L’11 de març de 2024, el mitjà Crític publicava un article amb els consums d’aigua del parc temàtic PortAventura. En aquell reportatge, Crític assegurava que havia tingut accés a un informe intern de l’empresa en el qual constava que l’any 2022 el parc havia consumit un total 1,32 milions de metres cúbics (m³) d’aigua o, cosa que és el mateix, 1.320 milions de litres (1 m³ = 1.000 litres). Per posar en context aquesta quantitat, Crític indicava que aquest era el consum d’un municipi mitjà de l’àrea metropolitana de Barcelona com Sant Adrià de Besòs o Montcada i Reixac (39.000 i 37.000 habitants respectivament).

Però el consum d’aigua de PortAventura és molt més gran del que indicava aquell document al qual havia tingut accés Crític. Concretament, el doble. La documentació oficial a la qual ha tingut accés Porta Enrere gràcies a una sèrie de sol·licituds d’accés a la informació pública (SAIP) en virtut de la Llei de Transparència demostra que la mitjana anual de consum d’aigua de PortAventura en el període 2015-2023 és de 2.500 milions de litres (2,5 milions de m³).

Segons les dades facilitades per la Mancomunitat gestora de recursos hídrics de Salou i Vila-seca, que és l’entitat que subministra l’aigua en aquests dos municipis, PortAventura va consumir més de 8.000 milions de litres (8 milions de metres cúbics) en el període 2015-2023. Va ser aquest últim any quan en va gastar més, 1,2 milions m³, per davant de l’any 2019, amb gairebé 1,1 milions i del 2022 amb 1 milió de m³. Aquests consums són superiors als del nucli de la Pineda (que forma part del municipi de Vila-seca), que no arriba al milió de metres cúbics anuals en tot el període. L’any amb un consum més baix per part de PortAventura va ser el 2020, el de la pandèmia, amb 411.605 m³.

Taula de consums d’aigua que forma part del document on consta la resposta oficial de la Mancomunitat Gestora de Recursos Hídrics de Salou i Vila-seca a Porta Enrere després d’una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) i una resolució de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

Però encara hi ha una altra font d’aprovisionament d’aigua. És l’aigua regenerada que prové de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Vila-seca. Segons les dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) —entitat que gestiona aquella instal·lació—, PortAventura va consumir gairebé 15 milions de m³ en el període 2015-2023.

La informació dels consums d’aigua regenerada per part de PortAventura va arribar agregada juntament amb un altre consumidor, l’Infinitum, un club de golf i platja que es troba a tocar del parc temàtic. Segons l’ACA, el consum d’aigua regenerada d’aquests dos establiments no es pot segregar perquè «les declaracions tributàries d’ambdós es presenten de manera conjunta». L’ACA, que s’havia oposat a entregar aquesta informació per aquest motiu (perquè el consum s’extreia a partir de dades tributàries), ho va haver de fer després d’una resolució de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que va donar la raó a Porta Enrere després que aquest mitjà hagués demanat la informació el juny del 2024 (tot el procediment es remunta, fins i tot, abans, el novembre de 2023, quan es va fer la primera petició en relació .

Si la informació facilitada per l’ACA apareix de forma conjunta entre els dos establiments, com es pot saber quina és la quantitat que va consumir PortAventura? Per les concessions d’aigua regenerada que tenen aprovades els dos establiments.

Quan Porta Enrere va demanar els consums d’aigua de PortAventura i l’Infinitum, l’ACA es va limitar, d’entrada, a enviar a aquest mitjà les concessions que aquests dos establiments tenen sobre l’ús de l’aigua regenerada provinent de l’EDAR de Vilaseca i Salou. Es tracta de la quantitat màxima de la qual poden disposar.

Així, l’Infinitum té una concessió de fins a 60.000 m³ d’aigua regenerada cada any, mentre que PortAventura pot disposar de fins a 3,2 milions de m³ anuals. Per tant, si es resta la concessió de l’Infinitum (en cas que fes servir tota l’aigua regenerada a la qual té dret) dels consums reals conjunts facilitats per l’ACA, es pot obtenir el consum de PortAventura.

En el document on consten les concessions de PortAventura i l’Infinitum s’indica que l’ús de l’aigua regenerada per aquests dos establiments és «recreatiu». En canvi, l’Ajuntament de Vila-seca, que té una concessió de 357.177 m³ anuals d’aquesta aigua regenerada procedent de l’EDAR, és de «reg públic».

De tots els concessionaris, qui més aigua regenerada fa servir és AITASA, és a dir, l’empresa que les companyies petroquímiques van crear l’any 1965 perquè gestionés tot el tema de l’abastiment d’aigua. AITASA té una concessió màxima de 6,6 milions de m³ anuals entre les EDAR de Tarragona i Vila-seca. Tal com va publicar Porta Enrere en un article el 15 de febrer de 2024, l’EDAR de Vila-seca aporta uns 2,5 milions de m³ a AITASA.

La diferència amb els informes corporatius

Porta Enrere també ha tingut accés a alguns dels informes corporatius de PortAventura on s’especifica la quantitat d’aigua que fa servir el parc anualment. Així, mentre el volum d’aigua procedent del «subministrament municipal» (la Mancomunitat) és semblant al de les xifres oficials, la diferència en les quantitats de l’aigua regenerada és molt gran.

L’any 2021, PortAventura indicava que l’aigua procedent del subministrament municipal era de 854.216 m³, mentre que la Mancomunitat indicava que era de 873.522 m³. En canvi, la quantitat de l’aigua regenerada era de 381.895 m³ en l’informe corporatiu, però en la documentació de l’ACA i, un cop extrets els 60.000 m³ de la concessió de l’Infinitum, la quantitat és d’1.736.110 m³. Quatre vegades i mig més que en l’informe de PortAventura.

En el període 2015-2022 es pot veure que la diferència entre les dades que consten als informes corporatius i les dades oficials és del doble.

Segons les dades de l’administració pública, PortAventura va consumir un total de 2.880.342 m³ d’aigua l’any 2023 (entre subministrament municipal i regenerada). Això fa que en el període 2015-2023 la xifra total sigui superior als 22,8 milions de m³ (22.800 milions de litres). La mitjana pel període és de 2.537 milions de litres anuals.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb PortAventura per preguntar per què hi havia aquesta diferència entre la quantitat d’aigua regenerada que l’empresa fa constar en els seus informes corporatius i la que l’ACA ha facilitat a Porta Enrere. Des de PortAventura han respost que, un cop s’han revisat les dades, «els consums d’aigua de Port Aventura Entertainment, S.A.U. són els que es recullen a les nostres memòries de sostenibilitat, auditades per entitats externes i independents com TÜV i KPMG, que en verifiquen la traçabilitat i la fiabilitat».

Aigua finançada amb diners públics

L’aigua regenerada que fa servir PortAventura (i l’Infinitum) prové d’unes instal·lacions —l’estació de depuració d’aigües residuals (EDAR) de Salou i Vila-seca— que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua. Així, tal com consta en els documents que Porta Enrere ha aconseguit a través de la Llei de Transparència, l’EDAR de Salou i Vila-seca es va construir amb diners de l’ACA i va costar 9.295.901,81 euros (315.538,27 dels quals corresponents a les expropiacions dels terrenys per instal·lar aquesta estació). Aquesta EDAR es va donar d’alta el 1995.

Segons la documentació de l’ACA, el cost d’explotació d’aquesta EDAR va ser d’1,8 milions d’euros l’any 2022. Un cost a càrrec de les arques públiques. Aquell any es van tractar un total de gairebé 11 milions de metres cúbics (a un cost de 0,17 €/m³), dels quals, 3,1 milions es van evacuar mitjançat un emissari submarí al mar. És a dir, va ser aigua depurada a l’EDAR a la qual no se li va donar cap ús.

De la resta, la gran majoria, uns 6 milions de m³ van anar a parar a l’empresa que gestiona l’aigua de les companyies del polígon petroquímic tarragoní, AITASA. Aquesta empresa rep l’aigua depurada i després li fa un tractament perquè l’aigua pugui ser utilitzada en els processos productius de les petroquímiques. La planta on es fa aquesta regeneració va ser pagada amb diners públics, tal com va explicar Porta Enrere en un article del 20 de gener de 2024. Així, segons el màxim responsable d’AITASA, Daniel Montserrat, la planta d’aigua regenerada va tenir un cost de 42 milions d’euros, el 85% dels quals els procedien de fons de la Unió Europea i la resta va ser sufragat per l’ACA. Per la seva banda, l’ACA assegurava que la instal·lació havia costat 29 milions d’euros.

En un article d’aquest mitjà del 15 de febrer de 2024, Daniel Montserrat assegurava que el cost d’aquest tractament, que permet que l’aigua depurada passi a ser regenerada, és superior a l’aigua que AITASA rep del Consorci d’Aigües de Tarragona. Montserrat destacava, d’aquesta manera, l’esforç de les petroquímiques per estalviar aigua de boca procedent de l’Ebre i apostant per la reutilització, en aquest cas d’aigües depurades.

Però en el cas de PortAventura i l’Infinitum, el tractament terciari per convertir l’aigua depurada en regenerada va a càrrec de l’ACA. Aquestes empreses, així com l’Ajuntament de Vila-seca paguen un cànon per aquesta aigua regenerada que reben de l’ACA. Aquestes quantitats no han estat facilitades a Porta Enrere.