Aquests dies, la sala de vistes de la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona és l’escenari d’un judici per narcotràfic que va començar el dimarts 15 de setembre i que es perllongarà fins a començaments de novembre. Es jutgen cinc persones (tres homes i dues dones) a les quals s’acusa de delictes contra la salut pública (en la seva modalitat de substàncies que causen danys greus a la salut) i pertinença a grup criminal. Els acusats —dos dels quals ja tenen sentències prèvies per tràfic de drogues— afronten una petició de penes per part de la Fiscalia que van des dels 18 mesos als cinc anys i mig de presó.
Els fets es remunten a l’estiu de 2017, quan un operatiu conjunt format per Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil va detenir els ara acusats després d’una investigació de mesos en la qual, segons les actuacions policials, va quedar provat com les cinc persones treballaven de forma coordinada per vendre droga a través d’una organització dirigida per un d’ells (que actualment compleix pena de presó per una altra causa), mentre que les altres s’encarregaven d’emmagatzemar i distribuir les substàncies estupefaents. En l’entrada i registre de dos dels domicilis dels ara acusats es va trobar mig quilo de cocaïna que, segons l’escrit de Fiscalia, tindria aleshores un valor d’uns 25.000 euros, a més de haixix, marihuana i MDMA (èxtasi). També diners en efectiu, per un total de 7.510 euros, que els investigadors asseguraven que procedia de la venda de les substàncies.
El cas va recaure en el jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona, però el judici no s’ha fet fins ara, nou anys després dels fets, a l’Audiència de Tarragona (si la petició de penes supera els cinc anys de presó és l’Audiència qui ha de jutjar el cas).
En el judici és previst la declaració d’una cinquantena de testimonis, alguns dels quals testifiquen per videotrucada. En la segona sessió, aquest dimecres 16 de setembre, ho van fer alguns dels agents de Mossos d’Esquadra que van dirigir i participar en aquella operació. És el cas del sergent que era el cap de la investigació. Després de les preguntes de la fiscal, va arribar el torn de les defenses. El primer advocat va demanar al sergent el criteri que s’havia seguit per fer constar a la causa les diferents trucades que hi havia, centrant-se en tres. El lletrat va citar els noms de les tres persones d’aquelles tres trucades. Una era, segons va dir, «Rubén Viñuales».
L’agent va respondre que els investigadors havien escoltat milers de «productes» (nom pel qual es coneix en l’argot judicial i policial els àudios procedents de la intervenció de les comunicacions autoritzades per un jutge) i que, per decidir quins d’aquells productes acabaven formant part de la causa, es feia una doble valoració: primer, per part de l’agent que revisava totes les escoltes telefòniques (el telèfon d’un dels acusats va ser intervingut per ordre judicial); quan aquest agent qualificava «d’important» una de les trucades, li feia arribar al cap de la investigació que, després, podia etiquetar-les com a «rellevants o molt rellevants», fet que provocava la seva inclusió en el sumari.
La trucada de Viñuales que esmentava l’advocat té data de 23 de juny de 2017 i es va fer a les 11:19:48 hores. Segons fan constar els Mossos al sumari, el presumpte cervell de l’organització «va rebre una trucada de Rubén Viñuales». En el document, després del nom de Viñuales, s’indica el número de telèfon d’aquest últim. El número correspon al de l’alcalde de Tarragona.
La transcripció de la trucada feta per Mossos és la següent (originalment es troba en castellà):
«RUBÉN li diu que li truca per temes lúdics i festius, que ha d’anar de casament i que ha d’agafar un avió tot seguit i li pregunta que si està per allí. L’ACUSAT [en la transcripció apareix el nom real] li diu que “no, què va, què va”.
RUBÉN: “Hòstiaaa, quina putada, paio”.
ACUSAT: “No, no, si jo ja…”.
RUBÉN: “Bé, bé, tranquil, no em diguis més, ben fet, d’acord?”
ACUSAT: (riu).
RUBÉN: “Tenim resposta de la gent aquella, entesos?”
ACUSAT: “Sí, sí, m’ho vas enviar, sí, sí, però, t’han dit alguna cosa més o no?”
RUBÉN: “Sí, sí, han contestat, han contestat dient que ens mengem un cagarro, ja t’ho ensenyaré la setmana que ve, d’acord? Que jo només vaig avui i torno diumenge, i la setmana que ve quedem i t’ho ensenyo, i decidim què fem”.
ACUSAT: “D’acord”.
RUBÉN: “D’acord, paio?”
ACUSAT: “D’acord”.
RUBÉN: “Doncs au, que et follin”.
ACUSAT: (riu) “Vingaaa”.
RUBÉN: “Escolta una cosa, és mentida, no? Allò que vas baixar a buscar al paio aquell?”
ACUSAT: No, no, és veritat”.
RUBÉN: “Joder [sic], col·lega, de veritat, això teu és espectacular, bé…”
ACUSAT: (riu).
RUBÉN: “Que et donin pel cul, no vull saber res de tu”.
ACUSAT: (riu) “Ja t’ho explicaré”.
RUBÉN: “No vull saber-ho, que et follin”.
ACUSAT: “(riu) D’acord”.
RUBÉN: “Ets retardat”.
S’acomiaden».
Tot just sota de la transcripció de la conversa, els agents de Mossos d’Esquadra fan una explicació sobre com interpreten allò que es diu en la trucada d’acord amb el context de la seva investigació:
«De l’anàlisi de la trucada s’infereix que l’usuari del telèfon [aquí consta una altra vegada el número de Rubén Viñuales] sol·licita substància estupefaent a l’ACUSAT [en el document apareix el nom real] “perquè ha d’anar de casament i ha d’agafar un avió” però l’ACUSAT, en la mateixa línia argumental d’altres trucades anteriors, i arran de la detenció de V.D. [inicials del sobrenom d’una persona, que sí que consta sencer en la transcripció], es nega a parlar de temes relacionats amb el tràfic de drogues per telèfon. Sembla que aquesta relació s’estén en el temps perquè el mateix RUBÉN VIÑUALES es lamenta del canvi de rol de l’ACUSAT».
Tal com va explicar el cap de la investigació de Mossos d’Esquadra durant el judici, V.D. és el sobrenom d’un home marroquí que havia estat detingut per tràfic de drogues uns mesos abans. Segons l’agent, l’acusat que actuava com a líder de l’organització que ara es jutja a l’Audiència era qui subministrava les substàncies a V.D. La detenció d’aquest últim va dur fins a l’acusat i la resta dels seus còmplices, iniciant-se la investigació i posterior detenció.
Els eufemismes per evitar ser enxampats
En la declaració del cap de l’operació policial que va permetre la detenció dels ara acusats, aquest va explicar que el cervell de l’organització prenia moltes precaucions a l’hora de parlar per telèfon i que, fins i tot, hauria utilitzat sovint una aplicació encriptada que aleshores Mossos i altres cossos policials no podien desxifrar.
Segons l’agent de Mossos, els implicats feien servir tota una sèrie de paraules, «d’eufemismes», per tal de referir-se a la droga sense dir-ho explícitament però, que, en el context de la investigació, això quedava clar.
Així, durant les dues primeres sessions del judici es van reproduir a la sala una sèrie d’àudios entre qui dirigia la presumpta trama (el mateix que va parlar amb Viñuales) i altra gent, alguns dels quals van haver de declarar com testimonis. La fiscal els va preguntar a què es referien quan parlaven «d’allò» o «la merda», entre altres paraules. Els testimonis, que formaven part d’aquelles converses, asseguraven que es referien a unes «pinces del cotxe» o «caixes de discs», entre altres explicacions.
Viñuales diu que el jutge va considerar «absurda» la interpretació dels Mossos
Entre la cinquantena de testimonis cridats a declarar a l’Audiència no figura l’actual alcalde de Tarragona Rubén Viñuales tot i que la trucada que va fer al líder de l’organització consta en les actuacions i va ser esmentada, fins i tot, per un dels advocats defensors durant el judici. El contingut de la trucada que Viñuales va tenir amb un dels ara acusats no és gaire diferent de les que s’han sentit fins ara a la sala i que ha provocat la presència dels interlocutors d’aquelles converses com a testimonis.
Contactat per Porta Enrere, Rubén Viñuales assegura que coneix l’existència d’aquella trucada perquè en el moment que van detenir l’acusat, ell era el seu advocat: «Jo vaig fer la seva assistència jurídica quan el van detenir. De fet, li portava mil coses», diu. «Als advocats que ens dediquem al penal, sempre ens passa el mateix», diu en relació amb el fet que algunes trucades entre advocats i clients hagin estat gravades per part dels cossos policials en el marc d’alguna investigació. Quan Porta Enrere li indica que Mossos no interpreta aquella trucada com una conversa entre advocat i client sinó com la d’algú que ha trucat a un narcotraficant demanant droga, Viñuales assegura que «el jutge d’instrucció va considerar que aquella interpretació de Mossos era profundament absurda i que no tenia cap sentit i així consta al procediment». El batlle remarca que ell no va ser citat «ni com a testimoni», fet que provaria, a parer seu, la intranscendència d’aquella trucada.
Fonts jurídiques consultades per Porta Enrere expliquen que un dels motius pel qual Viñuales no hauria estat citat a declarar com a testimoni és pel fet d’haver estat l’advocat de l’acusat, cosa que li permetria no haver de respondre a les preguntes que li fessin acollint-se al secret professional entre lletrat i client.
Quan un dels advocats defensors va preguntar els motius de la inclusió de tres trucades —entre elles, la de Rubén Viñuales— al cap d’investigació dels Mossos, en cap moment va fer constar que el jutge instructor la considerés absurda, un fet que podria haver argumentat per tal de generar dubtes sobre el rigor de la investigació policial i, per tant, afavorir el seu client.
L’època en què era líder de Ciutadans
En el moment que s’enregistra la trucada de Rubén Viñuales a un dels ara acusats, l’actual alcalde de Tarragona era el líder del partit de Ciutadans a la ciutat. Viñuales va entrar al consistori l’any 2015 al capdavant de la formació taronja i hi va ser fins al desembre de 2020, quan va abandonar el partit. La seva etapa a l’oposició de l’aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC) es va caracteritzar per una línia dura, arribant a denunciar a la Fiscalia algunes actuacions de l’equip de govern de Tarragona (com en el cas de l’amfiteatre o el dels pagaments amb targeta bancària per part del gerent de l’Empresa Municipal de Transports Públics, EMT). Per això va sorprendre que, en el moment que va anunciar que abandonava Ciutadans, fitxava pel PSC. A les files socialistes, Viñuales va ser diputat al Parlament de Catalunya fins que va encapçalar la llista per a les municipals de 2023, comicis que va guanyar i va permetre al PSC recuperar l’alcaldia que havia perdut el 2019 a mans del republicà Pau Ricomà (2019-2023) després de 12 anys seguits amb Josep Fèlix Ballesteros com a batlle de la ciutat (2007-2019).
FOTO: Joan Carles Borrachero / Ajuntament de Tarragona.



