A Santa Maria de Palautordera i a Gualba (Vallès Oriental), per excés d’àcids haloacètics. A Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva), per l’àcid cianúric. A Monistrol de Montserrat (Bages), per la sorra arrossegada de les pluges torrencials. A Roses (Alt Empordà), per trihalometans. L’any 2025, diversos municipis de Catalunya van tenir — i continuen tenint — problemes amb l’aigua potable.

L’excés d’aquests compostos químics implica que l’aigua no pugui ser de consum per la seva perillositat. Passa el mateix amb les substàncies polifluoroalquíliques i perfluoroalquíliques (PFAS), un altre tipus de compostos químics considerats contaminants eterns (i cancerígens) que es troben en productes antiincrustants i repel·lents a l’aigua (roba, escumes antiincendis, estovalles…), en objectes d’higiene personal d’un sol ús (mascaretes, bolquers, productes dentals, tovalloletes humides…), en telèfons mòbils i que acaben a les aigües d’arreu del territori.

A Porta Enrere, l’any 2023 ja vam publicar els resultats dels controls d’EMATSA (Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona) en les aigües d’un aqüífer que abasteix Tarragona, en què es va detectar una quantitat de PFAS que duplicava el límit normatiu de protecció per a la salut. A finals de l’any passat també vam explicar el cas de la Pobla de Montornès, un municipi del nord del Tarragonès que durant cinc mesos no va tenir aigua corrent potable. L’Ajuntament del poble va fer analitzar l’aigua i va detectar que, al pou que abastia la major part del nucli urbà, hi havia una quantitat de PFOA — un tipus de PFAS — que superava la quantitat màxima permesa.

Aquests exemples, però, no són anecdòtics. Tal com es pot veure al mapa sobre la presència de PFAS en aigües subterrànies — fet per Porta Enrere arran de les dades facilitades per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) —, l’any 2023 es van detectar PFAS en més de 60 punts a tot Catalunya, 16 dels quals van registrar un nivell de contaminació per aquestes substàncies superior a la normativa vigent. Les noves dades aconseguides per aquest mitjà indiquen que es continuen detectant PFAS en les aigües subterrànies de Catalunya, tot i que, en els darrers anys, els punts on se n’han trobat han disminuït en relació amb el 2023. Així, el 2024 es van localitzar PFAS en 39 llocs i, l’any següent, en 14. En total, de les mostres recollides els anys 2024 i el 2025 (fins a l’agost), hi ha 11 localitzacions on s’ha detectat una concentració de PFAS per sobre del límit de seguretat que marca la normativa vigent.

Tarragona, un dels sis municipis amb excés de PFAS en les seves aigües subterrànies (2024—2025)

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) duu a terme mostrejos dirigits per analitzar la presència de PFAS en aigües subterrànies. Va fer-ho, per primera vegada, l’any 2023, ara fa només tres anys. Fins llavors no havien fet mai mesuraments de substàncies polifluoroalquíliques i perfluoroalquíliques PFAS perquè «no tenien considerats els PFAS com a compostos a analitzar en les diferents xarxes de control», assegurava aleshores l’ACA a Porta Enrere. En el cas de les aigües superficials, va començar a analitzar mostres uns anys abans, el 2017. En aquelles anàlisis no mesurava els diferents tipus de PFAS, només el PFOS, perquè era (i és) «l’única substància prioritària perfluorada regulada» al Reial Decret 817/2015.

Els resultats de les mostres recollides en aigües subterrànies els anys 2024 i 2025 demostren que els PFAS continuen contaminant les aigües catalanes, sobretot en «zones amb pressió industrial i urbana elevada», tal com apunta la mateixa ACA, que també explica que aquests mostrejos «donen resposta a afeccions puntuals detectades». El següent mapa mostra les zones on s’han detectat PFAS entre el 2023 i el 2025. En total, 119 llocs.

Cal tenir en compte que només s’exposen les dades recollides per l’ACA. La problemàtica de l’aigua de la Pobla de Montornès, per exemple, va ser durant el 2025 i no consta que s’hagi fet cap mostreig per l’ACA, per això les úniques dades que hi ha d’aquest municipi són del 2023.

Agafant de referència les dades més recents, les del 2024 i 2025 (fins a l’agost), la demarcació que concentra més llocs amb PFAS és la de Barcelona (39 en total), a banda d’alguns punts de Girona (sobretot al voltant de l’aeroport) i un a Tarragona ciutat. Aquests punts estan situats en 29 termes municipals: La Pera, Palamós, Vilobí d’Onyar, Tossa de Mar, Blanes, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Fogars de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Celoni, Gualba, Santa Maria de Palautordera, la Garriga, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Castellgalí, Pallejà, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Viladecans, Castelldefels i Tarragona.

En la majoria d’aquestes ubicacions, les quantitats detectades són minses i s’allunyen del límit establert per la normativa: 70 ng/L, segons el Reial Decret 3/2023. Aquests 70 nanograms per litre  (ng/L) equivalen als 0,07 micograms per litre (µg/L) que estipulen el RD i la llei europea. Com que la majoria dels resultats de l’ACA estan recollits en nanograms per litre (ng/L), en aquest article apareixen totes les dades unificades amb aquesta unitat de mesura. I per tenir una referència més clara de què són els nanograms: 1 gram són 1.000.000.000 nanograms. Això indica la perillositat dels PFAS, perquè els límits permesos són molt estrictes.

Així doncs, en els resultats dels mostrejos de l’ACA, no consta cap registre de PFNA (àcid perfluorononanoic) superior a 70 ng/L. Ara bé, aquest és només un dels quatre tipus de PFAS que té un límit estipulat. Dels altres tres (PFOA, PFOS i PFHxS), les anàlisis mostren un escenari diferent, que en alguns casos superen, amb escreix, el llindar de seguretat.

És el cas dels PFOA (àcids perfluorooctanoics), detectats en tres zones entre el 2024 i el 2025: a la Garriga, a Montcada i Reixac i a l’aeroport de Girona, que està al terme municipal de Vilobí d’Onyar.

Tots tres resultats són molt elevats. La xifra més petita registrada per l’Agència Catalana de l’Aigua (126,90 ng/L) gairebé duplica el topall normatiu (70 ng/L). En la mostra detectada a l’Aeroport de Girona, el resultat pràcticament triplica el límit. Els PFOA — juntament amb els PFOS, els PFNA i els PFHxS — són de cadena llarga (més àtoms de carboni), la qual cosa significa que són més persistents al medi ambient. No es degraden.

En el cas dels PFOS (àcid perfluorooctano sulfònic), els resultats que superen el llindar no s’allunyen tant de la xifra indicada pel Reial Decret, però continuen sent superiors. En aquest cas, els resultats són només del 2024, ja que no hi ha cap mostra del 2025 (fins a l’agost) que superi el topall.

La Garriga no havia registrat en cap altra ocasió aquests resultats. Sant Celoni i l’Hospitalet de Llobregat, tampoc. Només Tarragona mostra anteriors resultats (2023) amb una forta presència de PFAS, encara que no sigui en la mateixa ubicació. Per exemple, l’any 2023, es van detectar 547 ng/L de PFOS en un punt del polígon Sud. La mostra recollida l’any 2024 és d’una altra localització, també al polígon Sud, però més proper a Tarragona i no a Vila-seca. En aquest mostratge, tal com indiquen els resultats, la quantitat de PFOS detectada és de 92 ng/L. I de PFHxS (àcid perfluorohexanosulfònic), a Tarragona, l’any 2024 se’n van registrar la quantitat límit: 70 ng/L.

Els resultats de l’ACA situen l’aeroport de Girona en el punt de mira. En aquesta mostra s’han detectat 241,8 ng/L, més del triple del que marca la normativa, però és que, en total, hi ha quatre punts de l’aeroport de Girona en què s’han registrat quantitats de PFAS properes al límit establert o superiors. Als aeroports es concentren grans quantitats de PFAS perquè s’hi utilitzen escumes antiincendis, sobretot les que són del tipus AFFF (Aqueous Film Forming Foam), tant per a emergències com en proves i manteniment dels sistemes antiincendis.

En alguns casos crida l’atenció que s’han detectat més de 600 ng/L d’algun tipus de PFAS. Aquestes substàncies (PFPeA i PFHxA), però, no tenen un límit de seguretat normativa. Passa el mateix en dos punts del terme municipal de la Pera, al Gironès, a tocar de la C-66, en què es van agafar mostres al mateix lloc en dos anys diferents (2023 i 2024). La substància de la qual es van detectar valors més elevats — PFPeA (108,5 ng/L) — no té cap regulació a nivell català, estatal ni europeu.

Els PFAS en aigües superficials: els resultats dels anys 2017–2018 i 2023–2024

Malgrat que no hi ha dades sobre contaminació per compostos PFAS en aigües superficials durant l’any 2025, l’ACA sí que té els resultats analítics de treballs anteriors: dels anys 2017–2018 i del 2023–2024. En tots els casos, s’han recollit un reguitzell de dades, però en els resultats dels anys 2017 i 2018 hi ha xifres molt elevades de diversos tipus de PFAS, la majoria dels quals no estan regulats per cap normativa.

Les més significatives del 2017 queden recollides en aquest article publicat a Porta Enrere l’any 2023, en què es destaquen valors de PFOS que superen — fins a 15 vegades — el llindar màxim per a la protecció de la salut humana a Europa (i que estableix el RD 3/2023). Tal com s’explica a l’article, hi ha localitzacions on es van detectar concentracions de 1.537,75 ng/L, de 511,25 ng/L o de 492,14 ng/L, tots tres «en trams consecutius del riu Anoia».

Els resultats del 2018 milloren en comparació a aquests. Dels mesuraments fets en 66 estacions «situades en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya (DCFC, conques internes)», no n’hi ha cap que superi els 100 ng/L que marca el Reial Decret 3/2023. La quantitat de PFOS més elevada és de 69,76 ng/L.

Quant als anys 2023 i 2024, l’ACA va dur a terme dos tipus d’anàlisis: d’una banda, va analitzar la concentració de PFOS «en 163 estacions de rius i embassaments del DCFC, en 52 estacions situades en les conques intercomunitàries, i en 47 zones humides»; de l’altra, va analitzar «les concentracions dels 20 compostos del grup PFAS en 27 estacions situades en el DCFC i en 8 estacions situades en les conques intercomunitàries, totes elles en zones protegides per abastament», és a dir, protegides per a la captació d’aigua destinada al consum humà.

«Les aigües superficials no són de beguda», afirmava Marinella Farré, investigadora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), a Porta Enrere. Ho aclareix en el mateix article, en què argumenta que des que es recullen les mostres d’aigües superficials fins que l’aigua es considera apta per al consum humà hi ha tot un procés tecnològic de potabilització. Per tant, encara que per valorar correctament aquests resultats caldria disposar dels resultats analítics un cop l’aigua ja fos potable, l’ACA igualment inclou, en la seva documentació, la referència dels valors normatius publicats al RD 3/2023, la normativa «per la qual s’estableixen els criteris tècnico-sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament»: «Ens basem en els 20 PFAS regulats per aigua d’abastament i els analitzem a les zones de captació d’aigua per potabilitzar. Així ens dona una referència, un llindar sobre el qual comparar, però aquest llindar s’ha d’assolir un cop s’ha tractat i potabilitzat l’aigua», raona l’ACA.

A més, també cal tenir en compte que en aquest mateix article s’explicava que EMATSA l’any 2023 encara no disposava d’una estació depuradora amb tanc de carbó actiu a la seva planta de tractament, és a dir, no tenia la tecnologia adequada per eliminar els PFAS de les aigües destinades al consum humà. Investigadors de l’aigua per a la salut humana asseguren que els PFAS no s’eliminen: «Es redistribueixen a una altra banda. S’intenta minimitzar la quantitat que hi ha, però no es poden fer desaparèixer».

Els resultats del primer tipus d’estudi — de les concentracions de PFOS en diversos punts d’aigua — del 2023 són clars: no hi ha cap concentració de PFOS que superi el límit establert (70 ng/L). Per tant, en les mostres recollides fa tres anys en diversos punts de Catalunya no es va detectar cap excés de PFOS en les aigües superficials.

El mateix tipus d’estudi fet l’any 2024 va determinar uns resultats diferents. En aquest cas, es va trobar un excés de PFOS en 11 ubicacions concretes. La quantitat més elevada es va trobar a la Riera de Merlès des de la confluència del torrent de Regatell fins al Llobregat. Va superar nou vegades el límit del RD 3/2023, registrant una concentració de 658,8 ng/L. També se’n van trobar a la Riera de Rubí, sota l’EDAR de Rubí (513,4 ng/L), al riu Congost des de la confluència de la riera de Carbonell fins a la confluència amb el Mogent (469,6 ng/L) o al Fluvià entre la riera de Bianya i el Llierca, inclosa la riera de Castellar (432 ng/L). Totes aquestes concentracions són sis vegades més grans que el llindar de seguretat.

Pel que fa al segon estudi de l’ACA en aigües superficials, la suma dels compostos PFAS detectats a cada lloc, «aquesta dada només s’ha inclòs en aquells casos en què es disposa», especifica l’agència. Dels resultats obtinguts, no hi ha cap concentració del 2023 que superi el límit establert (100 ng/L, segons el RD 3/2023), però sí que n’hi ha del 2024. La quantitat més elevada que es va registrar aquell any va ser de 38.100 ng/L al tram de l’Ebre entre Ascó i l’assut de Xerta (abastament), la qual cosa significa que el sumatori de 20 PFAS trobats en aquesta zona és gairebé quatre-centes vegades superior al valor de seguretat que estableix la normativa. El sumatori més petit que s’excedeix del límit és de 1.640 ng/L, setze vegades més del topall.

Aquests sumatoris de PFAS són tan elevats perquè les dades de l’ACA, a més de recollir els PFOS detectats, també analitzen altres compostos permanents, com ara els PFOA, els PFNA, els PFHxS o altres tipus de PFAS que no tenen definit cap llindar de seguretat. Destaquen especialment els valors dels PFOA: 25.964,7 ng/L al Llobregat, a l’alçada dels Horts del Trabal (Sallent); 25.890,3 ng/L a l’Ebre entre Ascó i l’assut de Xerta (abastament); 21.502,2 ng/L a l’embassament del Pasteral (abastament); o 6.997,2 ng/L a l’embassament de Riudecanyes. Cal recordar que totes aquestes dades fan referència a mostres d’aigua puntuals analitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

A nivell internacional, l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) va publicar el desembre de 2024 un esborrany amb criteris de concentracions ambientals d’alguns tipus de PFAS en aigües superficials per protegir la salut humana. Aquests criteris proposats per l’EPA són només una recomanació: «No són regulatoris ni imposen requisits legalment vinculants», aclareix l’agència nord-americana.

En aquest esborrany es diferencia la ingestió de PFAS a través d’aigua, peix i marisc de masses d’aigua continentals i costaneres. Els valors canvien segons l’exposició al contaminant: l’exposició a «Aigua + peix/marisc» assumeix que una persona està exposada al contaminant per dues vies alhora: bevent aigua i menjant peix o marisc procedent d’aquella massa d’aigua; en el cas de «Només organisme» l’exposició només és a través del consum de peix. Així doncs, aquests són els valors que proposa l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units en relació als Criteris de Salut Humana (HHC, per les sigles en anglès: Human Health Criteria) per a tres tipus de PFAS:

L’ACA qualifica 10 rius amb un estat químic «inferior a bo»

La resistència a la degradació (gràcies a l’estabilitat química) i la gran mobilitat dels PFAS fa que aquestes substàncies s’acumulin en sòls, sediments, aigües superficials i subterrànies de zones industrialitzades. Segons La problemàtica dels PFAS a les aigües. Guia per millorar la gestió als abastaments de Catalunya, duta a terme pels investigadors Miquel Paraira Faus i la doctora Maria José Farré Olalla i publicada per l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya, els PFAS poden seguir tres rutes bàsiques de difusió al medi ambient: l’emissió a l’atmosfera mitjançant gasos d’escapament, processos de volatilització i pols; l’abocament directe a aigües superficials, que comporta exposició directa per a organismes i espècies aquàtiques; i l’eliminació incompleta a les EDAR (estacions depuradores d’aigües residuals). «Aquesta darrera via, conjuntament amb l’aplicació directa de biosòlids que contenen PFAS, pot afavorir-ne la incorporació en vegetals, inclosos els destinats al consum alimentari, i/o la infiltració en els sistemes d’aigües subterrànies i superficials», expliquen.

L’Agència Catalana de l’Aigua assegura que no ha generat cap informe específic a partir dels resultats analítics sobre presència de PFAS en aigües subterrànies o superficials i desconeix l’origen d’aquests compostos. Tot i això, fa una valoració general del risc que poden suposar aquests resultats per a la salut i per al medi ambient. En relació amb la qüestió sobre el perill que pot suposar per a la salut de les persones, manifesta que, per fer-ne una «correcta valoració, caldria disposar de resultats analítics obtinguts a partir de mostres d’aigua de consum, un cop ja potabilitzada». Com que l’ACA no té competències en aquesta matèria no disposa d’aquesta informació i recorda que les dades que té «són de mostres d’aigua procedents del medi en etapes prèvies a la seva potabilització».

Pel que fa al risc per al medi ambient, l’ACA sí que presenta un llistat de «les masses d’aigua del tipus “riu” que presenten un estat químic qualificat com a “inferior a bo” per al període 2019–2024, a causa de la superació dels valors límit de PFOS establerts en la normativa de referència sobre qualitat ambiental de les aigües superficials». La legislació de referència que estableix els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental és el Reial Decret 817/2015, de l’11 de setembre. Aquesta llei, a diferència del RD 3/2023, no concreta uns valors paramètrics per a diversos PFAS, sinó que només estableix uns límits per als compostos de tipus PFOS: una NQA-MA (Normativa de Qualitat Ambiental — Mitjana Anual) per a aigües superficials continentals de 0,65 ng/L i una NQA—CMA (Concentració Màxima Admissible) de 36.000 ng/L. De les mostres recollides l’any 2023 i 2024, no n’hi ha cap que superi els 36.000 ng/L de PFOS, però, com hem exposat anteriorment, sí que hi ha resultats que superen els 0,65 ng/L de mitjana anual.

Amb això, doncs, el següent mapa recull els 10 rius que, segons l’ACA, tenen un estat químic «inferior a bo» en el període 2019–2024.

Noves mesures de qualitat ambiental referents als PFAS

L’ACA recorda que, actualment, «no hi ha llindars de qualitat legislats en aigües subterrànies per a PFAS». Al Reial Decret 3/2023 s’especifica que els valors límit que fins ara s’agafaven de referència — 70 ng/L per a PFAS (PFOA, PFOS, PFNA i PFHxS) — ja no són vàlids perquè ha passat la data de termini (2 de gener de 2026), però continua vigent la normativa dels 100 ng/L per a la suma de 20 PFAS. Des de l’Agència Catalana de l’Aigua avancen que en la revisió del Pla de conca que estan fent s’incorporaran llindars de qualitat.

A banda d’això, a la Guia per millorar la gestió als abastaments de Catalunya, ja es comenten «algunes novetats referents als PFAS en les noves normatives de qualitat ambiental»:

— «AIGÜES SUPERFICIALS: 4,4 ng/L per a la suma de 25 PFAS, expressats en equivalents de PFOA (incloent-hi el TFA, amb un factor de potència relativa de 0,002)». El factor de potència relativa (RPF) indica quant pesa cada PFAS respecte del PFOA dins d’aquesta suma expressada en equivalents de PFOA. Així, un TFA amb RPF de 0,002 vol dir que 1 ng/L de TFA compta com 0,002 ng/L de PFOA-equivalent.

— «AIGÜES SUBTERRÀNIES: 4,4 ng/L (concentració real, no PFOA-eq) per a la suma dels 4 PFAS següents: PFHxS, PFOS, PFOA i PFNA, a més de fixar-se el mateix límit que en l’actual directiva d’aigües de consum per a la suma de 20 PFAS (100 ng/L), valor que es podrà revisar en el futur».

En aquesta mateixa publicació, conclouen que «l’objectiu d’aquesta nova regulació, que s’alinea amb l’estratègia de la Comissió Europea, és prevenir la contaminació des de l’origen per millorar l’estat dels recursos». El dijous 26 de març el Parlament Europeu va avalar la reforma de la normativa sobre contaminació de l’aigua, que amplia la llista de substàncies a controlar i hi incorpora nous contaminants, entre els quals hi ha PFAS, medicaments, pesticides i compostos industrials. La norma ja ha entrat en vigor i la previsió és que els països tinguin temps fins al 21 de desembre de 2027 de transposar aquests nous límits a la seva legislació.

FOTO: El riu Ebre, al seu pas per l’assut de Xerta. Entre aquest punt i Ascó és on l’ACA ha trobat la concentració més elevada de PFAS. AUTORA: Rut Queralt.