«S’ha d’acabar amb la impunitat de l’empresa química, sobretot en aquests contaminants eterns. S’ha de prohibir l’ús d’aquests tipus de compostos, sobretot quan estan en contacte amb les aigües, amb els aliments… I cal que es garanteixi un control estricte perquè, al final, veiem que antigues instal·lacions industrials estan contaminant i posant en perill els aqüífers». Així de contundent es mostra el portaveu de Greenpeace a Espanya, Julio Barea, en relació amb la contaminació per PFAS en el medi ambient després que Porta Enrere destapés que les aigües de Catalunya presenten grans concentracions d’aquests compostos (alguns dels quals, cancerígens) en l’article de fa un parell de dies.

En el reportatge, es revelava que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) havia detectat una contaminació elevada de PFAS en diferents punts de les aigües subterrànies i superficials del país. Un d’aquests llocs es troba al riu Ebre, concretament al tram que va des d’Ascó i fins a l’assut de Xerta, on la concentració d’aquestes substàncies tòxiques és més gran: supera 400 vegades el límit de protecció de la salut.

Segons el coordinador del Grup de Tòxics d’Ecologistes en Acció, Koldo Hernández, el fet que aquest tram presenti una gran contaminació de PFAS pot ser per l’acumulació, en aquesta part final del riu, d’aquests compostos tòxics procedents no només de Catalunya, sinó de zones «aigües amunt» de l’Ebre: «Pel fet d’estar als trams finals, l’Ebre no només rep la contaminació de Catalunya, sinó també la que es genera aigües amunt. Això crea un caldo de cultiu important i hauria de fer saltar l’alarma a les administracions perquè s’ho mirin, perquè aquesta contaminació no és només mediambiental, sinó que segurament afecta també l’aigua potable». Amb tot, Hernández matisa que «se suposa que les potabilitzadores tenen nivells de filtració molt superiors» a l’hora de minimitzar la concentració de PFAS a l’aigua.

Per la seva banda, Julio Barea, de Greenpeace, no ho veu tan clar: «Les plantes potabilitzadores no tenen capacitat d’eliminar aquests compostos. Es filtren, però no s’eliminen. I si no s’analitzen les aigües que en surten, perquè no estan obligats a analitzar-les, doncs cap a dins». Així ho va admetre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a Porta Enrere en un article publicat per aquest mitjà el 8 de juny de 2023. Aleshores, el CAT assegurava que els filtres de carbó actiu que té a la seva planta de l’Ampolla disminueixen molt la concentració de PFAS, però no els fan desaparèixer del tot. Aquesta tecnologia no estava en poder de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) en el moment en què es va detectar una quantitat elevada de PFAS (el doble del límit permès) en un pou que abasteix d’aigua la ciutat de Tarragona. Aquest pou es troba en un dels aqüífers més importants de la demarcació. Tot i que aleshores no tenia a les seves instal·lacions els filtres de carbó actiu (ara ja els té), EMATSA assegurava a Porta Enrere que feia servir un procés de dilució per a reduir la presència de PFAS a l’aigua.

Els PFAS són uns compostos químics, sintètics, que es troben en bona part dels productes que utilitzem habitualment: plàstics, cartrons, catifes, roba, etc. Són molt resistents a les altes temperatures (el tefló de les paelles antiadherents) i a l’aigua (principalment la impermeable, amb tecnologia Gore-Tex). Totes aquestes propietats són, aparentment, positives, però tenen un perill: els PFAS són tòxics i, per la seva lenta degradació, no es poden fer desaparèixer. Poden arribar al medi ambient a través de l’emissió de gasos a l’atmosfera, per abocament directe a aigües superficials (que comporta exposició directa per a organismes i espècies aquàtiques) o per un procés d’eliminació incomplet a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). Investigadors catalans alerten que aquesta darrera via «pot afavorir-ne la incorporació en vegetals, inclosos els destinats al consum alimentari o la infiltració en els sistemes d’aigües subterrànies i superficials».

«Anem tard, sempre per darrere de la indústria. En aquest cas [els PFAS] és evident, però amb els microplàstics passa el mateix», lamenta Barea. Sobre aquest últim factor contaminant, el dels microplàstics, cal tenir en compte que el Camp de Tarragona és una de les zones més afectades de tota Espanya (la platja de la Pineda és la més contaminada per pèl·lets de plàstic) i la indústria petroquímica de Tarragona té un paper important en aquesta contaminació, tal com va publicar Porta Enrere en un article del 26 de gener d’enguany.

El paper de les empreses industrials en la contaminació per PFAS apuntada pel portaveu de Greenpeace és compartida també pel coordinador del Grup de Tòxics d’Ecologistes en Acció, Koldo Hernández: «Tot i que és una mica de presumpció, sembla lògic que és per l’alta densitat industrial i urbana, sobretot a les zones del Vallès Oriental, del Baix Llobregat i també al Camp de Tarragona, per les indústries tèxtils, l’ús d’escumes antiincendis i per les EDAR a l’Ebre, que no eliminen els PFAS de manera suficient». Hernández fa aquesta anàlisi un cop comprova els mapes elaborats per Porta Enrere arran de les dades de l’ACA, on consten els llocs on es van prendre les mostres per mesurar els PFAS a Catalunya.

Més PFAS a Catalunya que a Espanya

Cada contaminant requereix un procediment específic per detectar-lo i analitzar-ne la concentració en l’aigua. «Si no busques ni analitzes substàncies concretes, no en trobes. Això passa amb els PFAS, però també amb els antibiòtics, amb els analgèsics o, fins i tot, amb les drogues. A l’aigua hi ha aquests compostos, però, com que no s’analitzen, no hi són», apunta Barea. «Algú pot dir: “Aquesta aigua compleix els paràmetres”. Clar, però quins paràmetres? I la resta de compostos que s’ha demostrat que són tòxics com els PFAS? És evident que hi ha un problema molt greu amb això», critica.

Aquesta situació no és puntual a Catalunya, també passa a la resta de l’estat espanyol. Per saber totes les substàncies que hi ha a l’aigua s’haurien de fer anàlisis específiques per a cadascuna. Amb les dades que hi ha recopilades fins ara, Hernández n’ha fet una comparació i assegura que «Catalunya presenta uns nivells significativament superiors de contaminació per PFAS a la resta d’Espanya, tant d’aigües superficials com d’aigües subterrànies. El Ministeri de Medi Ambient l’any passat ja es va posar una mica les piles per analitzar els PFAS, però el control, encara que a Catalunya és millorable, és millor que a la resta d’Espanya».

Per això, des de Greenpeace, Barea també valora la implicació de l’ACA: «A Catalunya teniu la sort de tenir l’Agència Catalana de l’Aigua. Fan una feina bastant bona. Tant de bo tinguéssim això en moltes altres comunitats autònomes. Tant de bo, perquè aquest problema no és únicament de Catalunya. O és que només hi ha PFAS a Catalunya?», pregunta irònicament Barea.