El 15 de novembre de 2023, el Servei Meteorològic de Catalunya signava un estudi on analitzava l’episodi de sequera del país i on concloïa que el període que anava del mes d’octubre de 2020 i fins a l’octubre de 2023 era el pitjor que havia registrat Catalunya en la seva història, superant «en molt» l’episodi dels anys 2005-2008. L’informe assenyalava que el pic de la sequera al país va tenir «el seu màxim l’abril de 2023», sent aquell any el que va registrar més dèficit de precipitació de tot el període.

Els mitjans de comunicació es van fer ressò d’aquell informe, publicant, fins i tot, investigacions pròpies, donada la situació excepcional de sequera que vivia el país de feia tres anys. Així, El Periódico va arribar a titular La gran sequera de Catalunya: el 2023, any del desastre, o l’Ara, que en un reportatge sobre la situació dels embassaments també assenyalava que el 2023 havia estat el pitjor.

Malgrat aquesta situació de gravetat extrema en els recursos hídrics del país, algunes infraestructures catalanes van continuar gastant aigua a cor que vols. Aquest és el cas de Port Tarraco, el moll de iots de luxe que es troba dins del Port de Tarragona —hi poden atracar vaixells d’aquesta mena de fins a 160 metres d’eslora, segons consta al seu web— i que és gestionat per una empresa privada, Ocibar Marina Tarragona S.L. Aquesta societat pertany a Ocibar Marinas Singulares, una companyia que també gestiona ports similars a Palma (Port Adriano), Eivissa (Botafoc Eivissa) o Santa Eulàlia des Riu (Marina Santa Eulàlia).

Ocibar va comprar Port Tarraco l’any 2020 al fons d’inversió Qatari Diar (propietat de la família reial de Qatar), que al seu torn havia aconseguit la concessió d’aquesta marina el 2011 per un període de 35 anys (expira el 2046) després de pagar uns 65 milions d’euros als anteriors propietaris i impulsors d’aquest espai, l’empresa International Marina Tarraco —una societat formada per una promotora de Madrid, Procisa (amb la major part del capital), Schwartz-Hautmont i Sea-Thalassa (aquesta última  estava formada per «petits accionistes particulars de Tarragona», segons informaven els mitjans de l’època)—, que s’havia gastat uns 32 milions en el projecte (tot i que algunes informacions periodístiques assenyalarien posteriorment que el cost final hauria estat d’uns 50 milions d’euros). La compra de Qatari Diar es va fer, per cert, just després que s’esvaís l’amenaça de l’enderrocament de tots els edificis de Port Tarraco per haver-se construït sense la preceptiva llicència —el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre, en sentència ferma, la demolició, però una resolució judicial posterior en va evitar l’enderrocament—.

La gestió de l’aigua

L’any 2023, el pitjor de la sequera a Catalunya, Port Tarraco va gastar 41.545 metres cúbics d’aigua (m³) o, cosa que és el mateix, 41,5 milions de litres (1 m³ = 1.000 l). El mes amb més consum d’aigua va ser l’octubre, amb 7,5 milions de litres. Aquell mes, el Diari de Tarragona publicava que Port Tarraco oferia «una imatge inèdita», amb «plena ocupació» al començament de la temporada d’hivern, amb gairebé uns 30 iots i «megaiots» amarrats. Després d’octubre, els mesos amb més consum d’aigua van ser el juny (4,2 milions), el gener (4 milions) i l’abril —el mes que va registrar la màxima sequera segons el Servei Meteorològic de Catalunya— amb gairebé 3,8 milions de litres.

El 2023 va ser l’any que Port Tarraco va gastar més aigua dels últims set anys, registrant un augment del consum de gairebé el 120% en relació amb el primer any del qual Porta Enrere disposa de dades, el 2017 (18.981 m³). Des d’aleshores, la despesa d’aigua feta per Port Tarraco no ha fet més que augmentar any rere any, si exceptuem els anys de la pandèmia (2020 i 2021) amb lleugeres davallades: 21.904 m³ el 2018 (15,3% d’augment en relació amb l’any anterior), 28.955 m³ el 2019 (+32% en relació amb l’any anterior), 26.500 m³ el 2020 (- 8,4%), 28.439 m³ el 2021 (+7,3%), 38.196 m³ el 2022 (+34%) i 41.545 m³ el 2023 (+8,7%).

A més, si s’observen les dades dels cinc primers mesos d’enguany (20.052 m³) es pot apreciar un increment del consum d’aigua del 21,7% en relació amb el mateix període de l’any passat (16.477 m³), un fet que podria pronosticar un nou rècord de consum per aquest 2024.

Les dades arriben fins el mes de maig d’enguany, que va ser quan Porta Enrere va fer la sol·licitud d’informació pública al Port de Tarragona.

Quadruplicant el consum dels creuers

El 5 de maig de 2013, el Diari de Tarragona publicava una entrevista amb l’aleshores president del Port de Tarragona, Josep Andreu, en la qual deia que el Port pretenia entrar en el negoci dels creuers amb més força. Andreu afirmava que Tarragona s’havia de centrar a atreure vaixells de passatgers «mitjans i petits», d’entre 200 i 1.500 creueristes. Per aconseguir-ho, el president del Port admetia que estava negociant un acord amb Port Tarraco perquè aquesta marina pogués acollir els creuers més petits. Actualment, els creuers atraquen al Moll de Balears, que és una infraestructura que es va inaugurar el 2021 al dic de Llevant amb l’objectiu de duplicar la capacitat d’acollir creuers simultàniament (fins a un màxim de quatre).

Quan Andreu va concedir aquella entrevista, el Port de Tarragona rebia molt pocs creuers cada any. Així, el 2013, només es van registrar tres escales, dues d’elles d’un vaixell de tan sols 72 metres d’eslora —el creuer que més escales va fer a Tarragona el 2023, l’MSC Magnifica, fa 300 metres de llargada—. En canvi, l’any passat el Port va acollir 57 escales per un total de 113.000 passatgers (pels 1.400 que van arribar el 2013). Quan el Diari de Tarragona va publicar l’octubre de l’any passat que Port Tarraco tenia tots els seus amarraments ocupats amb grans iots, l’article especificava que la suma de tots els tripulants era de 500 persones.

L’arribada massiva de creuers cada vegada més grans i amb més capacitat de passatgers provoca una demanda creixent dels serveis que s’ofereixen al port i això inclou també l’aigua. Així, tal com va publicar Porta Enrere en un article el 23 de febrer d’enguany, els creuers que van atracar a la ciutat l’any passat van gastar 11.122 m³ (11,1 milions de litres) — 278.050 litres de mitjana per cada vaixell—.

En aquell article del febrer, aquest mitjà explicava que el Port de Tarragona havia volgut minimitzar l’impacte del consum d’aigua dels creuers fent una comparativa amb el que gastava la població d’un municipi com Mont-ral (Alt Camp): 12.137 m³ l’any 2022. Segons els càlculs del Port, la despesa d’aigua per creuerista era inferior a la d’un habitant de Mont-ral, però Porta Enrere va demostrar que això no era així perquè els milers de creueristes que van arribar a Tarragona van passar, entre tots, 43 dies a la ciutat, mentre que els habitants de Mont-ral hi viuen tot l’any; per tant, el consum d’aigua per persona i dia era molt superior en un creuerista. Si es repassen les dades de consum d’aigua de Port Tarraco, s’observa que aquest (any 2023) quadruplica el de tots els creuers que van arribar a Tarragona l’any passat i gairebé el de la població de Mont-ral —i és pràcticament la mateixa quantitat d’aigua que va necessitar el municipi de l’Aldea (més de 4.000 habitants) del riu Ebre l’any passat, 43.500 m³—.

Per aconseguir les dades de la despesa d’aigua d’aquest moll de iots de luxe, Porta Enrere va fer una sol·licitud d’accés a la informació pública al Port de Tarragona. Aquest mitjà va demanar una relació dels consums d’aigua de cadascun dels iots que van atracar i fer estada a Port Tarraco entre els anys 2018 i 2023 —alguns d’ells, valorats en més de 500 milions d’euros, inclòs el que aleshores era el més gran del món, l’Azzam, de 180 metres d’eslora (20 metres més del que teòricament pot encabir Port Tarraco), que ha fet estada a Tarragona més d’una vegada—. El Port va respondre que no tenia els detalls d’aquests consums perquè es limitava a fer el subministrament general d’aigua a Port Tarraco i que després era l’empresa concessionària (Ocibar) qui gestionava l’aportació d’aigua a cada vaixell dins del seu moll. Vista la resposta, aquest mitjà va demanar els consums totals d’aigua de Port Tarraco des de l’any 2015 i fins a 2024, demanant el detall mes a mes. El Port de Tarragona va entregar, finalment, les dades però del període 2017 i fins a maig de 2024.

A banda dels iots, a Port Tarraco també hi ha oficines, locals comercials (que donen, bàsicament, servei als vaixells i les seves tripulacions) i uns cinc establiments de restauració. Històricament, hi ha hagut moltes crítiques a la gestió d’aquesta marina, acusant-la de ser un moll privat de l’emir de Qatar en el seu moment i de no obrir l’espai a la ciutadania. Al marge de propostes per dinamitzar la zona que mai es van fer realitat, com l’arribada d’un gran centre comercial outlet de l’estil de la Roca del Vallès, el cas és que l’empresa gestora actual és molt clara quan afirma que no vol que Port Tarraco es converteixi en una zona d’oci, sinó en un port i un parc empresarial.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb Port Tarraco per conèixer amb més precisió quina és la gestió de l’aigua i quin percentatge del seu consum va destinat exclusivament als iots. En el moment de la publicació d’aquest article aquest mitjà encara no havia rebut resposta.