L’ens responsable de la captació, tractament i distribució de l’aigua del riu Ebre als ajuntaments i les indústries de la demarcació de Tarragona, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), s’ha negat a facilitar a Porta Enrere les despeses pagades amb targetes bancàries entre els anys 2015 i 2025. Així consta en una resolució signada pel president d’aquest organisme, Marc Brunet Piñana (PSC; regidor d’Hisenda, Recursos Humans, Seguretat Ciutadana i Mobilitat i Activitats de l’Ajuntament de la Ràpita), en la qual s’inadmet la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) d’aquest mitjà.

Brunet, que ostenta la presidència del CAT —un ens format per 70 ajuntaments i 28 indústries (petroquímiques, majoritàriament)— des de desembre de 2024, diu en la resolució que la sol·licitud d’informació pública feta per Porta Enrere és «manifestament desproporcionada» i que «excedeix els estàndards normals d’exercici responsable del dret».

El Consorci d’Aigües de Tarragona argumenta en la seva negativa a l’entrega de la documentació que «no existeix un fitxer únic que relacioni cada moviment de la targeta, la persona responsable, el concepte normalitzat i la còpia del justificant ja revisat i anonimitzat». A més, diu que disposa d’un informe de les operacions realitzades amb una targeta durant els exercicis 2023 i 2024 i que «no es van identificar despeses alienes a l’activitat ordinària i de representació del Consorci», sense especificar què considera el CAT, en aquest cas el seu president, el senyor Brunet Piñana, com a «despeses alienes».

El CAT també justifica la seva negativa a entregar a Porta Enrere la documentació en el fet que l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ja va iniciar una investigació «sense constatar irregularitats econòmiques ni indicis d’ús indegut de fons públics amb un objecte coincident amb el pretès en aquesta SAIP». El fet que un organisme hagi fet una suposada investigació (segons el CAT) d’una documentació que ara demana Porta Enrere no invalida el dret d’aquest mitjà (o de qualsevol ciutadà) a sol·licitar aquella informació si aquesta es considera informació pública. I els pagaments fets amb diners públics, sigui amb targeta bancària o amb qualsevol altre mètode, són informació pública, tal com recull un gran nombre de resolucions de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

La resolució del CAT assegura que aquest ens no disposa de gran part de la informació sol·licitada, concretament la del període 2015-2019, perquè diu que ha aplicat l’article 30 del Codi de Comerç que «estableix un termini de conservació de sis anys per als llibres, la correspondència, la documentació i els justificants concernents al negoci». Aquesta afirmació del CAT contrasta amb allò que va dir fa un parell d’anys quan Porta Enrere va demanar els pagaments fets per aquest ens als membres del Consell d’Administració des de l’any 2000. Aleshores, el CAT va dir que guardava la documentació des de l’any 2015 (aquella sol·licitud es va fer l’octubre de 2023) tot seguint «les línies de la Taula d’Accés i Avaluació Documental» (TAAD) —on es publiquen les resolucions de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental de la Generalitat de Catalunya, que és «l’organisme que estableix les condicions i els terminis en què s’ha d’aplicar l’eliminació o la conservació de cadascuna de les sèries documentals que produeixen les administracions públiques a Catalunya», segons la definició de la Universitat de Barcelona—. Aleshores, el CAT no esmentava el Codi de Comerç, com ara esgrimeix. És a dir, quan Porta Enrere va demanar els pagaments fets als membres del Consell d’Administració, el CAT disposava d’una documentació de, com a mínim, nou exercicis, ara que aquest mitjà demana els pagaments fets amb targetes bancàries, el CAT assegura que només té documentació dels últims sis anys (a partir del 2020).

Gràcies a aquella SAIP sobre els pagaments als membres del Consell d’Administració, Porta Enrere va poder fer pública una informació que havia estat amagada a la ciutadania durant anys: el CAT havia gastat més 900.000 euros en dietes i sous per als seus consellers en el període 2015-2023. Aquells pagaments incloïen quadres pictòrics i àpats, a més de viatges. Allò va provocar que, en una assemblea general, el representant de CEPSA qüestionés la idoneïtat d’aquella despesa per «ètica i estètica» i que proposés formalment la supressió d’aquells pagaments, extrem al qual es van oposar l’aleshores president del CAT, Joan Alginet (ERC), i el vicepresident (i alcalde de Tarragona), Rubén Viñuales (PSC), tal com va publicar Porta Enrere el 22 de juliol d’enguany.

Una tasca complexa per a tres targetes

En relació amb el període en el qual el CAT admet que disposa de documentació sobre els pagaments fets amb targetes bancàries (2020-2025), el president Brunet argumenta que no pot facilitar la informació a Porta Enrere perquè això suposaria una «tasca complexa i desproporcionada amb els mitjans disponibles». El CAT assegura que la informació no es troba en un sol arxiu o font i que això «exigeix d’una correspondència i revisió manual de milers d’operacions que no pot ésser [sic] preparada amb els mitjans informàtics disponibles». De fet, en una notificació anterior a la resolució que ara inadmet la sol·licitud de Porta Enrere, el CAT demanava una pròrroga per decidir si aportava la informació sol·licitada. En aquella notificació de pròrroga, el CAT assegurava que havia operat amb tres targetes bancàries, «amb una mitjana de 25 moviments per targeta i mes», fet que suposava un volum anual d’unes «900 operacions» i d’un total d’entre 3.600 i 4.500 operacions «per als exercicis dels quals es disposa de documentació» (2020-2025).

El CAT, que per aquest any 2026 va aprovar un pressupost de 50,3 milions d’euros, assegura, doncs, en paraules del seu president, que no disposa de recursos per facilitar a Porta Enrere la documentació relativa als pagaments fets amb targetes bancàries en el període 2020-2025 i que entre el 2015 i el 2019 (Porta Enrere va demanar el període 2015-2025) tampoc ho pot fer perquè no conserva la informació. A més, el CAT considera «abusiu» el fet que Porta Enrere demani una informació relativa a «onze exercicis».

Els precedents

Porta Enrere, però, no li ha demanat al CAT res que aquest mitjà no hagi sol·licitat abans a altres administracions. És el cas, per exemple, de l’Ajuntament de Tarragona. El 17 de juny de 2020, Porta Enrere va demanar al consistori tarragoní tots els pagaments fets amb targetes bancàries des de l’any 2000. La sol·licitud s’adreçava a l’Ajuntament, però també totes les seves empreses municipals, patronats i fundacions. Si bé d’entrada el consistori tarragoní no va facilitar la informació demanada, sí que ho va fer quan aquest mitjà va recórrer a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que va desembocar en la resolució 92/2021, de 21 de gener. De fet, una de les empreses municipals, aleshores anomenada ESPIMSA (actualment Mercats de Tarragona), va descobrir un desfalc als seus comptes gràcies a aquella sol·licitud d’informació pública de Porta Enrere. Així, per tal de donar compliment a la petició feta per aquest mitjà, ESPIMSA va requerir a les entitats bancàries que li facilitessin tota la informació sobre les targetes que havia tingut (perquè l’empresa de mercats, suposadament, ja no conservava aquella documentació). Les entitats financeres van facilitar a ESPIMSA la informació demanada i això va permetre treure a la llum el desfalc. El cas va ser tan greu que l’aleshores president d’aquella empresa municipal, Dídac Nadal (Junts), va anunciar públicament que duria als tribunals els fins aleshores màxims responsables administratius de l’entitat.

FIL. 1. El president d’ESPIMSA, Dídac Nadal, ha anunciat accions legals contra uns treballadors per l’ús inadequat de targetes de crèdit. ESPIMSA ha trobat aquestes irregularitats arran d’una petició d’informació pública feta per Porta Enrere a través de la llei de Transparència

— Porta Enrere (@PortaEnrere) December 9, 2020

Els informes d’ESPIMSA arran de la descoberta d’aquelles targetes van demostrar que l’anterior gerent, Isidre Prunor, i d’altres treballadors havien estat omplint els dipòsits dels seus vehicles particulars a compte de les arques públiques a través d’unes targetes bancàries que s’havien ocultat. En aquest assumpte, els implicats s’havien gastat 50.000 euros. Però també hi havia despeses en compres a supermercats o restaurants, entre d’altres, tal com vam publicar a Porta Enrere el 3 de desembre de 2021. Uns anys abans, una primera petició de Porta Enrere sobre els pagaments fets amb targetes bancàries per ESPIMSA va permetre a aquest mitjà treure a la llum la despesa en restaurants de l’anterior gerent: 20.000 euros en tres anys.

La petició de les despeses de l’Ajuntament de Tarragona i les seves empreses municipals amb targetes bancàries va servir per publicar, a més, que un històric gerent de les empreses d’aparcaments i transports de la ciutat (AMT i EMT), Jesús Trasobares, havia gastat més de 82.000 euros amb les targetes en nou anys, 70.000 dels quals en àpats, viatges i hotels.  En total, els gerents de totes les empreses municipals del consistori tarragoní es van gastar gairebé mig milió d’euros amb targetes bancàries en el període 2000-2020 (la majoria en els mateixos conceptes que Trasobares). Així, aquelles investigacions de Porta Enrere a través de sol·licituds d’accés a la informació pública van permetre descobrir el malbaratament de diners públics.

«La informació té un benefici fiscalitzador abstracte», diu, però, el president del CAT Marc Brunet Piñana en la resolució que inadmet la sol·licitud de Porta Enrere sobre els pagaments fets amb targetes bancàries per aquest organisme.

Brunet al·lega que la petició de Porta Enrere pot interferir en una sèrie de litigis legals del CAT amb un extreballador d’aquest ens.

El CAT revela la identitat d’un denunciant de corrupció protegit per Antifrau

La resolució del CAT diu que si es facilités la informació a Porta Enrere, aquesta, en cas que es publiqués, podria suposar-li un perjudici en una sèrie de processos judicials oberts amb un extreballador. En el text signat pel president Marc Brunet Piñana, aquest identifica l’extreballador amb nom i cognoms i, a més, explicita la indemnització que, suposadament, l’exempleat va demanar per haver estat acomiadat del CAT.

Aquest extreballador és l’excompliance officer, és a dir, el professional encarregat del control normatiu i de la prevenció de riscos penals. Resulta que aquest extreballador gaudeix de la condició de persona protegida per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), tal com va publicar La Vanguardia en un article del 27 de maig d’enguany. En aquell article es diu que el compliance va ser acomiadat pel CAT després de tenir la condició de persona protegida per Antifrau. Segons el rotatiu barceloní (que manté l’anonimat de l’extreballador en els seus articles), una de les denúncies a Antifrau de l’aleshores compliance va ser enviada per l’OAC a la Fiscalia, fet que va provocar la posterior investigació del jutjat d’Instrucció número 6 de Tarragona per prevaricació al llavors president del CAT, Joan Alginet, i al secretari del consell d’administració i director de serveis jurídics, Jesús Martín. Tres dies més tard, La Vanguardia assegurava que la jutgessa «obria la via per jutjar» Alginet i Martín per prevaricació (per la licitació d’un contracte de gairebé un milió d’euros) i assetjament laboral (al compliance).

Porta Enrere es va fer ressò d’aquella notícia en l’article que va publicar sobre la negativa d’Alginet i Viñuales de suprimir els pagaments als membres del Consell d’Administració. En la resolució del CAT que inadmet la petició d’informació d’aquest mitjà sobre les despeses amb targetes bancàries, Brunet retreu a Porta Enrere el fet de no haver indicat en aquell reportatge que la Fiscalia havia demanat el «sobreseïment de les actuacions». Segons el CAT, aquella petició de la Fiscalia s’havia produït una setmana abans de la publicació de l’article de Porta Enrere, però aquest mitjà no podia fer constar aquell fet perquè no en tenia constància, ni l’article que havia publicat tenia a veure amb aquell cas, sinó que simplement es va fer una menció a les publicacions de La Vanguardia, que és el diari que va destapar l’assumpte de la investigació a Alginet i Martín (el primer article és del juny de 2025), per aportar context sobre la figura de l’expresident i la seva gestió al capdavant del Consorci d’Aigües de Tarragona. Amb l’apunt del Consorci d’Aigües de Tarragona sobre aquell assumpte judicial, ha estat el mateix CAT qui ha descobert que l’extreballador del qual posen el nom i els cognoms en la seva resolució contra Porta Enrere és el mateix que aquell que anonimitza La Vanguardia en els seus articles.

Acusacions molt greus contra Porta Enrere

Arran de la introducció de la figura del compliance en una resolució sobre una sol·licitud d’accés a la informació pública (la de les targetes bancàries) que no té res a veure amb aquell cas, el CAT afirma en el seu escrit que les peticions d’informació fetes per Porta Enrere els últims mesos tenen la finalitat «de carregar de feina als serveis jurídics i administratius per debilitar el dret de defensa del Consorci d’Aigües de Tarragona davant la pretensió d’indemnització» de l’extreballador. Tot seguit, el CAT, en el document signat pel seu president, fa un llistat de les últimes sol·licituds fetes per Porta Enrere —la de les actes del Consell d’Administració (que va servir per fer l’article del 22 de juliol d’enguany i que era la continuació d’un altre article publicat el 14 de març de 2024) i la de les targetes bancàries que ara inadmet— i dels escrits i denúncies presentats, presumptament, per l’extreballador davant d’altres instàncies, com ara els jutjats o l’Oficina Antifrau de Catalunya.

«Aquesta coincidència no acredita coordinació ni transmissió d’informació, però constitueix un indicador objectiu de finalitat adversial [sic] i obliga a una ponderació reforçada davant d’una eventual finalitat espúria de les sol·licituds d’accés a la informació», diu la resolució. El CAT assegura que la finalitat de la informació que demana Porta Enrere en les seves sol·licituds és espúria, és a dir, falsa, il·legítima o malintencionada, oblidant que històricament la documentació que ha rebut aquest mitjà del CAT (arran de sol·licituds d’accés a la informació pública) ha servit per a fer articles que són d’interès públic (com els pagaments fets als membres del Consell d’Administració, el consum d’aigua de l’Ebre per part de les empreses petroquímiques i els diferents municipis o la presència de contaminants PFAS en les aigües gestionades pel CAT, per posar tres exemples). Aquesta és, precisament, la tasca dels periodistes, fer de vigilants dels poderosos (incloses les administracions públiques), allò que en el món anglosaxó es coneix amb el nom de watchdog journalism. La finalitat del periodisme en aquesta tasca de fiscalització del poder no és, per tant, espúria, sinó informar amb rigor a la ciutadania. I és per això que Porta Enrere demana informació oficial (aquest mitjà ha fet centenars de sol·licituds d’accés a la informació pública en els seus deu anys d’existència), en aquest cas, les despeses fetes amb targetes bancàries.

El document signat pel president Marc Brunet Piñana s’aferra a aquesta teoria de la conspiració per defensar la seva negativa a entregar la documentació sobre els pagaments fets amb targetes bancàries: «[…] l’abús no es dedueix del nombre de sol·licituds ni de la professió del sol·licitant. Resulta de la combinació de l’abast totalitzador, la identificació nominativa [Porta Enrere demanava en la seva petició el responsable de cada targeta], la proximitat immediata amb actuacions processals, la coincidència amb matèries ja objecte de control, la càrrega simultània sobre les unitats que sostenen la defensa i la utilitat objectiva del corpus per generar un relat extraprocessal o noves actuacions».

El CAT assumeix implícitament el malbaratament de recursos públics

En la seva argumentació, el CAT deixa anar que, en cas que es publiquessin les despeses fetes amb les targetes bancàries en un moment en què aquesta entitat es troba immersa en el litigi anteriorment citat, això podria perjudicar-la. «El risc considerat és la generació, en una fase sensible, d’un relat extraprocessal de malbaratament no constatat pels controls disponibles», diu el text signat per Marc Brunet Piñana. És a dir, el CAT admet que la informació que hi ha en les despeses fetes amb targetes bancàries podria ser considerada un «malbaratament» i per això no vol entregar la documentació. Així, la resolució diu que la publicació d’aquella informació que podria donar a entendre la mala gestió dels recursos públics seria «susceptible de reutilització en nous escrits, diligències o incidents i d’alterar l’entorn en què el CAT, les persones investigades i els testimonis exerceixen llurs drets». La jurisprudència de les resolucions de la GAIP obliga a demostrar a les entitats i organismes que s’oposen a facilitar documentació pública amb l’argument que aquesta forma part d’una causa judicial, de quina manera aquella informació podria perjudicar realment l’entitat, és a dir, no n’hi ha prou només a esmentar genèricament un hipotètic perjudici, sinó que s’ha d’acreditar.

El text continua dient que la llei de transparència permet, en alguns dels seus articles, limitar el dret d’accés a la informació pública si la documentació demanada «coincideix directament amb investigacions obertes o vincules persones físiques identificades amb presumptes infraccions». El CAT diu que «aquesta protecció no s’estén automàticament a totes les targetes, però justifica la denegació selectiva dels elements identificats». És a dir, el CAT oculta deliberadament els pagaments fets amb les targetes bancàries perquè admet que existeix el risc que es considerin «malbaratament» (de cabals públics) i reconeix que alguns d’aquells pagaments podrien haver estat fets per persones implicades en els processos judicials.

I per complicar-ho encara més, el text signat per Marc Brunet Piñana, afegeix: «Els justificants [de pagament de les targetes bancàries] contenen o poden contenir numeració de targeta i compte, signatures, DNI, dades de contacte, identitat d’acompanyants, detall de consum, dades de salut o creences, informació de testimonis o persones protegides o combinacions que permeten reidentificació». Sorprèn el fet que el CAT, un ens que es dedica a abastir d’aigua els ajuntaments i les indústries de la demarcació de Tarragona, digui que en els justificants de les despeses fetes amb targetes bancàries hi pugui haver «dades de salut o creences» i que admeti que s’hagin fet pagaments amb diners públics a «acompanyants», els quals es protegeix i no s’explica motiu del perquè consten en aquells justificants.

Una proposta de mediació… a la seu del CAT

Després de tot el seu argumentari, acusacions contra Porta Enrere incloses, el president del Consorci d’Aigües de Tarragona, Marc Brunet Piñana, s’ofereix a fer una mediació si aquest mitjà decideix fer una reclamació a la GAIP. Brunet proposa que es faci a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla. Allò que el president del CAT desconeix és que les mediacions en una reclamació a la GAIP es fan de forma telemàtica i, abans que s’implantés aquest sistema, es feien de forma presencial a la seu de la GAIP a Barcelona (Porta Enrere n’havia fet alguna presencialment i va ser dels primers a fer-ne de forma telemàtica). És a dir, no es poden fer allà on una de les parts desitgi.