«D’acord amb l’experiència dels últims anys, els episodis [de contaminació de benzè] estan relacionats amb l’esquema de recollida, emmagatzematge i tractament de les aigües residuals del CIT». Aquest paràgraf correspon a un dels manuals de procediments del Complex Industrial de Tarragona (CIT) que l’empresa Repsol té a les comarques tarragonines. El document, que du per títol Actuació en cas d’episodis de benzè a l’aire, té data de novembre de 2015 i detalla què ha de fer la companyia petroliera en el cas que es detecti una concentració de benzè superior a 20 micrograms per metre cúbic (µg/m³) a les poblacions de Constantí i Perafort.

És en aquests dos municipis on hi ha els dos únics mesuradors en continu (24 hores al dia, set dies a la setmana) de benzè —un compost cancerigen— de tot el polígon Nord del complex petroquímic de Tarragona, el més gran del sud d’Europa. Els aparells són de Repsol, que els va instal·lar en les dues estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya després d’un acord de «col·laboració amb el departament de Territori i Sostenibilitat» de l’administració catalana, tal com consta en el document de la petroliera al qual ha tingut accés Porta Enrere en virtut de la Llei de Transparència i Accés a la Informació Pública.

Va ser en aquell procés de recollida i emmagatzematge d’aigües residuals que esmentava el manual de Repsol allò que va provocar l’episodi de contaminació de benzè més gran que s’ha registrat a Constantí. Va succeir la matinada del 30 de juny de 2020. L’aparell que la petroliera havia instal·lat a l’estació de la XVPCA de Constantí va detectar una concentració de 487,9 µg/m³ de benzè a les quatre de la matinada.

El límit legal d’exposició de les persones al benzè és de 5 µg/m³ de mitjana anual. No hi ha una altra normativa que estableixi límits horaris o diaris. Només la província d’Ontàrio, al Canadà, té fixat un límit d’exposició en un període de 24 hores, tot i que es tracta d’una recomanació, no d’una llei. Aquest límit és de 2,3 µg/m³. En les primeres 12 hores d’aquell 30 de juny, la concentració mitjana de benzè a Constantí va ser de 63 µg/m³.

Malgrat aquests límits existents, els experts asseguren que no hi ha cap exposició segura al benzè. És a dir, és perillós en qualsevol quantitat, per petita que sigui. És el cas de les reiterades manifestacions de l’exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Xavier Roca, un dels més grans coneixedors de la contaminació atmosfèrica d’origen industrial del país. Però també d’altres científics internacionals, com ara Frank Kelly, de l’Imperial College de Londres. Kelly va dir en un documental de la BBC (Iraq: under poisoned skies) que estava «molt preocupat» pels mesuraments de benzè que el seu col·lega iraquià, Shukri Al-Hassan, havia fet als voltants de la ciutat de Bàssora (molt a prop de camps petrolífers), on s’havia produït un increment del 20% en els casos de càncer en només tres anys. Els mesuraments que preocupaven el professor Kelly eren d’entre 3 i 9,6 µg/m³ de benzè a l’aire.

Repsol deia en el seu informe sobre la contaminació de l’aire de Constantí la matinada del 30 de juny al qual ha tingut accés aquest mitjà mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), que l’origen d’aquesta es trobava en l’abocament d’aigües residuals a les basses d’emmagatzematge abans que aquestes es processessin en la planta d’ECOV’s (Eliminació de Compostos Orgànics Volàtils). L’abocament s’havia fet, diu el document de l’empresa petroliera, arran de la posada en marxa de la planta d’Olefines de la companyia Dow Chemical. L’efecte de les emissions de benzè s’hauria incrementat, com diu l’informe, per la barreja amb la resta d’aigües residuals de la refineria de Repsol.

Tal com consta en l’autorització ambiental de Repsol Petróleo (existeix Repsol Química també) de l’1 d’octubre de 2015, «Repsol s’encarrega de la depuració d’aigües residuals de les plantes veïnes de Dow Chemical, de la planta d’hidrogen de Carburos Metálicos i de la planta de Tradebe, ubicades en el mateix recinte industrial».

Una contaminació superior a les dades de la Generalitat

La xifra de 487,9 µg/m³ és la més alta registrada mai per l’aparell de Constantí i és, a més, superior a la que consta en les dades oficials de la Generalitat de Catalunya (l’aparell de mesurament és el mateix). Així, en el registre dels mesuraments de l’administració catalana, el valor màxim va ser de 429,3 µg/m³. Segons les dades de la Generalitat, aquell valor es va produir a les cinc de la matinada, mentre que el de Repsol, uns 60 µg/m³ més gran, va ser a les quatre.

Si es mira què va passar una hora més tard, Repsol fa constar que el següent mesurament, el de les cinc de la matinada, va registrar 173,7 µg/m³, mentre que la Generalitat, el posterior als 429,3 µg/m³, va ser de 243,7 µg/m³. Així, en dues hores, Repsol registrava en la seva documentació una concentració de benzè total a Constantí de 661,6 µg/m³, mentre que la Generalitat, 673 µg/m³.

Segons el manual de processos de la petroliera de novembre de 2015, «es defineix un episodi de benzè quan se supera un valor de 20 µg/m³ en el promig [sic] dels últims sis mesuraments puntuals (equivalent a l’última hora)». Aquesta xifra va ser consensuada «de mutu acord» entre Repsol i el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Segons aquest últim, aquests 20 µg/m³ són el «valor de vigilància» del benzè, a partir del qual es genera una investigació per saber què ha passat.

Així, els 487,9 µg/m³ de l’informe de Repsol són la mitjana de mesuraments que s’han fet durant una hora (sis mesuraments, un cada deu minuts). És a dir, podria haver hagut algun mesurament puntual d’aquells sis que hagués estat molt superior a la xifra final obtinguda (i més si es té en compte que, en la següent hora, els valors registrats, tot i ser encara molt alts, van ser inferiors).

L’aparell, tal com indica el document de Repsol, fa un mesurament cada deu minuts. Posteriorment, les dades són «rescatades telefònicament i integrades a l’aplicació informàtica de l’empresa» cada 60 minuts (en un document posterior s’afirma que això es fa cada 30 minuts). Per tant, es trigava entre mitja hora i una hora a actuar des que s’havia produït la contaminació, tal com s’admetia en el manual de procediment de la companyia.

L’accident dels 54.000 µg/m³

La concentració de benzè a Constantí del 30 de juny de 2020 és la més gran que es té constància, duplicant una altra que Porta Enrere va destapar pocs dies després que succeís. Va ser la del 8 d’octubre de 2022. Aleshores, l’estació de Constantí va registrar una contaminació de benzè de fins a 200,9 µg/m³ a les sis de la matinada.

En aquell moment, Repsol va admetre a Porta Enrere que l’origen del benzè era la planta depuradora de l’empresa, on s’havien acumulat aigües residuals procedents de les tasques de neteja i ventilació durant la parada de manteniment de les instal·lacions. Com en el cas del 2020, com allò que deia el manual del 2015.

Tal com va passar el juny de 2020, les dades que consten en els informes de Repsol no coincideixen amb les de la Generalitat. Així, a les sis de la matinada del 8 d’octubre, la petroliera fa constar en els seus documents una concentració de benzè de 47 µg/m³. Una hora abans, a les cinc, la xifra era de 177,5 µg/m³.

Però els casos de 2020 i de 2022 no són els més greus pel que fa a presència de benzè a l’aire en el polígon Nord. Hi ha un cas especialment destacable i que, en el seu moment, ja va sortir a la premsa, tot i que les dades de contaminació a l’aire no eren del tot precises. Segons la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere gràcies a una altra sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), el 27 de juny de 2016 es van registrar fins a 17,1 parts per milió (ppm) d’1,3-butadiè i de benzè dins de les instal·lacions de Dow Chemical.

Així, 17,1 ppm de benzè equivalen a 54.600 µg/m³ d’aquest compost. Actualment, el límit d’exposició professional al benzè fixat per l’Institut Nacional de la Seguretat i Salut en el Treball (INSST) és de 0,2 ppm (640 µg/m³). És el que s’anomena Valor Límit Ambiental – Exposició Diària (VLA-ED) que, en termes de salut en el treball, equival a una jornada de vuit hores.

En l’expedient d’aquell accident s’assegura que es va sobrepassar el VLA-ED a l’interior dels edificis de Dow Chemical, fet que va provocar la seva evacuació. Es van fer anàlisis d’orina a 109 treballadors de la fàbrica, sis dels quals van donar un valor de metabòlit per sobre del normal. Posteriorment, una segona analítica va mostrar que aquells sis empleats tornaven a tenir valors dins de la normalitat.

Mitjans de comunicació com El Periódico, recollint una informació de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), van publicar aleshores que l’accident s’havia produït a les instal·lacions de Repsol, però la documentació demostra que el núvol tòxic de benzè es va originar en una bassa oberta propietat de Dow Chemical. En aquella bassa s’hi van trobar hidrocarburs. Repsol és l’encarregat de purgar el sistema de la torxa de Dow, que es troba al costat de la bassa en qüestió. Per problemes tècnics, els operaris de Repsol van abocar el líquid procedent de la torxa (aigua i hidrocarburs) a la bassa que estava a cel obert. Va ser aleshores (entre les vuit i dos quarts de nou del matí) quan uns treballadors de Dow van sentir una pudor intensa «anormal».

Malgrat l’enorme quantitat de benzè registrat dins de les instal·lacions de Dow Chemical (les empreses disposen dels seus propis aparells de detecció i control; les dades dels quals no s’envien a l’administració catalana, tal com va assegurar l’exdirectora de Protecció Civil, Isabel Ferrer), l’aparell de mesurament de Constantí va registrar una quantitat, en comparació, molt petita. Així, segons dades oficials de la XVPCA, a les nou del matí el valor detectat era de 23,5 µg/m³.

Segons consta en l’informe de Repsol d’aquell episodi, la concentració de benzè a Constantí a les nou del matí era de 27,09 µg/m³. Va ser l’únic moment, segons les dades de la petroliera, que es va superar el «valor de vigilància» del benzè aquell dia.

«En aquest cas, no ha estat necessari fer la investigació habitual perquè qui ho va detectar [la contaminació de l’aire per benzè], Dow Chemical, ja ho ha comunicat [a la Generalitat]», concloïa l’informe de Repsol en relació amb aquell accident.