El cap de l’Equip de Delinqüència Organitzada i Antidroga (EDOA) de la Guàrdia Civil de Tarragona l’any 2017 s’ha refermat en la interpretació que aquest cos armat i els Mossos d’Esquadra van fer de la trucada de l’ara alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), a un narcotraficant que aquests dies s’asseu al banc dels acusats de l’Audiència Provincial de Tarragona.

L’aleshores tinent de la Guàrdia Civil (ara ja ascendit a capità) ho ha fet durant la seva declaració com a testimoni en el judici en el qual s’acusa cinc persones per delictes contra la salut pública (en la seva modalitat de substàncies que causen danys greus a la salut) i pertinença a grup criminal en uns fets que van transcórrer ara fa nou anys.

Tal com va publicar Porta Enrere el passat 18 de setembre, els Mossos van identificar i gravar el juny de 2017 una trucada de Viñuales —aleshores líder de Ciutadans al consistori tarragoní— al presumpte cervell de l’organització que ara es jutja (i que actualment compleix condemna per un altre delicte de tràfic de drogues). Segons l’informe policial, Viñuales li va trucar per demanar-li droga, extrem que l’actual batlle de Tarragona va negar a aquest mitjà, assegurant que la conversa s’havia produït en el marc de la relació entre advocat i client i que el jutge havia considerat «absurda» aquella interpretació policial i que així constava en el procediment. Però quan Porta Enrere va tenir accés a la instrucció del cas, no va trobar que el jutge considerés «absurda» la interpretació policial de la trucada, ni la va retirar de la causa, tal com va publicar aquest mitjà en un altre article el 24 de setembre.

Viñuales, que va arribar a defensar jurídicament fins a tres dels ara acusats —entre ells, a qui es considera el líder de la presumpta organització—, i, per tant, tenia coneixement de l’existència de la seva trucada a les actuacions policials que formen part de la causa, no consta que demanés al jutge que exclogués aquella conversa del sumari. Una conversa que ahir va protagonitzar una part important de la declaració del cap antidroga de la Guàrdia Civil de Tarragona en el moment dels fets.

Així, un dels advocats defensors li va preguntar directament per aquesta trucada esmentant el nom de Rubén Viñuales. L’advocat li va recordar que a l’informe feien constar que Viñuales era professor de dret i advocat per compte d’altri i li preguntava com és que havien inclòs aquella conversa tenint en compte la condició de lletrat de l’ara alcalde de Tarragona, donant a entendre que aquella trucada podria tractar-se d’una conversa entre advocat i client. El tinent de la Guàrdia Civil va admetre que només recordava amb claredat un dels oficis policials, aquell pel qual aquest cos armat entrava a formar part de la investigació juntament amb els Mossos d’Esquadra, però va dir que, si en aquell informe —en el qual hi havia la trucada de Viñuales— constava la seva firma (la del cap de l’EDOA), aleshores es ratificava totalment amb el contingut del document.

«Si no es va fer constar a l’ofici, és que del contingut de la trucada no s’inferia l’assistència jurídica», va dir l’aleshores tinent de la Guàrdia Civil en resposta a les preguntes de l’advocat sobre per què no van incloure en l’informe que Viñuales era el lletrat de l’aleshores principal investigat de la causa. El cap de l’EDOA a Tarragona en aquell moment es va ratificar en què si allò no s’havia posat era perquè els investigadors van concloure que aquella trucada no estava en el marc de la relació entre advocat i client.

De fet, tal com consta en l’article publicat per Porta Enrere el 24 de setembre, els policies es van adonar que l’advocat del presumpte cervell de l’organització dedicada al tràfic de drogues era la mateixa persona que havien gravat en una de les primeres intervencions telefòniques a l’inici de la investigació del cas quan van detenir qui és ara el principal acusat (gener de 2018).

Aleshores, el detingut va demanar un advocat (Rubén Viñuales). Quan els agents van contactar per telèfon amb ell, es van adonar que el número corresponia amb aquell de la trucada de juny de 2017: «El compliment d’aquest dret [la sol·licitud d’un advocat en el moment de la detenció] es va fer via telefònica i es va contactar amb el lletrat al seu telèfon que coincideix amb la línia telefònica de la següent trucada a l’ACUSAT [en el text, el nom real]».

Tot seguit, l’informe policial transcrivia novament tota la trucada entre Viñuales i l’ara acusat a més de la interpretació que en van fer, la de la sol·licitud de droga per part de l’ara alcalde de Tarragona [podeu llegir la transcripció de l’esmentada trucada i la interpretació policial en l’article del 18 de setembre].

Tot i que els investigadors de Mossos i Guàrdia Civil (era un operatiu conjunt) van adonar-se que, set mesos després d’identificar i gravar aquella trucada de Rubén Viñuales al narcotraficant, Viñuales era el seu advocat, van mantenir la conversa a les actuacions policials, així com la seva interpretació, que va acabar constant en el sumari dues vegades. Això concorda amb el que va explicar l’aleshores tinent de la Guàrdia Civil durant la seva declaració al judici, que els investigadors no van considerar que aquella trucada fos en el marc de la relació entre advocat i client.

La presidenta del tribunal no permet que s’escolti la trucada

El cap de l’EDOA a Tarragona en el moment de produir-se els fets que s’estan jutjant a l’Audiència va respondre, a preguntes del mateix advocat (David Peña, que defensa dos dels acusats en el judici), que ell, en la seva carrera professional, havia escoltat molt poques trucades —gravacions d’escoltes telefòniques, s’entén—. El lletrat volia saber si l’aleshores tinent havia tingut accés a les gravacions d’aquelles trucades que s’havien fet en tota la investigació.

El cap antidroga de la Guàrdia Civil a Tarragona aquells anys va dir que, tot i que els dos cossos policials podien tenir accés a les intervencions telefòniques, no recordava qui les havia fet en cada moment, però que principalment havien estat els Mossos.

Aleshores, el lletrat David Peña va demanar que es reproduís l’àudio de la trucada de Rubén Viñuales al narcotraficant (en altres sessions del judici s’havien escoltat diferents trucades que consten a la causa). La presidenta del tribunal no va accedir a la petició de Peña, que va argumentar, per tal de sol·licitar que es practiqués la prova de l’àudio, que el tinent de la Guàrdia Civil deia que ell havia escoltat molt poques trucades telefòniques intervingudes durant la seva carrera policial, però que no havia precisat si havia escoltat la de Viñuales en concret. En aquell moment, qui era cap de l’EDOA a Tarragona va dir que no havia escoltat la trucada en qüestió i la presidenta es va refermar en la seva negativa a reproduir l’àudio a la sala perquè el testimoni no l’havia escoltat prèviament. Peña va formular la corresponent protesta.

Aleshores, aquest advocat defensor va preguntar al Guàrdia Civil per què no havien fet la transcripció completa de la trucada de Viñuales, perquè a l’informe policial consta que els agents diuen que «Viñuales li truca per temes lúdics i festius». David Peña va assegurar que era molt estrany que algú comencés una conversa així. El cap antidroga de la Guàrdia Civil va respondre que no recordava si s’havia transcrit tota la conversa o no, però que, en tot cas, segur que l’àudio s’havia aportat a la causa. Un àudio, com s’ha vist, que no es va poder escoltar en la sessió d’ahir per la decisió de la presidenta del tribunal.

En la part final de la declaració de l’excap de l’EDOA a Tarragona, Peña li va preguntar d’on s’havia tret el telèfon del senyor Viñuales, fet que el Guàrdia Civil no recordava, i si s’havia comprovat que la veu que apareix a l’àudio és la mateixa de l’ara alcalde de Tarragona. L’aleshores tinent va dir que tampoc recordava si això s’havia fet.

Altres advocats defensors també es van interessar per quins eren els criteris que es van dur a terme per incloure unes trucades o unes altres o sobre qui feia les interpretacions d’aquestes. Cal recordar que, tal com va explicar el màxim responsable de la investigació d’aquest cas per part de Mossos en una sessió anterior d’aquest mateix judici, calia una interpretació d’allò que es deia en les trucades que s’intervenien perquè els implicats parlaven constantment amb «eufemismes», per tal de no esmentar directament conceptes o paraules que els poguessin implicar en cas de tenir el telèfon intervingut.

El cap de la unitat d’Investigació de Mossos expressa la seva total confiança en els investigadors

Abans de la declaració de qui era el cap de l’Equip de Delinqüència Organitzada i Antidroga (EDOA) de la Guàrdia Civil de Tarragona, va declarar un subinspector de Mossos d’Esquadra, que era cap de la unitat d’Investigació d’aquest cos policial a Tarragona. Aquest va dir que no coneixia el fons de la investigació tot i que la seva signatura constava en molts informes. Segons va explicar, allò era degut al procediment burocràtic de Mossos d’Esquadra, que requereix que el cap de la unitat signi els diferents oficis policials, però qui realment escrivia els informes eren els investigadors, al capdavant dels quals es trobava el sergent que s’havia encarregat de la investigació i que ja havia declarat en una sessió anterior del judici.

Segons el subinspector, els agents van escoltar totes les trucades que es van intervenir en aquest cas i les transcripcions es van fer a mà. Sobre les interpretacions que els investigadors van fer de les trucades, el cap d’Investigació de Mossos va dir que no hi havia cap «biaix».

Com passaria després amb l’aleshores tinent de la Guàrdia Civil, l’advocat Peña li va preguntar per una trucada entre «advocat i client» que s’havia inclòs a les actuacions policials (la de Viñuales). El lletrat li va esmentar al subinspector que en l’informe es feia referència a la condició de polític de Viñuales, però que la condició d’advocat no s’ampliava [quan es va transcriure la conversa per primera vegada i es va identificar Viñuales, els investigadors, a l’informe van fer constar el següent: «Segons consta en la web de l’Ajuntament de Tarragona, VIÑUALES és “llicenciat en Dret per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i va cursar l’escola jurídica a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona; participa com a ponent en diferents cursos, seminaris i formacions sobre dret en l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona. Ha exercit d’advocat a la Creu Roja, d’assessor jurídic a l’Ajuntament de Salou i, actualment, és advocat per compte d’altri i professor de dret d’Estrangeria a la Universitat Rovira i Virgili. Rubén VIÑUALES és portaveu de l’agrupació C’s a Tarragona. Actualment, és candidat de Ciutadans a l’alcaldia de Tarragona”»].

Peña, a més, també esmentava allò que feien constar els agents d’una trucada per motius «lúdics i festius» i li preguntava a l’aleshores cap de la unitat d’Investigació de Mossos per què no es va dir a l’informe que allò podria haver estat una trucada entre advocat i client. El subinspector va dir que la confiança en els investigadors de Mossos era màxima i que, en tot cas, allò se li hauria de preguntar al sergent que va ser el responsable de la investigació. Quan aquest sergent va declarar en la primera sessió del judici (per un període de més de dues hores), només se li va fer esment, per part d’un advocat defensor, de tres trucades, una de les quals era la de Viñuales (de la qual es va citar el nom de l’ara alcalde). En tot cas, a aquell sergent de Mossos no se li va preguntar tan directament per la trucada de Viñuales i tampoc es va demanar, com ahir, que es reproduís l’àudio a la sala.