Port de Tarragona mostra una mitjana anual de 21,72 µg/m³.

Si es repassen els valors horaris d’aquestes partícules, hi ha registres realment grans. Enormes. Així, a les tres de la matinada del 28 de juliol de 2021, l’estació de mesurament del Port va registrar una concentració a l’aire de 921,22 µg/m³. Tres dies més tard, a les tres de la tarda, el valor era de 600,4 µg/m³. El mes d’octubre també va registrar valors molt grans (559,28 µg/m³ a les 10 de la nit del 18 d’aquell mes).

Segons el Port de Tarragona, la normativa que aplica a les seves instal·lacions és la de zona industrial i apunta que «no hi ha límit industrial per a partícules PM₂,₅». El Port puntualitza que, en el cas de les PM₁₀, el valor límit ambiental (VLA) no és de 50 µg/m³ al dia amb un màxim de 35 dies a l’any, sinó de 3.000 µg/m³ de mitjana en una jornada laboral (vuit hores).

«Aquest fet és discutible», diu Francesc Xavier Roca, exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya. Segons Roca, aquests límits indicats pel Port serien aplicables a l’interior d’una nau industrial però no «a l’aire exterior del Port de Tarragona». Roca assenyala que el criteri del Port de Barcelona s’ajusta més a la realitat, considerant la situació del port com a àrea urbana.

De fet, el Port de Barcelona situa el límit de les PM₁₀ en 40 µg/m³ de mitjana anual i les PM₂,₅ en 25 µg/m³ a l’any.

Per sobre dels nivells recomanats per l’OMS

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que les exposicions a les PM₂,₅ no superin una mitjana de 5 µg/m³ a l’any i fixa un màxim diari de 15 µg/m³. Pel que fa a les PM₁₀, el nivell màxim d’exposició ha de ser de 15 µg/m³ de mitjana anual i de 45 µg/m³ diaris.

Entre els anys 2016 i 2021, el Port de Tarragona va superar els límits diaris de concentració de PM₁₀ 86 dies, mentre que pel que fa a les PM₂,₅ van ser 161 dies el que van superar la xifra marcada per l’organisme internacional que vetlla per la salut de les persones.

El període de valors més alts de PM₂,₅ l’any 2021 és de finals del mes de juny, destacant el 28 d’aquell mes amb una mitjana de 202,45 µg/m³. Segons el professor Roca, aquells dies «van predominar els vents dels sectors N-SE, per tant, direccions del vent no provinents del Polígon Sud i de bona part del port i sí, en canvi, del mar, indicant un potencial origen de vaixells».

En tot cas, l’evolució de la contaminació de l’aire per PM₁₀ i PM₂,₅ al Port de Tarragona ha anat en augment. Els valors de les primeres s’han duplicat en relació amb el 2020 (any de pandèmia) i més que triplicat en relació amb l’any 2016, mentre que les PM₂,₅ s’han més que triplicat en relació amb el 2020, però també en relació amb el 2019 o 2017.

Porta Enrere ha preguntat al Port de Tarragona la causa d’aquest increment en la contaminació de l’aire per partícules en determinats mesos de l’any 2021. Des del Port s’ha admès que es desconeix l’origen o els motius d’aquesta contaminació i apunten que podria ser un mal funcionament de l’equip de mesurament.

L’impacte dels creuers

De fa uns anys, el Port de Tarragona ha fet una aposta decidida per l’arribada de grans creuers de passatgers als seus molls. Aquesta iniciativa ha estat criticada des d’alguns sectors de la ciutat, que consideren perjudicial el turisme massiu i nociva la presència d’aquests enormes vaixells que, segons argumenten, poden contaminar encara més l’aire de Tarragona.

De fet, segons va publicar el diari britànic The Guardian l’any 2009, alguns dels grans vaixells que hi havia aleshores al món (de càrrega de contenidors, això sí) provocaven una contaminació similar a la de 50 milions de cotxes. El rotatiu anglès anava més enllà i afirmava que només les emissions de 15 d’aquests vaixells eren comparables a les de 760 milions de vehicles.

Un estudi científic publicat el 2014 alertava de la degradació de la qualitat de l’aire en zones costaneres per culpa del tràfic marítim. Les emissions dels vaixells suposaven, segons els seus càlculs, entre l’1 i el 7% de les PM₁₀ i d’entre l’1 i el 20% de les PM₂,₅ en ciutats portuàries. «Vist això, les emissions del sector del transport marítim no es poden considerar una font insignificant de contaminants atmosfèrics a les zones costaneres europees», deien els autors de l’estudi.

El diari Ara assegurava, a més, que la contaminació generada al port de Barcelona podia arribar fins a 400 quilòmetres.

Si es comprova el llistat de l’arribada de creuers al Port de Tarragona des de l’any 1988 amb les dades de mesurament de PM₁₀ i PM₂,₅ (disponibles des de l’any 2016), no s’aprecia, però, una correlació en la presència de grans vaixells de passatgers amb els principals episodis de contaminació per partícules. Del llistat mostrat a l’inici d’aquest article, no hi ha cap coincidència (per bé que el 2021 només van arribar vuit creuers al Port de Tarragona).

Si es mira més enrere es pot trobar alguna coincidència, tot i que gairebé anecdòtica (tenint en compte que des de 1988 i fins al juny de 2022 han arribat 339 creuers a Tarragona), com el dia 28 de juny de 2019, en què l’estació de mesurament del Port va registrar una mitjana de 70,09 µg/m³ de PM₁₀, molt per sobre al límit màxim permès (50 µg/m³). Aquell dia, el vaixell Marella Explorer 2 va arribar al Port de Tarragona. Es tractava d’una embarcació de 262,5 metres d’eslora amb 1.762 creueristes a bord.

El 7 de juliol d’aquell any, es van registrar 49,49 µg/m³ de PM₁₀, molt a prop dels límits màxims permesos. Aquell dia va atracar el Costa Fortuna, de 272,2 metres d’eslora i 4.040 creueristes a bord.

Aquest mateix vaixell va tornar a Tarragona el 25 d’agost, dia en què l’estació de mesurament de partícules de l’edifici Marina Tàrraco va mesurar 66,58 µg/m³ de PM₁₀.

Un altre dels contaminants que poden emetre les xemeneies dels vaixells és el diòxid de sofre (SO₂). De fet, l’article de l’Ara feia referència a un estudi de la Universitat nord-americana de Delaware que assegurava que un vaixell de passatgers emetia més SO₂ que 50 milions de cotxes. El límit legal és de 350 µg/m³ en una hora o una mitjana de 125 µg/m³ en 24 hores. En les dades del Port de Tarragona aquests límits, en el període 2011-2021, no s’han superat mai.

El mateix cas que el diòxid de nitrogen i els òxids de nitrogen (NO₂ i Nox). El seu límit horari és de 200 µg/m³ i 40 µg/m³ anual. En la sèrie històrica del Port no s’ha superat mai, tot i que el 2019 va estar a punt de fer-ho, perquè la mitjana va ser de 36,44 µg/m³.